UN NOU PALAU?


Ahir el Sr. Joan Oller, Director General del Palau de la Música, acompanyat de la Presidenta de l’entitat, la Sra. Mariona Carulla, va presentar un pla estratègic que hauria de servir per recuperar els valors fundacionals de l’Orfeó Català després del tsunami que va sacsejar la societat catalana (com a mínim) i que ara ha passat a un sospitós silenci que em temo que s’eternitzarà, qui sap si emparat fins i tot per la prescripció dels delictes comesos.

Com que aquest en principi és un altre tema, us deixo el llarguíssim text presentat, que jo crec que amaga algunes perles que no ens haurien de passar per alt.

NOTA DE PREMSA

El Palau de la Música i l’Orfeó Català recuperen els valors

fundacionals per afrontar el futur de l’Entitat

 

  • Excel·lència, participació, compromís social i catalanitat són els valors del nou posicionament estratègic del Palau de la Música i de l’Orfeó Català.
  • El compromís educatiu i social, articulat entre altres programes, a través de l’Escola Coral, és una de les primeres novetats que ja s’estan materialitzant del nou Pla Estratègic.
  • S’incrementarà del 18 % al 30 % la programació pròpia, amb coproduccions i concerts destinats a públics específics.
  • A partir de l’1 de gener de 2012 està previst que entri en vigor la unificació de la gestió de les 4 entitats que integren el Palau de la Música Catalana 

El Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català recuperen els seus valors fundacionals per definir el nou posicionament estratègic de l’Entitat. Excel·lència, participació, compromís social i catalanitat són els valors que impulsen el nou pla, els mateixos que el 1905 van moure l’Orfeó Català a construir el Palau de la Música, consolidar el panorama coral del segle XX i construir el que ha esdevingut una de les sales de concerts més singulars del món i un dels monuments més representatius del Modernisme català.

Actualment, doncs, i mantenint-se com un dels símbols més genuïns de la cultura catalana, el Palau i l’Orfeó promouen la música, el cant coral, el patrimoni i la cohesió social i cultural del país. És aquesta simbiosi, les sinergies i els valors que comparteixen aquests dos ens indissociables el que enforteixen l’Entitat, i la converteixen en una institució oberta, dinàmica i plural, que amb la seva activitat vol promoure la pràctica i la formació musical, el coneixement del patrimoni i la difusió de la cultura entre un públic divers reflex de la societat catalana.

El Pla Estratègic, que es començarà a aplicar a partir del 2012 fins al 2015, tot i que algunes iniciatives ja estan en marxa, es vertebra a partir dels 8 punts que ja es van apuntar el mes de març passat, amb Joan Oller com a nou director del Palau de la Música. Aquest 8 punts, s’han convertit ara en 9 objectius estratègics: augmentar la centralitat de l’Orfeó Català, els cors i l’Escola Coral; generar un discurs artístic propi, singular i genuí que faci de l’Orfeó Català i del Palau de la Música un ambaixador d’excel·lència artística gràcies a la seva programació musical; incrementar els públics dels concerts, tant en quantitat com en pluralitat; consolidar el compromís educatiu, no només centrat en l’oferta escolar i familiar, sinó impregnant la resta d’activitats i programes del Palau de la Música; generar una societat compromesa amb els valors de l’Orfeó i del Palau; participar en projectes culturals que tenen com a objectiu disminuir el risc d’exclusió social de col·lectius determinats; donar suport a la conservació, interpretació i difusió del patrimoni artístic i documental de l’Entitat; internacionalitzar els valors, la programació musical pròpia i l’edifici de la Fundació; i, finalment, incrementar els ingressos i fer més eficients els processos interns de gestió.

Aquests 9 objectius es desenvolupen en 12 programes específics d’actuació, entre els quals trobem l’activitat del cor de l’Orfeó Català, l’Associació homònima, l’Escola Coral, el Cor de Cambra del Palau de la Música, que es troba en un procés de reformulació, la programació artística, el Servei Educatiu, el patrimoni arquitectònic i documental, la «Revista Musical Catalana», un programa específic per a la creació de públics, mecenatge, internacionalització i explotació de les sales.

El compromís educatiu i social, per mitjà de l’Escola Coral, és una de les primeres novetats que ja s’estan materialitzant del nou Pla Estratègic. L’Escola Coral, que fins ara estava situada en un local del carrer d’Ortigosa, s’ha integrat fa dues setmanes al mateix edifici del Palau. Aquesta nova localització permetrà –per la qualitat de les instal·lacions– treballar en unes millors condicions, que a la llarga repercutiran en la qualitat dels resultats artístics i pedagògics. D’altra banda, pel que fa a l’Escola Coral, avui s’inicia un projecte pilot que consisteix a oferir activitats de lleure, entre les quals el cant coral, a nens i nenes del barri en risc d’exclusió i marginalitat. Ara per ara s’ha vertebrat en dos centres oberts, el centre l’Esquitx i el centre Tria de la Fundació Comtal, i l’objectiu és que en cada un es constitueixi un cor de nens cantaires.

Pel que fa a novetats relacionades amb la programació artística pròpia, que el nou pla preveu incrementar d’un 18 % a un 30 %, aquest dimarts passat es va designar Joan Guinjoan com a compositor en residència per a la temporada 2012-13. L’objectiu de tenir compositors en residència és donar una centralitat a la creació musical actual i posar en valor tant els compositors nacionals com els internacionals. Respecte dels cors de la casa, s’ha unificat la gestió i la direcció artística de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música, amb l’objectiu de crear sinergies i potenciar ambdós cors. Una altra de les novetats del pla és la constitució d’un Comitè de Lectura, liderat pel mestre Ros Marbà, juntament amb un conjunt d’experts lectors de partitures i musicòlegs. Aquesta comissió tindrà com a tasca principal la revisió del patrimoni musical català, amb un èmfasi especial en el seguiment de les partitures estrenades al Palau de la Música (algunes de les quals es troben a la Biblioteca de l’Orfeó Català). Així, es valoraran les obres per introduir-ne l’execució en algun dels cicles del Palau de la Música.

Finalment, un dels objectius que inclou el Pla Estratègic, que ja estava previst des de l’anterior Direcció del Palau de la Música, és la refundació de les quatre entitats que donen forma al Palau de la Música Catalana en una de sola. Aquesta refundació, que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2012, consisteix a unificar la gestió de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el Consorci del Palau de la Música Catalana, l’Associació Orfeó Català i el Cor de Cambra de Palau de la Música Catalana. Aquesta unificació permetrà simplificar la gestió per tal d’incrementar l’eficiència i l’eficàcia de l’Entitat.

INFORMACIÓ DETALLADA D’ALGUNS PROJECTES I NOVETATS

Recuperació dels valors fundacionals

Excel·lència, participació, compromís social i catalanitat són els valors que impulsen el nou Pla Estratègic, els mateixos que el 1905 van moure l’Orfeó Català a construir el Palau de la Música Catalana, consolidar el panorama coral del segle XX i construir el que ha esdevingut una de les sales de concerts més singulars del món i un dels monuments més representatius del Modernisme català. Recordant aquells inicis, ens remuntem als pioners cors de Clavé, promoguts pel fundador, el mestre Anselm Clavé, amb l’objectiu d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Clavé distingia dues opcions que caracteritzaven la vida social d’aquell moment: en acabar les llargues jornades laborals, els obrers podien anar a la taverna o bé ajuntar-se per cantar. Això fomentava la participació amb un clar ideari social que, juntament amb l’objectiu promogut per Amadeu Vives i Lluís Millet de cercar l’excel·lència d’aquests cors, va convertir aquell moment en un moviment social clau de la història de la cultura catalana i del cant coral.

Compositor en residència del Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana tindrà a partir de la temporada 2012-13 un compositor en residència. L’objectiu és donar una centralitat a la creació musical actual i posar en valor tant els compositors nacionals com internacionals. Per decisió unànime de la Comissió Artística del Palau de la Música i per la qualitat, personalitat i  reconeixement de la seva obra, el primer compositor en residència del Palau, la temporada 2012-13, serà Joan Guinjoan.  La residència consistirà a recuperar i programar algunes obres importants del catàleg del compositor seleccionat. Aquestes obres seran presents al llarg dels cicles de tota la temporada organitzats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

 L’Escola Coral, integrada a l’edifici

L’Escola Coral de l’Orfeó Català, que fins ara ocupava unes instal·lacions del carrer d’Ortigosa, ja s’ha pogut instal·lar, des de principis d’aquest mes d’octubre,  a l’edifici del Palau de la Música Catalana. La nova Escola Coral disposa de tres grans aules destinades a l’assaig del Cor de Petits, les classes de llenguatge musical, les classes de cant del Cor de Noies i del Cor Jove, i també per a les classes de cant de l’Orfeó Català. La Sala de Cambra es continuarà utilitzant per a l’assaig del Cor Infantil i la Sala d’Assaig per al Cor de Mitjans. Al Conservatori del Liceu, a la plaça d’Urquinaona, també s’estan utilitzant actualment cinc aules: per a classes de cant del Cor de Noies i del Cor Jove i per a classes de cant de l’Orfeó Català.

Amb aquest canvi s’han aconseguit nombroses millores: en la sonorització, la dimensió, la il·luminació i la climatització de les aules, a més de l’avantatge que els alumnes poden desplaçar-se de la classe a l’assaig sense sortir de l’edifici. Finalment, els professors disposen d’una sala de professors i despatxos amb sistema informàtic connectat amb tots els departaments del Palau de la Música. Per a l’Escola Coral i l’Orfeó, el trasllat de les activitats a l’edifici del Palau suposa visualitzar i constatar la centralitat que representa l’Orfeó en el nou projecte del Palau de la Música Catalana. Aquesta nova ubicació, per la qualitat de les instal·lacions, permetrà treballar en unes millors condicions, fet que a la llarga revertirà en la qualitat dels resultats artístics i pedagògics.

Actualment l’Escola Coral té 184 nens i joves i una plantilla de 5 directors corals (dos dels quals són també professors de llenguatge musical), 4 pianistes, 1 professor de llenguatge musical més i 5 professors de cant. A més a més  de l’aprenentatge del mateix cor, assaigs i concerts, els cantaires reben classes de llenguatge musical en l’etapa infantil i de cant coral en l’etapa juvenil.

Anem pel que em crida més l’atenció:

Quan es parla del Cor de Cambra, jo crec que se’ns anuncia una incertesa perillosa “Respecte dels cors de la casa, s’ha unificat la gestió i la direcció artística de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música, amb l’objectiu de crear sinergies i potenciar ambdós cors” i més preocupant encara “el Cor de Cambra del Palau de la Música, que es troba en un procés de reformulació

No m’agradaria ser profeta, però em sona a desaparició del Cor de Cambra, tal i com el coneixem avui, per integrar-se a l’Orfeó i reforçar-lo i quan calgui per un projecte en concret, tornar-lo a vendre com el que va ser, però deixant de ser professional. No deuen tenir diners per mantenir-lo i no deu haver ningú disposat a esponsoritzar-lo, per tant, solució? REFORMULAR-LO  o el que és el mateix, no tenen projecte artístic pel cor professional de la casa, aquell que ens ha fet enorgullir-nos per la seva excel·lència i que segurament els resultà insostenible. Tan de bo m’equivoqui, però els canvis de director ja feien presagiar que el nou projecte que s’està gestant no agradava gens ni mica a Jordi Casas, que s’ha estimat més dedicar-se a altres projectes amb cara i ulls, malauradament a “l’estranger”. Com s’entén sinó que en Josep Vila i Casañas es faci càrrec dels dos cors?. No va sent hora que Esteva Nabona, després de la gran tasca que ha fet amb el Cor Jove, passi a dirigir l’Orfeó?, tot veient com en la darrera etapa de Josep Vila, l’Orfeo va endarrere com els crancs?. Potser tot això s’amaga sota aquest Pla estratègic, però el poc que deixen intuir, no em sembla que passi per aquí.

Em fa basarda que el Sr. Joan Oller vulgui ser el Director Artístic, ajudat segons he llegit per Víctor García Gomar (Director artístic de l’Auditori de Girona).

No n’hem tingut prou amb la gestió administrativa i artística del Sr. Oller a L’Auditori?, No haviem quedat que després de l’època MIllet el Director Artístic i el General havien de ser dues persones diferents?

Al Sr. Oller no li tinc gaire simpatia, ja ho sabeu, però és que a la Sra, Carulla, que avui presideix la venerada institució, no entenc com després de ser la vicepresidenta en l’època Millet, continuí podent accedir al Palau, no ho entenc, no ho entendré mai.

Anem a suposar que aquesta senyora no va veure, ni va escoltar res, ni va olorar l’aire enrarit que hi havia al Palau durant el llarguíssim règim feudal d’en Millet mentre s’espoliava tot allò susceptible de ser espoliat i fins i tot una mica més. Si va ser així, aquesta senyora no crec que hagi de ser la Presidenta ara, de veritat ho dic i amb tot el respecte, no ho entenc, però el que m’indigna més és que un cop ha conegut com nosaltres, tot allò que es va perpetrar mentre ella ostentava el càrrec, no hagi dit que plegava per dignitat, per no haver vist, ni escoltat, ni tan sols olorat res, quan per altre part hi han prou testimonis de treballadors i ex treballadors de la casa, que deien que allò era una evidència de gestió delictiva, i per tant aquesta senyora si no va plegar en el seu moment, ho hagués hagut de fer després i no presentar-se com a una opció avalada per les patums habituals, a la ostentar un càrrec com aquest. El socis de l’Orfeó, tot i respectar el vot sobirà i democràtic, em sembla que no van estar gaire a l’alçada de les circumstàncies. Ho sento, repeteixo, no ho entenc.

Penso que ja prou persones preparades, joves i sense cap ombra de sospita o dubte, que podien liderar aquest nou pla estratègic, però és clar, per a mi la credibilitat de qui el lidera, amb la Sra. Presidenta i el seu Director General (per motius diferents, però motius suficients per pensar que no és l’home ideal per gestionar el Palau), em fa témer, que això acabi sent l’enèsim desencís. Ni me’ls crec, ni em generen confiança

Està bé que vulguin unificar les quatre entitats fins ara existents, ja que no s’entenia res de res, en aquell entremat ideat hàbilment pel lladre (recordeu que ja va reconèixer uns quants milions tan bon punt el van agafar amb les mans a la caixa i per tant no hi ha presumpció d’innocència que valgui). Però continuen existint masses dubtes, masses punts foscos oberts, mentre s’omplen la boca de discursos que generen titulars i el projecte artístic principal, els cors de la casa, han entrat en una fase de dubtosa solvència artística i econòmica.

Això és un nou Palau?, tot em sona desafinat.

Demà us prometo música de la bona.

La notícia a El País

La notícia a El Periódico

La Noticia a La Vanguardia

 

Un comentari

  1. Juli Carbó i Montardit's avatar Juli Carbó i Montardit

    Joaquim, seré molt breu perquè veig constanment que els meus comentaris habitualment són contradictoris a les opinions d’alguns participants en IN FERNEM LAND i no m’agradaria que m’agafessin mania. Potser serà que la meva manera de veure i entendre les coses és prou negativa com per a veure-ho una manera més positiva com ho veuen altres persones.
    Malauradamen al llarg de la meva existència m’ha fet desconfiar de moltes de les informacions que intenten mostrar bones intencions i després han demostrat ser això: bones intencions i prou.
    Al cas Palu el que tu esmentes avui, tot i que les propostes intenten ser positives, una vegada més segueixo desconfiant i tu que en saps molt més que jo d’aquestes coses vulguis reconeixe-ho o no, confirmaràs la meva teoria que en tot aquest tinglado com a molts d’altres hi jugan les forces polítiques internes i externes.
    Encara avui dia hi ha molts punt foscos en tot l’entramat ocurregut anteriorment al Palau, per tant és sospitós que vulguin repetir amb algunes personalitats anteriors.
    Bueno, no vull ser el sigró negre d’aquest blog però sapigueu que la experiència és la mare de la ciència.
    A la meva manera intento ser clar i català agradi o no, la meva manera d’expressar-me.

    M'agrada

    • Si Juli, les forces polítiques internes més que cap altres estan involucrades en processos poc clars que tenen el Palau com escenari i en Millet com a bruixot de l’aquelarre. En el moment de l’esclat ja vam parlar d’això i de la destresa d’aquest individu per empastifar a tothom per salvaguardar el seu delicte.
      per això m’estranya que tots els que de manera innocent o no tant, varen tenir relació amb aquesta època vergonyant, segueixen ostentant càrrecs de direcció o assessorament.
      Tu expressat com et vagi bé i si hi ha quelcom que no queda clar, no tinguis cap dubte que et demanarem que ens ho expliquis.

      M'agrada

    • El pitjor és que no sembla sorprendre a ningú.
      Ens ho empesem tot aquí. Tot està bé, tot és normal. Tenim una amnèsia que fa fàstic.
      Tant que ens en enfotem d’altres comunitats emmerdades fins al capdamunt, amb conegudes i sonades corrupteles i aquí tenim un mostrari que Déu ni do, i el pitjor, s’eternitzen en els llocs malgrat tot.
      Alguns desapareixen de la primera línia, però continuen estant a tot arreu, altres passen d’una institució a un altre, sense cap pudor i vergonya.
      Tan diferents i tan divins que volem ser, i tan miserablement mortals com som.

      M'agrada

  2. manu's avatar manu

    El senyor Oller ha portat a L’Auditori a una situació limit. Com a gestor ha estat nefast i com a programador no diem. Per tant els presagis son dolents. I a més al final de la seva gestió la meva impressió és que es va despreocupar de tot de L’Auditori, perque ja tenia contactes amb el Palau i en aquest sentit ja li anava bé que la seva principal competència en el futur embarranqués.
    Per altra banda, no veig que es citi un dels problemes bàsics del Palau que és la seva deficient acústica (destroçada pel tàndem Tusquets-Millet) i manca d’aillament acústic, així com deficiència de les instalacions al backstage. Entenc que els responsables estan encantats amb la nefasta reforma que es va fer, una altra herència del senyor Millet.
    També crida l’atenció que els proveidors artístics preferencials segueixen sent els mateixos que a la època de Millet.
    Augmentar la programació pròpia en un moment de crisi tampoc s’acaba d’entendre.
    I coincideixo en la teva sorpresa de donar la direcció global dels cors al senyor Vila, que és un bon director, però que no se’n surt amb l’Orfeó, això és evident. Mireia Barrera està disponible, per exemple.

    En fi…

    M'agrada

    • Se’n parla poc del Sr. Oller, no trobes manu?.
      Hi ha un pacte de silenci, és clar que ja sabem que amb la premsa el Sr Oller hi té molta ma i mentre ell va ser al capdavant de l’Auditori, les valoracions de la crítica a segons quins concerts, semblaven anar en la direcció que convenia a la casa per raons de difícil explicació, però curiosament va coincidir també en l’aparició d’alguns noms de la crítica en els programes de l’Auditori.
      Favors?, ho sembla i per tant, el silenci roman i els números de l’Auditori, que “off the record” sabem que són molt dolents, no han motivat cap titular, ni cap article, ni res de res.
      En un país on els responsables de forats siderals en la nefasta gestió de les entitats financeres, no tan sols no van a la presó, sinó que reben primes a final d’any, provinents de les ajudes que ha hagut de donar l’Estat, com vols que el perfil del Sr. Oller i la seva gestió a L’Auditori, sigui considerat no apte per anar al Palau?.

      Considero, i ho repeteixo, que ell sigui el Director General, alhora que el Director Artístic, amb l’ajuda d’algú que pot diluir una mica la mala imatge que això fa en un lloc, on precisament es va criticar molt que Millet ostentés els dos càrrecs, és una vergonya i em fa témer una gestió musical tan dolenta i deficitària, com la duta a terme a L’Auditori.

      Pel que fa al pla estratègic i a la mancança del tema de l’acústica i la insonorització, suposo que forma part del silenci que plana sobra les factures astronòmiques i inflades de obres de reforma i les implicacions polítiques que hi ha pel mig. Els que anem habitualment al segon pis del Palau, sabem que no hi ha cap aïllament i que quan hi ha una mica de xivarri al carrer Amadeu Vives, s’escolta més que el s’interpreti a la sala. També si has anat al petit Palau, hi a la plaça o al restaurant hi ha xivarri, s’escolta perfectament i allà l’obra no era de reforma, és obra nova.
      Això significaria fer una auditoria de la reforma, on segurament hi deu haver una partida milionària assignada al aïllament, partida que es va facturar, però que no es va dur a terme, s’entén oi?. Per tan el despatx del prestigiós (?) arquitecte espero que declari en el judici (si s’arriba a fer) i acabi tornant els diners que va cobrar oficialment per unes obres de insonorització que des de el mateix Palau ja s’ha admès que no es van fer.
      Hores d’ara posar aquesta partida al nou pla estratègic, quan el pressupost del proper any no acaba de quadrar, segons vaig llegir ahir a El Pais, sembla de difícil i incomode solució, i potser incomodaria una mica a tots aquells que malgrat signar les actes i els comptes de tots els exercicis amb la gestió fraudulenta, segueixen a la institució, com si res hagués passat.

      M'agrada

  3. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    L’equipament central i de referència de música clàssica a Catalunya i a Barcelona hauría de ser l’Auditori amb l’OBC. El Palau és molt bonic, molt maco, molt de tot però per a la música, per a escoltar música és una de les pitxors sales que he estat. Problemes acústics (interns i externs), evidents problemes de seguretat en als accesos (sobretot al segon pis), altissim percentatge de localitats amb visibilitat pràcticament nul.la, maldestre situació dels dels lavabos, reduidíssima capacitat de l’escenari, incomoditat manifesta dels músics en l’accès a l’escenari, etc, etc. Com edifici és un preció exponent del modernisme català, pero s’hauria de reorientar la seva utilització per a altres esdeveniments culturals. Molts antics teatres d’òpera a Europa per exemple han sofert quest tipus de canvis conservant la seva valua arquitectònica.

    Insisteixo, l’eix de la vida musical de la ciutat hauría de ser l’Auditori, el qual tambè presenta, tot sigui dit, evidents problemes d’acústica que aviam si resolen d’una vegada. Altre tema pendent, ben visible és omplir el forat. Si el forat on ha d’anar l’orga. Ja és de nassos que Catalunya/Barcelona no tingui diners per a equipar a l’auditori de un bon orga. De moment el tapen amb una ridícula faldilleta (que hasta els hi va quedar curta). Bé, però el post va de Palau i alli torno. Doncs què pot fer que tot un gestor prefereixi anar al Palau i deixar l’Auditori? Ah? Mmmmmm…. Doncs sortir més als diaris. Que això del palau dona molt de si. Per una raò o altre resulta que el Palau és molt més mediàtic que l’Auditori. I si a més de gestor m’agrada la política i sortir a la foto amb els capitostes de la Generalitat i de l’Ajuntament aleshores està molt clar: amb el Palu sortiré molt més sovint als diaris. Oi que si?

    Dues coses per acabar: La primera és que la continuitat de Carulla en aquesta institució diu molt d’ella, i molt poc dels socis, i és un insult als contribuients catalans. La segona és que amb la contractació del compositor resident que s’ha esmentat el Sr, Oller ha demostrat ser un crack. S’ha assegurat el “sold out” en molts dels concerts. Això per una banda, i per l’altre el compositor s’ha ssegurat tambè alguna subvenció per a un parell d’obres a estrenar, que la vida està molt dura. I narinan narinan narinan…

    Per lo demés totalment d’acord en tot lo expossat en el post.

    M'agrada

  4. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Ah, m’oblidava: Reformular = Reestructurar. Adeu cor de cambra, adeu! El que passa és que probablement aquest nova paraula la veurem més sovint. S’està possant de moda, i que da més “xic” que la de sempre. Com lo de la captació temporal d’aigua…

    M'agrada

  5. Oscar V.'s avatar Oscar V.

    Escolteu…

    Jo he viscut 5 anys als EEUU, i 5 anys a diversos lloc s d’Europa, alemanya inclosa. Vist el panorama a la resta del món, conformeu-vos amb que existeixi un pais que es diu Espanya i que es mantingui dempeus, un lloc que es diu Barcelona, i una orquestra i unes sales de concert on es fan coses de tant en tant. MAI podrà anar a millor pq tot el que es fa a casa nostra porta implícits molts aspectes de la nostra personalitat que si per unes coses són bons, per altres són nefastos.

    Després…ningú s’hauria d’haber fet il.lusions que les coses canviarien al Palau, al igual que ningú s’hauria de fer il.lusions amb que les coses canviaràn a l’Auditori. Hi ha dos tipus de persones, els que treballen, i els que s’aprofiten dels que treballen, i molts dels noms que coneixem del món musical a Barcelona són dels que s’aprofiten i fan una feina excel.lent socavant els que, com molt bé diu en Joaquim, valen per fer una bona feina, gent que al final acaben per desistir o per marxar de Barcelona,

    To t plegat una pena, però és el que hi ha!

    M'agrada

Deixa una resposta a Rosa Cancel·la la resposta