Ahir el Sr. Joan Oller, Director General del Palau de la Música, acompanyat de la Presidenta de l’entitat, la Sra. Mariona Carulla, va presentar un pla estratègic que hauria de servir per recuperar els valors fundacionals de l’Orfeó Català després del tsunami que va sacsejar la societat catalana (com a mínim) i que ara ha passat a un sospitós silenci que em temo que s’eternitzarà, qui sap si emparat fins i tot per la prescripció dels delictes comesos.

Com que aquest en principi és un altre tema, us deixo el llarguíssim text presentat, que jo crec que amaga algunes perles que no ens haurien de passar per alt.

El Palau de la Música i l’Orfeó Català recuperen els valors

fundacionals per afrontar el futur de l’Entitat

• Excel·lència, participació, compromís social i catalanitat són els valors del nou posicionament estratègic del Palau de la Música i de l’Orfeó Català.
  

• El compromís educatiu i social, articulat entre altres programes, a través de l’Escola Coral, és una de les primeres novetats que ja s’estan materialitzant del nou Pla Estratègic.

• S’incrementarà del 18 % al 30 % la programació pròpia, amb coproduccions i concerts destinats a públics específics.

• A partir de l’1 de gener de 2012 està previst que entri en vigor la unificació de la gestió de les 4 entitats que integren el Palau de la Música Catalana 
  

El Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català recuperen els seus valors fundacionals per definir el nou posicionament estratègic de l’Entitat. Excel·lència, participació, compromís social i catalanitat són els valors que impulsen el nou pla, els mateixos que el 1905 van moure l’Orfeó Català a construir el Palau de la Música, consolidar el panorama coral del segle XX i construir el que ha esdevingut una de les sales de concerts més singulars del món i un dels monuments més representatius del Modernisme català.

Actualment, doncs, i mantenint-se com un dels símbols més genuïns de la cultura catalana, el Palau i l’Orfeó promouen la música, el cant coral, el patrimoni i la cohesió social i cultural del país. És aquesta simbiosi, les sinergies i els valors que comparteixen aquests dos ens indissociables el que enforteixen l’Entitat, i la converteixen en una institució oberta, dinàmica i plural, que amb la seva activitat vol promoure la pràctica i la formació musical, el coneixement del patrimoni i la difusió de la cultura entre un públic divers reflex de la societat catalana.

El Pla Estratègic, que es començarà a aplicar a partir del 2012 fins al 2015, tot i que algunes iniciatives ja estan en marxa, es vertebra a partir dels 8 punts que ja es van apuntar el mes de març passat, amb Joan Oller com a nou director del Palau de la Música. Aquest 8 punts, s’han convertit ara en 9 objectius estratègics: augmentar la centralitat de l’Orfeó Català, els cors i l’Escola Coral; generar un discurs artístic propi, singular i genuí que faci de l’Orfeó Català i del Palau de la Música un ambaixador d’excel·lència artística gràcies a la seva programació musical; incrementar els públics dels concerts, tant en quantitat com en pluralitat; consolidar el compromís educatiu, no només centrat en l’oferta escolar i familiar, sinó impregnant la resta d’activitats i programes del Palau de la Música; generar una societat compromesa amb els valors de l’Orfeó i del Palau; participar en projectes culturals que tenen com a objectiu disminuir el risc d’exclusió social de col·lectius determinats; donar suport a la conservació, interpretació i difusió del patrimoni artístic i documental de l’Entitat; internacionalitzar els valors, la programació musical pròpia i l’edifici de la Fundació; i, finalment, incrementar els ingressos i fer més eficients els processos interns de gestió.

Aquests 9 objectius es desenvolupen en 12 programes específics d’actuació, entre els quals trobem l’activitat del cor de l’Orfeó Català, l’Associació homònima, l’Escola Coral, el Cor de Cambra del Palau de la Música, que es troba en un procés de reformulació, la programació artística, el Servei Educatiu, el patrimoni arquitectònic i documental, la «Revista Musical Catalana», un programa específic per a la creació de públics, mecenatge, internacionalització i explotació de les sales.

El compromís educatiu i social, per mitjà de l’Escola Coral, és una de les primeres novetats que ja s’estan materialitzant del nou Pla Estratègic. L’Escola Coral, que fins ara estava situada en un local del carrer d’Ortigosa, s’ha integrat fa dues setmanes al mateix edifici del Palau. Aquesta nova localització permetrà –per la qualitat de les instal·lacions– treballar en unes millors condicions, que a la llarga repercutiran en la qualitat dels resultats artístics i pedagògics. D’altra banda, pel que fa a l’Escola Coral, avui s’inicia un projecte pilot que consisteix a oferir activitats de lleure, entre les quals el cant coral, a nens i nenes del barri en risc d’exclusió i marginalitat. Ara per ara s’ha vertebrat en dos centres oberts, el centre l’Esquitx i el centre Tria de la Fundació Comtal, i l’objectiu és que en cada un es constitueixi un cor de nens cantaires.

Pel que fa a novetats relacionades amb la programació artística pròpia, que el nou pla preveu incrementar d’un 18 % a un 30 %, aquest dimarts passat es va designar Joan Guinjoan com a compositor en residència per a la temporada 2012-13. L’objectiu de tenir compositors en residència és donar una centralitat a la creació musical actual i posar en valor tant els compositors nacionals com els internacionals. Respecte dels cors de la casa, s’ha unificat la gestió i la direcció artística de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música, amb l’objectiu de crear sinergies i potenciar ambdós cors. Una altra de les novetats del pla és la constitució d’un Comitè de Lectura, liderat pel mestre Ros Marbà, juntament amb un conjunt d’experts lectors de partitures i musicòlegs. Aquesta comissió tindrà com a tasca principal la revisió del patrimoni musical català, amb un èmfasi especial en el seguiment de les partitures estrenades al Palau de la Música (algunes de les quals es troben a la Biblioteca de l’Orfeó Català). Així, es valoraran les obres per introduir-ne l’execució en algun dels cicles del Palau de la Música.

Finalment, un dels objectius que inclou el Pla Estratègic, que ja estava previst des de l’anterior Direcció del Palau de la Música, és la refundació de les quatre entitats que donen forma al Palau de la Música Catalana en una de sola. Aquesta refundació, que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2012, consisteix a unificar la gestió de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el Consorci del Palau de la Música Catalana, l’Associació Orfeó Català i el Cor de Cambra de Palau de la Música Catalana. Aquesta unificació permetrà simplificar la gestió per tal d’incrementar l’eficiència i l’eficàcia de l’Entitat.

Recuperació dels valors fundacionals

Excel·lència, participació, compromís social i catalanitat són els valors que impulsen el nou Pla Estratègic, els mateixos que el 1905 van moure l’Orfeó Català a construir el Palau de la Música Catalana, consolidar el panorama coral del segle XX i construir el que ha esdevingut una de les sales de concerts més singulars del món i un dels monuments més representatius del Modernisme català. Recordant aquells inicis, ens remuntem als pioners cors de Clavé, promoguts pel fundador, el mestre Anselm Clavé, amb l’objectiu d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Clavé distingia dues opcions que caracteritzaven la vida social d’aquell moment: en acabar les llargues jornades laborals, els obrers podien anar a la taverna o bé ajuntar-se per cantar. Això fomentava la participació amb un clar ideari social que, juntament amb l’objectiu promogut per Amadeu Vives i Lluís Millet de cercar l’excel·lència d’aquests cors, va convertir aquell moment en un moviment social clau de la història de la cultura catalana i del cant coral.

Compositor en residència del Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana tindrà a partir de la temporada 2012-13 un compositor en residència. L’objectiu és donar una centralitat a la creació musical actual i posar en valor tant els compositors nacionals com internacionals. Per decisió unànime de la Comissió Artística del Palau de la Música i per la qualitat, personalitat i  reconeixement de la seva obra, el primer compositor en residència del Palau, la temporada 2012-13, serà Joan Guinjoan.  La residència consistirà a recuperar i programar algunes obres importants del catàleg del compositor seleccionat. Aquestes obres seran presents al llarg dels cicles de tota la temporada organitzats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

 L’Escola Coral, integrada a l’edifici

L’Escola Coral de l’Orfeó Català, que fins ara ocupava unes instal·lacions del carrer d’Ortigosa, ja s’ha pogut instal·lar, des de principis d’aquest mes d’octubre,  a l’edifici del Palau de la Música Catalana. La nova Escola Coral disposa de tres grans aules destinades a l’assaig del Cor de Petits, les classes de llenguatge musical, les classes de cant del Cor de Noies i del Cor Jove, i també per a les classes de cant de l’Orfeó Català. La Sala de Cambra es continuarà utilitzant per a l’assaig del Cor Infantil i la Sala d’Assaig per al Cor de Mitjans. Al Conservatori del Liceu, a la plaça d’Urquinaona, també s’estan utilitzant actualment cinc aules: per a classes de cant del Cor de Noies i del Cor Jove i per a classes de cant de l’Orfeó Català.

Amb aquest canvi s’han aconseguit nombroses millores: en la sonorització, la dimensió, la il·luminació i la climatització de les aules, a més de l’avantatge que els alumnes poden desplaçar-se de la classe a l’assaig sense sortir de l’edifici. Finalment, els professors disposen d’una sala de professors i despatxos amb sistema informàtic connectat amb tots els departaments del Palau de la Música. Per a l’Escola Coral i l’Orfeó, el trasllat de les activitats a l’edifici del Palau suposa visualitzar i constatar la centralitat que representa l’Orfeó en el nou projecte del Palau de la Música Catalana. Aquesta nova ubicació, per la qualitat de les instal·lacions, permetrà treballar en unes millors condicions, fet que a la llarga revertirà en la qualitat dels resultats artístics i pedagògics.

Actualment l’Escola Coral té 184 nens i joves i una plantilla de 5 directors corals (dos dels quals són també professors de llenguatge musical), 4 pianistes, 1 professor de llenguatge musical més i 5 professors de cant. A més a més  de l’aprenentatge del mateix cor, assaigs i concerts, els cantaires reben classes de llenguatge musical en l’etapa infantil i de cant coral en l’etapa juvenil.

Anem pel que em crida més l’atenció:

Quan es parla del Cor de Cambra, jo crec que se’ns anuncia una incertesa perillosa “Respecte dels cors de la casa, s’ha unificat la gestió i la direcció artística de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música, amb l’objectiu de crear sinergies i potenciar ambdós cors” i més preocupant encara “el Cor de Cambra del Palau de la Música, que es troba en un procés de reformulació“

No m’agradaria ser profeta, però em sona a desaparició del Cor de Cambra, tal i com el coneixem avui, per integrar-se a l’Orfeó i reforçar-lo i quan calgui per un projecte en concret, tornar-lo a vendre com el que va ser, però deixant de ser professional. No deuen tenir diners per mantenir-lo i no deu haver ningú disposat a esponsoritzar-lo, per tant, solució? REFORMULAR-LO  o el que és el mateix, no tenen projecte artístic pel cor professional de la casa, aquell que ens ha fet enorgullir-nos per la seva excel·lència i que segurament els resultà insostenible. Tan de bo m’equivoqui, però els canvis de director ja feien presagiar que el nou projecte que s’està gestant no agradava gens ni mica a Jordi Casas, que s’ha estimat més dedicar-se a altres projectes amb cara i ulls, malauradament a “l’estranger”. Com s’entén sinó que en Josep Vila i Casañas es faci càrrec dels dos cors?. No va sent hora que Esteva Nabona, després de la gran tasca que ha fet amb el Cor Jove, passi a dirigir l’Orfeó?, tot veient com en la darrera etapa de Josep Vila, l’Orfeo va endarrere com els crancs?. Potser tot això s’amaga sota aquest Pla estratègic, però el poc que deixen intuir, no em sembla que passi per aquí.

Em fa basarda que el Sr. Joan Oller vulgui ser el Director Artístic, ajudat segons he llegit per Víctor García Gomar (Director artístic de l’Auditori de Girona).

No n’hem tingut prou amb la gestió administrativa i artística del Sr. Oller a L’Auditori?, No haviem quedat que després de l’època MIllet el Director Artístic i el General havien de ser dues persones diferents?

Al Sr. Oller no li tinc gaire simpatia, ja ho sabeu, però és que a la Sra, Carulla, que avui presideix la venerada institució, no entenc com després de ser la vicepresidenta en l’època Millet, continuí podent accedir al Palau, no ho entenc, no ho entendré mai.

Anem a suposar que aquesta senyora no va veure, ni va escoltar res, ni va olorar l’aire enrarit que hi havia al Palau durant el llarguíssim règim feudal d’en Millet mentre s’espoliava tot allò susceptible de ser espoliat i fins i tot una mica més. Si va ser així, aquesta senyora no crec que hagi de ser la Presidenta ara, de veritat ho dic i amb tot el respecte, no ho entenc, però el que m’indigna més és que un cop ha conegut com nosaltres, tot allò que es va perpetrar mentre ella ostentava el càrrec, no hagi dit que plegava per dignitat, per no haver vist, ni escoltat, ni tan sols olorat res, quan per altre part hi han prou testimonis de treballadors i ex treballadors de la casa, que deien que allò era una evidència de gestió delictiva, i per tant aquesta senyora si no va plegar en el seu moment, ho hagués hagut de fer després i no presentar-se com a una opció avalada per les patums habituals, a la ostentar un càrrec com aquest. El socis de l’Orfeó, tot i respectar el vot sobirà i democràtic, em sembla que no van estar gaire a l’alçada de les circumstàncies. Ho sento, repeteixo, no ho entenc.

Penso que ja prou persones preparades, joves i sense cap ombra de sospita o dubte, que podien liderar aquest nou pla estratègic, però és clar, per a mi la credibilitat de qui el lidera, amb la Sra. Presidenta i el seu Director General (per motius diferents, però motius suficients per pensar que no és l’home ideal per gestionar el Palau), em fa témer, que això acabi sent l’enèsim desencís. Ni me’ls crec, ni em generen confiança

Està bé que vulguin unificar les quatre entitats fins ara existents, ja que no s’entenia res de res, en aquell entremat ideat hàbilment pel lladre (recordeu que ja va reconèixer uns quants milions tan bon punt el van agafar amb les mans a la caixa i per tant no hi ha presumpció d’innocència que valgui). Però continuen existint masses dubtes, masses punts foscos oberts, mentre s’omplen la boca de discursos que generen titulars i el projecte artístic principal, els cors de la casa, han entrat en una fase de dubtosa solvència artística i econòmica.

Això és un nou Palau?, tot em sona desafinat.

Demà us prometo música de la bona.

La notícia a El País

La notícia a El Periódico

La Noticia a La Vanguardia