IN FERNEM LAND

IRINA LUNGU DEBUTA AL LICEU


Irina Lungu (foto lo schermo.it)

La soprano moldava Irina Lungu, debutarà aquest nit al Gran Teatre del Liceu, cantant la Marguerite del Faust de Gounod, substituint a Ermonela Jaho que no ha cantat cap de les tres funcions que tenia previstes. En les dues primeres va cantar Guylaine Girard i els que l’han vist i sentit no han sortit gaire impactats, esperem que amb Irina Lungu tinguem una mica més de sort.

Jo l’ha coneixia d’un Rigoletto d’aquest any a Torí, del que més endavant escoltareu dos fragments i havia llegit elogioses crítiques de la seva Violeta Valery i ves per on, de manera inesperada, tots aquells que ens apropem aquesta nit als higlights del Faust, podrem escoltar la seva Marguerite que ja ha cantat a la Scala,  i aquí al Liceu, acompanyada de Fernando Portari (Faust), Michele Pertusi (Méphistophélès), Marc Barrard (Valentin), Ketevan Kemoklidze (Siebel) i Julia juon (Marthe). La direcció d’orquestra cpontinuarà anant a càrrec del massacrador Pierre Vallet i la posada en escena….bé això millor no remenar-ho altre cop.

Irina Lungu va néixer el 5 de juny de 1980 i després d’estudiar al conservatori del Estat de Voronezh , va anar a estudiar a l’escola de cant de la Scala de Milà, on va ser alumna de Leyla Gencer.

Ha obtingut premis a concursos tan prestigiosos com el del Conservatori de Moscou, el concurs d’òpera de Dresden, el concurs Elena Obraztsova de Sant Petersburg o el premi Maria Callas de Atenes. També va guanyar el premi del concurs Montserrat Caballé d’Andorra, el prestigiós Belvedere de Viena, el de “voci verdiane” de Busetto o l’Operalia celebrat a Los Angeles (2004)

Al 2005 va participar en l’edició del Concurs de Cardiff, però el premi se’l va endur la ara decebedora Nicole Cabell.

La seva carrera internacional s’ha centrat bàsicament a Itàlia, però també ha cantat a Berlín (Traviata a la Deutsche Opern i a la UDL). També amb la mateixa òpera ha debutat aquest estiu passat a Aix-en-Provence, alternant-se amb Dessay, i l’ha cantat a Torí (octubre 2009) i Nàpols (abril 2010).

A la Scala va debutar de la ma de Riccardo Muti al 2003 on va cantar l’Anaide de Moise et Pharaon de Rossini, i va tornar al 2005 per fer-se càrrec del rol de Oxana a l’òpera Cerevicki de Txaikovski. També hi ha cantat la Marguerite de Faust (juny i juliol 2010) i l’Adina de L’elisir d’amore (octubre del 2010), rol que també acaba de cantar a A Corunya (setembre 2011).

Altres rols en la seva jove carrera són,  Maria Stuarda (Atenas 2011, dirigida per Bonynge), Micaela de Carmen a Macerata 2008, Verona 2009 i Salerno 2010. També ha cantat al Regio de Turí (Mimí al setembre del 2008 dirigida per Noseda, i Gilda a Rigoletto, al abril i maig d’enguany.

Propers projectes pel 2012 la portaran a Dijon i a Modena, en ambdós teatres cantarà La Traviata.

Què us sembla si l’escoltem cantant l’ària de Mina (Oh cielo! Dove son io…Ah! degli scani eterei) de l’òpera Aroldo de Giuseppe Verdi, tal i com la va cantar a Cardiff al 2005?

I ara, després d’escoltar-la en aquesta ària de bravura del Verdi primerenc, l’escoltarem també en una intervenció de la mateixa competició gal·lesa, però cantant un repertori molt diferent, “Crudele…Nom mi dir” la preciosa ària de Donna Anna del Don Giovanni mozartià.

Els dos youtubes són gentilesa de ivovinco

Aquest 2011 ha cantat la Gilda del Rigoletto al Teatro Regio de Torí. Han passat 6 anys del concurs de Cardiff i l’evolució és aquesta. Així va cantar en la funció del dia 12 d’abril i amb el baríton Franco Vassallo, el duo “Filglia! Mio Padre!…Deh non parlare al misero”. Dirigeix l’orquestra del teatre piamontès Patrick Fournillier, la Giovanna és Letizia Del Magro i el Ducca Gianluca Terranova.

La veu és intensa, incisiva, amb tremp i personalitat, de tonalitats acerades, com la majoria de veus eslaves, però s’adequa perfectament al cant verdià i es nota que ha perfeccionat a Itàlia. En alguns moments em recorda la Gilda de Renata Scotto. Veurem com s’adapta al repertori francès, tot un altre univers i el que em sembla és que la veu de Lungu és molt teatral i que resulta més en teatre que gravada. us ho confirmaré demà.

Us deixo per acabar aquesta aproximació, amb Irina Lungu cantant altre cop amb Franco Vassallo, però ara el duo del segon acte “Parla siam soli…Tutte le feste al tempio…Si, vendetta tremenda vendetta”

I em preguntareu, com és que no has posat el “caro nome” i en canvi ens has fet escoltar a Vassallo?, doncs molt senzill, perquè allà la Lungu no m’ha agradat i en els duos si, i si el preu que hem de pagar és Vassallo, paguem, no?.

Que passeu un bon dissabte de tardor (per fi!)

 

 

13 comments

  1. Xavier C.

    Joaquim… l´edat d´una senyoreta no es diu… (com a mínim, no sense dir-nos també si està soltera o casada 🙂 ). Preciosa (la veu, vull dir…) 😀 . Haurem de mirar de recordar la cara el nom. Redéu… com ens hem llevat avui… Gràcies per descobrir-nos-la. (i sí: els sis anys li han provat molt bé perquè fa una Gilda esplèndida)

    M'agrada

    • Xavier C.

      Caram… ara que ho veig, m´ha quedat avui el comentari d´un sexisme que fa fàstic. Demano disculpes. Joaquim: si t´ho estimes més, tens tota la meva aquiescència per esborrar-ho directament, que no sempre tenen gràcia totes les gracietes dels graciosos que fan gràcies. Salutacions,

      M'agrada

  2. No se com ho devia fer en el “Caro nome” però per a mi ha estat un bon descobriment la d’aquesta noia. No l’havia escoltat mai però crec que es una veu molt interessant i que caldrà seguir. Una vegada més es confirma que el panorama operístic va molt més ben servit de veus femenines que no pas de masculines, especialment de tenors.
    Que vagi bé “l’audició” d’avui. Bon cap de setmana!

    M'agrada

  3. SANTI

    Hola Joaquim.
    Semble interessant, a veure si en directa resulta, A vegades els yotubes ens donen idees tan sols aproximades i de la veu de l’ària d’Aroldo a la Gilda d’ara, trobo que hi ha molta diferència.
    M’agrada

    M'agrada

  4. Després de veure i escoltar aquests dos vídeos de la Irina Lungu vull dir que m’agrada molt la seva veu intensa i potent sobretot en els aguts.
    Encara que a la meva oida em sembla més una veu de mezzosoprano que no pas una soprano. Serà que no sé distingir la diferència entre les dues veus, al menys en aquesta cas?

    M'agrada

  5. Montserrat tur

    Joaquim per els fragments que has deixat d’aquesta soprano i si Fernando Portai s’ha recuperat de la laringitis que patia, segur que disfrutaràs d’un millor Faust que el del dia 18, amb aixó no vull dir que estés malament , peró si millorable . Sort

    M'agrada

  6. dandini

    Caram bona sorpresa!L’ Irina Lungu em sembla una cantant ben interessant.El timbre no és gaire distintiu i en el registre superior de vegades sona una mica estrident,pero sap perfectament el que está fent,coneix el repertori i l’estil i aixó juga molt al seu favor(es nota que ha passat per l’escola de La Scala ).A banda d’aixó intenta ser expressiva , ho aconsegueix i arriva al famós mi bemol,que gairebe tots esperem.A veure quina impresió en treiem en directe…Una altre sorpresa ha sigut Franco Vasallo (jo pago) que els italians nomenarian:baritono nobile.Malgrat tenir alguna devallada en l’expressivitat i algún petit problema en l’afinació en el pas al registre superior m’ha semblat que posseeix un fiato important i una elegant linia de cant.

    M'agrada

  7. alex

    Parece ser ( si no hay cambios en las programaciones futuras por cuestiones coyunturales) que Irina Lungu, será una de las Maria Stuarda liceisticas temporada 2013/14.
    Si ello se hace realidad, muy buena noticia

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: