Era d’esperar que aquesta pel·lícula esdevindria un dels fenòmens cinematogràfics de l’any, senzillament perquè al darrera hi ha un nom màgic Steven Spielberg, que alhora dirigeix i produeix aquesta brillant adaptació, al costat de Peter Jackson (un altre geni) i Kathleen Kennedy.
Ara bé, no es podia esperar que el Tintin d’Hergé el que em va fascinà des de que vaig descobrir el primer àlbum que em va arribar a les mans, quan encara no era ni adolescent i que em va captivar per la màgia d’uns dibuixos tan minuciosos en el detall com cuidats en l’elegància de les línies, els colors, els dissenys i els guions, fos absolutament respectada, de fet el món Spielberg es situa a les antípodes del món Hergé, ja que el còmic era pausat, tranquil, contemplatiu fins i tot, i el món d’aventures del director i productor nord-americà és vertiginós, pura acció. Antagònics?
Era de suposar que Spielberg adaptaria el producte al seu món i el resultat és tècnicament esplendorós, si bé els 109 minuts del metratge són excessius, amb 90 ni havia prou, i és que tot i respectar els personatges i moltes de les situacions de vàries de les històries conegudes, la pel·lícula s’excedeix amb persecucions que acaben per fatigar, quan el que es pretén és absolutament el contrari.
M’agrada el començament pausat, la presentació dels personatges, les caracteritzacions, la barreja esplendorosa de les imatges reals amb les d’animació, els efectes en 3D que m’han deixat amb la boca oberta i alguns fragments de la banda sonora de John Williams, que sense estar a l’alçada dels seus grans títols, té moments esplèndids, en especial un leitmotiv parsifalesc molt interessant.
Genial l’aparició de la mítica Castafiore, malgrat que no canta l’ària de les joies del Faust tan lligada a la seva carrera i ens obsequia amb un “je veux vivre” del Roméo et Juliette també de Gounod preludiat per l’inici orquestral de la cavatina de Rosina a Il barbiere rossinià i acabat amb un sobreagut esplendorós, per exigències del guió (escena hilarant), en la veu luxuriosa de Renée Fleming.
M’ho he passat la mar de bé, no sé si aniré a veure la segona i la tercera part que ja han anunciat, però malgrat l’excés de persecucions rocambolesques i la llargada de l’escena de la batalla dels vaixells, és un espectacle altament recomanable, sempre i quan us agradi el còmic de l’Hergé, l’Indiana Jones i /o el cinema d’aventures, no us dic el d’animació, ja que quasi en cap moment m’ha semblat que allò que estava veient fossin ninots.
Hi ha un personatge (Ben Salaad) que talment semble un cameo de Spielberg i a l’inici de la pel·lícula quan Tintin està assegut mentre li fan un retrat ràpid al carrer, acabem veient un dibuix del Tintin original, un brillant homenatge al genial Hergé.
Pàgina oficial de la pel·lícula
De ben segur la pel·lícula farà renéixer l’interès pels còmics originals i tan sols per això ja em sembla una pel·lícula magnífica, però seria una llàstima que els fascinants dibuixos Hergé, amb les magnífiques planificacions i l’escrupolós disseny, quedessin eclipsats per aquest enorme i contundent vídeo joc temàtic que pot esdevenir aquest nou i enlluernador producte de la factoria Spilberg.
Ah! m’oblidava, gràcies Spielberg per no fer parlar a Milú.
IN FERNEM LAND 
Jo l’he ha anat a veure avui també. Ni els còmics ni els videojocs m’han interessat gens i en algun moment també m’ha semblat com si estigués veient-ne una extranya fusió. El més interessant que n’he tret ha estat: a aquest pas ni els actors tindran feina. La factura tècnica és molt bona i és entretinguda. Personalment crec que hi ha l’acció necessària pq això rodi pel món i més venint del continent ianqui. A més estem al 2011 i hi ha coses que el públic no se les empassaria… I sí, és un cameo molt encertat de l’Spielberg en una extranya incursió com a pirata que posats a malpensar potser ens suggeriria més coses. Sembla que malgrat les llicències americanes a l’hora d’adaptar les històries de còmics, les pel·lícules resultants no són infames (penso sobretot en el Batman que malauradament tancarà el cicle Nolan l’estiu vinent o les darreres). I malgrat la joventut d’aquest art dit cinema, hi ha molt camí a recórrer tècnicament.
D’altra banda, els 109 minuts també els he notat però per culpa del té de la tarda… Per això no he pogut confirmar als crèdits que la soprano era la Fleming. Gràcies per la informació. L’escena m’ha semblat divertida i pensant-ho fredament s’han vist incursions líriques més desastroses en cinema.
M'agradaM'agrada
Hola, a l’ombra del llerdoner, et volia donar la benvinguda però l’avatar t’ha traït (HAHAHAHAHA).
Ahir buscant fotos per l’apunt vaig trobar que molts personatges s’assemblen a Spielberg, oi?, qui sap, potser és tracta d’un brot agut de megalomania.
Els actors no han de patir, sempre hi ha hagut cinema d’animació, l’única diferència és que ara cada vegada seran menys ninots de llapis de colors, per esdevenir éssers volumètrics amb perilloses connotacions humanes. També cal dir que la darrere dels ninots hi han actors per a segons quin tipus de seqüències i sobretot les veus de moment encara són humanes.
Qui millor que la Fleming per esdevenir el rossinyol milanès?
M'agradaM'agrada
Ritme tan vertiginós que al final mareja. Un moment de pausa (potser per explicar alguna cosa? Encara que només fos una…) hauria estat bona idea. El 3D em va semblar una enganyifa: tal com està feta, amb HD n´hi havia més que prou. Malauradamant, la oblidarem ràpid.
M'agradaM'agrada
A mi el 3D em va semblar esplendorós, veig que l’efecte discrepant del Don Giovanni, encara perdura.
Què podem demanar-li al 3D més que una sensació de profunditat i de diferenciació de plans espectacular, i és clar, algun efecte puntual, (sort que no se’n abusa) d’un objecte amenaçador que sur de la pantalla per quasi fregar-te el nas?
M'agradaM'agrada
No pateixis per l´efecte discrepant, que molt em temo que dissabte Sigfrid ens torna a posar a tots d´acord… 😦
M'agradaM'agrada
Una que se alegra,aunque Tintin,pues ni fu ni fa. Yo era más de Astérix y Obélix y de todos los creados por Ibáñez,Mortadelo y Filemón en cabeza. Una pregunta,¿salen los Hernández y Fernádez? ¡Saludos,infernems!
M'agradaM'agrada
Imprescindibles. Los verás en el Youtube y en este enlace ue te dejo.
//www.viddler.com/embed/25b6cb99/?f=1&offset=0&autoplay=0&disablebranding=0
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Jo també hi vaig anar ahir i m’ho vaig passar molt bé. Les 3D, psssssseee, no hem compensa la molèstia de les horroroses ulleres que has de portar. Potser es podrien haver escurçat una mica alguna de les escenes, pèl meu gust excessivament trepidants.
Per cert, l’altra dia el Jordi Tardà, gran col·leccionista de Tintin, va ensenyar per TV3 el contracte original signat per traduir els còmics d’Hergé al castellà i en el qual, l’administració d’aleshores exigia que Tintin es digués Pepito i que Milú es digués Pancho, al·lucinant oi?
M'agradaM'agrada
Si, ja és ben bé això. Suposo que d’aquella època ha perdurat el Hernández i en Fernández que mai he entès que sent bessons, de l’Interpol, i amb aquella imatge tan british, portessin aquests cognoms tan meridionals, de fet un d’ells (mai sé qui és un i l’altre), podria ser el meu oncle patern
M'agradaM'agrada
Jo reconec que de petit era d’Astèrix i només de més gran vaig arribar al Tintín; val a dir que llavors el vaig trobar excepcional i que àlbums com Stoc de coc, El ceptre d’Ottokar, Els cigars del faraó o els dos del tresor de l’Unicorn, els he rellegit un munt de cops i amb gaudi continuat. Les joies de la Castafiore, on no passa absolutament res, és una obra mestra. Em fa por l’animació: això que no sigui “ni chicha ni limonà”, no sé… suposo que t’hi deus acostumar de seguida. Però tenint en compte que m’agraden Tintín i l’Indiana Jones, ja m’està bé. Ara, el Spielberg normalment fa patir massa allargant moments de tensió i això m’acaba esgotant i cansant… suposo que deu fer-ho, com sempre. Curiós això del Pepito… Ara, quan li dius a un francès alguna cosa del Tintín, dient Tintín, amb I, et mira amb una cara… Com que ells en diuen Tantan…
M'agradaM'agrada
Jo sempre vaig alternar-los. Astèrix, Tintin i fins i tot el Capitan Trueno, que sembla ser que ha sigut versionat en la que s’ha qualificat com la pitjor pel·lícula catalana des de que el cinema és cinema. Algú l’ha vist?
De fet un dels principals atractius de les historietes d’Hergé era la controlada tranquil·litat de les seves histories, a les antípodes del vertigen de la pel·lícula, però si el mateix dibuixant va dir que l’únic capaç de portar-lo al cinema era Spielberg (qui sap, potser pensava més amb la butxaca que amb el cor), sabent com les gasta el director, què podem dir-hi nosaltres. Encara vaig trobar que va deixar de banda alguns tòpics i no va fer caure a Tintin en un pou ple de serps o escarabats fastigosos, saps el què vull dir?
M'agradaM'agrada
Yo, como Leonora, era más de Astérix y Mortadelo.
A mí Tintín, no me gustó, la encontré, pesada, larga, aburrida, con acción rápida y excesiva …….con estética de videojuego .
El 3D de todos los que he visto, el peor, por calidad o directamente por su ausencia . Para comprobar de verdad,el sistema de animación empleado con actores reales, os recomiendo, “POLAR EXPRESS” o “BEOWULF”, autenticas obras maestras en su género.
Es sólo mi opinión.
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Polar Express era una maravilla pero era otra cosa, nada que ver.
Emilio que esperas tú del 3D?
M'agradaM'agrada
La técnica es la misma… la magia otra.
Del 3·D, esperaba lo que he visto en algunas pelÍculas……maravillas,…….. Sin ir más lejos….. UP o AVATAR……
Petons
M'agradaM'agrada
Joaquim, ja tenia ganes que veiessis la pel·lícula i ens identifiquessis l’ària que canta la Castafiore. Gràcies!
El dibuixant que fa la caricatura de Tintín a l’inici de la pel·lícula és el propi Hergé. No sé quin efecte li haurà fet a la vídua.
M'agradaM'agrada
Jo segur la veuré, em crida molt l’atenció més que res per que com que sòc “una miqueta ” més gran que vosaltres no recordo d’haver disfrutat de les seves aventures ( llavors estudiave i travallave al hora…) tinc altres petites històries retingudes a la memòria, Carpanta, las germanes Gilda, familia Ulises, Hipo, Monito y Fifí, però els preferits eren Zipi i Zape, sens dubtes els més reals, ara tinc dos nets que els representen a la perfecció…..
M'agradaM'agrada
Per a mi Glòria A, una cosa eren els nostres TBO’s que compràvem setmanalment i un altre ben diferent aquests llibres de dibuixos, mai ho vaig barrejar, és ben curiós.
M'agradaM'agrada
Mis tebeos también eran los que tu mencionas, más “El guerrero del antifaz”, “El mago Merlin” y “El hombre enmascarado”. Ahora bien cuando aparecieron las aventuras de Tin Tin en Vhs me las compré y luego en DVD en los kioskos. Encontraba las historias muy suaves, los dibujos muy claros y el texto contenía un humor muy de mi agrado.
M'agradaM'agrada
No tenia plans per anar a veure la pel·lícula,la veritat és que em temia el pijor, però me n’has fet venir ganes.
Una precisió: Hernàndez y Fernàndez no són germans, en francés recordeu que són Dupont i Dupond.
M'agradaM'agrada
Si elisenda, ja ho sé, però sempre vaig pensar que era una llicència surrealista, ja que per no ser germans, són idèntics.
Treu-te una mica del cap el record dels llibres d’Hergé i hi haurà moments que t’ho passaràs molt bé. Re llamp de llamps! hahahahahahaha
M'agradaM'agrada
Potser no tan surrealista, que Gabriel Ferrater i Joan Ferraté eren germans (i també són germanes Olivia de Havilland i Joan Fontaine ;p)
M'agradaM'agrada
Boníssim Allau, la tens tota, i en cap dels dos casos que has mencionat s’assemblaven tant com aquests dos, fills de la mateixa mare i de pares diferents?
M'agradaM'agrada
¡Ah,pero fijo que la veo! Ya contaré ¡Gracias, Joaquim y un saludo a tod@s! Ah,je ris…
M'agradaM'agrada
je veux vivre
M'agradaM'agrada
Jo , no podia haver pensat mai que es pogués traslladar els còmics de Tintin al cinema d’una manera tan perfecte com acabat de dibuixar,la quantitat de llibres que vaig vendre per els anys 80 i 90 en la llibreria que jo treballava, era digna de veure ara els nens del 2000.els hi passen les imatges pels ulls sense tenir que girar pàgina. Salutacions
M'agradaM'agrada
Són coses diferents Pink, el que cladria ara és aprofitar el llançament de la pel·lícula per vendre els llibres. Avui he passat per una llibreria i he vist una prestatgeria plena, m’ha fet molta il·lussió.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt malgrat ser tintinòfila ortodoxa. Al Milú l’han planxat el pèl i Tintín no és el meu Tintín. Però les aventures estan ben armades, cosides i rematades i he rigut molt amb les picades d’ull que ens fa amb freqüència l’Spielberg.
M'agradaM'agrada
El Milú, és cert, ha passat per un estilista caní, però l’han fet molt simpàtic. I si hi han constants picades d’ull, moltes ben segur que no les vaig pescar.
Me’n alegro que t’hagi agradat, és molt distreta, oi?
M'agradaM'agrada
A la Castafiore també la van estilitzar massa, amb el que m’agrada el seu cos de lloro, pit inflat i potes de pal, (tan semblant a la Caballé, en rossa platí), dels àlbums. Per mí, un encert l’ària de Gounod escollida, ideal per fer-nos petar a nosaltres i als vidres.
Em va costar trobar el tema de Parsifal, Joaquim, per on era?
M'agradaM'agrada
De las pocas veces que hemos ido al cine los cuatro y no me han entrado ganas de salir corriendo.
M'agradaM'agrada
Yo me lo he pasado muy bien con la película. Me he divertido. Quizás le sobre algo de metraje, pero los efectos especiales -realizados como sea- me han dejado boquiabierto. Además es mi primer 3D, desde que fui al IMAX hace ya…no sé cuantos años -20?- y me ha sorprendido gratamente el sistema de relieve actual.
El pobre Milú se llama “Snowy” y “Canastos!” es “Great Snakes!”, pero Tin Tín sigue llamándose igual y los Hernández y Fernández ahora se llaman en inglés “Thomson y Thompson”, pero la esencia de las historietas sigue igual, pasada por Indiana Jones, como era de esperar en manos de Spielberg. Incluso algún tema musical recuerda la música de los films de “Indi”.
Será un éxito colosal y puede que sea el principio de una saga interminable a lo James Bond.
M'agradaM'agrada
Ya,ya lo sé pero la que suele perpetrar es el aria de las joyas. También seguía al Guerrero del antifaz y El Capitán Trueno. Sobre la película,la veré pronto (aquí cuesta 3 euros ir al cine)y si no comento,mala señal. Retorno del TBO y del “comic“…
M'agradaM'agrada
Padre Joaquim, me confieso de mi condición de tintinófilo y tintinólogo. Ayer fui a ver la película con bastante escepticismo y preparado para lo peor y he de decir que salí muy contento.
Obviamente es, como dicen, la “adaptación” de Tintin, y como tal me parece muy conseguida. Los créditos iniciales son espectaculares y la música de Williams es de lo mejorcito que ha hecho el tío John últimamente.
Técnicamente es apabullante y yo tan sólo cuestionaría el exceso de trepidante acción en secuencias demasiado largas con montajes acelerados, en las que se llega a perder el seguimiento de lo narrado en un ejercicio estilístico antagónico al reposado trazo de papá Herge (por cierto, estupendo el homenaje inicial con el caricaturista callejero).
También me descuadró mucho que el ruiseñor milanés no nos deleitase con el aria de las joyas… imperdonable, aunque la secuencia es brutal.
Los personajes me parecen excelentemente traspasados a la pantalla, empezando por un Haddock inmenso.
En definitiva, creo que Spielberg ha vuelto a acertar y creo que ni mucho menos esta película caerá en el olvido. Más bien pienso como Colbran que podria ser el inicio de una saga… mientras no desbarren, todo irá bien.
Abrazos
Abajo Halloween, viva el Tenorio.
M'agradaM'agrada
Seguint la referència d’Atticus avui em sento un xic “Tenorio” per això oblidant-me una mica de Tin Tin us dedicaré aquesta estrofa estrofa del “Tenorio Informàtic”.
Llamé a IN FERNEM LAND y no me oyó,
pues ya que su respuesta me niega
de mis opiniones operiegas
responda IN FERNEM LAND y no yo.
————————————-
Aquest pensament poètic va dedicat al dia 1 de novembre del 2011 perquè a les 10 del matí encara no he he vist ” l’ordre del dia “.
Quan pel matí obro l’ordinador
i veig In Fernem Land en blanc,
penso que quelcom està passant.
Rumiu que el seu promotor
alguna de nova n’està pensant.
El meu cor neguiteixa constant
esperant la novetat de dia,
més no temeu, no companys,
ben segur que quan aquesta arribi
ens omplirà a tots d’alegria.
Quimet, Ximo o Joaquim, tant se val,
els tres mot en representen un de sol.
Més no és el mot lo que preval,
si no el fruit de la seva obra sensacional.
M'agradaM'agrada
Dispenseu companys d’In Fernm Land, a mi em succeix el mateix que a Colbran. Quan em poso a escriure vull anar depressa i sovint tecleixo lletres o paraules repetides i també com ell, me n’adono quan ja he enviat el comentari. Això va pel comentari anterior, he repeteit les paraules “estrofa”, “mot, en lloc de “mots”.
En fi, els anys no perdonen i la memòria encara menys.
M'agradaM'agrada
La tinc apuntadíssima per quan baixi a Barcelona d’aquí a uns dies, no me la penso perdre. Tintín és un dels meus “herois” des de sempre (juntament amb Astèrix, naturalment) i, a més, la majoria de crítiques que he llegit als blogs sobre la pel.licula, en parlen bé o molt bé. Tintín, espera’m que vinc!!
M'agradaM'agrada
Doncs nosaltres hi varem anar diumenge i ens ho varem passar molt bé. Un pél llarga potser.
Jo com molts de vosaltres devorava els Tintins, que a casa per allò d’estimular l’aprenentatge de les llengües estrangeres teníem en francés. També els Atsèrix, Spirou i altres… M;’encantaven tots cada un en el seu estil, tots molt diferents. El Capitán Trueno , per descontat, també (recordeu la reina de Thule?). El Jabato no m ‘agradava tan, no sé perquè.
La pel.lícula no desmereix el còmic, crec.
M'agradaM'agrada