IN FERNEM LAND

PREPARANT LE GRAND MACABRE


Le Grand Macabre, producció de La Fura dels Baus

Falten encara uns quants dies per l’estrena a l’Estat espanyol de l’òpera del compositor austríac d’origen hongarès György Ligeti, Le Grand Macabre, però penso que per a molts serà necessari un cert  temps de preparació prèvia, per tal de conèixer una mica més en profunditat aquesta òpera i sobretot la música.

György Ligeti  va néixer el 28 de maig de 1923 a Dicsőszentmárton un poble de la regió Transilvània, en aquell temps territori hongarès. L’any 1943 va veure interrompuda la seva educació musical al ser reclutat per l’armada hongaresa sota domini nazi. Tota la seva família, d’orígens jueus,  va ser deportada als camps d’extermini, tan sols va sobreviure la mare.

En acabar la guerra va tornar a Budapest on va estudiar Pál Kadosa, Ferenc Farkas, Zoltán Kodály i Sándor Veress. L’any 1956, perduda qualsevol esperança del renaixement hongarès avortat pel règim comunista, Ligeti va poder marxar a Àustria i va adoptar-ne la nacionalitat.

La música de Ligeti neix influenciada per Béla Bartók, i va ser obligat pel règim comunista hongarès a escriure música sota els dictats del realisme socialista, però tan aviat deixava anar la seva força creativa en llibertat la seva música era considerada com a decadent.

L’evolució creativa de Ligeti, un cop va poder sortir de l’opressió política, va derivar cap a la música electrònica al costat de Stockhausen. Tot i que la seva producció de música electrònica és limitada, si que les sonoritats experimentades, van tenir continuat en les obres simfòniques i vocals posteriors. Ni la melodia, ni l’harmonia, ni tan sols el ritme van tenir cabuda en la seva recerca del timbre, és el que ell va anomenar micropolifonía.

D’aquest període creatiu sorgeixen obres cabdals com Apparitions (1959), Atmosphères (1961), Volumina (1962-66), Poème Symphonique per 100 metrònoms; l’impressionant Rèquiem per a soprano, mezzosoprano, cor mixt i orquestra (1963-1965) i el cinematogràfic Lux Æterna, per a 16 veus a capella (1966), utilitzat al costat de les Atmosphères i el Requiem per Stanley Kubrick a la mítica 2001, sense el consentiment del músic. Ligeti va demandar al director per no haver demanat permís per la utilització de la seva obra i la demanada consistia en 1$, si, si, un únic dolar. L’impacte mediàtic de la perl·lícula va atorgar una popularitat a la seva obra extraordinària.

Posteriorment a aquesta etapa tímbrica, Ligeti va retornar al ritme, estudiant la música africana de la tribu dels pigmeos i a la meitat dels anys 70 del segle passat va començar a composar la partitura de la seva primera òpera Le Gran Macabre, basada en La Grand Balade du Grand Macabre del belga Michel de Ghelderode.

Potser al final de la seva etapa creativa, Ligeti va deixar de ser tan radical en els seus plantejaments,o potser és que les formules radicals en general han deixat pas a un retorn d’una certa llibertat creativa, allunyada dels dogmes que durant els anys 60 i 70 semblaven perduts en un carreró sense sortida, sempre a la recerca d’alguna nova via. La darrera obra que va escriure va ser un concert per a corn i orquestra de cambra, que va revisar al 2003.

György Ligeti va morir el 12 de juny de 2006 a la seva Viena adoptiva, després d’uns anys postrats en una cadira de rodes.

Tornant a la gènesi de l’òpera que està a punt d’estrenar-se al Gran Teatre del Liceu, cal dir que al 1965 Göran Gentele director de l’Òpera Reial d’Estocolm va suggerir a Ligeti la composició d’una òpera per a ser estrenada al teatre suec, que li oferia tots els mitjans i el suport necessari. El compositor va acceptar entusiasmat l’idea, tot i que es va prende un llarg període per pensar quin seria el fonament dramàtic, tant va trigar, que Gentele no va poder veure materialitzat l’encàrrec al morir al 1972 en un accident de tràfic.

Ligetti va proposar la confecció del llibret de l’obra de Ghelderode a l’escriptor i director del teatre de titelles d’Estocolm, Michael Meschke. El primer llibret presentat no va agradar al compositor, en trobar-lo excessivament detallat. Una segona redacció va satisfer al músic, malgrat que quan va començar a composició el va anar variant, però sempre treballant colze amb colze amb Meschke. L’obra va estar enllestida a l’estiu de 1977.

L’òpera està escrita en dos actes i amb dues escenes en cadascun d’ells. El caràcter clarament definit del teatre del absurd que emmarca l’obra original, és reflecteix amb una música grotesca que s’escau al caràcter dels personatges, tots ells titelles amb una gran dosi irònica, carregats d’erotisme i d’una vessant escatològica molt considerable.

L’estil musical emprat per Ligeti és d’un gran eclecticisme, amb la utilització màxima de les possibilitats tímbriques de l’orquestra, amb afegitons sorprenents de claxos, xiulets, cassoles i paelles o sons més o menys de gust discutibles com rots, crits i tota mena de crispacions sonores, que atorguen al absurd dramàtic, la veracitat sonora que alterna una provocadora crispació salvatge amb moments de veritable lirisme, sempre sota uns paràmetres que no seran de ben segur, acceptats per a tothom. Ligeti fa citacions a l’òpera clàsica, amb apunts lògicament distorsionats i manipulats d’obres de Rossini, Verdi o Beethoven, amb una citació al segon acte de les criatures de Prometeu.

Sense ànim d’espentar a ningú, i tenint en compte que aquesta òpera s’ha de veure i que el muntatge que coprodueix el Liceu amb la Monnaie, l’Opera de Roma i la ENO, amb autoria de la Fura dels Baus, ha asolit un gran èxit, us deixaré uns fragments sonors, tot i que a YouTube podeu trobar fragments d’aquest muntatge, per tal de que comproveu el joc tímbric que Ligeti utilitza, així com adonar-vos que en la part vocal, utilitza una àmplia diferenciació de tractaments, tot depenen dels personatges.

La majoria d’ells es mouen en el declamat, però també utilitza formules líriques, com les intervencions d’Amando i Amanda, que originalment s’havien de dir Spermando i Clitoria, i que com podreu apreciar, es mouen en tessitures extremadament compromeses.

Le Grand Macabre (producció de La Fura dels Baus)

La Fura centra el muntatge en la descomunal figura d’una dona de la que van surgint una sèrie estrambòtica de personatges que preveient la mort inminent reaccionen de formes diverses. És una gran desfilada grotesca de personatges atemorits i abandonats, que en mans del grup  La Fura promet emocions fortes, grotesques i humoristiques.

Escoltem per començar l’inici provocador del preludi per a botzines de cotxe i els primers minuts de la primera escena, Dies Irae. La banda sonora, que al final us podreu descarregar, pertany a les re`presentacions d’aquesta mateixa producció a Roma, el juny del 2009.

Jo m’estimo més que aquesta música em serveixi de suport a un espectacle teatralment molt potent, ja que confesso la meva limitació auditiva davant d’aquest tipus de música. Per dir-ho clar, tot i que m’he escoltat l’òpera abans d’escriure aquest apunt, i que he sobreviscut a l’audició, no és el tipus de música que m’acostumo a posar a casa, ni en el dies més combatius.

Escoltem ara el scherzo que tanca l’obra i que algú ha volgut fer un paral·lalisme amb el la fuga final del Falstaff verdià, ja que Ligeti fa cantar a tots els protagonistes un passacaglia on els personatges venen a dir que “No heu de tenir por a morir, bona gent, ningú coneix quan arribarà la seva hora i quan això succeirà, deixeu que passi. Adéu! però mentrestant sigueu feliços“.

Le Grand Macabre (producció de La Fura dels Baus a la ENO)

NÚMEROS MUSICALS

Acte I
Primer preludi amb botzines de cotxe
Escena I: Dies Irae
Away, you swag-pot!
Shut up!
Oh…! – Amanda! Can do no more!
Ha-ha-ha-ha! Hey! Give me my requisites, slave
Melting snow is thy breast
Segon preludi amb botzines de cotxe
Escena II: One! Two! Three! Five!
Shapely and attractive figure
Venus! Venus!
Stop! – Sh!… Quiet, for heaven’s sake!
Who’s there? A Man? – A Man!
Finale: Fire and death I bring

Acte II
Escena III: Preludi amb timbres de casa
Arse licker, arse-kisser!
Posture exercises!
Tsk… – Pssst! Ha! Head of my Secret Service
Ahh! …Secret cypher!
Hurray, hurray! My wife is dead, hurray!
Nekrotzar’s Entrance
Woe! Ooh! For the day of wrath
There’s no need to fear
Up! – Drink! – Up!
Galimatias: Hmm! It’s delicious
Where am I? What time is it?
Interludi
Escena IV: Ghost Astradamors, are you dead?
Canon en mirall
Finale. Passacaglia: Ah, it was good

Us deixo per si és del vostre interès, la gravació de la representació que va tenir lloc al Teatro dell’Opera di Roma, e l’any 2009, sota la direcció de Zoltán Peskó i amb alguns dels protagonistes que també cantaran al Liceu (Merritt i Asawa), alhora que amb un impressionant Nekrotzar de Willard White.  

LE GRAND MACABRE
òpera en 2 actes i 4 escenes
música de György Ligeti
Llibret de György Ligeti en col·laboració amb Michael Meschke

Piet the pot: Chris Merritt
Amando: Annie Vavrille
Amanda: Ilse Eerens
Nekrotzar: Sir Willard White
Astradamors: Nicholas Isherwood
Mescalina: Ning Liang
Venus: Caroline Stein
Prince Go-Go: Brian Asawa
White Minister: Eberhard Francesco Lorenz
Black Minister: Martin Winkler
Gepopo: Caroline Stein

Orchestra e Coro del Teatro dell’Opera di Roma
Director del cor: Andrea Giorgi
Director musical: Zoltán Peskó

Teatro dell’opera di Roma, 18 d ejuny de 2009

Aquí us deixo un youtube de La Fura dels Baus amb imatges del muntatge que es va estrenar al Teatre de la Monnaie

L’enllaç al web del Liceu

L’enllaç de La Fura dels Baus parlant d’aquesta òpera

També us informo que durant aquests dies previs a l’estrena hi hauran diferents actes i conferències al voltant d’aquesta òpera.

El primer, que jo sàpiga,és una conferència organitzada per Miriam Grau-Tanner i anirà a càrrec  de Daniel Montané, director d’orquestra català que va dirigir aquesta òpera a Bremen. L’acte tindrà lloc demà dimecres, 9 de novembre, al carrer Gran de Gràcia 76, pral. 1. El preu de l’entrada és de 20€ i inclou un refrigeri al finalitzar la conferència. S’ha de confirmar per e-mail l’assistència (mgrautanner@hotmail.com)

Le Grand Macabre segons La Fura dels Baus

Una estrena i unaproducció important que de ben segur ens farà parlar i escriure molt. A partir del 19 de novembre i fins el 1 de desembre , 5 funcions al Gran Teatre del Liceu. Això si, cal preparar-se una mica i anar amb l’esperit obert i inquiet.

Ara me’n he adonat que l’apunt tan celebrat d’ahir, era el preàmbul idoni al Ligeti d’avui.

43 comments

  1. saisbcn

    moltes gràcies per aquesta interesant recopilacio de informacio.
    estic molt expectant per veure el muntatge el proper dia 25. normalment m’agradan les propostes de la Fura i tinc molta curiositat per aquesta opera contemporania que vol ser una anti-antiopera. espero com tu una espectacle molt teatral. fins aviat.

    M'agrada

  2. Carlos R.

    Difícil, muy difícil.
    Me interesa el espectáculo en su globalidad, pero la música me fatiga más allá de un prudencial tiempo de escucha.
    No me acercaré por el Liceo, ya nos contaréis.

    M'agrada

  3. tristany

    Moltes gràcies, Joaquim. Em són molt útils aquests apunts preparatoris que ens ofereixes. Sempre m’ha interessat l’òpera del segle XX, però penso que és evident que és una música per escoltar-la integrada en la totalitat de l’espectacle i no per acompanyar-te a casa mentre un, posem per cas, planxa o es prepara el sopar (dos dels moments que servidor sempre aprofita, e.g., per a uns lieder de Schubert o unes cançons de Hahn). A veure que ens semblarà al teatre.

    M'agrada

  4. Un apunt molt interessant, Joaquim. El segon track, comparat amb el primer, al menys s’apropa al concepte que jo tinc del què és la música amb aquest originals jocs de veus que el compositor proposa. Quant al preludi de les botzines em sembla obertament una presa de pel que l’únic esforç que ha requerit -i no és poc- ha estat el d’integrar-lo en una òpera. A mi m’ha sonat a nen petit jugant amb una trompeta.
    No tinc previst anar-hi però seguiré aprenent a casa teva.

    M'agrada

  5. colbran

    Si lo que se propuso Ligeti fue la anti-ópera, en mi opinión lo consiguió plenamente. Ahí la tenéis para los que queráis asistir a un experimento, yo a mi edad ya estoy harto de tanto esperimento que no sólo me deprime sino que me produce taquicardia y ganas de “asesinar” a alguien, aparte de una crisis nerviosa que me obliga a recurrir al Diazepan.

    Como por otra parte estoy ya hasta la coronilla de La Fura dels Baus y de sus grúas -qué lejos queda aquella maravilla de “La damnation de Faust” de Salzburg!- conmigo que no cuenten ni en el Liceu ni en ninguna otra parte. No puedo con las digestiones pesadas. Y cuando la música se sustituye por ruidos y el canto por notas emitidas hasta el paroxismo y llegando hasta el grito, yo me voy bien lejos. Mi tiempo es demasiado precioso para destrozarlo con excentricidades.

    Según el Liceu esta obra se tenía que programar y yo me pregunto por qué. “Die Liebe der Danae”, la última ópera estrenada de Richard Strauss, no ha tenido aún su estreno en el coliseo de la Rambla y es una ópera contemporánea sumamente interesante y los Menotti que no se han estrenado también y nunca llegan. Antes tenemos que digerir o soportar ésto que además cuesta su dinero porque aún siendo en régimen de coproducción los Baus son muy caros y tan “geniales”…

    A los que vayáis os deseo que os guste, seréis mucho más fuertes que yo. En mi casa me espera la tranquilidad o la revisión de un musical u ópera que acabo de recibir.

    Con todo mi afecto.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      No sé, no sé…hay algo en el aire, en el ambiente, no sé… que me dice que te tendré que darte la razón, y que lamentaré no haber seguido sabios consejos… 🙂

      Bien, por otra parte, constatar que compartimos fascinación por “La damnation de Faust” de la Fura (bueno, perdon, de Berlioz con escenificación de la Fura, què caramba, hasta tal punto ha llegado la cosa que “atribuimos” obras a los escenógrafos y directores de escena!). I la Fura ya se sabe, nunca sabes cuando te va tocar la de cal…o la de arena. De todo lo que les he visto, mmmm…pse…fifty fifty.

      M'agrada

      • Totalment d’acord amb el Colbran. A mi m’entra en l’abonament i no se si hi aniré o no. Segurament si que ho faré per curiositat, però dubto que sigui capaç d’aguantar fins el final. Ho sento, però no estic preparat per la música atonal. A banda que, en època de crisi i retallades, aquesta posta en escena costa un dineral. No entenc res de res, no hi havia problemes de diners i havien retallat les subvencions? Com es que no hi havia diners per muntar Faust i si que n’hi ha per això?

        M'agrada

  6. Josep Olivé

    Exactament com Tristany y tu mateix comenteu: música (la d’aquesta òpera) que no escoltaria mai a casa amb tranquilitat (?) i que en canvi tinc molt d’interès en veure l’obra en el seu conjunt, més encara si la proposta escènica ve de La Fura. Espererem doncs pacientment al dia de la funció, i agrair, com no, aquest apunt de preparació.

    No és el cas del Requiem, que s’escolta perfectament i és molt interesant constatar com les sonoritats dels intruments i les veus és transformen gradualment en una direcció imposible de preveure, és com un llançol a mercé del vent, ara suau, ara intens. No sé, perdoneu aquesta comparació ben extra-musical i un tant “il.luminada”. D’altre banda, la presència mental de les darreres i surrealistes escenes del “2001 una Odisea…” (viatge al passat inclòs) és aclaparadora.

    Una obra ben curiosa es el “Poème Symphonique per 100 metrònoms”. Desprès d’uns minuts de desconcert, i quan ja saps de què anirà tota la peça fins al final, o una de dues, o et deixes dur per l’experiment (certement original i un tant “flipador”) o ho deixes estar, no sigui que ho acabi pagant el metrònom de casa.

    M'agrada

    • colbran

      Evidentemente la música de Ligeti utilizada para “2001” era muy interesante y adecuada para el film. No tengo nada en contra de este bien considerado compositor, en cuanto a su música instrumental, Requiem, etc., pero no soporto la partitura de “Le grand macabre”, me crispa los nervios y, lo siento, no me interesa la labor actual de La Fura dels Baus, debo de ser de los pocos que no la soportan. Sus grúas y los “empujadores” de decorados vestidos de negro me aburren soberanamente. El equivocado debo ser yo, cuando son tan valorados y premiados…

      M'agrada

      • Josep Olivé

        Aunque en “La flauta màgica” habá mucha grua (bien que lo sabe la Reina de la Noche) i tramoyista viéndose en plena acción, tengo que decirte que me gustó mucho. En cambió me llevé un disgusto morrocotudo en Valencia y “Les troyens”. Un desastre que Berlioz no se merecia. Otra decepción este verano en Peralada con el “Orfeo et…” de Gluck, y en cambio muy buena representación en “Rise and fall of the city of Mahagonny”, con una Fura muy contenida pero muy centrada en el mensaje de la obra. Del Anillo de Valencia no puedo opinar porque no pude verlo, pero me lo puedo imaginar…jejejej. Los veran algun dia en Bayreuth? Veremos. 🙂

        M'agrada

        • tristany

          La Fura que més m’interessa és quan ha col·laborat amb el grandíssim artista que és Jaume Plensa: Damnation i Castell de Barbablava. És només la meva opinió, és clar, i tampoc no n’he vist tots els espectacles, però el llenguatge més “furero” m’irrita bastant.

          M'agrada

  7. Xavier C.

    A mi m´agrada aquella sensació que et queda quan vas a una exposició d´art contemporani i en sortir et trobes pensant allò de “no he entés res de res, però m´ha agradat. No sé que té, però tornaria demà mateix”. Li tinc moltes ganes a aquest Grand Macabre. Gràcies per ajudar-nos a preparar-lo.

    [P.S.: Estic molt content, estrenant avatar. No em creia capaç de fer-lo aparèixer!!!]

    M'agrada

    • Leonora

      Me autorespondo: un lujo y una gran función. Petra Lang, Hertlizius, Jose Ferrero, Michael Volle…Y sonó bien la orquesta con intensidad wagneriana…¡Ánimo y disfrutad! Yo…os lo deseo.

      M'agrada

  8. Bernardo

    No us desanimeu tan ràpid…
    Certament i,com ja apunta Joaquim des del principi,no és una ópera per a escoltar com qui escolta un Mozart.Us tornareu bojos i acabareu masacrant al veinat.
    La cosa canvia amb l’escena i els personatges.És una mica tan ben escrita que dona por.No es pot comparar amb un Bach,un Mozart o un últim Strauss,com bé apunta Colbran però,per mi és igual de genial.Si aconseguiu prestar atenció a la música veureu l’estructura tan clar i sencilla: A-B-C-A’-D-E-F-A”-G-H-J-A”’….i així find l’extasi.No es més que una podriem dir “involució” del “leiv motiv” Wagnerià.
    És un pur espectacle

    M'agrada

  9. Bernardo

    “encara no havia acabat!!!….escriure al móbil i al metro…pasa això”…

    Deia que és pur espectacle teatral i hi ha que concebir-ho així.
    Els cantants son…quina feinada han tingut.Tot és un dialeg continuu orquestra i cantants.Dificil de veritat.
    És un obra que cansa molt d’assajar…acaba agontant la seua dificultat tècnica,de vegades impracticable.
    Hi han moments increibles,moments de plena bojeria i moments d’apoteosi instrumental com de cantants.
    Si bé ho mireu,no hi ha altra música possible per a identificar la societat actual.
    Personalment,us la recomane,encara que no esteu preparats per a tan dur espectacle però,cal fer-se una opinió de l’espectacle en conjunt.

    .

    M'agrada

    • Gràcies Bernardo hi aniré, però sento discrepar, la societat actual no pot identificar-se amb una música de meitat dels 70 del segle XX. Fruit de l’especulació i la transgressió. Què queda d’aquells anys 70? han passat tantes coses, que fins i tot les botzines ja sonen antiquades. Ara amb la perspectiva que ens permeten els anys, continuem estant en un atzucac musical molt notable.
      Jo vaig ESCOLTAR i intentar sentir, tota l’òpera o anti òpera com deia el mateix Ligeti, a casa. L’experiència és una paranoia monumental. De ben segur que la senyora que vomita i excrementa els personatges d’aquest immens porro furero, ens ho farà passar molt millor, però tot i tenir en compte que aquesta producció es va encarregar quan les vaques encara ens pensàvem que eren grasses, avui i tal com està organitzada aquesta temporada, amb un inici en forma de concert, l’estrena a Catalunya del Jo Dalí i ara el Grand Macabre, no és precisament per engrescar gaire al personal, no trobes?.

      El que crida l’atenció i omplirà el teatre (si és que s’omple) és La Fura dels Baus, i això em sembla trist.

      Insistir en per què tenim un deute pendent amb aquesta òpera i no amb altres que encara no s’han estrenat al Liceu, em sembla lamentablement, perdre el temps.

      M'agrada

      • Amb el cost d´ aquesta producció…coincideix amb tots vosaltres que es podria haver fet una programació més a prop de la crisi actual. Un cicle Puccini,per exemple ( evitat així les 19 funcions de la Boheme i ampliant l´oferta d´once produccions per temporada a, tal vegada 14 o 15).Ni cap ni peus, ja ho sé. El veritat que hi han moltes òperes que necessiten una estrena al Liceu i d´altres tornar a representar. Compositors oblidats com Rossini, Schotakovich, Korsakov…( que son els primers que m´han vingut al cap i vosaltres em dirieu moltíssims més). Òperes dels grans casi mai representades, Colbran ha assenyalat una de R.Strauss, però..també les té Mozart, sense anar més lluny.

        Trobe que Ligeti és molt molt interessant i no em sembla gens mal que es represente però, tal vegada, ha vingut en mal moment.
        La fura del Baus és el principal protagonista, la seua idea per a d´aquesta òpera. No en tinc cap dubte.

        Vivim en un món en el que poca esperança queda. Aquest caos de la crisi mundial es com les trompetes dels angels cridant a l´Apocalipsi..a la fi, son les botzines de Ligeti. Trobareu genial la discusió dels governadors…no deixa de ser una representació absurda…o real del polítics d´avuí en dia.Trobes moltes similituts, tal vegada l´epileg final, avui en dia no tindria lloc.
        Evidentment son punts de vista diferents però que tots fan interessant aquesta òpera.
        Per cert, Claudia Scheneider és qui dona el molde a “la gran dona” de la escena.

        M'agrada

  10. bocachete

    Hi serem; no em tocava, però vaig treure entrades, que sembla que l’espectacle pot ser interessant. Jo, pel que conec de Ligeti i El gran macabre, varia molt d’una escena a una altra, entre obres… Ja ho veurem… I La Fura, el mateix: en teatre i en òpera, depèn molt de l’obra que sigui; escènicament, DQ o El castell de Barbablava van ser impecables, però tampoc no han estat sempre tan inspirats.

    Intentaré identificar aquestes estructures tan clàssiques que apunta Bernardo… Això només ho deu veure un músic i perquè ho té escrit, que si no… :’ ) De tota manera, entenc la postura dels que no us veieu amb ganes d’anar-hi: són, sovint, massa decepcions com per tornar a insistir-hi. Així s’explica que una òpera com la recent Jo, Dalí de Benguerel, que entrava dintre del que podríem dir música bastant tonal, prou interessant musicalment (poc brillant, potser) i amb una vocalitat acurada, i, per un cop, amb un llibret bastant decent des d’un punt de vista dramàtic, no despertés prou interès per omplir dues miserables funcions que se’n van fer. Probablement, hagués agradat a més gent de la que va anar-hi, però ja se sap…”Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou”, i bé que fa el gat.

    M'agrada

      • bocachete

        Eeeeeeh… Potser tampoc no és això: personalment, Jo, Dalí em va decebre pel que fa a la música. No trobo que aporti gran cosa i la música sona a “més del mateix”.; Benguerel té coses més interessants. Es pot sentir i prou. No molesta, però tampoc no engresca.

        Ara, després d’obres tan insofribles com la de Lord Byron, això sonava a alguna cosa que no feria l’oïda. Potser, com a conjunt, el llibret (que funcionava dramàticament, tot i alguns passatges ridículs) i la música de Jo, Dalí és, amb La cabeza del Bautista, del millor dels últims anys pel que fa a estrenes o quasi-estrenes. Ara bé, molt lluny de la brillantor de la música de Palomar que vaig trobar molt més interessant i que, si no fos per un tractament vocal desencertat que acabava crispant, podria haver estat molt millor. Benguerel tracta molt millor la veu, però el conjunt és una mica ensopit i rutinari. Una estrena més, potser. Mereixia que hi anés més gent, i encara podria fer carrera en altres teatres, tot i que no sigui una obra mestra. De tota manera, és una opinió molt personal.

        M'agrada

  11. maria teresa

    Jo no la tinc al abonament 😉
    Vaig topar ja fa un temps amb aquesta obra i no vaig entendre res, ni em va a gradar al música, o sigui que com ara no tinc el cap per masses disquisicions, passo… Segur que hi haurà qui la disfrutarà, jo ja confesso que no.
    Peró, ja explicareu que us sembla!

    M'agrada

  12. isolda 2

    Realment tots aquells que critiqueu aquesta música, vaja… em fascina la vostra ignorància. A més, dieu tonteries, una darrere l’altra… barrejant la música en sí amb la crisi, que si s’han de representar altres òperes en temps de crisi, barrejant-ho tot, vinga, fotem-ho tot junt! M’emprenya sincerament!

    M'agrada

    • Isolda 2 (t’he posat un 2 al darrere ja que tenim una il·lustre infernemlandaire que fa molt i molt temps utilitza aquest nick per comentar), benvinguda a In Fernem Land.
      Lamento el to del teu comentari, però de la mateixa manera que l’accepto quan no aporta gaire bé res més que el teu emprenyament i potser hagués estat bé que ens haguessis donat algunes pautes per ajudar a tots aquests ignorants a tenir més ajudes alhora d’entendre-la, accepto l’opinió de tothom, ignorants o doctes, o a tots aquells que els agradi o no la música de Ligeti, que al cap i a la fi, tampoc s’ha d’acceptar com un dogma de fe, oi?
      Ben cordialment

      M'agrada

      • Isolda 2

        Joaquim, entenc el teu comentari i entenc que no t’hagi agradat el meu to. Però primer de tot, m’agradaria dir que discutir amb complets ignorants és difícil, per no dir impossible. Que jo em posi a parlar sobre el perquè aquesta música és expressiva i original no serviria absolutament de res. Fa molt temps que procuro ensenyar i compartir els meus coneixements (que tampóc són tants) en música del segle XX, però no hi ha manera. Estem rodejats de burros, que entenen la música com un bé material. Dir que “no em posaria Ligeti a casa” és un problema greu, perquè precísament l’acte d’escoltar Ligeti no és com escoltar Al Green. S’ha d’entendre que no tota la música es pot escoltar i comprendre de la mateixa manera. Fa ANYS que porto dient això, però malgrat tot, l’ignorància segueix imperant, com sempre.

        De veritat, si llegeixes els comentaris sobre aquest post al teu bloc… mare meva! Mira:

        “Si lo que se propuso Ligeti fue la anti-ópera, en mi opinión lo consiguió plenamente. Ahí la tenéis para los que queráis asistir a un experimento, yo a mi edad ya estoy harto de tanto esperimento que no sólo me deprime sino que me produce taquicardia y ganas de “asesinar” a alguien, aparte de una crisis nerviosa que me obliga a recurrir al Diazepan.”

        A un experimento diu… quin fenòmen! Ligeti no té cap fascinació amb l’experimentació directa de Cage per exemple. O amb altres experimentals com Alvin Lucier… Ligeti és un compositor molt enganxat a la història. És indignant que es permeti que ignorants com aquest senyor puguin expressar la seva opinió. Hi estic en contra. Jo, si no sabés res de música contemporània, callaria. De la mateixa manera que callo quan em parlen de biologia o de física!

        M'agrada

        • Isolda 2, la persona que ha dit això mai pot ser titllada d’ignorant, és una de les persones més capacitades que he conegut a la meva vida i els seus coneixements són infinament més amplis que els meus. Si repasses els comentaris que ha deixat des de que aquest blog és blog, que són molts i valuosos, te’n adonaràs. Ara bé si no t’agrada com ho diu o com ho expressa és una altre cosa, però és una opinió tan respectable com la teva, encara que a tu al llegir-ho, en grinyoli fins la més petita de les frontisses.
          Entenc el que vols ser, però a la vida hi ha moltes coses per indignar-se i l’opinió d’una persona a la que titlles d’ignorant i no coneixes en absolut, em sembla que et desacredita molt més a tu que a ell. L’opinió, t’agradi o no, és lliure i sort en tenim. Em penso que quan comencem a fer callar al personal, és quan ens estem empobrint i sobretot retallant la llibertat. Francament tots podem opinar de tot, i si tu tens prou arguments per construir un comentari fonamentat en els teus coneixements, ens pot ser molt més útil del que pensis del meu amic Colbran.

          Ben cordialment

          M'agrada

        • colbran

          Señora, tengo pleno derecho a decir lo que sienta y me venga en gana, igual que ha hecho usted, sólo que yo no me creo en posesión de la verdad y usted sí. Yo doy mi opinión y aconsejo al público que vaya a ver este espectáculo. A mí no me ha gustado absolutamente nada la música de esta ópera (sic). Considero más ópera “Evita”, por poner un ejemplo, pero es una opinión más.

          No le tolero que me llame ignorante porque no lo soy. El arte está hecho para producir placer y esta obra me produce rechazo y no tengo ninguna obligación de que me agrade. Este tipo de música en lugar de placer me altera el sistema nervioso y no tengo por qué tentar a mi salud.

          Le aconsejo que revise sus expresiones porque son tan dictatoriales que emanan un halo de intransigencia e incluso de ideas que la Segunda Guerra Mundial intentó eliminar.

          M'agrada

        • tristany

          No hi ha filtre màgic al món capaç de fer-me enamorar d’aquesta Isolda. Anda que no hi ha nicks al món per anar a triar aquest. M’estranya que no adaptés el de Gepopo, per fer justícia al “pobre” Ligeti i perquè s’adiu més amb la línia del seu comentari. Francament, ja que sóc un dels ignorants, em permeto d’ignorar-la també a vostè.

          M'agrada

  13. Xavier C.

    Ara m´he perdut. Llavors, benvolguda Sra. Irene2, resulta que jo, que (no em sap greu confessar-ho) no tinc gaire idea però m´agrada l´art contemporani (tot i que sovint no entenc un borrall, però ves per on: no sé que té que m´atrau) no sóc un ignorant i puc dir la meva, i en Colbran, que porta anys demostrant aquí (que és de l´únic que el conec) dia rera dia que en sap un ou (amb perdó de l´expressió) resulta que és un burro i l´hem de fer callar?. Se me explique, que no lo acabo de coger del todo. Vol dir, Sr. Irene2, que vostè no confon ignorància/coneixement amb discrepància/coincidència?

    Per la meva banda, i ja que m´és permès parlar, que jo vaig dir que espero amb ganes aquest Grand Macabre, mai no gosaria (pobre de mi) posar en dubte els seus coneixements musicals (tot i que sóc dels que pensen allò del ‘dime de que presumes…’) però si em prenc la llibertat de qüestionar la seva bona educació. Convindrà amb mi que entrar a comentar en un blog per primera vegada, i en cinc breus paràgrafs referir-se a alguns dels participants com ‘complets ignorants’, que ‘dieu tonteries’, ‘burros’ o ‘fenòmen’, no és de caire gaire amable ni respectuós. Fins i tot, i si m´apreten, diria que ni intel•ligent.

    M'agrada

  14. Isolda 2

    Totalment d’acord. No sóc educada, ja ho sé. I tampoc tinc cap problema en no ser-ho. Estic cansada d’haver de “tolerar” comentaris que només opinen i opinen i opinen sense cap fonament clar.

    Em quedo amb el brillant comentari: “El arte está hecho para producir placer” de Colbran. Des de quan Colbran? Des de quan l’art està fet per produir plaer? D’on ho has tret això? És una visió tan aburgesada de l’art…. vostè, Colbran, només dient aquest comentari, tracta l’art com un bé el qual ens ha de produir plaer. Bé, sento dir-li que el segle XX precísament ha demostrat que això no és així. El plaer (intel·lectual) és un element que passa de retruc. Vostè creu sincerament que qualsevol compositor es planteja abans de començar una obra, “voy a dar plaer a mi audiencia!”. Per favor… Ah, i estic totalment en contra d’aquesta idea de deixar parlar/opinar sobre tot—de fet, és un dels problemes de la democràcia. Evidentment, considero que la democràcia és segurament el millor sistema polític que coneixem i que podem aplicar (sens dubte), però també presenta problemes com aquesta permissibilitat on “tot s’hi val”. Doncs no, no s’hi val a dir estupideses. Per aquest motiu, en el moment que hom decideixi de dir estupideses, llavors deixaré de ser maleducada.

    Mireu, hi ha coses que senzillament no són veritat. Per exemple, si vaig al metge i em diu que tinc una infecció a l’orella, no li diré pas: no no! s’equivoca totalment perquè jo tinc més mal de cap que no pas mal d’orella! Un metge és un professional, de la mateixa manera que un compositor també ho és.

    Per tant, dir que Ligeti o que aquesta òpera és música experimental, o dir coses com la que he citat anteriorment… vaja, n’hi ha per llogar-hi cadires.

    M'agrada

    • colbran

      El compositor creo que compone -o componía- para un público que con su aplauso o rechazo dictamina si le gusta o no lo compuesto y para eso se utilizan unas salas, a las cuales se accede mediante el pago de una entrada y parte de este importe va a parar al compositor/a. Es decir que el compositor vive del público, de las interpretaciones de sus obras que generan “royalties”, de las grabaciones si se le invita a efectuarlas, etc…

      Lo antedicho viene a cuento de que determinados compositores componen para que el público aprecie su obra y otros dan la impresión de que no, componiendo piezas que pocos entienden o aceptan y con esto ya están satisfechos. Es lógico, no obstante, que todo compositor quiera evolucionar para que el arte musical avance, pero actualmente la Música parece estar en un callejón sin salida. Resultado: muchos compositores del siglo XX aún no agradan a la mayoría del público y el tiempo dirá si agradarán y una élite decide que son geniales y los que no están de acuerdo son “burros”, según uno de sus exquisitos adjetivos. Los músicos más actuales ya están regresando a la melodía, afortunadamente.

      Yo no tengo nada contra Ligeti, aprecio su obra -como ya dejé dicho en un anterior comentario-, pero no soporto esta ópera. Me tiene usted que condenar al infierno de los ignorantes por ello? Quién se ha creído usted que es? Quién le ha dado el don de la verdad absoluta que sólo es atribuíble a Dios?

      En cuanto a música se refiere soy absolutamente ecléctico y no evito ni rechazo algo ni por moderno ni por atrevido ni por chocante, sino porque no me gusta. Y si una obra musical me crispa los nervios es sencillamente porque no me gusta nada.Tengo todo el derecho del mundo de sentir así y hacerlo saber cuándo y dónde me plazca o se me permita. Yo sí soy democrático.

      Le podría citar una lista larguísima de compositores de ópera contemporáneos que me agradan pero me conformaré con Rota. Menotti, Corigliano y Previn. Probablemente usted los considerará aburguesados, pero es que a mí me agrada la melodía y la armonía y no soy sadomasoquista y lo que no me agrada no tengo por qué soportarlo y lo que me agrada no obligó que guste a los demás, aunque de buenas maneras procuro darlo a conocer y si hay quien no lo acepta me quedo tan ancho y no insulto ni desmerezco a nadie por ello.

      En mi “aburguesada” opinión creía que el arte era exponente de belleza, pero se ve que actualmente ya no es así. Cosa que no me extraña cuando se acepta que la arruga es bella, que lo feo es bonito, que lo roto y deshilachado es elegante, que lo asimétrico seduce, que quien peor se comporta es más famoso, que quien roba y estafa se le premia con millones en la tele..etc….En este mundo dislocado ya nada me sorprende.

      Pero volviendo a “Le grand macabre”, si a usted le agrada la felicito, a mi no me gusta y Santas Pascuas. Ni tiene usted por qué sancionarme con epítetos absolutamente inaceptables, ni yo extenderme más en este asunto, pues mi educación me impide estar a su altura. Interprételo como mejor le convenga.

      M'agrada

  15. Isolda 2

    Ah, i una altra cosa… Sempre, quan algú com jo diu el què diu, llavors tothom surt amb el rollo de: ja que jo sóc ignorant…

    No! Atreviu-vos a no ser ignorants! Atreviu-vos a opinar una vegada tingueu els coneixements per fer-ho, si us plau! Mai em veureu opinar de massa coses (precísament perquè sóc humil), però de música del segle XX, doncs sí.

    M'agrada

    • tristany

      Quan se li passi la rebequeria, faci’s el favor de llegir tot el que ha escrit. Si és mínimament objectiva s’adonarà que a banda de repartir llenya indiscriminadament i de fer algunes afirmacions francament inquietants, encara és hora que ens il·lumini amb algun raonament coherent respecte del que vol dir. A mi almenys se m’escapa. Me’n vaig a prendre una til·la. Si en vol…

      Cambio y corto.

      M'agrada

  16. Xavier C.

    Les meves disculpes per l´error en el nom (evidentment, volia dir Sra. Isolda2, i no Sra. Irene2) i pel caire incisiu del meu comentari anterior. Estic segur que sabrà entendre que el to no gaire amable que he emprat només pretenia barrar el pas a unes formes d´opinar i dirigir-se a la gent que potser són habituals a altres blogs però que aquí, a can Joaquim, no hi estem acostumats. Però com al que sí estem acostumats és a la discrepància, sembla que ara ens entenem una mica millor i –dedueixo del seu comentari- és una professional relacionada amb la música del segle XX (si em permet la broma – i pel que he llegit- ‘afortunadament, no de la política’), la convido, tal com fa tristany, a posar de relleu alguna de les virtuts de l´òpera de Ligeti, que ens faci agafar ganes a tots (fins i tot als més descreguts, vull dir, que jo penso ser-hi de totes-totes) d´omplir el Liceu. Serà molt difícil, però mira que si encara aconseguíssim fer anar al Colbran… 🙂

    M'agrada

    • Concep

      Convindràs amb mi que aquesta senyora tot i ser professional de la música, que no ho sabem, a part de ser grollera té unes maneres dictatorials que fan basarda.
      No m’interessa gens que ens intenti convèncer, ja ni haurà d’altres que utilitzant arguments més sòlids i elegants, o si més no amb una educació i formació que a ella no li ha servit per a res, sigui capaç de fer-nos fer agradar Ligeti a tots aquells que no ens agrada i per tant som ignorants i no mereixedors d’obrir la boca per dir-ho.
      Pensament únic? ja sé de que van aquests i com més lluny millor.

      M'agrada

  17. Creo que el propio Ligeti reconoció que se estaban pasando de vueltas con una música tan alejada de los comunes mortales. Sin estar loco, se pueden entender y compartir los dos puntos de vista enfrentados, innecesaria acritud aparte. Me interesa el exigente arte contemporáneo y todos sabemos por experiencia que el esfuerzo a veces es recompensado con creces, pero no todo el monte es orégano, y en este se esconde más de un listillo. Esos son para mí los dos puntos críticos del asunto, si estos artistas no han sido demasiado narciso-elitistas y si no hay algún desaprensivo que pretende colar como arte lo que no son más que brochazos dados sin ton ni son.

    M'agrada

  18. los

    Mira, si una cosa m’agrada d’aquest block i a excepció d’uns comentaris desafortunats fa un temps, és que aquí és pot opinar de tot amb respecte i tolerància i no donar lliçons de saviesa intolerant i tractar-nos a tots d’ignorants i burros pel fet que certa música del segle XX no ens fa gaire el pes i més a en Collbran que amb tots els seus comentaris s’ha guanyat un lloc d’honor en aquest block.
    Per molt que ens doni lliçons als ignorants voldria recordar a Isolda 2 (per cert llàstima del nom, fa molt de temps que Isolda l’utilitza un bon i respectuós infermenlaire) que la música per a molts de nosaltres el que fa és posar-nos en un estat de plaer, un estat que ens aporta equilibri i felicitat i que aquí compartim amb més o menys intensitat depenen del tipus de música.
    Que tots el infernemlaires sempre intentem escoltar i aprendre abans d’anar a veure una obra al Liceu i que no s’escandalitzi tant perquè a molts de nosaltres no ens produeixi cap plaer escoltar aquesta música que avui estrenarà al Liceu.
    Des que el Joaquim va penjar aquesta música he de dir que l’he anat escoltant cada dia una miqueta i he de dir que en molts moments ha sigut un sacrifici i això Isolda 2 és una realitat … i si per a mi escoltar música ha de ser un sacrifici doncs sap que li dic que plego!
    Es una música difícil, no m’ho negui i el que fa el Liceu, i això ens dol a molts liceístes, és que per estar a l’altura dels teatres més avançats tira la casa per la finestra retallant d’altres partides però per a la música de Ligeti (minoritària, no cal que ho digui) no faltarà de res: Fura, grues, nina gegant i el que convingui …
    Jo aquesta nit hi seré i no per afició, em toca per abonament, ja se que l’espectacle serà una passada no li nego però jo fa masses anys que passejo pel Liceu i li diré que quina pena si només parlem d’espectacle i no de música, del muntatge i no de l’orquestra o dels cantants … quina pena si han de fer grans numerets per fer-te empassar la píndola, quina pena si parlem de l’òpera de la Fura i no del Gran Macabre de Ligeti … Però no pateixi, que JO HI SERÉ però no s’estrany que ja li pugui dir que no serà per a mi una gran nit d’òpera perquè aquesta música no m’agrada, no m’agrada gens i a molts dels habituals d’aquest block tampoc però intentem aprendre i per això m’ofen que ens tracti d’ignorants.
    Li recomano que si no li agraden les nostres opinions no cal que s’amoïni,no cal que ens doni lliçons o ens faci sermons, els fa a uns altres i allà vostè … que nosaltres estem molt tranquilets i feliços aquí llegint les opinions (moltes vegades molt diferents) de tots els infernemlaires.
    Passiu-ho be

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: