EL VÍDEO DE FOLLIES A BROADWAY 2011 (Peters,Maxwell,Burnstein, Raines,Paige,Elias…)


El cinquè i darrer regal del cinquè aniversari d’IFL és el vídeo de la reposició del musical Follies de Stephen Sondheim que es va estrenar a The Kennedy Center for the Performing Arts el 7 de maig del 2011 per passar posteriorment al The Marquis Theatre.

Aquest enregistrament videogràfic captat per una càmera casolana des de el primer amfiteatre del teatre és pirata, per tant no espereu grans coses, ara bé, el pirata en qüestió i malgrat que va tenir que lluitar amb el cap de l’espectador que tenia al davant, va fer una feina meritòria, amb aproximacions bastant reeixides, seguint els esdeveniments escènics i mostrant especial perícia en la realització, tot i que insisteixo que no és un vídeo professional i per tant té les carències que té.

L’espectacle és d’un gran nivell artístic i compta amb un repartiment excel·lent:

FOLLIES
Music and Lyrics:Stephen Sondheim
Book: James Goldman

Sally Durant Plummer: Bernadette Peters
Phyllis Rogers Stone: Jan Maxwell
Buddy Plummer: Danny Burstein
Benjamin Stone: Ron Raines
Carlotta Campion: Elaine Paige
Hattie Walker: Jayne Houdyshell
Solange LaFitte: Mary Beth Peil
Theodore Whitman: Don Correia
Stella Deems: Terri White
Heidi Schiller: Rosalind Elias
Dee Dee West: Colleen Fitzpatrick
Roscoe: Michael Hayes
Emily Whitman: Susan Watson
Sandra Crane: Florence Lacey
Dimitri Weismann: David Sabin
Max Deems: Frederick Strother
Young Buddy: Christian Delcroix
Young Sally: Lora Lee Gayer
Young Phyllis: Kirsten Scott
Young Ben: Nick Verina

Director: Eric Schaeffer
Choreographer: Warren Carlyle
Set Designer: Derek McLane
Costume Designer: Gregg Barnes
Lighting Designer: Natasha Katz
Sound Designer: Kai Harada

Aquesta versió podríem dir que és la definitiva després dels diferents retocs que el mateix Sondheim ha anat fent en les reposicions posteriors a l’estrena de 1971 i espero que agradi tant als amants del teatre musical, als que tinc una mica abandonats, com a tots aquells que no sent el teatre musical el seu gènere predilecte tinguin la curiositat per conèixer un dels musical de referència, d’un dels compositors de referència i en una producció que va recollir premis i elogis de la crítica i el públic novaiorquès.

Follies està triomfant al Teatro Espoañol de Madrid en una producció dirigida per Mario Gas que arreplega a grans noms del teatre i la música de l’Estat espanyol. Segons sembla, aquesta producció viatjarà a Catalunya i podria ser que a l’estiu anés al Festival de Peralada.

Ara us deixo amb uns quants vídeos de la producció de Broadway, que a tall de degustació us poden fer una idea del que us espera si baixeu els que jo us proposo, sempre tenint en compte que aquest són oficials i els que jo us proposo no ho són:

Elaine Paige:

The Follies Company: Beautiful Girls

Terri White:

Ron Raines:

ENLLAÇOS

https://rapidshare.com/files/923772242/Follies.avi.001

https://rapidshare.com/files/1252694873/Follies.avi.002

https://rapidshare.com/files/4059357963/Follies.avi.003

https://rapidshare.com/files/1054438248/Follies.avi.004

Follies producció del 2011 Photo © Joan Marcus

Follies producció del 2011 Photo © Joan Marcus

Us deixo l’enllaç de la pàgina oficial de l’espectacle on podreu veure més vídeos i fotografies del muntatge.

http://folliesbroadway.com/

Espero que us agradi i aprofito per agrair a Mocho que em facilités l’accés a aquest vídeo que avui us ofereixo a tots vosaltres.

Un comentari

  1. Ufff, quina diferencia amb el de Madrid! La producció d’allí no està gens malament, és molt digna, com gairebé tot el que fa Mario Gas, però el repartiment deixa bastant que dessitjar, des de la protagonista (que canta la Muntsa Rius, insuficient per al paper), acabant per la Massiel (patética) o la Asunción Balaguer, que pot fer molt bé encara teatre, pero no cantar i moure’s. D’altres, però estant correctes (Pep Molina, carlos Hipólito), o molt bé, com la Vicky Peña, la Mónica López, o el Josep Ruiz (of course). Es possible que si la fan aquí, canvii una mica una part del repartiment, i es surti guanyant.
    Per cert, que ja deveu saber que al Gas ja l’han “facturat” com a director del Teatro Español, li estava bé a la Alicia Moreno, però marxat el seu “protector” (cometes obligades) Gallardón, la Botella deu voler algú més ranci.

    M'agrada

    • Ets la primera persona que conec que critica, ni que sigui parcialment, l’espectacle del Español. Tothom me’n ha parlat meravellosament.
      A veure si ve a Barcelona, de moment i degut a l’èxit torna a l’Español al Juny i Juliol.

      M'agrada

        • Tothom no escriu en asquest blog, però persones que em mereixen molt respecte en qüestió de musicals han sortit entusiasmades del Teatro Español.
          Jo no he vist l’espectacle i per tant de moment recullo opinions i t’agraeixo la teva.
          AH! m’oblidava i en korngold repetirà!

          M'agrada

        • Aviam, jo també repetiré si la fan aquí i canvien alguns cantants. Com he dit, jo trobo que és una molt bona producció, molt millor que el que ens venen per musicals i son festivals de fi de curs. La Granvia madrilenya n’està plena, d’aquests. Fins i tot han fer un “musical” sobre el Sabina (!). El problema és que dista molt de l’excelència dels magnífics videos que has posat al post, precisament pel que diu Paco: la manca de tradició en actors de musical. Si la meitat del repartiment no dona la talla, és impossible que surti un producte excellent.

          M'agrada

    • Fernando's avatar Fernando

      Farà gairebé un any que el vaig veure jo aquest muntatge de Madrid… i encara recordo també aquell muntatge de Broadway el 2011, que em va robar el cor. I bé… Crec que el Mario Gas ens va regalar un treball excel·lent, que barrejava sense cap tipus de vergonya la vida real dels actors i dels personatges que interpretaven, donant-li una altra volta al joc de miralls i records proposat per Sondheim. Em va semblar una feina molt generosa i, sobretot, emocionant. I, en el meu cas, no puc més que seguir agraïnt la proesa que va fer la Muntsa Rius amb la seva Sally. Aquest personatge és molt contradictori i molt difícil d’empatitzar-hi i ella em va enamorar desde del minut 0… Amb el cant, el ball i, sobretot, la interpretació. En el cas de Broadway també hi havia opinions oposades a la Bernadette Peters, que a mí em va semblar espectacular. Opinions oposades… sempre m’ha semblat molt curiós com un mateix espectacle desperta sensacions tan diferents… Aquest Follies es l’espectacle que ens agradaria veure al TNC (si el Mario hi seguís col·laborant… O al Lliure de Montjuïc amb les seves columnes…

      M'agrada

  2. korngold's avatar korngold

    Gracias por el regalo. Ya he visto una vez Follies en Madrid y el próximo día 22 repetiré. Confío en que tengáis allá en Cataluña acceso a este espectáculo, que es una auténtica maravilla.

    M'agrada

    • Prorrogan en junio y julio, será cuestión de pensárselo, aunque hemos estado mirando ir a Follies, pero viajar a Madrid desde Barcelona resulta más caro que ir a Berlín, increíble pero cierto.
      Si no puedes programarlo con mucho tiempo y cazar alguno de esos billetes imposibles, un billete de avión o tren, low cost incluido resulta exageradamente caro y si no amortizas el espectáculo con otro en el Real, Zarzuela o oferta teatral interesante, viaje+hotel+entradas resulta prohibitivo para bolsillos precarios.

      M'agrada

  3. Juli carbó i montardit's avatar Juli carbó i montardit

    Veig que has canviat el teu perfil. Estàs molt interessant. Els aires alemanys t’han internacionalitzat encara més.
    Em fa l’efecte que si no s’arregla una mica això de la crisi serà difícil veure a Barcelona aquestFOLLIES DE BRDWAY.

    M'agrada

    • Olympia, cada vegada t’haig de canviar el nick, em nego a deixar el que em proposes.
      La versió que us proposo en vídeo és l’original, o sigui que ja saps i practicaràs un anglès molt sofisticat, ja que Mr. Sondheim és molt historiat.

      M'agrada

  4. Roberto's avatar Roberto

    Ya había degustado estos vídeos “oficiales” que propones, vía “Playbill”, pero por supuesto uno siempre está dispuesto a oír y ver “Follies” las veces que sea. Tal como dice Joaquím, se hace muy cuesta arriba (económicamente hablando) ir un fin de semana a Madrid sólo para ver una función teatral. Por más que consigas billetes baratos en el Ave con un mes de anticipación el total del viaje sube como la espuma. Es curioso que sepáis que prorroga en el Español en junio y julio y no se sepa nada en relación a si se hará o no en Barcelona. Esperemos que así sea.

    M'agrada

  5. raimon's avatar raimon

    He aprofitat el darrer cap de setmana a Madrid per veure el Candide i el Follies. Coincideixo bastant amb Teresa59 pel que fa al Follies. Una representació molt bona (si exceptuem el numeret de Loveland, penós del tot), amb una majoria de cantants/actors que o són una mica cantants i gens d’actors o al revés. L’esplèndida Vicky Peña canta molt bé, però en quan parla és per tirar-se a terra. El Carlos Hipólito és molt bon actor a qui no em crec gens quan es posa a cantar i així pràcticament tots. Em sap greu haver de dir que l’elecció de l’Asunción Balaguer i de Massiel estan fora de lloc, perquè si l’una et fa sentir ràbia per com es carrega una cançó, l’altra no està a l’alçada d’un musical meravellós; un espectacle més que digne que, com succeeix a la majoria de musicals que es fan a aquest país, se’l carreguen uns cantants que no tenen el nivell necessari.
    Deixem dir que amb el Candide (el vaig veure al National Theater de Londres fa uns anys en una producció genial) vaig sentir el mateix. Una molt bona producció; la música la feien al mateix escenari més de 30 músics joves; l’espectacle té el segell de Paco Mir que li dóna molta agilitat i el fa molt divertit. Però, com a Follies i com sempre en els musicals que es fan aquí, els cantants/actors no tenen el nivell que cal.
    I és una llàstima, perquè són dos musicals amb text, amb història, amb una música extraordinària que, si necessiten de bons directors com aquí tenen, també necessiten de professionals que els interpretin intentant fer-te sentir i vibrar quan parlen però especialment quan canten: aquesta és l’essència d’un musical, clar.

    M'agrada

  6. Paco's avatar Paco

    Participo por primera vez en este blog después de conseguir este vídeo que nos ofreces y por el que te estaré eternamente agradecido.

    Lamentablemente en España no pueden hacerse musicales como en Broadway o Londres, no lo hemos mamado y por lo tanto o sabemos actuar o sabemos cantar, las dos cosas a la vez de momento no.
    La zarzuela sigue la tradición operística y luego muere. La revista musical no explotó la parte teatral quedando como un subgénero más próximo al burlesc y por lo tanto en la tradición teatral española no existe esa faceta que permita a actores y actrices alternar con toda naturalidad los géneros sin ningún contratiempo, o son cantantes líricos que no saben declamar con naturalidad, o son actores que no saben cantar con convicción técnica.
    El error consiste en querer hacer Follies con unos actores y actrices veteranos que en su juventud no fueron actores de musical, con lo cual la verdad teatral desaparece. El paso del tiempo que Sondheim nos propone queda forzado en unas interpretaciones sin naturalidad, con entusiasmo en algunos casos, pero deficitarias en su conjunto.
    Cuando los jóvenes que actúan en este montaje tengan 30 años más, seguramente podrán protagonizar con la credibilidad necesaria, los papeles que ahora Hipólito, Molina, Peña o Rius intentan defender con poca habilidad.
    El conjunto es meritorio pero las partes no y existen errores imperdonables de casting como el de Massiel, que no tiene la capacidad técnica para cantar una canción tan endiabladamente difícil con constantes cambios de voz sin acertar con su registro y exagerando y masacrando sin piedad uno de los hits.
    Tampoco Viky Peña está acertada y Asunción Balaguer está entrañable pero no puede con Broadway baby.
    Hipólito está poco creíble cuando canta y baila, mientras que Molina me gusta cuando canta pero no cuando actúa. Parece de teatro de aficionados y solamente Rius y Mónica López me gustaron en las dos facetas.
    La dirección del espectáculo es magnífica aunque Gas ha topado con los límites del teatro español. Quizás dentro de unos años nuestros actores ya sean suficientemente versátiles, Follies es demasiado anglosajón y esconde teatro del verdadero, nada que ver con los grandes Musicales que ahora inundan La Gran Vía y que tienen muy poco que ver con la tradición que Follies homenajea de manera magistral.
    Ninguno de los actores y actrices que protagonizan la versión madrileña podría protagonizar una versión de concierto memorable como la del Carnegie Hall que por fortuna quedó grabada para la posteridad, ya que a ninguno de ellos y ellas les corre por las venas la esencia del teatro musical.
    Otra cosa muy distinta es que a todos los que nos entusiasma Follies nos hayamos emocionado con el espectáculo dirigido por Mario Gas, pero las emociones provienen más por lo que hubiéramos deseado que hubiera sido y no por lo que realmente es y sólo con oír los primeros compases de la magnífica orquesta yo ya me sentía agradecido.

    M'agrada

    • Hola Paco, bienvenido a IFL yu muy agradecido por este magnífico comentario, amplio y detallado.
      Razón tienes cuando hablas de la poca sintonía de nuestros actores y actrices con el género del teatro musical anglosajón, pero siempre me queda la esperanza de la maestría de Gas en dirigir a los actores.
      A pesar de ello, no me has hecho perder las ganas de verlo.
      Vuelve cuando quieras.

      M'agrada

      • Paco's avatar Paco

        Gracias Joaquim, eres muy amable. He revoloteado por tu excelente blog y la verdad es que sin desagradarme en abosluto la música clásica y la opera, no les presto la atención debida.
        Me gusta mucho el teatro musical y el jazz y buscando cosas sobre Follies te encontré.
        He estado viendo el vídeo y pese a sus deficiencias es excelente y de gran calidad artística.
        No se puede comparar con la versión española, aunque lo que se refiere al montaje, la dirección de Gas no difiere tanto de la versión americana.

        M'agrada

  7. colbran's avatar colbran

    Yo no he visto esta versión todavía y me gustaría mucho hacerlo, pero la cuestión económica me detiene de momento.

    “Follies” es junto con “Sweeney Todd” (mi preferida) y “A little night music” mis musicales favoritos de Stephen Sondheim, pero las traducciones no me acaban de convencer. Por otra parte el castellano – que es una lengua hermosísima y pintiparada para la ópera, la zarzuela y la revista- está negada para el musical traducido del inglés por una razón muy simple: el castellano carece de los múltiples sonidos de la S, Z y derivados que tiene la lengua inglesa y contiene excesivas vocales “secas”, con lo que los textos suenan colocados con calzador y la rima pierde el sonido “líquido” original. No hablo del texto hablado -que también, pues los libretistas discuten mucho con Sondheim las palabras a utilizar para que estén en consonancia con los cantables- sino de las piezas cantadas. Esto no ocurre con el catalán que dispone de tantos sonidos “líquidos” como el inglés aunque suena algo duro según quien lo hable o cante.

    La mayoría de los musicales del West End o Broadway que he visto traducidos al catalán me han gustado mucho (“Germans de Sang”, “Company”, “Sweeney Todd”,…), pero los traducidos al castellano no, con una excepción: “Caridad de noche” (“Sweet Charity”) que estrenó en Barcelona Marujita Díaz a fines de los años 60s del pasado siglo.
    Por ejemplo, “Hello, Dolly!” no me gustó nada y eso que lo protagonizaba Concha Velasco, pero aquellas “A” y “O” no las podía resistir y me alejaban de la melodía.

    He visto el reportaje de la función de Madrid y algunos fragmentos de esta versión de Broadway que nos facilita Joaquim y yo creo que en cuanto a escenificación y dirección escénica la de Mario Gas tiene poco o nada que envidiar a la norteamericana, pero en lo que se refiere a canto y baile me parece que sí. Por lo que he visto “lo más Broadway” es lo que corre a cargo de Mónica López, pero lo poco que he escuchado del resto me ha gustado poco. De todas formas me niego a hacer un juicio negativo de algo que no he visto en vivo, pero el recuerdo de la versión de Londres con Dolores Gray en el rol de Massiel (!) es muy fuerte y aquello fue tan grande…

    M'agrada

Deixa una resposta a Roberto Cancel·la la resposta