LA PELL DE BRAU
Salvador Espiu
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”
IN FERNEM LAND 
Que la cultura sigui el far transformador en els valors per als nous temps que tenim a tocar. Avui la centralitat del que és i representa Catalunya recull la senyera dels avantpassats, afegeix el blau d’Europa i l’hi broda un estel de llibertat.
…
Però em viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.”
M'agradaM'agrada
El vostre clam és el meu.
M'agradaM'agrada
Vaig néixer on es diu “què collons passa??”, on es mengen mongetes amb botifarra, allioli, cargols,pà amb tomàquet, on es beu Cava, Vichy Catalán, Aigua del Montseny, on diem “no fotis!?!”, on hi ha grans monuments i passegem gegants al so de la música, on fem torres humanes que van directes al cel, on La Patum és més que una festa, on va néixer la Sardana, on de fer cops de bastons en fem una dansa, on a més hi ha una llengua pròpia i a on la gent és de puta mare!! Vaig néixer a CATALUNYA, sóc català fins la mèdul·la i els catalans sempre presumim de ser d’on som, collons!!! Aquest missatge de difusió val la pena, per tant si et sents orgullós de ser CATALÀ , copia, enganxa i passa’l!!
M'agradaM'agrada
Es l’hora de la gent.
Visca Catalunya lliure, sense embuts!!
Bona Diada
M'agradaM'agrada
No se pas si algun dia arribaré a veure la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA. Mes aviat en aquest aspecte sóc força negatiu ja que no ens volen dins de l’estat espanyol, però malauradament per nosaltres, ens necessiten i per això faran el possible i el impossible per impedir-ho.
Avui serem molts a la manifestació en favor al dret de decidir el que volem, ser nosaltres mateixos, sense la tutela d’una mare que diu que ens “estima” tant, que arriba a ofegar-nos.
Almenys servirà perquè a tot el mon “mundial” es donin compte de què el poble català vol ser lliure, parlar la seva llengua sense impediments i esdevenir un nou estat dins d’Europa al mateix nivell que la resta de pobles, sense rancúnia cap a ningú, però definitivament LLIURES.
INDEPENDÈNCIA ja !!!
M'agradaM'agrada
Companys, l’hora ha arribat. Ara o mai.
M'agradaM'agrada
Ara més que mai, i avui en particular, anant a la manifestació, hem de demostrar que som un país unit amb identitat pròpia. Ferits i maltractats lluitarem fins al final.
Per la summa de recança
que sentia, mig viva
mig morta, dessagnant-se,
ara exhala la griva
amb pinya retroactiva
la pòstuma venjança.
Pere IV.
M'agradaM'agrada
Hoy creo que será un paso definitivo sin retorno, para donde queramos llegar.
El miedo de otros, es que nosotros hemos perdido el miedo.
Yo estoy harto de hacer pedadogía al que no quiere ni escuchar ni entender.
Los quiero de vecinos, muy queridos vecinos, pero vecinos sin más.
Un recuerdo para todos/as que nos han prececido y que desearon este ya cercano sueño.
Que todos/as vivamos intensamente esta Diada histórica.
Visca la República Catalana………
M'agradaM'agrada
Mai he tingut sentiment patriòtic. Tampoc sóc home de banderes. Però no porto bé la burla ni l’escarni. Hi aniré.
M'agradaM'agrada
Bona i esperançadora Diada.
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en ‘questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Joan Maragall 1898
M'agradaM'agrada
Penso i sento exactament com Josep Olivé: “Mai he tingut sentiment patriòtic. Tampoc sóc home de banderes. Però no porto bé la burla ni l’escarni. “ Però la independència no es cap garantia de més benestar ni llibertat, ni individual ni colectiva. Estic trist i preocupat, i desitjant estar equivocat, es a dir, que no prenguem mal. No hi anirè.
Kalamar ha deixat aquest enllaç amb un article de Subirats amb el que també m’identifico.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/08/catalunya/1347127554_155536.html
M'agradaM'agrada
Les poesias ho diuen tot. Tot está dit, yo desde lluny os sentiré.
M'agradaM'agrada
Un referèndum lliure i democràtic, que ens ho preguntin, si volem o no volem continuar convisquen amb Espanya. Ningú hauria de tenir por, les parelles són parelles mentre tots dos decideixen ser-ho, quan una de les parts no vol, esdevé el divorci i us asseguro que hi ha vida després de la ruptura. Jo vaig tornar a néixer.
Bona Diana amics i jo és clar que hi aniré
M'agradaM'agrada
Visca Catalunya lliure! Visca Cataunya independent! Visca Catalunya, nou Estat d’Europa!
És l’únic que se m’acut dir.
I visca la música!
M'agradaM'agrada
Escolteu companys catalans, tan i sou nascuts a Catalunya o heu vingut d’altres indrets a conviure i viure tots plegats. És el millor elogi que ens podeu fer demostrant que us sentiu tan catalans com els nascuts aquí.
La llarg de la història Catalunya ha estat humiliada i vençuda per culpa d’uns pòlítics renegats i traidors a la Pàtria. Recordeu precisament el motiu de la Diada: el 14 de setembre del 1714. Recordeu també la dictadura de Primo de Rivera i darrerament els quaranta anys de dictadura del tirà Franco. Crec que el govern del PP segueix el mateix camí encara que d’una manera més subtil i hipòcrita.
La Diada d’aquest 11 de setembre és fonamental per a veure com reaccionarà el Govern de Cayalunya després de la manifestació.
Malgrat la infiltració de molts anticatalanistes que encara pensen amb l’Espanya de la pandereta i l’olé hem de fer-lis veure que la realitat actual és molt diferent. El que temen molts d’ells no és que Catalunya vulgui ser independent si més no de que arribat aquest cas Catalunya deixaria de ser la mamella econòmica per la resta d’Espanya.
Ciutadans de Catalunya obriu els ulls i no us deixeu enganyar un cop més.
Catalunya sempre ha estat oberta a tots els que han vingut amb ganes de treballar i conviure amb tots nosaltres siguin de la ètina que siguin.
Són els interessos d’alguns polítics els busquenl’enfrontament i la discòrdia.
Ha arribat l’hora de fer menys demagògia cridant Visca Catalunya i posar-nos a treballar fermament per a fer realitat els nostres drets i la nostra sobirania.
Somo i serem…
M'agradaM'agrada
N’estic molt orgullosa de la gent que ha fet possible que pogem tenir aquest sommni de ser un pais lliure i tan sols demano que entre tots tinguem el coratje de tirar-ho endevant i no quedi tot en el que ja he dit un somni. Visca Catalunya nou estat d’Europa
M'agradaM'agrada
Nosaltres, per descomptat hi anirem.
Amic José Luís: Noruega no va prendre mal, Eslovàquia i Txèquia no van prendre mal. Només prendrem mal si el model del veïns és Sèrbia. Però això no depèn de nosaltres.
I digui tot el poble Amen
M'agradaM'agrada
Molt bona diada a tots!!! 😀 Ens veiem a la manifestació!!!!
Visca Catalunya lliure!!!! 🙂
M'agradaM'agrada
Avui és el dia! Som-hi!
M'agradaM'agrada
Recomano la lectura d´un article publicat al diari ARA el 4-9-12 d´en Salvador Cardús. Val la pena llegir-lo.
M'agradaM'agrada
Sempre he sigut un federalista convençut, però aquesta porta la van tancar amb ruinesa i estupidament fa poc temps els que ara van dient que no és oportú parlar de independència. Aleshores tampoc ho era? Quan ho serà? Esta clar,:només queda un camí: complicat i dificil, però únic: la independència. Però si seguim atrafagant a la gent amb retallades i càrregues insuportables per a la majoria, la mínima unitat necessària no serà possible. I CiU que no s’equivoqui més fent el joc socio-econòmic al PP, o no serà camí sinó obstacle.
M'agradaM'agrada
Amb tanta repressió han aconsseguit el que està passant avui.La solidaritat envers la resta del país està més que demostrada peró hem arribat a un punt que tanta incomprensió ens supera i em dit PROU!!!!No sé si ho veuré pero jo que tampoc era independentista ara la necessito i la exigeixo.Ja n’hi a prou.Quàn pugui ser catalana a tots nivells ja pensaré qué faig amb la resta..
M'agradaM'agrada
Gràcies pel poema, Joaquim, el comparteixo.
Avui hem dit el que volem ser. Esperem ser-ho.
M'agradaM'agrada
Diada celebrada… en Viena desde ayer lunes con regreso hace un rato y un premio : D.CARLO, anoche en la Staatsoper que pudo resultar casi sobresaliente, pero estropeado por un pésimo tenorino no apto para el rol ( Alagna que sigue enfermo desde finales de julio canceló y cantó el cover – un casi horrible Gipali-). Excelente Pape, muy notable Stoyanova ( por ellos valió la pena el viaje) y bastante bien D’Intino y Keenlyside.
Habían bastantes catalanes por la calurosa capital austríaca
M'agradaM'agrada
Alex, manda narices el trasunto político de Don Carlo, no? 🙂
Por nada, por nada…es que lo de la Fiandra…pues eso… 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Coincidencia curiosa efectivamente, Josep!
Espero que por aquí y en todas las instancias implicadas, se resuelva todo inteligentemente y sin verter la sangre que hubo otrora en la Fiandra
M'agradaM'agrada
Bell i vell poema i coro molt adient.
No tenim perquè prendre més mal del que ja ens ha tocat, José Luis.
Sempre he desitjat una Catalunya pacífica i lliure, un nou estat per Europa. Avui, al menys, ho he pogut clamar.
Un petó, Joaquim!
M'agradaM'agrada
No quiero herir sensibilidades pro independentismo, pero a la vuelta de Viena y tratando con sangre fría y utilizando el cerebro que a veces sirve para pensar, opino y me ( os) planteo estos interrogantes:
Con la que está cayendo en el mundo y sobre todo en esta vieja o atrofiada Europa de la UE, donde las grandes decisiones macro económicas y macro políticas se adoptan en Bruselas ( Comisión Europea) y Estrasburgo ( Parlamento Europeo), ¿ sería Catalunya presunta y previamente independizada, aceptada como un nuevo Estado Europeo?
¿ Conoceís el tratamiento o funcionamiento europeo para ello y sabeís que la admisión de un nuevo Estado Europeo dentro de la UE, requiere previamente una aprobación por unanimidad de todos los Estados que ya integran la UE?
¿ Sería admitida Catalunya como un teórico nuevo Estado Europeo – debería pedirlo el propio interesado -, cuando Catalunya está casi en situación de default con más de 40.000 millones de € de deuda y los bonos patrióticos de la Generalitat son considerados por los analistas y las agencias de califación , como bonos basura ?
Previamente y antes de ser admitido como teórico nuevo Estado Europeo, Catalunya debe ser legalmente declarado Estado Independiente y esto, requiere una Reforma de la Constitución Española de 1.978 – Constitución que fue ratificada y votada entonces por el Gobierno presidido por el molt honorable Sr. Pujol.
Mientras y antes de ser considerado un Estado Europeo, proceso muy largo, una Catalunya independizada en teoría, debería fijar aranceles a la comercialización de sus productos, lo cual sería la total ruina de todas las empresas productivas y comerciales catalanas.
Esto que expongo son simples reflexiones muy esquemáticas pero básicas para conocer como funciona y cuales son los requisitos en un proceso de integración europea. Está muy bien pensar y soñar con símbolos, banderas y sentimentalismos, pero tal como están las cosas en la actualidad y la grave crisis económica que nos afecta ( además de los conocidos casos propiamente catalanes, como Casos Pretoria, Palau, ITVs. ,etc…), hay que ser también muy prácticos y conocer los procedimientos existentes.
M'agradaM'agrada
Los interrogantes que planteas son muy importantes y personalmente no tengo todavia respuesta a ellos. De todos modos, el objetivo de la manifestación de ayer era dejar claro un deseo del pueblo que los políticos (los que tienen poder, por lo menos) nunca han querido atender. Deseo que, por cierto, algunos teniamos mucho antes de la crisis.
Por supuesto que si algun dia nos permiten hacer un referendum no se tratará de decidir solamente si queremos ser independientes, sino tambien de que modo. Un referendum sin un proyecto claro no tendria sentido y yo, independentista convencido, no votaria SI sin valorar previamente cual es el camino previsto.
En cuanto a la Constitución, no me preocupa en absoluto. La inconstitucionalidad es un argumento muy usado y, a mi parecer, pobre. Ciertamente la votó el Sr. Pujol, junto con la mayoria de españoles, pero no yo, ni otros muchos ciudadanos que no habian nacido entonces. Una constitución no puede ser una cosa inmutable, debe adaptarse a la sociedad. Al fin y al cabo, PP y PSOE ya demostraron que se puede modificar, y sin pasar por las urnas. Con mucha más razón se deberia reformar si lo pide la voluntad popular, aunque lo pida una sola comunidad.
M'agradaM'agrada
Bueno, sin entrar en el tema del independentismo y sus implicaciones – no soy catalana y si lo fuera no creo que lo compartiera, pero eso nunca lo sabré -, la consulta mediante referéndum debe realizarse para reformar ciertos artículos de la Constitución: los que se encuentran en el Título Preliminar o el capítulo segundo sección primera del Título Primero, o los referentes a la Corona (todo el Título II). Fuera de ellos, no es necesario. Así que, aunque a PP y PSOE los envuelva en el mismo desprecio que envuelvo al resto de partidos políticos, el procedimiento de la última reforma fue correcto.
Aun así, puede convocarse para “decisiones políticas de especial importancia” (art. 92), pero antes debe proponerlo el Presidente del Gobierno y ser aprobado por el Congreso (mayoría absoluta).
Hasta ahora se han hecho dos reformas, ninguna de la cuales ha afectado a los artículos arriba mencionados: la de 1992, para adaptar la C.E. al Tratado de Maastrich modificando el art. 13, y la reforma de 2011 del artículo 135. Sí que podría haberse celebrado consulta de haberlo solicitado así la décima parte de cualquiera de los miembros de las Cámaras pero se ve que no interesó a nadie de los allí presentes. Es cierto que se trata de una Constitución “rígida” con un procedimiento de reforma nada simple.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tots per respectar l’habitual concòrdia en un tema susceptible i idoni per prendre mal
Alex les teves preguntes avui no les pot contestar ningú, no hi ha jurisprudència i la mateixa Comissió Europea s’ha desdit del que va dir ahir, és a dir, tot està per fer i tot és possible.
Ah! i sense ganes de fer mal, però ets definitivament un malastruc, les cancel·lacions que portes a les espatlles ja són llegendàries.
M'agradaM'agrada
Ahora a ver que otras cancelaciones nos tocarán con las FORZAs liceisticas! Je..je..
No obstante , por Pape y Stoyanova, más la Filarmónica, valió la pena el viaje. Por cierto, teatro lleno
M'agradaM'agrada