LA PELL DE BRAU Salvador Espiu [XXXVIII] No convé que diguem el nom del qui ens pensa enllà de la nostra por. Si topem a les palpentes amb aquest estrany cec, on sinó en el buit i en el no-res fonamentarem la nostra vida? Provarem d’alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament, car sols així som lliures de combatre per l’última victòria damunt l’esglai.

Categories: infernemlandades, música coral, poesia • Tags: Antoni Tapies, G.F.Handel, Salvador Espriu