IN FERNEM LAND

JUAN DIEGO FLÓREZ A SALZBURG 2012: LES PROPINES QUE LA RÀDIO NO VA EMETRE


Juan Diego Flórez i Vincenzo Scalera al Salburger Festspiele 28 d’agost de 2012

El dia 5 de setembre us vaig deixar un apunt amb l’àudio del recital que el tenor peruà Juan Diego Flórez va oferir el dia 28 d’agost de 2012 a la Haus für Mozart de Salzburg, dins el marc del Salzburger Festspiele.

En aquell apunt us deixava l’enllaç de la transmissió de la ràdio austríaca, però de manera ben estranya, es van ometre tres de les 6 propines que va regalar després de que el públic, com acostuma a passar, embogís.

De fet la tanda de propines no va començar amb l’ària de Tonio de La Fille du Régiment, ja que abans havia cantat el Júrame de María Grever d’aquesta manera:

Els “problemes tècnics de so” al inici són aliens a IFL

Després sabem que va cantar l’inefable “A mes amis” amb tots els “Do” pertinents i esperats, i tot seguit la preciosa “Dein ist mein ganzes Herz” de Franz Lehar i l’inevitable “La donna è mobile” que és l’última propina que es va emetre per radio, però Juan Diego Flórez va ser més generós del que semblava, i va cantar “Una furtiva lacrima” de L’elisir d’amore de Donizetti, amb les ja habituals variacions a la segona estrofa i un agut estratosfèric tret de la màniga, d’aquells que et deixen clavat a la cadira i que a mi només m’agraden com a demostració d’un control i domini del belcanto més florit (mai més ben dit), ja que a dins de l’òpera em sembla del tot inapropiat.

I per si no n’havien tingut prou, Juan Diego Flórez, acompanyat al piano per Vincenzo Scalera, va fer una nova demostració de la seva exuberant i estratosfèrica coloratura, interpretant amb absoluta suficiència “Al piu lieto” de Il Barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini. Un autèntic festival!

ENLLAÇ PROPINES (mp3):

https://rapidshare.com/files/3634264310/propines.mp3

L’amic Salvador ens va deixar un comentari en l’apunt del concert i em va oferir el recital sencer, i aquell oferiment ha tingut la justa correspondència en un apunt que ha de servir per oblidar-nos una mica del maleït destí i la seva “forza”. Avui l’angelet té nom. Moltes gràcies!

21 comments

      • simone

        es un llástima perque m’hagués agradat anar-hi, inclos amb el nen, (no som taaaant exigents, saps?) pero veient que ni amb mig aforo buit fan descomptes d’última hora no estic pas animada a gastarme els cales per una funcio tan decebedora com descriviu aqui. 😦
        Poder agafem unes entradas del 5e pis amb visio per pantalla…mai ho he fet. s’hi sent be alli adalt? Algu sap si totes les funcions tenen aquesta retransmisio per seguir-les per video o nomes algunes? Gracies

        M'agrada

        • Les entrades sense visió i amb TV seguint l’acció escènica acostumen a ser el primer dia, la resta connecten la TV però amb càmera fixa.
          Amb el teu fill no és recomanable anar a aquestes localitats

          M'agrada

    • Barbiere?, no sé, ni idea, és un Rossini i cauen en comptagotes. Ja toca, ara que sembla que reposin les òperes programades al Teatre Victòria durant l’exili, qui sap si caurà, i Flórez és el millor Almaviva, no d’ara, jo crec que de sempre.

      M'agrada

    • El propio Manuel García -primer Almaviva- dejó de cantar “Cessa di piú resistere…Al piú lieto” a partir de la segunda representación del estreno de “Il barbiere di Siviglia”, así como dejó de cantar la canción que había compuesto con permiso de Rossini, para colocarla en lugar “Se il mio nome”. Algunos recitativos escritos por García se conservaron, pero no la obertura que había compuesto sobre temas españoles, por lo que, dada por perdida la obertura original escrita por Rossini, se recurrió a la de “Aureliano in Palmira” -utilizada también en “Elisabetta, regina d’Inghilterra” -con variaciones orquestales-.

      Juan Diego Flórez ha hecho de este aria uno de sus caballos de batalla, pero en este recital la cabaletta no está tan pulcramente cantada como en otras ocasiones, por ejemplo tal como la interpretó en el Real en la función completa de “Il barbiere…” que afortunadamente ha quedado preservada en DVD y es de auténtica calidad, a pesar de contar con María Bayo, soprano a la que no le va el papel ni por voz -no es mezzo ni contralto- ni por gracia “cortijera” en la escena.

      M'agrada

        • Josep Olivé

          A esa función me refería precisamente. Centró tanto la atención JDF que María Bayo pasó totalmente desapercibida. No esta además en su papel, cierto es, pero Rossini adaptó la partitura para una soprano también, ¿no? Como estoy esperando aún que publiques un libro sobre Rossini (sería de referencia absoluta) me tengo que contentar con leer sesudos estudios de Alberto Zedda y te juro que quedo con una empanada mental de aupa cuando explica los avatares del Barbiere.

          M'agrada

Respon a Concep Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: