FESTIVAL EDIMBURG 2016: SIMON KEENLYSIDE AND FRIENDS

Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Avui malgrat que ens visita a IFL el baríton anglès Simon Keenlyside assistirem a una mena da jam session que va tenir lloc el passat 12 d’agost en el prestigiós Festival d’Edimburg, on acompanyat d’un combo de musics de jazz fa un repàs per els grans estàndards, versionant a Berlin, Porter, Gershwin, Rodgers, Weill, Kálmán, Ellington, Carmichel, Kern o Strayhorn.

La proposta era d’entrada estimulant, tot i que els cantants lírics no acaben mai d’encaixar (Thomas Quatshoff a banda) en el món i l’estil jazzístic, ja que feia molt temps que el baríton anglès no pareixia per IFL, el problema és que Keenlyside no està bé de veu i no és una cosa d’ara. No voldria pensar que el tenim ja definitivament perdut  però ja la darrera vegada que va venir al Liceu mostrava unes flegmes que en aquest recital atípic i en un repertori on les exigències vocals semblarien menys intenses que en un lideraben, es repeteixen i jo diria que de manera molt més accentuada i en alguna cançó amb greus problemes d’afinació i tessitura (Soliloquy de ‘Carousel’). Continua llegint

GREGORY KUNDE I ALICE COOTE CANTEN DAS LIED VON DER ERDE

Els PROMS 2016 ens ha deixat curiositats com les que us presento avui, amb el tenor Gregory Kunde cantant Das Lied von der Erde, és a dir cantant en alemany, quelcom que crec que no havia succeït fins ara, o al menys jo no en tenia constància i Gustav Mahler, un compositor allunyat del repertori italià i francès en el que el tenor nord-americà ha fonamentat la seva sorprenent carrera.

Gràcies al streaming de la BBC podem constatar quelcom que ja fa temps que s’evidencia i en aquest cas encara més perquè Kunde no està còmode cantant l’exigent part del tenor, la veu està mostrant un desgast cada vegada més evident i és lògic perquè a la seva edat temptar la llei de la naturalesa assumint repertoris tan dispars i exigents com els que està assumint, han d’acabar malmeten un instrument que cada dia es mostra més oscil·lant, més problemàtic en l’afinació i més avar en el color i el timbre. Kunde trompeteja amb sorprenent convicció i ataca les mitges veus amb un cert sentit belcantista que encara queda en l’ADN del tenor, però la generositat desbocada del darrers anys ha passat una factura que potser en l’Otello es pot dissimular amb uns recitatius incisius, “quasi parlando” però que en els lieder malherians evidencien la cruesa del desgast i també de la poca afinitat estilística amb un cant més estentori que heroic. Continua llegint

TAMARA WILSON CANTA WAGNER (Brünnhilde) ALS PROMS 2016

Tamara Wilson, Mark Wigglesworth i James Creswell amb la BBCNOW a l'escena final del 3er acte de Die Walküre  Fotografia Chris Christodoulou/BBC

Tamara Wilson, Mark Wigglesworth i James Creswell amb la BBCNOW a l’escena final del 3er acte de Die Walküre Fotografia Chris Christodoulou/BBC

En un curiós exercici d’apunts relacionats, ahir passàvem del Rèquiem de Verdi del Palau al dels PROMS d’uns dies abans amb Tamara Wilson com a principal reclam, i és ella la que em serveix d’excel·lent i gratificant argument per passar el testimoni a l’apunt d’avui on ella continua sent protagonista, però passant de Verdi, compositor molt més  familiaritzat en el seu actual repertori, a Wagner, compositor que la soprano sord-americana no vol abordar fins d’aquí a 10 anys, tot i que ja fa anys va fer una incursió en el Wagner “belcantista” de Die Feen cantant el complicat rol de Ada a Frankfurt (2011) dirigida per Sebastian Weigle.

Wilson (Tamara, no confondre amb Jennifer que si canta Wagner però no acabar de reeixir) fa bé, perquè sap que si ara comença a cantar rols wagnerians s’haurà d’acomiadar aviat del belcanto i de Verdi, quelcom que sembla ser que de moment no hi ha està disposada, i ho celebro. Continua llegint

PROMS 2016: THE NIGHT BEFORE THE LAST ONE o EL RÈQUIEM DE VERDI (Wilson-Kolosova-Pitta-Robinson;Alsop)

Tamara Wilson, Alisa Kolosova i Marin ALsop en el PROMS 2016 (Messa da Requiem de Giuseppe Verdi) 9 de setembre de 2016

Tamara Wilson, Alisa Kolosova i Marin ALsop en el PROMS 2016 (Messa da Requiem de Giuseppe Verdi) 9 de setembre de 2016

The night before the last one, el Royal Albert Hall es va tornar a omplir per escoltar la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi, que ves  per on no es resigna a deixar IFL després de la magnífica versió escoltada dilluns al Palau, però m’ha semblat interessant recuperar el penúltim concert del PROMS 2016, una vegada ja hem tancat oficialment el festival amb la vistosa i acolorida The Last Night que us vaig deixar el dilluns.

La veritat és que no hi ha gaires coincidències entre la versió que va inaugurar el Palau 100 amb una direcció personal, teatral i extrema d’un Gianandrea Noseda genial i inspirat, i la de la directora anglesa Marin Alsop, molt més previsible, escolàstica i  “tradicional”, el que no vol dir que no fes una bona direcció. Pel que fa al cor podríem dir que Barcelona i Londres coincidien en la joventut, quasi extrema en el coristes anglesos del BBC Proms Youth Choir i la participació del Cor Jove de l’Orfeo Català, però en el cas de Londres jo crec que no van poder sostenir tota l’estructura vocal amb unes veus encara massa febles que no garantien la solidesa necessària, tot i el nombrosíssim  equip vocal, quelcom que una vegada demostra que molts no són més. Continua llegint

HANDEL: IL DUELLO AMOROSO (Emőke Baráth-Nathalie Stutzmann)

La fórmula és simple: Triar entre les àries i duets més bells, emotius i virtuosístics de l’inabastable catàleg handelià i construir una mena d’òpera, amb alguns concerti grossi i obertures entre els números vocals i construir una òpera inexistent a la que li posen l’evocador títol de Il duello amoroso i ja tenen un programa per nodrir festivals estiuencs. Només cal una soprano, una contralt que també podríi ser un contratenor i una orquestra amb criteris historicistes, i el més probable és que el públic assistent xali d’allò més amb tanta concentració de bellesa, andantes catàrtics, duets d’encisadora combinació vocal i agitats allegri que despleguin les dosis justes d’espectacular virtuosisme.

L’experiment funcionarà si al capdavant hi ha un director musical sensible i dues cantants que sàpiguen extraure tota la brillantor dels joiells handelians. Continua llegint

PROMS 2016: SEMIRAMIDE DE ROSSINI (Shagimuratova-Barcellona-Palazzi-Banks;Elder)

Albina Shagimuratova (Semiramide) RAH PROMS 2016 Fotografia Chris Christodoulou

Albina Shagimuratova (Semiramide) RAH PROMS 2016 Fotografia Chris Christodoulou

Els PROMS 2016 han deixat per l’última quinzena un reguitzell d’esdeveniments d’alt voltatge musical i el que avui us presento n’és un.

Semiramide és potser la millor òpera de Rossini, no dic la que més m’agrada tot i que m’agrada molt, però la importància d’aquesta òpera per sobre la resta de l’imponent catàleg rossinià rau en la seva grandesa, i la seva equilibrada perfecció del virtuosisme acrobàtic, com l’anomena Alberto Zedda. És el testament italià del compositor i com deia Celletti la darrera gran òpera del barroc i segurament si hi penseu amb deteniment li donareu tota la raó.

Els PROMS en associació amb el prestigiós segell discogràfic britànic Opera Rara han portat sobre l’hemicicle de l’imponent Royal Albert Hall aquesta catedral del belcantisme. L’esperada publicació de la gravació comercial es demorarà fins l’any vinent i ja estic frisós per llegir el sempre documentat i luxós llibret, quasi més que el resultat d’aquesta gravació de la qual avui en tenim segurament el resultat d’un assaig general, a no ser que acabin fent retocs importants o recuperant l’Assur inicialment previst d’Ildebrando d’Arcangelo, ja que en la representació del RAH el rol ha anat a càrrec del jove baríton-baix italià Mirco Palazzi. Continua llegint

BALTIC SEA FESTIVAL: ELEKTRA (Stemme-Meier-Strid-Hakala-Pohjonen;Salonen)

Baltic Sea Festival 2016

Avui us porto la clausura del Festival del Mar Bàltic que va tenir lloc ahir per la tarda a Estocolm amb l’imponent Elektra de Richard Strauss protagonitzada per Nina Stemme, Waltraud Meier i Elisabet Strid en els tres rols principals i amb el director Esa-Pekka Salonen al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera Nacional de Finlàndia.

La festa, com us podeu imaginar, esdevé festassa.

Coneixem prou bé l’exuberant mestratge d’Esa-Pekka Salonen davant d’aquest enorme repte que és dirigir l’Elektra i sabem que en totes les altres ocasions que l’hem escoltat i vist (Aix-en-Provence i MET), el resultats han estat més que esplèndids, definitius. i aquesta vegada torna a signar una direcció sensacional, intensa, brillant de colors, de matisos i de força. Continua llegint

SALZBURG 2016: IL TEMPLARIO DE NICOLAI (Flórez,Sampetrean,Kaiser,Margaine, Salsi;Orozco-Estrada)

Otto Nicolai va anar a Roma al 1834 per estudiar música religiosa però es va topar amb l’òpera belcantista i va quedar absolutament corprès. Tant és així que de les òperes que es coneixem de Nicolai,

  • Enrico II (Trieste, 1839)
  • Il templario (Torí, 1840)
  • Gildippe ed Odoardo (Gènova, 1841)
  • Il proscritto (Milà, 1841)
  • Mariana (Milà, 1841)
  • Die Heimkehr des Verbannten (Viena, 1843)
  • Les alegres comares de Windsor (Berlín, 1849)

només les dues últimes tenen un llibret alemany, i justament la darrera ha esdevingut la més popular i reconeguda al menys fins ara, del seu opus operístic, Die lustigen Weiber von Windsor (Les alegres comares de Windsor), potser ara les coses s’aniran posant  al seu just lloc.  Continua llegint

EUGEN ONEGIN A GARSINGTON (Romaniw-Adamonyte-Williams-Palchykov-Sherratt;Boyd-Boyd)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torna a IFL un Eugen Onegin i aquesta vegada gràcies al streaming que The Opera Plattform va fer de la representació que va tenir lloc en el fins ara desconegut per a mi Festival de Garsington, un festival d’òpera estiuenc que es celebra des de 1989. Inicialment es celebrava  a la casa del seu fundador Leonard Ingrams a Garsington Manor a Oxfordshire, però des del 2011 es celebra a  Wormsley Park als jardins de la casa de la família Getty a la localitat de Buckinghamshire, prop de Stokenchurch.

Des del 2005 fins el s 2013 i després de la mort de Ingrams, el festival el va dirigir Anthony Whitworth-Jones i actualment la direcció recau en Douglas Boyd.

El festival operístic vol combinar la programació d’òperes de repertori amb títols infreqüents i ha programat les estrenes al Regne Unit de títols com Die ägyptische Helena de Strauss, La Gazzetta o L’equivoco stravagante de Rossini o les primeres produccions professionals de La vera constanza de Haydn, Die Liebe der Danae de Strauss, Šárka de Janáček o Cherevichki de Txaikovski.

Seguint el model elitista del seu germà gran el Festival de Glyndebourne, també fan llargs intervals per sopar en els jardins que envolten l’original teatre, una edificació coberta de caire efímer però que garanteix l’acústica i també la possibilitat de incidències climatològiques, amb murs de vidre que mantenen la natura en contacte amb la sala i que l’integren de manera sorprenent. Continua llegint

BAYREUTH 2017

Festspielhaus de Bayreuth. Foto: dpa

Festspielhaus de Bayreuth. Foto: dpa

Bayreuth, com ja va fer l’any passat ha anunciat amb detall el Festival del 2017 abans d’acabar el del 2016, quelcom que representa una de les poques coses que han canviat en els darrers anys i per bé.

Esperaven que amb Katharina Wagner i la seva germanastra Eva Wagner, el festival canviés. La germmanastra se l’han tret de sobre just la que podia donar un veritable gir a un festival que el necessita. El nomenament de Thielemann com a director musical del festival també semblava un canvi que a l’hora de la veritat i com ja he comentat darrerament pot ser que acabi sent més perjudicial que beneficiós, perquè si comptar amb Thielemann vol dir deixar de comptar amb Gatti, Nelssons o Petrenko, no sé si és un bon negoci.

L’any vinent només hi ha una novetat, la nova producció de Die Meistersinger von Nürnberg després del desastre de la producció signada per Katharina Wagner estrenada el 2007 amb la direcció de Sebatian Weigle, que sembla ser que en realitat era d’un “negre” que la besnetíssima necessita per fer front als encàrrecs que ella mateixa es posa, davant la impossibilitat de fins i tot fer nyaps. La producció es va mantenir fins el 2011. Des del 2015 es representa el Tristan und Isolde que també signa ella però també sembla ser que amb l’ajuda d’un altre “negre”. No vull ni imaginar-me que el rumor que acabarà sent la directora del nou Ring del 2020 sigui cert.   Continua llegint

PROMS 2016: ARGERICH, BARENBOIM I LA WEDO INTERPRETEN WIDMANN, LISZT, SCHUBERT i WAGNER

Avui un concert excepcional

Torna la WEDO amb Daniel Barenboim, és clar, als PROMS i en aquesta edició amb una invitada tan luxosa i carismàtica com la inigualable pianista Martha Argerich que interpreta l’original, efectista i brillant concert per a piano i orquestra núm 1 de Franz Liszt, i després juntament amb Barenboim, interpreten un quatre mans tan deliciós com emotiu, el Rondó en La major de Franz Schubert, com si fos una propina, que òbviament no és. Dos vells amics s’ho passen bé i ens ho fan passar bé, fent música.

La segona part està dedicada íntegrament a Wagner, una de les especialitats de Barenboim, però el concert encara ens reserva una sorpresa inicial amb l’obra “Con brio” del compositor Jörg Widmann de qui el 2012 ja vaig fer un apunt arran de l’estrena a Munic de la seva òpera Babylon, si voleu recuperar aquell apunt  us deixo l’enllaç actualitzat Continua llegint

SALZBURG 2016: INSISTINT EN FAUST (Beczala-Agresta-Abdrazakov-Markov-Erraught;von der Thannen-Pérez)

Charles Gounod/Faust Ildar Abdrazakov (Méphistophélès), Maria Agresta (Marguerite) i Piotr Beczala (Faust) Salzburg 2016 Copyright: Monika Rittershaus

Faust , producció de von der Thannen amb Ildar Abdrazakov (Méphistophélès), Maria Agresta (Marguerite) i Piotr Beczala (Faust) Salzburg 2016
Copyright: Monika Rittershaus

No és una insistència que m’entusiasmi gaire, de fet no m’entusiasma gens però l’actualitat mana i en tot cas haureu de ser vosaltres qui haureu de dir la vostra última paraula d’aquest Faust, per a mi desgraciat per culpa de les dues direccions, sobretot la musical, perquè de l’escènica, que no m’agrada gens, me’n puc extraure.

La versió retransmesa per  Medici TV és del dia 23 d’agost, per tant uns quants dies més tard  de la retransmissió radiofònica de la Ö1. Hi ha diferències, però substancialment l’apunt del dia 18 d’agost serveix per aquest d’avui. Continua llegint

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: DENIS KOZHUKHIN

Per tal de que existeixin concerts excepcionals és imprescindible que n’hi hagin de normals, d’ordinaris. Per a normals vull dir aquella mena de concerts que quan s’acaben no ha passat gairebé res. No són concerts dolents, no, però són concerts que fins i tot amb aspectes notables, no aportaran res d’excepcional, perquè no hi ha hagut res que motivés que en l’organisme intern dels oïdors s’alterés alguna cosa. Són concerts que aviat s’obliden, són concerts normals que donen sentit a aquells que són veritablement excepcionals.

Ahir dins el marc de la Schubertíada de Vilabertran 2016 vaig assistir al segon dels tres concerts prevists en aquesta edició i ves per on, va ser un concert d’aquests.

El jove pianista rus Denis Kozhukhin (Nizhny Novgorod, 1986) va ser cridat a darrera hora per a substituir al encara mes jove compatriota Daniel Kharitonov (Yuzhno-Sakhalinsk  a l’illa de Sakhalin, 22 de desembre de  1998) que es va lesionar la ma dreta i va haver de cancel·lar, privant-nos d’escoltar la Fantasia Wanderer de Schubert, que era una de les obres del seu programa schubertià i que era el que em feia veritable il·lusió, ja que crec que no l’he escoltada mai en una sal de concerts. Continua llegint

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2016: MAURO PETER I HELMUT DEUTSCH INTERPRETEN DIE SCHÖNE MÜLLERIN

El 19 de setembre de 2012 us vaig deixar un apunt que deia Mauro Peter un nou tenor a seguir. Doncs bé, aquell jove tenor desconegut que va cantar Die Schöne Müllerin acompanyat de l’eminent Helmut Deutsch a la Schubertíada de Schwarzenberg substituint a Anja Harteros en una de les seves habituals cancel·lacions, ha debutat a Vilabertran amb el mateix programa i acompanyant en una sessió que el concentrat, atent, educat i respectuós públic que no omplia la Canònica de Santa Maria, dubto que oblidem en molt temps, perquè com ja es veia a venir l’any 2012, el tenor suís que encara no ha fet els 30 anys, és un prodigi de sensibilitat, musicalitat i expressivitat que dubto que deixi indiferent a ningú, ni tan sols als lletraferits del lied (alguns dels que conec i que no es van perdre l’esdeveniment, en acabar feien una cara de satisfacció que els delatava). Continua llegint

TANGLEWOOD 2016: UNA APROXIMACIÓ A AIDA (Opolais-Urmana-Caré-Vasallo.Youn;Nelsons)

Kristine-Opolais-Andris Nelsons-BSO-Aida-20-08-2016-Tanglewood-foto_Hilary-Scott

Kristine-Opolais-Andris Nelsons-BSO-Aida-20-08-2016-Tanglewood-foto_Hilary-Scott

 

El Festival de Tanglewood íntimament lligat a l’orquestra Simfònica de Boston, ha ofert aquest any una aproximació a l’Aida de Verdi,oferint els dos primers actes, no sé si per prudència dels solistes o perquè l’òpera sencera s’excedeix en molt dels horaris dels  tradicionals concerts a l’aire lliure.

L’ocasió era interessant per copsar la mirada que Andris Nelsons donaria a la direcció d’aquesta popular òpera i sobretot per veure com la seva senyora, la soprano Kristine Opolais se’n sortiria del mig repte després d’haver-ho intentat l’any 2006 a la seva nadiua  Riga, amb resultats que van fer aparcar el rol durant una llarga temporada. Ara sembla que Opolais ho vol tornar a intentar i de moment ens ofereix aquest interessant tast que evita l’acte del Nil, un veritable parany que amb l’excusa de la llargada salva i demora per a un més que probable segon intent abans de assumir-la, si cal, sencera. Continua llegint

SALZBURG 2016: EL COLLEGIUM VOCALE 1704 INTERPRETEN MONTEVERDI I LA MISSA SALISBURGENSIS DE BIBER

Catedral de Salzburg 27 de juliol de 2016. Festival de Salzburg 2016 Missa Salisburgensis Collegium Vocale 1704

Catedral de Salzburg 27 de juliol de 2016. Festival de Salzburg 2016 Missa Salisburgensis Collegium Vocale 1704

Avui un canvi de registre tot i no moure’ns del Festival de Salzburg 2016.

Assistirem al concert que va tenir lloc el passat 27 de juliol a la catedral de Salzburg on es van interpretar obres de Monteverdi i la famosa Missa Salisburgensis de Biber.

Es té la convicció que la Missa Salisburgensis va ser composta per celebrar el 1100 aniversari de la fundació de l’arquebisbat de Salzburg l’any 1682.

La partitura és extraordinària i va ser redescoberta en el S.XIX. L’estudi de les marques d’aigua en el manuscrit data el treball entre el anys 1654 i 1696, i l’autoria es creia que per raons cronològiques podia ser d’Orazio Benevoli (1605-1672) o d’Andreas Hofer (1629-1684), però finalment i després d’estudis profunds s’atribueix a Heinrich Biber.  Continua llegint

GLYNDEBOURNE 2016: BÉATRICE ET BÉNÉDICT (D’Oustrac-Appleby-Karthäuser-Sly-Lhote-Bradić;Pelly-Manacorda)

El Festival de Glyndebourne va inaugurar l’edició 2016 del seu prestigiós festival, homenatjant a Shakespeare amb la poc freqüent Béatrice et Bénédict del sempre sorprenent i per a mi estimat Hector Berlioz.

Aquesta és la darrera òpera del compositor francès, una comèdia basada en “Molt soroll per a no res”, just en un moment no pas alegre de la seva vida, ja malalt i a pocs anys de morir. Berlioz no sembla, malgrat l’enorme admiració que sentia per Shakespeare extraure tot el suc possible de la brillant comèdia, ja sigui perquè aïlla els números musicals entre diàlegs parlats, ja sigui perquè no és capaç d’escriure un llibret a l’alçada de l’original, per respecte al geni anglès o per incapacitat literària d’aproximar-se a l’original. El cas és que Berlioz escriu una música deliciosa però que per culpa de les parts parlades esdevé inconnexa i per tant el desenvolupament dramàtic pateix de fluïdesa. Els diàlegs parlats acaben banalitzant els rics caràcters psicològics dels personatges i tot plegat queda com un petit scherzo teatral, això si, amb una música admirable. Continua llegint

SALZBURG 2016: THAÏS (Rebeka-Domingo-Bernheim-Shibambu; Fournillier)

I l’anunciada Sonya Yoncheva va decidir cancel·lar, qui sap si per preparar la Norma (error descomunal) que Netrebko no va voler cantar (va fer santament) en la propera inauguració de la ROH i va permetre que Marina Rebeka es fes amb el rol protagonista de Thaïs de Jules Massenet, que en versió de concert s’ha programat al Festival de Salzburg en una única funció el dia 16 d’agost i que és la que avui us porto a IFL.

Òbviamennt, i després d’escoltar la magnífica Iris de Montpellier, la baixa de Yoncheva era un handicap important perquè ella és la protagonista quasi bé absoluta de l’òpera i perquè la soprano búlgara és una de les veus i les artistes més interessants, remarcables i brillants del panorama. La substitució per la sempre eficaç soprano letona Marina Rebeka era a priori un mal menor, ja que si bé no posseeix un veu tan complerta i d’ampli registre com Yoncheva, garantia qualitat. Però Rebeka sabia que l’oportunitat mereixia un triomf esclatant i per tal d’aconseguir-lo, que ho va fer, va posar-ho tot per ser recordada. Fraseig intens, interpretació apassionada, seguretat i fermesa vocal, valentia en la zona aguda i seducció, al cap i a la fí aquesta és l’arma letal de Thaïs, la seducció que porta de cap a Athanael que és qui la vol redimir i acaba liró davant del misticisme de darrera hora de la seductora cortesana esdevinguda monja. Continua llegint

SALZBURG 2016: DIE LIEBE DER DANAE (Stoyanova,Konieczny,Siegel;Hermanis,Welser-Möst)

Hofmannsthal va donar l’esborrany d’aquesta òpera a Strauss amb el títol de “Danae oder die Vernunftsheirat” (Danae o el matrimoni de conveniència) l’any 1920, però el compositor la va deixar madurar perquè li va interessar més l’argument de “Die ägyptische Helena”. Anys (molts) més tard la va reprendre, sense Hofmannsthal que ja havia mort (1929), donant el material original a Josef Gregor per tal de que confecciones el llibret definitiu.

L’obra es va programar per ser estrenada al Festival de Salzburg de 1944 sota la direcció de Clemens Kraus, però l’intent d’atemptat a Hitler va motivà que Goebbels prohibís qualsevol activitat teatral en tot el Tercer Reich. Es van fer tots els assaigs, fins i tot el general que es va fer el 16 d’agost amb l’assistència del propi Strauss, però l’estrena no va ser possible. Finalment es va programar per ser estrenada en l’edició de 1952 del festival salzburguès sota la direcció del mateix compositor, però el compositor va morir l’any 1949 i l’estrena va anar finalment a càrrec del director inicialment previst, Clemens Kraus, amb Annelies Kupper com a Danae, Paul Schöffler com a Júpiter i Josef Traxel com a Mercuri. L’any 1944 la van assajar Viorica Ursuleac, Hans Hotter i Franz Klarwein.

És una obra menor, amb un inici feixuc degut a un llibret poc inspirat, però que té moments d’aquells que Strauss es deixa endur per aquell finíssim instint teatral, la gloriosa inspiració melòdica i l’exuberant, transparent i espurnejant orquestració del segon acte i sobretot el tercer, on el mateix Strauss reconeixia que es trobava la millor música a partir de l’inspirat interludi que ja ens prepara l’atmosfera per l’escena final amb un solo de Danae, marca de la casa, per deixar-nos bon gust de boca. Continua llegint

SALZBURG 2016: FAUST (Beczala-Agresta-Abdrazakov-Markov-Erraught;Pérez)

Iniciem el periple estiuenc salzburguès del 2016 amb la producció de Faust de Charles Gounod.

No he pogut veure encara la producció però per les fotografies tot em fa creure que és un nyap més, en aquesta ocasió degut a Reinhard von der Thannen, a l’estil de Neuenfels (el creador del Lohengrin bayreuthià dels ratolins).

Només us parlaré de la qüestió musical i vocal que he escoltat gràcies a la retransmissió radiofònica de la Ö1 austríaca. Continua llegint