Avui us deixo amb un apunt senzill, vull dir que no m’enrotllaré gaire, ni caure amb l’adjectivació sempre excessiva amb la que acompanyo les meves valoracions.
És un apunt que m’agrada molt, a veure si aconsegueixo que a vosaltres també us agradi.
He convocat a Nina Stemme, soprano que no necessita presentació i que sabeu que adoro, també li he dit a Thomas Dausgaard si ens volia acompanyar i m’ha dit que venia encantat i que no ho faria en solitari ja que portaria la Swedish Chamber Orchestra.
M’he quedat a quadros, que es diu ara, i m’han dit: relaxat, tu avui no escriguis més, et deixem 4 perles i ja ens direu si us agrada.
Aquí els teniu:
Kurt Weill / Ira Gerswin
- The Saga of Jenny
Jean Sibelius
- Flickan kom ifrån sin älsklings möte
Richard Wagner
- Mathilde Wesendonck: Stehe still
I finalment
Richard Strauss
- Morgen
I fins aquí l’apunt d’avui

Volia escriure a l’apunt preparatori de L’or del Rin que he vist aquest matí i ja em trobo aquest, que m’ha encantat, quines meravelles i com les canta.
Ara vaig a l’altre, tu penques molt però també ens fas pencar a nosaltres
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir! Aquí estàs un parell de dies sense entrar i et trobes una feinada que no vegis! 🙂
M'agradaM'agrada
Feines compartides, és bonic, oi? 😉
M'agradaM'agrada
Ehem, estimat Joaquim, em penso que el senyor Harding t’ha fet el salt per això (o ha passat per les mans d’un cirurgià plàstic catastròfic, com el responsable de la mise en scène televisiva, posats a dir…).
M'agradaM'agrada
😳 ja ho he canviat, és Thomas Dausgaard, i el look tv és com el vestuari de la diva, inenarrable
M'agradaM'agrada
He, he, mentre ho escrivia estava rient per sota el nas imaginant que pensaries “aquest torra**** d’en tristany sempre a la que salta…”. En qualsevol cas el que de veritat importa -que no ho havia dit- és magnífic. És impossible no adorar la Stemme…
M'agradaM'agrada
És certament una gran veu, i al darrera hi ha ànima, i això és imprescindible.
M'agradaM'agrada
Joaquim, gràcies. Soc molt fan de la Stemme. I les 4 perles són de les de debó, no de majòrica.
M'agradaM'agrada
Si, si, ni parlar-ne de cultivades, de les de veritat
M'agradaM'agrada
RE-CLI-NA-TO-RI
El vestuario de la diva y del de la peluca que mueve el palitroque, debe ser fruto de una apuesta.
M'agradaM'agrada
😆
Tiene mucho delito, pero por otra parte pensar que un programa de TV lo dedican a Stemme, aunque parezca dirigido por José Luis Moreno, produce envidia. ¿Té lo imaginas aquí? Lo del vestuario tanta culpa tiene el diseñador como la percha, otra no se lo pone, seguro!
M'agradaM'agrada
quando il video di morgen finisce compaiono le versioni della norman, indimenticabile e amio parere insuperabile
M'agradaM'agrada
Millor no comparar.
La Norman cantant Strauss era única, però això no vol dir que jo no sigui capaç de gaudir, i molt, amb Stemme.
M'agradaM'agrada
ah si sono d’accordo e anche a me piace moltissimo la stemme
M'agradaM'agrada
És Magnífica! La adoro!!!!!! jajajaja (Anava a posar una cosa, però m’haguéssis matat… te la imagines??? jejeje)
M'agradaM'agrada
M’ho imagino 👿
M'agradaM'agrada
M’agafa l’apunt fent números per l’any vinent… Recital de Ninna Stemme al liceu o Passió segons St.Joan al palau? Toca escollir.Tu ho tens clar? Jo crec que aniré al palau. (ja podria ser i en lloc de o) 😦
M'agradaM'agrada
ha, ha, ha… veig que estem tots iguals. jo també pensó que em decantaré per sant bach 😉
M'agradaM'agrada
Doncs poca conya Xavier que decantar-m’hi en el meu cas suposarà canvi de torn. Ho tenia més clar abans de l’esplèndid post grrrrrrrrrrr.
M'agradaM'agrada
Tanta passió no pot ser bona per la salut, ens cal una mica de Stemme a la vida 😉
M'agradaM'agrada
Doncs jo potser la Stemme
M'agradaM'agrada
I demà el sol tornarà a brillar …
Què bé sentir coses com aquestes!
Gràcies
M'agradaM'agrada
Si, si, JA HA ARRIBAT L’ESTIU
M'agradaM'agrada
No se cap a quina perla decantar-me, les quatre les he trobat magnífiques.
M'agradaM'agrada
No cal triar-ne una, totes són per a gaudir-les.
M'agradaM'agrada
La voz de Nina Stemme está en un momento glorioso y estos fragmentos lo ponen de manifiesto, siendo tan diversos que sorprende que en todos esté tan bien.
A mí particularmente la he encontrado sorprendente en la “jazzista” “The saga of Jenny” del fabuloso musical -y no ópera, como cierto crítico de Barcelona ha indicado hace unos días- de Kurt Weill/Ira Gerswhin “Lady in the dark”, para mí una de las mejores partituras del genio Weill. Qué más hubiera querido Gertrude Lawrence -la famosísima cantante inglesa que la estrenara en Broadway en1941- que disponer del estupendo agudo final que añade Nina Stemme!
Precioso el Lied de Sibelius e indiscutibles los otros dos de Wagner y Strauss.
M'agradaM'agrada
Al Liceu ja va demostrar que cantava Weill de manera esplèndida
SURABAYA JOHNNY
M'agradaM'agrada
Quin plaer escoltar aquestes veus grans replegant-se i donant tota l’emoció que requereixen les paraules d’aquests Lieder. És dificil no emocionar-se amb aquesta interpertació de Morgen.
Haig de confessar una certa debilitat per les veus grans com la de la Varnay, la Dimitrova, la Norman o la Stemme (el final de la Salomè que vaig poder veure-li en directe em va impactar i dificilment l’oblidaré). Però quan l’instrument sap matisar i adequar-se a les exigències estilístiques de la partitura, ens hem d’agenollar!
Gràcies de nou!
M'agradaM'agrada
Sembla ser que la veu de la Varnay no era tan gran com sembla, si haig de fer cas al que m’han dit persones que la van escoltar al Liceu. A mi m’és igual, si al darrere hi ha la sensibilitat, musicalitat, la intenció i la força, ho canvio per una veu gran i prou.
Stemme ho té tot.
M'agradaM'agrada
Nina Stemme está en un moment especial de “gràcia”
Sempre la he admirat, pero crec que, ara, está sublim.
Gràcias per aquest “post” meravellòs.
M'agradaM'agrada
A tu per visitar i comentar.
La Stemme està creixent vocalment i artisticament, quelcom que sempre és d’agrair i que no acostuma a passar quan els cantants ja han agafat la fama i tenen una certa edat. Està pletòrica!
M'agradaM'agrada