Ja amb motiu del fantàstic Artaserse de Vinci, vaig parlar-vos del prodigi vocal de Franco Fagioli el contratenor, però millor seria dir contralt, argentí que cada vegada que l’escolto em colpeix més.
Avui i no em feu dir el perquè, tinc un dia espès i fins i tot he estat a punt d’anar-me’n a dormir sense editar cap apunt, cosa que hagués provocat alguna alarma que vull evitar, i per tant, mirant coses pendents de revisió, m’he topat amb un concert que Franco Fagioli va fer el 24 de març passat a la Casa de la Música de Oporto, acompanyat per l’Orquestra Barroca sota la direcció de Riccardo Minasi.
Fagioli va cantar dues obres, la resta eren obres instrumentals, el fantàstic Stabat Mater de Vivaldi i el Salve Regina de Hasse. Després de dubtar-ho m’he decidit deixar-vos escoltar l’obra de Vivaldi, ja que és on el cantant m’ha semblat més genuí, fent una autèntica exhibició de tècnica, facultats, expressivitat i de vocalitat, sense abassegar.
Com podreu apreciar hi ha moments que les sonoritats acontraltades fan aparèixer a la mateixa Ewa Podles, tot i que en molts moments recorda a la Bartoli. Deu ser quelcom normal quan algú vol endinsar-se en aquest repertori, però Fagioli per sort és prou creatiu i personal, i no anul·la la pròpia personalitat. Estem davant d’un autèntic fenomen vocal que vull compartir amb vosaltres, abans de fer front al primer Lucio Silla.
Us deixo un enllaç amb les dues obres esmentades, més la propina, Doppo notte de l’Ariodante de Handel.
ENLLAÇ mp3
http://rapidshare.com/files/56076489/Fagioli_part_vocal_Porto_2013.mp3
Us desitjo un bon divendres

Fantàstic com sempre el Sr. Fagioli, estic d’acord a que hi ha molts moments en que no sé si escolto a la Podles o al mateix. Recordo un dels primers videos que vaig sentir d’ell -en concret on cantava el “Vivi tiranno” de la Rodelinda de Handel- on vaig dubtar que no fos la Sra. Podles i on no em creia que era el Sr. Fagioli.
I parlant de videos, aprofito per introduir un enllaç que crec que pot ser del vostre interès i que jo esperava amb molta impaciència (ja el vaig veure ahir a la nit) i que honestament m’ha decebut moltíssim. En concret, us deixo l’enllaç de l’actuació de la NETREBKO a la Plaça Roja de Moscou.
Us adverteixo, ja que ha sigut un fort impacte, la NETREBKO desafina de forma notòria sobretot cantant Els Vespres Sicilians, i la cabaletta després del Tacea la Notte Placida. La segona part on canta la Mamma Morta i el Io sono l’umile ancella millora, però en Verdi fa fallida. No sé que us semblarà però a mi m’ha decepcionat i preocupat que el seu canvi de repertori vagi per aquest matí.
ENLLAÇ;
http://www.youtube.com/watch?v=nMS5NGRFfQE
Salutacions
M'agradaM'agrada
Estic amb tu. Ha sigut un fiasco! I jo a la netrebko l’adoro… però noi… aquell dia no estava gens bé. Ja sols la primera frase del bolero sembla que necessiti un got d’aigua per aclarar la veu. Jo penso que aquell dia no es trobava bé de veu, perquè hi havia moments en que la veu sonava com velada (pot ser?). La mamma morta i l’Io son l’umille ancella estan força millor, però tot i això… jo no m’he convençut. El seu gran problema és el FIATO, i no entenc com pot ser que no ho treballi més, perque a mi la seva repiració no m’agrada gens ni mica! En verdi talla totes les frases!!!
Tot i això, com dic, a mi em sembla que no estava bé de veu, i a més, en un concert així, penso que deu ser impossible emocionar, amb el micro i tot…
On millor està és en l’Eugene Oneguin, que això si que és lo seu, i és per on crec que hauria d’enfocar la seva carrera, igual que kaufmann amb wagner i igual que va fer la fleming amb Strauss.
M'agradaM'agrada
Trobo de molt mal gust que es parli de la Netrebko en una entrada que no hi té res a veure. Si no us agrada en Fagioli i teniu ganes de parlar d’aquesta senyora o us espereu que en Joaquim pengi aquest concert, que ningú ho dubta que ho farà, o ho feu en altres foros que a hores d’ara ja en deuen anar plens.
És prou important en Fagioli per destinar-li una mica d’atenció.
Joaquim, perdona, no sé com tens tanta paciència.
M'agradaM'agrada
En primer lloc, demanar disculpes per si algú s’ha sentit ofès per la introducció d’un mer comentari juntament amb un enllaç, tot després D’ ALLOANÇAR AL SR. FAGIOLI perquè realment s’ho mereix i, del qual, m’encantaria que algun dia es plantegi tornar a la vida els papers escrits per a castratis com Giovanni Battista Velluti, entre d’altres.
En qualsevol cas, trobava curiós i he volgut compartir l’enllaç o “capsa de Pandora” per si era de l’ interès d’ algú, ja que no tants fòrums s’han fet reso de tal fet a hores d’ara. Retornant al Sr. Fagioli, només espero que els nostres teatres –parlo de Liceu, Auditori, Palau de la Música, etc- es plantegin fer-lo vindre i que gaudim de veus “alternatives” com la seva.
M'agradaM'agrada
Cap problema. Esperem que els teus desitjos i els de tants d’altres es compleixin i el podem admirar i gaudir aviat i aquí.
M'agradaM'agrada
“Aureliano in Palmira” de Rossini lo estrenó precisamente Vellutti y Franco Fagioni está sensacional en su actuación en el Palacio Ducal de Martina Franca (2011), en DVD-Bongiovanni. Hablo de ello en mi comentario.
Vellutti también cantó “Tancredi” y yo pienso que Fagioni lo hará pronto. Le va como anillo al dedo.
M'agradaM'agrada
Me alegro de verte de nuevo y bien, espero y deseo. Perdón por salirme del tema, que me ha apasionado y desconocía, así que ya me pongo a aprender ¡Buenos días!:)
M'agradaM'agrada
Jo tampoc ho sé, a vegades em mossego la llengua, però crec que no cal renyar, hi ha maneres de fer-ho entendre…
M'agradaM'agrada
Uffffssss no m’agraden els mals rollos… Sento si el Joaquim li ha sabut greu, però ja sap la meva malaltia cap a l’Annita…
Jo ja he dit moltes vegades que el Fagioli és el contratenor que més m’agrada, per no dir que actualment és l’únic. A mi la veu de contratenor no m’agrada gens, però aquest sr. és molt bo i se li ha de reconeixer. A mi em sembla la Bartoli masculina jeje I mira si m’agrada com canta que m’he baixat vídeos seus, cosa rara per part meva amb els contratenors…
Ahhh i per cert, aquest és l’únic lloc on he trobat algo relacionat amb el concert a la plaça roja… ni fòrums ni res…
M'agradaM'agrada
Conec la malaltia, i et recomano posar-te en mans d’algun/a especialista 🙂
L’Annita aquí no hi pintava absolutament res
M'agradaM'agrada
No he sigut jo el qui ha començat eh! jejejeje 🙂 Jo quan vaig veure la seva cara vaig pensar: Que coi hi fa aquí??? 😀 Tens tota la raó!
M'agradaM'agrada
Però t’apuntes ràpidament a la festa, no tiris la pedra i amaguis la mà 😉
M'agradaM'agrada
Benvolgut tenorino, no sé que pensaria el Sr Fagioli d’aquest comentari.
Aviat tindrem ocasió, si vols, de parlar d’Anita la fantàstica a la Plaça Roja.
M'agradaM'agrada
El Fagioli és boníssim i jo no el col·locaria en la corda de contratenors, directament és una contralt.
M'agradaM'agrada
Ja ho sabria distingir si és veu de contralt o de contratenor. De fet, jo sempre havia sentit que el que tenia Franco era veu aflautada… 😆 😆 😆
M'agradaM'agrada
Evidentement, on diu “Ja ho sabria distingir ” vol dir “Jo no sabria distingir“. Si a sobre que l´acudit és dolent no el faig entenidor…
M'agradaM'agrada
Avui un nivell insuperable, benvolgut Xavier
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo contigo -y con Joaquim, por supuesto- Fagioli es un auténtico contralto y el mejor que he escuchado de cuantos cantantes “fingen” voz femenina.
Si tienes ocasión mira o compra “Aureliano in Palmira” de Rossini que cantó en Martina Franca el 2011. Por esta actuación el contralto argentino fue considerado el mejor cantante que había actuado en toda Italia en 2011. Está genial!!!
Yo sólo tengo una duda y es respecto al volumen de su voz. Yo que soy un acérrimo anti-contratenores estoy totalmente fascinado por su bellísima voz de auténtico contralto, con todos los registros: agudo, centro y graves anchos y sonoros.
No te pierdas de ver ese Rossini. Lo ha editado Bongiovanni, si no me equivoco -ahora me da pereza ir a buscarlo-, alucinarás.
M'agradaM'agrada
Bongiovanni
M'agradaM'agrada
Gràcies per corregir-me de manera tan subtil, mai recordo que és argentí, i això segur que no ha agradat gaire als compatriotes.
M'agradaM'agrada
Desconcerta molt quan l’escoltes, ja que normalment reconeixes un contratenor a la primera nota aguda, però la homogeneïtat del registre de Fagioli és tan admirable com sorprenent. És un furi clase
M'agradaM'agrada
És un cantant impressionant, per material però sobre tot per musicalitat i inteligència. Gràcies per l’enllaç, aquest segur que trobaré tempos per escoltar-lo.
M'agradaM'agrada
Jo també ho penso, no té res a veure amb la resta de contratenors, també amb tècnica i musicalitat, jo crec que és la qualitat de la veu és el que el diferència de la resta. És excepcional.
M'agradaM'agrada
M’agrada la veu de contratenor però aquest és Impressionant!! Un cantant de “l’alçada d’un campanar”.i com bé dieu un autèntic contralt.
M'agradaM'agrada
Com es diu habitualment, aquest menja a part.
M'agradaM'agrada
Franco Fagioli ja em va impressionar a Artaserse i ara, amb aquest Stabat Mater el trobo sensacional.
Tant de bo algun dia el poguem escoltar en directe.
M'agradaM'agrada
No crec que sigui tan difícil portar-lo, tinguem esperança, per això i per tantes altres coses que no pinten gaire bé.
M'agradaM'agrada
Qué maravilla, cielos ¿Cómo me he perdido esta pieza yo? Fantástico Franco Fagioli, sobre todo, qué expresivo.
M'agradaM'agrada
¡¡¡ Y qué facultades!!!
M'agradaM'agrada