Ahir vaig llegir amb cert estupor l’entrevista a Gerard Mortier que va publicar El País i en la qual es diuen moltes coses, se n’intueixen unes altres i es posen de manifest els atàvics problemes que amenacen la cultura en un país tan poc cultural com el nostre.
L’any 2016 Mortier no renovarà al capdavant de la direcció artística del Teatro Real, arribats a aquella data caldrà fer un anàlisi del seu regnat, però que no continuí, a part dels problemes de salut que han aparegut a darrera hora i que poden decidir una finalització malauradament forçada, em sembla un fracàs. Segurament un canvi com el que proposava Mortier, necessitava d’un període més llarg, i tot sembla indicar que les propostes de continuïtat que presentava ell (Viktor Schoner de lÒpera de Múnich, Alexander Neef de Toronto, Serge Dorny de Lió, John Berry de l’English National Opera, Pierre Audi de la De Nederlandse Opera i Bernd Loebe de l’Òpera de Frankfurt, no seran tingudes en compte, ja que el President del Patronat del Teatro Real, Gregorio Marañon, seguint consignes de l’inefable ministre Wert, proposarà una terna de perfils, tots ells espanyols, ja que un lloc com aquest segons els criteris ministerials, no pot ser ocupat per un estranger, encara que les competències siguin tan contrastades com les d’aquests sis candidats, a les que òbviament es podrien sumar els tres perfil espanyols que el Ministerio contempla, Joan Matabosch (Liceu), Pedro Halffter (Maestranza) i Antonio Moral, l’ex del Real que va ser substituït per Mortier, aquest darrer per raons òbvies em sembla al·lucinant.
Arribats a aquest punt tothom hi diu la seva, i jo no me’n puc estar, sobretot perquè sembla ser que el candidat amb millor posicionament per acabar dirigint el teatre madrileny és en Joan Matabosch i això cal analitzar-ho, ja que toca de ple la línia de flotació del Liceu. Només ens faltava això!
Pel PP la nacionalitat del candidat és millor que qualsevol competència i currículum que puguin exhibir els proposats per Mortier, per tant, després de veure i patir com la caverna operística va muntar intents seriosos de boicot i protesta contra ell, és clar que més per les programacions que no pas per la nacionalitat, no vol tornar a passar per una tensió com aquella i s’estima més que el candidat sigui nacional i menys rebel, o si més no menys rígid en les seves radicalitats (Matabosch) per poder lluir amb orgull els colors de l’ensenya a la solapa mental que aquesta colla utilitzen, no fos cas que algú titllés l’època Mortier com la millor de la història del Real (és una hipòtesi) i això no ho poguessin pair tots aquells que analitzen les aptituds en funció del carnet d’identitat, en una mostra més d’intransigència nacionalista, ells que s’omplen la boca contra els nacionalismes perifèrics. I què és això sinó nacionalisme en estat pur?
Per altre part, el señor Mortier es despatxa a gust dient que “Le seré sincero, ahora mismo no veo candidatos en España. Este país tiene una tradición pictórica y museística fantástica, posee unos directores de museo extraordinarios. Pero en la ópera no sucede igual: no hay tradición.”
“No hay tradición” i es queda tan ample. No ha estudiat gaire la història operística a España i a Barcelona. És simptomàtic que de Matabosch digui que “me gusta, pero no tiene nada que ver con el proyecto actual”, és a dir, li agrada, però és espanyol o acabaria traint el seu projecte, la qual cosa no deixa de ser despòtica i xenòfoba, com la de l’altra banda, igual. És una qüestió de nacionalitat, encara que les competències siguin immillorables, mana el DNI o el passaport per ser apte o no ser-ho.
Deixeu-me fer un parèntesi. Ja és estrany que el Ministerio no hagi proposat a Plácido Domingo, que compleix totes i cadascuna de les condicions, però sobretot la primera i més important, i crec que tant polític, com ideològicament, s’adequa a la perfecció amb el que voldrien Wert, Lasalle i molts, però molts, aficionats del Teatro Real.
Continuem.
Si el Patronato escolleix un dels tres candidats del Ministerio, Mortier marxarà abans d’hora, que és una manera ben poc professional de mostrar la seva enrabiada de nen consentit. Així és com ha actuat sempre i així ha passat per tots els centres operístics que ell, s’ha de dir tot, ha col·locat a un nivell referencial, també el Real, però en lloc està escrit que després d’un projecte tan radical com el seu, hi hagi d’haver una continuïtat dictatorial o al menys com ell la voldria, podria fins i tot ser possible una continuïtat amb millores, però això suposaria admetre que s’ha equivocat en algunes coses i això no entre en la mentalitat del belga.
Tal i com s’intueixen les coses en l’article/entrevista que Daniel Verdú li ha fet a Mortier per El País, tot sembla indicar que l’escollit serà Matabosch, que no ens enganyem, és una tria magnífica, ja que ell garantirà una continuïtat de moltes de les idees actuals, alhora que equilibrarà la balança amb l’habilitat que el caracteritza, programant títols de repertori, amb produccions clàssiques i sobretot cantats de gran relleu, quelcom que acaba sent sempre molt ben rebut pel públic operístic.
L’operació amb connotacions força negatives per l’esdevenidor del Liceu, seria com una carambola perfecta. “Director artístico español, de prestigio internacional y muy bien valorado por la mayoría de los aficionados y la crítica, se pasa del Liceu al Real”. Per a molts no deixaria de ser com si el Madrid fitxés a Messi.
Pel Liceu no hauria de ser un problema, ja que Matabosch que porta molts anys a la casa i potser li convé a ell i al Teatre un canvi d’aires, no és imprescindible, després de Matabosch hi hauria d’haver vida, és clar que si, sempre i quan el Liceu es pugui permetre en una situació tan convulsa com l’actual, fitxar un director artístic capaç d’igualar i millorar el que ha fet Matabosch en aquest anys. Jo tal i com està el teatre, ho veig impossible.
Anem a fer hipòtesis. Vosaltres creieu que algun dels directors que proposa Mortier pel Real voldria venir al Liceu?. Jo crec que no, i ho crec perquè des de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, aquella que ha deixat podrir el tema Marco fins a un límits vergonyants, no ho creuran oportú i seguint les línies mestres del Ministerio que tan critiquem, creuran que el millor perfil ha de ser el d’un català i acabarà sent un gris acòlit a un carnet que acabarà programant collonades, com diria Pla.
El Liceu està ferit, i si la marxa de Matabosch es confirmés, perdríem l’única persona que fins ara ha donat prestigi internacional a la casa, a una casa que cada vegada sembla més de barrets i provinciana, tancada a pany i forrellat per un ERO indigne que no curarà cap dels seus mals i agreujarà encara més la mala imatge que en els darrers mesos està donant.
Creieu que qualsevol ciutat del món amb activitat operística i amb una demanda turística tan important es deixaria perdre la possibilitat de fer activitats durant el mes de setembre del 2013 i juliol del 2014, per estalviar? En mans de qui estem?. Doncs aquestes mans, si marxa en Joan Matabosch temptat per una oferta que l’acabarà de coronar i prestigiar a nivell mundial, no seran capaces de trobar un substitut que millori el prestigi que malgrat totes les barrabassades comeses en els darrers quatre anys, encara mantenim, gràcies a unes programacions i uns artistes, que són l’enveja de teatres molt més potents que aquest depauperat Liceu.
També podria ser que algú creies que el director musical, el mestre Josep Pons, podria assolir la direcció artística i així estalviar-nos un bon grapat d’euros, com de fet ha succeït en alguns teatres i amb alguns directors, però no crec que ningú cregui que el mestre Pons, amb una nul·la experiència en aquest terreny pugui ser capaç de dur un vaixell com el Liceu a bon port. Prou feina tindrà amb fer de l’orquestra i el Cor, el que va preveure fer i que de moment amb les mesures preses fins ara i que ha hagut d’entomar si o si, el més calent és l’aigüera.
Si el Real s’emporta a Matabosch a la Plaza de Oriente, a part d’apostar fort i bé en un nou projecte, afeblirà el Liceu de manera perillosa i aneu a saber si aquesta no és una altra estratègia perversa per sotmetre’ns una vegada més a un provincianisme letal. Aquest cop el torpede va directe contra la línia de flotació de la principal institució musical/cultural catalana i la Generalitat no té cap recurs per posar-hi un remei eficaç.
Us deixo l’enllaç que ha originat tota aquesta reflexió pessimista
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/09/02/actualidad/1378150163_102238.html
Perdoneu el to, a vosaltres us correspon si ho creieu possible, positivar-me.
IN FERNEM LAND 
Jo et positivitzo en mig minut: si se l´enduen perquè al seu DNI diu nacionalitat “espanyola”, no t´ amoïnis gaire. Ens el tornen d´aquí a quatre dies, quan digui “catalana”. 🙂
M'agradaM'agrada
Això es el primer que vaig pensar llegint l’article de El País, je, je. Probablement, en el fons de tot hi ha una certa voluntat per part del Ministeri d’aprimar encara més els vaixells insígnia de la cultura catalana, amb l’afegit de poder dir: “Vegeu com els catalans, quan se’ls paga bé, també son espanyols…” Una mica el mateix que fan amb els esportistes d’élite. De totes formes, jo soc optimista. La tradició operística a BCN, malgrat tot, no te punt de comparació amb la de Madrid (que majoritàriament ha funcionat a cop de talonari i de invitacions per alts funcionaris, VIPs d’empreses publiques, etc). Si marxa Matabosch, qui sap, potser a la llarga en sortirem guanyant. El major perill el veig en el provincianisme de molts dels gestors culturals del nostre país, però, inevitablement, ara han de venir temps de grans canvis, i vull pensar que han de ser per a millor.
M'agradaM'agrada
Si volen emportar-se el Matabosch, hauran de pagar-li molt i molt bé, que al Liceu no es precisament un mileurista, eh!
M'agradaM'agrada
Misteri de la Santíssima TRinitat aquest dels sous al Liceu.
A Madrid, si hi va, no hi anirà perdent, és llest i s’ho val.
M'agradaM'agrada
Benvingut a IFL Jordi R i gràcies per comentar.
La tradició operística, sense un euro, no aguantarà gaire i si a sobre som provincians, ens portarà a un retrocés de conseqüències nefastes.
Torna quan vulguis, això també és casa teva.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la benvinguda, i enhorabona per aquest blog insuperable!
M'agradaM'agrada
Gràcies, però insuperable no.
M'agradaM'agrada
Has dit 4 dies? santainocència 😦
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja… la meva mare –santaexperiència- quan ens sent tan embalats treu un “però voleu dir que això ho veuran els nostres ulls?” que no el superes… 🙂
M'agradaM'agrada
AMEN
M'agradaM'agrada
Completament d’acord.
M'agradaM'agrada
Supongo que los propuestos por Mortier no cobrarán lo mismo que los que tiene en mente el Ministerio y eso también debe pesar a la hora de decidirse, aparte de los dichosos nacionalismos. Sí es verdad que Plácido Domingo parecería ser el más adecuado para seguir ese proyecto, pero vete tú a saber si a él le interesaría. A todo esto, ¿qué opinará Matabosch de su posible traslado al Real? Sí que es verdad que de tanto en tanto hay que cambiar de aires y de decorado, pero con el panorama actual, ¿encontrarán a alguien capaz de seguir su proyecto y que les salga barato?
M'agradaM'agrada
Toquem de peus a terra.
El Real mai tindrà problemes i si el Liceu s’empetiteix, encara menys, tot serà poc per fer del Teatro Real el primer coliseo operístico de España, com els agrada dir-ho allà i quelcom que busquen des de la seva recuperació com a centre operístic. Per a ells és ben senzill Madrid és el centre neuràlgic de tot, per a ells una Milan o Nova York no són exemples vàlids, tenen amb tot un únic objectiu, Madrid cap i casal de l’espanyolitat.
Plácido, tan castís ell, hauria de ser l’ideal, però potser no es vol jugar els calés amb aquta penya, ara bé, si Madrid acaba sent ciutat olímpica, ves a saber.
Matabosch és molt intel·ligent i sap millor que ningú el que ens espera al Liceu, si l’ofereixen un projecte engrescador farà bé d’aprofitar-lo, sobretot perquè ocasions com aquesta no es presenten cada dia i si ningú creu en el Liceu, i dic ningú d’aquí ja que malauradament tenim proves suficients per creure que és així, no es quedarà pas aquí, en un teatre que quan els números no quadren es tanca i no passa res. Com s’ha de quedar aquí?
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: De Septiembre de 2013 | Beckmesser
Com bé intueixes el problema no és que marxi Matabosch, més aviat és qui ens portaran.
El Real apunta bé, cal esperar a veure si en Matabosch acceptaria el càrrec.
M'agradaM'agrada
Abans de saber qui ens porten, cal saber que volen fer amb el Liceu, de no saber-ho, ningú voldrà venir, i acabaran posant un endolladet amb carnet o amb prou afinitats amb el poder, com per no molestar gaire i gastar menys, al cap i a la fi el Liceu …
M'agradaM'agrada
Sin duda… de mal en peor….
Ayer pasé por el Liceu, y no os imaginais la cantidad de gente, todos turistas, que se agolpaba y peguntaba como podían visitarlo.
Supongo que alguna mente responsable del entuerto, …que alguna habrá, …digo yo…….ha hecho un estudio económico de lo que representa cerrar las visitas, cafeteria y botiga, del Liceu.
¿No podrían haber llegado a un acuerdo en el ERE sobre esto?
O a lo mejor…. yo estoy desvariando…..y el cortadito y mi ensaimada, no me han sentado del todo bien ????
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Els estudis econòmics diuen que s’ha de deixar de gastar x milions d’euros i la solució és la que tots sabem. La Caixa mana, ja que és La Caixa qui paga, i no hi ha cap càrrec polític, CAP, que pugui anar al Sr. Fainé i dir-li que no, que amb Liceu no es pot jugar. L’administració és capaç de rascar-se la butxaca amb el tema transport públic i els partits nocturns del Barça, però mai posaran el que s’ha de posar sobre la taula, per trobar una solució al gravíssim problema de la cultura en general i del Liceu en particular.
Tenir-lo tancat durant uns mesos que el més negat sap que són dos grans oportunitats de negoci, denota que el projecte Liceu està en mans de gent poc capaç.
M'agradaM'agrada
Ho han fet tantes vegades això de endur-se’n valors nostres per debilitar-nos i enfortir-se ells, que ja no en vindrà d’una més. Creuen que d’aquesta manera el Liceu quedarà relegat en una posició inferior al Real, que ha de ser tant si com no, el primer teatre d’òpera de España.
Si marxa finalment en Joan Matabosch, jo només veig a Oriol Aguilar, ara si i no com deia en Bernat Dedeu al Avui fa uns mesos que seria el director general, com a l’única persona a l’abast per fer-se’n càrrec i està a l’alçada del seu predecessor.
El Liceu tancat és una vergonya
M'agradaM'agrada
M’interessa poc si la raó és aquesta de debilitar-nos, no ho crec, no cal. Els polítics d’aqui ja fan possible que els talents marxin. Tant li fa si és a Berlín, Seattle o Madrid, marxen ja que malauradament aquí no hi ha oportunitat per a ningú. No fan fatal.
Potser si que l’Oriol Aguilar és la persona, però voldrà?, qui voldrà entrar en un teatre on fa dos dies es va presentar un projecte musical, que d’entrada ja se l’han carregat amb un ERO que és una vergonya inadmissible?
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, ja saps que jo no en tecniques operístiques no i entenc i menys com per avaluar quin pot ser el director més adient per un teatre o per un altre.
De tots els nominats anteriorment no crec que cap d’ells vulguin assumir una responsabilitat tan gran veient com està el panorama social i polític d’aquest país.
D’altra banda crec que la proposta del ministre Wert és jugar en doble intenció. Lo de la nacionalitat española és un “buf” per demostrar el seu espanyolisme La segona intenció “política” és fer veure que ell no té res en contra dels catalans i ho demostra contractant un director del Liceu de Barcelona.
O sigui que juga amb dos cartes polítiques.
Referent a la possibilitat de proposar la candidatura de Plácido Domingo no crec que actualmente estigui en condicións d’assumir un càrrec con aquest.
Resumint: ja he comentat alguna altra vegada que malauradament tot i tohom depenem dels polítics i de la política inclosa la cultura perquè a través d’ella s’hi aposten molts interessos financers.
El poder és “Don dinero” i l política és l’administradora del poder.
M'agradaM'agrada
No ho sé Juli, jo crec que les persones han d’ocupar el lloc per la seva vàlua, no pas per on han nascut.
En Plácido és director artístic i ho ha estat, quin lloc millor per acabar la seva carrera que a la seva ciutat? a part que el seu tarannà quadre molt amb el que el Ministerio voldria.
M'agradaM'agrada
Si s’en va en Matabosch, mala sort. El verdaderament gravíssim és la situació actual del Liceu, en mans de quatre descerebrats. No és vàlida l’excusa de que no hi ha diners: quan aixó passa cal espavilar-se i buscar recursos nous. Però manca diligència i imaginació. I per arreglar-ho es prenen mesures recessionistes com fer un ERO i tancar el teatre el setembre i el juliol, quan més es podria explotar la vena turística. Son uns genis! Incapaços de veure que les despeses d’aquest dos mesos es podrien amortitzar de sobres si es monta la cosa bé. És d’una vista curta molt alarmant. No hi ha manera de que entenguin que un teatre d’òpera bo i amb prestigi és una font de diners important que dona beneficis. Però clar, primer cal invertir diners i coneixements, i d’aquesta orella no hi senten els nostres dirigents, que van reclamant emprenadors….En fi, no trobo paraules per reflectir la meva indignació.
Per cert, si jo fos en Matabosch m’ho rumiaria molt abans d’anar a un lloc que depen de l’ilustre Wert…..Ai mare, quin país!!
M'agradaM'agrada
Vols dir que en Wert no té els dies comptats?
En Matabosch no es deixarà enganyar, però aquí tampoc, i crec que el projecte Liceu no està gens clar, per tant és lògic que si l’ofereixen projectes engrescadors, ho valori. Això d’aquí a qui engresca?
M'agradaM'agrada
També tens raó Joaquim. Tant de bó no t’equivoquis respecte al Wert…I certament lo d’aqui és per fugir pitant. però siguem optimistes i esperem que s’acabi imposant el sentit comú, i que no trigui gaire o no hi serem a temps.
M'agradaM'agrada
Malauradament el sentit comú saps que no és un factor decisiu per a res, però com que l’esperança és el darrer que hem de perdre, pensem que s’acabarà imposant la raó. Ho acabo d’escriure i no estic gens convençut 😦
M'agradaM'agrada
Dejémosnos de nacionalismos mal entendidos ( aquí y allá), de partidos políticos ( ¿ solo el PP es el malo de la película siempre y nunca lo es es el PSOE/PSC por todo lo que ha arruinado?) y de manías “Barcelona/Madrid o Madrid/Barcelona”, utilizando de vez en cuando el cerebro, dejándonos siempre en este país de radicalismos de todo tipo.
Ante todo y como ser humano, deseo la mejoría de salud de Mortier, pero dicho esto y con un tipo como el belga tan prepotente que ” después de él, en España no hay na”, me parece un motivo para anticiparle la rescicisión de su contrato y desearle…que se cure y punto.
De los candidatos, pues el que sea y si Matabosch está en la terna y el él lo quiere, pues que vaya al Real, con todo lo bueno y lo también malillo de su bagaje profesional. Hoy en día y en el mundo profesional, nadie es imprescindible.
( por cierto, insinuar a Domingo como posible amiguete político del poder actual, me parece una fantasmada de no muy buena intención: Domingo en el mundo actual de la ópera donde es respetado y tenido en cuenta por todos, está por encima del bien y del mal político, mostrando además su superinteligencia para no comprometerse con nadie )
Dicho todo esto, lo que sí me preocupa del Liceu como asiduo y abonado ( lo que pase en el Real, me importa más bien poco porque apenas acudo allí y nada en los últimos 2/3 años y no soy abonado), es la situación actual : con EROs y muchas dificultades de tesorería, la posible marcha de Matabosch – que tampoco es imprescindible como nadie lo es – y quien se haría cargo de la dirección general todavía por designar y quien ocuparía la hipotética plaza de Matabosch !! ( espero que impere el seny – lo cual veo difíci, estando Mascarell por medio -, y se busquen profesionales competentes y entendidos, erradicándose de una puñetera vez a burócrastas y o políticos ).
Como dice hoy en L.Vang. el portavoz de los trabajadores del Liceu en ERO, Sr. M.Martinez, ” Matabosch es solo un buen programador”.
Eso sí , espero que no sea Josep Pons , un posible candidato a sustituir a Matabosch!
M'agradaM'agrada
El Sr.M.Martinez,muy lamentablemente es el portavoz de los trabajadores….pero no los representa a todos y sus comentarios son fruto del oportunismo y la ignorancia.
Todos muy callados…el Liceu con un ERO,el teatro perdiendo dinero,nosotros trabajo…..silencio absoluto.
En Joan que marxi si vol…. No vull comentar res al respecte.
M'agradaM'agrada
Encara és aviat, però haurem d’acabar parlant-ne tots, és imprescindible.
M'agradaM'agrada
El Sr. Martinez es el Presidente del Comité de Empresa y el Sr. Bernardo es uno de los tres representantes de la Orquesta en el Comité de Empresa.
Este señor era conocedor la lista de músicos que fueron despedidos en el año 2012, y tampoco dijo nada al respecto, siendo amigo del Sr Matabosch y del Sr. Pons, ha instaurado junto con otros personajes una dictadura en el si de la formación orquestal que nadie se atreve a denunciar, al amparo del yerno de la antigua Gerente de la orquesta y coro, Sra. Trepat, el sobrino de la misma que también está en el mismo departamento, así como hasta ahora su amigo el Sr. Pons y el Sr. Matabosch.
Es capaz de hablar del portavoz de los trabajadores (que nunca ha hecho nada para defender a los colectivos del teatro), y en cambio Sr. Bernardo junto con los otros dos representante de la orquesta, no ha tenido el valor de defender a su colectivo, aceptando sumisamente unas condiciones laborales nefastas y contraproducentes, entre otras actuaciones más, que no vienen a colación comentar.
El Sr. Matabosch si se va al Teatro Real, será porque en el Liceo ya ha cumplido, hace tiempo una etapa, y seguramente se está preparando el cargo de director artístico al Sr. Pons, para poder reinar y traer a todos sus afines, tal y como se podrá apreciar con el tiempo.
El nuevo reinado artístico del Liceo esta cantado y nunca mejor dicho, que pena, en que decadencia ha entrado la institución en la que se vislumbra un futuro muy poco halagüeño.
Que pena….
M'agradaM'agrada
Hola Habibi, no sé si donar-te la benvinguda, ja que podria haver-ho fet amb un altre nick. Això de no saber amb qui parles sempre té el seu risc i misteri.
No crec que aquest sigui el lloc per treure i retreure els conflictes laborals i sindicals del Liceu. Em preocupa moltíssim, això si, que la nòmina del Liceu sigui majoritària entre administratius i tècnics. Trobo que no té cap sentit, el Liceu no és La Caixa, ni la SEAT i que la minoria sigui la part artística, l’única que té un projecte que potser no beneficia a tots per igual, però que penso que garantia una creixement artístic i cultural, que és el que a mi m’importa.
M'agradaM'agrada
ais,senyor….
M'agradaM'agrada
Precisament això és el que denuncio, el nacionalisme, però noi, ells són els primers a possar-ho com a condició bàsica. Aquí potser ho pensem que és així, de fet a Lla tria per la direcció de L’Auditori els trets ja van anar una mica per aquí, però és que allà no s’avergonyeixen de dir-ho, és lamentable.
Si trien a Matabosch fan una tria excel·lent, ja saben amb qui se la juguen, saben quin són els seus punt forts i febles i sobretot saben que el gran prestigi dels últims anys al Liceu és gràcies a ell. Això que no agrada als seus detractors, és tan evident que no paga la pena malbaratar ni cinc segons discutint-ho.
El Sr Martínez no té cap criteri, cap, per dir que és un bon programador i prou, ja que el Sr. Martínez ha participat en aquesta enganyifa de l’ERO, anant en contra dels interesos artístics del teatre, defensant als treballadors tècnics i administratius, que curiosament són majoria en un teatre d’òpera, en front dels musics i cantants de l’orquestra i el cor. És molt llastimós el que està passant.
Diguis el que diguis, i optser perquè està per sobre del bé i del mal, i també perquè Madrid és la seva ciutat i perquè Plácido sempre ha manifestat sintonia i simpaties peperes, ell seria el director artístic ideal del Teatro Real, si no ho és deu ser perquè a ell mateix, ara per ara, no l’interessa. Què té Whashington o Los Angeles millor que el Teatro Real?
El PP per a mi és el dolent de la pel·lícula, clar que si, no ho poden fer pitjor, i no em sap greu dir-ho de la mateixa manera et podria parlar dels altres, però ara qui mana i tria per raons de DNI són ells i aquí els d’aquí, igualets en moltes coses, en moltes.
M'agradaM'agrada
Desmentiu-me si m’equivoco: el senyor Domingo es va postular (a l’època Aznar em sembla) per alcalde de Madrid pel PP. I això és més que “amiguete”.
Si això és un pro o un contra cadascú que pensi el que vulgui. Per al Real a mi em sembla un pro.
M'agradaM'agrada
Em sona aquesta candidatura i suposo que després de rumiar ser alcalde de Madrid, ser Director Artístic del Real deu ser poca cosa, potser mira cap a la Moncloa, ara que a can PP hi ha moviments soterrats.
M'agradaM'agrada
Si un conseller de cultura de la Generalitat digués que “per a dirigir el museu X és imprescindible que l’escollit sigui català”, li caurien hòsties de totes bandes.
M'agradaM'agrada
Aquí no ho diuen, però ho acaben fent igual, la mediocritat ja ho té això.
Estem plens de mediocres amb cognoms ben nostrats, per a molts això és suficient, més mediocritat encara.
M'agradaM'agrada
Placido, por favor, deja de hacer el barítono y siéntate en la poltrona del Real. Los abonados de Barcelona te lo agradeceremos eternamente.
(Seamos optimistas. Cuando los periódicos hacen quinielas de este tipo suelen fallar a menudo.)
M'agradaM'agrada
Plácido no aparece en ninguna lista, esto debe posicionarlo en buen lugar y como bien dices, en las quinielas a veces aparecen nombres para despistar, pero sinceramente, creo que hacen bien en apuntar a Matabosch, otra cosa es que a muchos esto nos intranquilice, pero yo creo que si se lo ofrecen y acepta, es que el Liceu está mucho peor de lo que nos tememos.
M'agradaM'agrada
Creo que este nacionalismo es más bien un disfraz para el “ni de coña vamos a encontrar a un director extranjero que se deje engañar”. ¿De verdad cree alguien que un director de renombre iba a estar dispuesto a trabajar con las manos atadas en estas condiciones, recorte va y recorte viene? Muy tonto tendría que ser para arruinar así su carrera…
M'agradaM'agrada
En el Real no tienen problemas y si los tienen se notaran mucho menos que en el Liceu o en Les Arts, otra cosa es que un director artístico de un teatro de ópera tenga que cobrar más que un ministro de cultura o el presidente del gobierno, eso me parece inadmisible y muy poco razonable.
No tan solo en España, en todos los países tendrán que colocar a la ópera en el lugar que le corresponde y que los gastos que supone un montaje que no tenga que llevar un porcentaje de gastos fijos desmesurados debidos a las estructuraras mastodónticas y carísimas, sin ningún sentido.
M'agradaM'agrada
Quina por em fa tot això…!!! Perquè en matabosch tot i que no sempre he estat d’acord amb coses que ha dit o fet és la persona que ha fet posar el Liceu a aquest nivell tan alt al que hi estem acostumats.
Espero que en Matabosch s’apiadi de nosaltres i no deixi el Liceu… jejejejeje és que no se m’acudeixen noms per substituir-lo… Sols potser Oriol Aguilà, però no ho tinc clar…
M'agradaM'agrada
Mai estaràs al 100% d’acord amb cap director, ni que ho fossis tu mateix, 🙂
Jo espero que el Liceu solucioni els greus problemes, potser així ell no marxarà, però no crec que es quedi si el teatre soluciona els seus dèficits tancant dos mesos a l’any per estalviar, això i així, no es va enlloc
M'agradaM'agrada
Encara estic més deprimida.
M'agradaM'agrada
Aviam. El que jo entenc de la lectura de El país és que Mortier té contracte fins el 2016 i que les temporades fins aquest any estan ja pràcticament definides. Per tant en certa manera Mortier si haurà complert el cicle. Entenc tambè que tant ell com l’administració estan treballant en la sel.lecció del seu substitut, la qual cosa vol dir que ja estava decidit que no seguiría. L’enfermetat, que és greu, ha accelerat evidentment el procés i la necessitat de tenir el recanvi molt més aviat dels plaços previstos. Tambè és diu, i sempre segons la lectura de El País, que Mortier ha posat al Real en primera línea dels teatres d’òpera europeus. No és per tant de tot lo expossat que es pogui deduir que la seva etapa ha estat un fracàs. Deu ser per altres informacions però no per la que avui ens ocupa. I ben segur es troban detractors, molts, de la seva tasca, però tambè molts que li donen suport. I ben segur que ha tingut sonades pífies, no és director artístic acomodat, ni fácil, ni de bones maneres moltes vegades, però se li ha d’agrair la seva sinceritat i que digui les coses clares. Però tambè ha tingut grans èxits, reconeguts fins i tots per els mitjans més reaccionaris. I lo més important, ha revatilitzat el mon operístic madrileny. El balanç de la seva gestió es per tant molt subjectiu, més encara en un personatge propens a filies i fòbies. El Real hi ha públic conservador, com a tot arreu, que li ha negat el pà i la sal des del dia que va entrar. Hi ha tambè un públic molt més obert al que moltes de les seves propostes (no totes) li ha sentat francamente molt bé i les ha aplaudit amb força. En resum, fracàs segons a qui es pregunti, i segons qui opini, i segons qui parli. Com gairebé tot a la vida. Tambè al Liceu hi ha el mateix debat amb Matabosh, debat menys radical, això si, perque precisament el personatge és bastant menys radical.
Crec que en la sel.leció del Real té molta importància aquesta vegada la part econòmica. Els motius de la no renovació de Mortier són, per una banda la contestació a la seva gestió per part de grups conservadors poderossos, i per l’altra per evidents raons econòmiques. Deu tenir un sou molt alt ben segur i cal retallar. I és obvi que l’opció d’un director local és ben segur més barata que un d’estranger amb pedigrí. I entre els tres esmentats la veritat és que no hi ha color: Matabosh for ever and ever!
A tots dos, Mortier i Matabosh se’ls hi ha desitjar lo millor: el primer que es recuperi, i el segon que si creu que ha completat una etapa professional i toca canviar farà ben fet en marxar. I tant. Ben segur la seva gestió serà un éxit al Real i aquí molt en temo que el trobarem a faltar.
M'agradaM'agrada
No ho dic pas que hagi estat un fracàs la gestió, dic que la no continuïtat si que ho és. La malaltia és posterior a la decisió de no continuar.
Si el tema és econòmic, no crec que els proposats per ell vinguin per molt menys, per tant sembla absurd que els proposi si no se’ls podrà pagar.
Si es busquen uns altres perfils, es que es volen canviar el projecte del belga, i això ell no ho pot suportar. Si Matabosch li sembla molt bo, malgrat ser espanyol, per què no el vol?, DE quin projecte estem parlant?. Algú coneix els projectes de Mortier?
M'agradaM'agrada
Ahir quan vaig llegir la notícia em vaig sentir molt entristida. La meva àvia deia que no es tracta de desvestir a un sant per vestir a un altre. Vull dir que els responsables culturals espanyols demostren ser molt curts de vista o molt maquiavelics. Es porten al Director artístic del Liceu i allà s’apanyin aquests que volen ser independents.
El Sr. Matabosch farà molt bé acceptand el que més li interessi a tots els nivells.
Una altra cosa és la ceguesa dels nostres polítics catalans. Tot el sector turístic està boig per aconseguir turisme de qualitat, turisme cultural i el Conseller de cultura manté tancats amb un Ere el Liceu i tampoc es programa res ni en l’Auditori ni al Palau.
Som genials i rebutgem el turisme que omple les arques, solament cal veure les cues a Madrid per veure l’exposició de Dalí,
Quina pena !!!!!
M'agradaM'agrada
El Sr, Mascarell ja ha donat mostres sobrades de ser un inepte.
I el volen presentar (diuen) com alcalde de Barcelona, pobres de nosaltres!
M'agradaM'agrada
http://blogs.elpais.com/el-concertino/2012/01/quemamos-los-teatros-de-%C3%B3pera.html
no cal més que llegir aquest post…..no dic que Mortier o Joan o qui sigui….puguin ser els millors en els seus càrrecs, encara que puc discrepar no em clavaré en una feina que desconec però si sé el punts que s´obliden i que ajudarien a fer creixer l´òpera….en aquest post, nomenen molts que en el Liceu, no s´han complit, ni es porten expectatives de complir-se però si, com al final del post s´apunta, el polítics son responsables de la gestió d´aquestes entitats si ells decideixen a qui posar.
http://blogs.elpais.com/el-concertino/2012/01/desafios-opera-mundo-crisis.html
també està aquest on Mortier, Matabosch i Helga Schmidt defineixen els seus punts davant la crisi…..Jo em quedo amb els de Mortier, sense cap discusió.
Però bé…..
M'agradaM'agrada
Tots dos enllaços són molt i molt interessants. No puc estar més en sintonia amb el primer: clarivident, brillant, sensat i molt oportú en els temps actuals. Amb el segon em quedo amb la claradat i concreció de Mortier, fet habitual en ell. Resumint: lecturess més que aconsellable per els amants de l’òpera, estiguin o no estiguin d’acord amb el seu contingut. Gràcies!
M'agradaM'agrada
No creo que Mortier sea tan buen director artístico como él mismo dice y se vende, cuando a su paso no tan sólo deja polémicas y enfrentamientos, que eso no debe ser necesariamente malo, pero si muchas deudas.
Su gestión debe ir siempre precedida de inyecciones monetarias y derramas especiales para cuadrar los presupuestos.
En cuanto a la gestión artística me parece discutible que solamente programe aquello que a él le parece imprescindible, teniendo grandes, profundas e injustas lagunas en repertorios tan importantes como los que propone como incuestionables.
Para terminar, su camarilla y séquito de directores musicales, no me parecen ni de lejos, los más acordes a los teatros de primera donde siempre sitúa o pretende situar su gestión.
Cuando ya ha programado su Kabanova, su François d’Assis, sus Troyens, y sus Mozart, se acostumbra a largar con la cola entre las piernas, en definitiva no me parece que en Madrid haya hecho nada especialmente diferente a lo que ha hecho por los otros teatros y festivales donde sus pasos y sus gastos han dejado huella. Se le terminaron las ideas hace años y se repite.
Creo que el Real merece otro proyecto, está bien que os haya situado en el mapa, pero ahora necesitamos otra dirección que no debe ser en absoluto acomodaticia a las exigencias de un cierto e importante sector de público, pero que debe tener amplitud de miras.
M'agradaM'agrada
Discrepancia que acepto, comprendo pero que no comparto. Y así és el mundo de la ópera, arte en el que confluyen disciplinas distintas e intereses culturales, sociales i económicos tal vez más distintos aún. Y es que cabe preguntarse como un arte de alcance minoritario que en rigor mueve relativamente poca gente y que no es en absoluto pasto de conversaciones populares, domésticas ni de sobremesa dominadas por los deportes, la política y el chismorreo, tiene esa incidencia social y ese calado político. Hoy mismo El Pais vuelve a la carga dedicando al asunto Mortier dos páginas completas. No compartirás su contenido, pero da una idea de que al menos una cosa es innegable: Mortier ha aportado algo de “fiebre” a la normal temperatura con que se vivía la ópera en Madrid. 🙂
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/09/07/actualidad/1378571619_093609.html
M'agradaM'agrada
Pero a parte de la fiebre, que se ha de rebajar con medicamentos y terapia, y eso es caro, ¿Qué más? ¿Qué aporta Mortier que no aporte cualquier director que se precie? Es que parece que Mortier nos haya hecho descubrir la ópera contemporánea y algunos compositores modernos vetados, pero nada más y eso en el Liceo también lo tienen y también producciones modernas, rompedoras y provocativas de debate y mensaje, pero alternado con otros repertorios, con cantantes de primera y respetando un poco más la pluralidad.
La gran diferencia es el marketing que lleva este sujeto en una etiqueta que se ha ganado con cuatro escándalos y algunos aciertos, no diré lo contrario. De verdad, Mortier me parece un personaje que dentro de unos años nos ahora sonreír y a algunos sonrojar.
El País o sus colaboradores estoy convencido que sacan tajada, lo de la prensa ya no tiene ninguna imparcialidad, ni en los temas político, ni por supuesto en los deportivos, mirar hoy la prensa madrileña es de pena. Lo temas culturales que también son políticos, no se iban a quedar al margen y si Mortier llegó al final del socialismo, los populares se lo cepillan y dan satisfacción a sus fieles, por supuesto El País defiende lo que ha defendido siempre y ahora toca ensalzar la presunta modernidad.
¿Qué se comenta en Barcelona de Matabosch y su más que posible marcha?
M'agradaM'agrada
Perdón, donde digo que dentro de unos años Morteir nos ahora sonreír y a algunos sonrojar, quería decir que dentro de unos años, no ahora, Mortier nos ahora sonreír y a algunos sonrojar. Me había quedado un poco raro.
M'agradaM'agrada
Pues de Matabosch y su posible marcha al Real la lectura de todo este post creo que da una buena muestra de lo que pensamos…al menos los que pasamos por aqui. Que yo sepa los medios de comunicación locales aún no se han echo eco de esta posibilidad. Tampoco creo les importe demasiado. “Es lo que hay”….que se dice.
M'agradaM'agrada
…hecho con h…claro…aunque no suene. 🙂
M'agradaM'agrada
Està bé, però ara tot plegat em semblen “parole, parole, parole”
Tenim unes urgències que s’han de resoldre, i les grans proclames, ara no ens serveixen de gaire.
M'agradaM'agrada
La eventual marcha de Joan Matabosch la encuentro muy precipitada. Tiene un contrato que cumplir y -antes de una posible marcha hacia otro teatro- el Liceu tiene que tener un sustituto y no creo que Josep Pons quiera estrenarse en ese cargo, pues ya tiene suficientes problemas que resolver siendo director musical del coliseo de la Rambla.
El posible sustituto de Joan Matabosch ha de ser una persona con experiencia y categoría y sobre todo ajeno a politiquerías. Desde luego yo no quiero ver a Mortier por aquí ni en pintura y menos después de despreciar indirectamente al Liceu, diciendo que España no tiene tradición operística. Este señor ya tiene edad para jubilarse y debe hacerlo. Además posee un buen catálogo de conflictos directos o indirectos en bastantes teatros, precisamente por esas filias y fobias que le dominan y su excesiva manga ancha en cuanto a gastos.
Si las noticias son ciertas se avecina un panorama lleno de nubarrones negros para el Liceu porque Mascarell no tiene idea de nada y no sabe resolver ningún conflicto y sí crearlos, como por ejemplo con la aberrante práctica del ERE a la que es tan proclive, dejando pasar de largo a turistas con posibles en unos meses que de una forma u otra “picarían” si hubiera cualquier tipo de programación atractiva en un Liceu abierto y no cerrado a cal y canto.
Vaya pandilla de ineptos e ignorantes -y otras cosas…- se ocupan de ciertos cargos en nuestra política, ya sea a nivel estatal o a nivel autonómico! Da pena y vergüenza y cada día que pasa es peor. Mejor no leer diarios ni encender el televisor porque la mentira persistente, acompañada de la ya cotidiana corrupción, lo invade todo. Y, además, el desprecio a la Cultura es el pan nuestro de cada día.
M'agradaM'agrada
A sobre, aquesta tradició menyspreada no es remunta només a l’origen del Liceu: a Barcelona hi ha hagut ininterrompudament una temporada anual d’òpera des de 1750 (fins al 1836 només al Principal, que era un teatre important). És una tradició, doncs, amb una llarga història.
M'agradaM'agrada
Potser la seva marxa pactada, alleugerirà la nòmina del Liceu, i si el seu lloc l’absorbeix la direcció musical, encara més.
Seria una solució no desitjable, però ja saps que tot allò que no hem desitjat s’ha acabat acomplint.
M'agradaM'agrada
En Gerard Mortrier ha adquirit una fama de transformador de teatres d’Opera indiscutible.La seva carrera està plena d’encerts pero també d’errades.Crec que la seva intransigència li ha acabat passant factura.Ell hauria d’haver entès que hi ha una gran part del públic que no comparteix les seves idees i que també té dret ha gaudir de l’Opera.
En Joan Matabosch ha optat per una decisió “salomònica”i ha sapigut mirar-se al mirall i mirar als altres.Aixó li ha proporcionat la comprensió i el recolzament de una gran part del públic.
Crec que el teatre Real és un lloc difícil perqué en el gobern de la ciutat i en el tarannà d’una part molt important del públic té massa influència la dreta rància.
Sempre recordaré la bronca que va rebre Pilar Miró amb la seva Carmen l’any 1982.Mai he vist tanta gent insultar algú i a la seva mare desde una platea.Aixó sí tots duien vestit d’etiqueta i moltes pells…
Han passat molts anys pero malauradament aquella mentalitat persisteix.Si un director s’atrevís a programar una Tosca on Scarpia fos Franco el despedirian de forma fulminant….
M'agradaM'agrada
No cal anar tan lluny, el Don Giovanni dirigit per Lluís Pasqual, amb clares referències al franquisme va motivar una protesta brutal, ja en el Teatre Real.
M'agradaM'agrada
Sobre este montaje, en concreto, hablé con uno de los intérpretes; a mí me pareció interesante aunque reduccionista en tanto y en cuanto ofrecía una visión del mito de Don Juan más que enriquecerla; me parece que la protesta fue (quizá el día que fui yo cambió) más bien por ciertos cantantes que por la resolución escénica( el final no me acababa de cuadrar a mí, debería repasarlo pero Bayo como Doña Ana, por ejemplo, no me gustaba). Me gustaron (los recuerdo, al menos) Mª José Moreno (Zerlina), José Bros (Ottavio) y discutibles algunos ¡Un saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
El follón se armó el primer día cuando la elegante y distingida concurrencia de los estrenos en el Real, vieron al Comendador con uniforme franquista.
Se lavantaron los caídos del valle. 👿
M'agradaM'agrada
…i quan el van veure (alguns, no tots, la veritat sigui dita) damunt del cavall en un posat que recordava a qui recordava es va acabar de liar…Si és que no es pot mentar a segons quins morts ni a l’òpera! 🙂
M'agradaM'agrada
Aquelles senyores amb aquells pentinats, aquells abrics de pell i aquells collarets de perles que tant recorden a la filla del dictador i que sovintegen tant per Madrid, acompanyades dels seus marits, tots ells amb un bigotet ben identificatiu, es van veure representats dalt de l’escenari, quelcom que sempre neguiteja, també va passar a l’estrena de La Traviata 🙂
M'agradaM'agrada
Les declaracions de Mortier son impresentables. Perdona la vida a Matabosch i diu que a Espanya no hi ha tradició operística. L’únic positiu és que amenaça amb marxar ja…. Sisplau, que sigui veritat. Ja va arruinar les finances de l’Òpera de París i per cobrirse va dir que qué es podia esperar d’un país que va tenir Vichy. Matabosch és un excelent director artístic i sera una benedicció pel Real. El Liceu però estarà perdut, en mans d’un sèrie B, en la línia no ja provinciana sino parroquial de la cultura catalana, representada per la trinitat Martí Pol, Luis Llach i Guardiola.
M'agradaM'agrada
Aquesta trinitat,a part de ser una provocació divertida, em sembla molt significativa.
Benvingut a IFL i torna quan vulguis, ara bé, molts som liceistes, aquest anonimat és poc “inspirat”. 🙂
M'agradaM'agrada
gràcies Joaquim, i d’acord pel nick, ja el canvio
M'agradaM'agrada
Així és magnífic, operístic i una mica futbolero 🙂
M'agradaM'agrada
a la revista öpera Actual d´aquest mes Plácido Domingo diu: “No creo que pudiera dirigir el Real” ” Sería difícil que aceptara.Seguro que habría a quien no le pareciera bien lo lo pudiera hacer.No quiero que el arte se confunda con la política”. Ho deixo com a comentari.
M'agradaM'agrada
Domingo puede dirigir lo que quiera, otra cuestión es que su inteligencia o listeza le diga no a Madrid y no a los teatros españoles dada la politzación que existe por aquí
Creo que Domingo y todo lo que el arrastra y que aquí no se termina de entender ( SPONSORS más que importantes ), está más decantado por USA y otros paises, donde los políticos y burócratas tienen poca cabida ( no como aquí )
M'agradaM'agrada
Bueno la cabida es distinta, ya que los mismos esponsors y lobys también financian campañas políticas y operas. Es una cuestión de impuestos y aquí pese a anunciarlo tantas veces, seguimos sin una ley de mecenazgo que permita que una esponsorización tenga sus ventajas fiscales, algo sin duda que mejoraría la maltrecha economía de los teatros.
En cualquier caso su Madrid y el Real, serían el digno colofón a una carrera operística sin parangón posible.
M'agradaM'agrada
¿ Que Real, el Teatro o el R. Madrid ? Je..je..
M'agradaM'agrada
El Teatro, el RM mientras FP esté vivito y coleando, es territorio comanche. 😆
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies demo, molt revelador, però per què s’ha de confondre amb la política?, potser per què abans s’havia postulat com alcaldable amb el PP?
M'agradaM'agrada
Es tan provincià el que passa al Liceu i els nostres mandataris com fer una cadena humana. Medite’m perque hi anem tots en aquest vaixell de mentalitat i maneres…
M'agradaM'agrada
Res és per casualitat i res ens passa per culpa dels altres, argument malauradament utilitzat massa sovint per amagar incapacitats pròpies.
El nostre himne diu, quan convé seguem cadenes… i bé…doncs això, no sóc gaire partidari d’aquests festivals…
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo, Oscar!
M'agradaM'agrada
Aixi és.
M'agradaM'agrada