IN FERNEM LAND

ALLELUIA: JULIA LEZHNEVA i IL GIARDINO ARMONICO


Lezhneva_Giardino

Fa quasi un any,  l’octubre de 2012, la joveníssima soprano russa Julia Lezhneva i prestigiós conjunt barroc Il Giardino Armonico amb el seu director Giovanni Antonini, es van tancar una setmana a l’Auditori de Barcelona (del 12 al 17 d’octubre de 2012) per gravar aquest disc que ja fa uns mesos que ha sortit al mercat. Al final d’aquella gravació tenia que tenir lloc un concert a la mateixa sala on es va gravar, la sala 1, Pau Casals, un concert que a molt pocs ens feia molta il·lusió. Recordareu que Lezhneva va suspendre a última hora per una indisposició i el concert es va celebrar amb el Giardino Armonico vidu i amb una sala 1 de l’Auditori, lamentablement buida (Apunt a IFL).

Si d’aquell trist concert no en guardo gaire bon record, després d’escoltar el disc, puc garantir que la feina feta durant aquella setmana de gravació és extraordinària, ja que aquest disc és una autentica delícia.

Lezhneva que en Joan Matabosch ens la té o tenia prevista per cantar la Desdemona de l’Otello de Rossini amb Kunde de protagonista en les properes temporades, és una soprano que s’ha d’escoltar a la sala de concert o al teatre. Té una veu molt gran, malgrat que ella és menuda, i aquestes veus tan riques d’harmònics, grans i amb una cert metall eslau, no hi caben prou bé en els aparells electrònics, necessiten l’aire i l’amplitud d’una sala per causar l’impacte i arribar en la total plenitud a l’oient.

Lehneva i Il Giardino Armonico, l’aliat perfecta per fer d’aquest disc un imprescindible de qualsevol discografia dels amants de la veu, el cant, el barroc i les seves delicades i enlluernadores filigranes,  el dediquen al motets, abraçant el barroc de Vivaldi, Handel i Porpora, per arribar al clàssic Mozart, amb el seu celebrat i mil vegades gravat Esultat, jubilate K.165.

Els quatre motets acaben amb l’imprescindible Al·leluia que dóna nom al disc, i representa una demostració de virtuosisme a mig camí entre l’espectacularitat teatral degudament ornamentada i l’espiritualitat religiosa, que s’erigeix en els moments més estàtics i dolços de cadascun dels motets triats:

  • Il furore iustissimae irae Rv 626 de Vivaldi
  • Saeviat tellus inter rigores HWV 240 de Handel
  • In caelo stelle clare de Porpora
  • Exsultate, jubilate K 165 de Mozart

Lehneva controla, brilla, fascina  i enlluerna amb la seva tècnica prodigiosa, amb la precisió i agilitat amb que fa front a les exigències màximes i la puresa de l’emissió. Hi ha algunes notes agudes en forte que escoltades en el disc no m’acaben d’agradar, sobretot en el Mozart final, però estic segur que a l’Audtori la percepció hagués estat molt diferent.

L’extraordinària capacitat per dominar i controlar tots els matisos fa que aquests disc esdevingui una festa, més enllà d’una successió virtuosística i exhibicionista. Segur que hi té molt a veure la gran tasca d’Antonini , que fa que la diva Lezhneva utilitzi tot el seu gran talent al servei de la música, amb expressivitat i sentiment, excel·lint a nivells de fascinació en els fragments més suaus, estàtics i eteris, per sobre de la perfecció indiscutible de la pirotècnica coloratura.

La calidesa de Il Giardino Armoico acaba per fer que la festa sigui Major i  el record d’aquell concert frustrat, una pura anècdota.

Us deixo amb la Lezhneva cantant “Tunc meus fletus” del motet vivaldià. Prepareu el pitet.

No cal que us recordi que el proper 5 de desembre Julia Lezhneva farà 24 anys i que el futur d’aquesta soprano, que de moment té molta cura en escollir el repertori, és molt més que prometedor. De manera pèrfida algú va dir que era la nova Callas, i efectivament hi ha en certs atacs, en certes sonoritats i en la força interpretativa, certs aspectes que la recorden, però ella fa i farà bé si no es deixa temptar per ofertes tan temptadores com més que perilloses, suïcides.

És una soprano que m’entusiasma i un CD absolutament recomanable.

Més apunts de Lehneva a IFL AQUÍ

25 comments

  1. Jo d’aquell concert frustrat no en tinc tan mal record. Bé, si que en tinc per la buidor de l’Auditori però no per la interpretació de l’Antonini i el seu Giardino Armonico.

    M'agrada

  2. Jordi R

    Jo no vaig anar a aquell concert. M’encanten el Giardino Armonico i la Lezhneva, però quan vaig veure uns dies abans per Internet com estava la cosa, vaig pensar què trist que seria allò. Potser hauria estat be fer un esforç per assistir, però el preu em va semblar excessiu, i equivocat i ridícul que triessin la sala gran per a un concert barroc.

    Així que em vaig comprar el CD i, ¿què puc dir? La Lezhneva es meravellosa. A part de la pirotècnia i els jocs d’ornamentació (quin Porpora més magnífic!), ¿com descriure la màgia extraterrestre que la seva veu presta al “O Nox dulcis” del motet de Handel? D’aquest mateix motet, tinc la també increïble versió de Minkowsky i Annick Massis, però haig de dir que em quedo amb la Lezhneva. La seva línia vocal en les àries lentes em recorda la cristal•linitat de l’Emma Kirkby. Es maco saber que una persona nascuda a la Sibèria glaçada sigui capaç d’expressar el barroc italià amb tant de refinament i mestratge. El talent musical es un misteri.

    Per cert, acaba de sortir l’últim CD d’en Jaroussky, amb la Venice Baroque Orquestra, dedicat en exclusiva a àries de Porpora, i amb un “cameo” de la Bartoli. Un aperitiu del recital que farà el contratenor el proper 27 d’Octubre al Liceu.

    M'agrada

    • Estem d’acord pel que fa al disc. T’agreixo la informació sobre Jaroussky, cantant que mai escolto a casa, però que no em vull perdre al Liceu.
      Lezhneva ja és un fenomen i impressiona que sigui tan bona i tan jove. Què pot arribar a fer aquesta noia?, espanta en positiu pensar-ho. És una cantant intel·ligent, creativa i tècnicament sorprenent, el seu virtuosisme va molt més enllà de l’espectacle vocal.

      M'agrada

  3. SANTI

    No vaig anar al concert de l’Auditori però m’he comprat el disc i el trobo preciós.
    Porpora, Handel i Vivaldi espectaculars, el que no m’agrada tant és Mozart, segurament perquè hi ha versions molt bones i acabem comparant.

    M'agrada

  4. Jan

    Jo la vaig escoltar l’any passat a Salzburg i és una veu enorme, em va entusiasmar! Espero poder-la veure per barcelona d’aquí a poc… 🙂 Jo sóc dels que m’atreveixo a dir que la lezhneva és molt Callas 😉 jejeje M’hi fa pensar moltíssim!

    M'agrada

  5. Per sort a ma casa mai falten pitets, avantatges de tindre xiquets. M’han hagut de deixar un perquè aquesta cantant m’encanta. I és cert, cal escoltar la seua veu en directe per acabar de meravellar-se.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: