El Club Wagner de Barcelona ha pogut finalment culminar el que varen anomenar el projecte Lohengrin, arran de les representacions que es van iniciar el passat dia 17 de març de l’òpera que dona nom al projecte, en el Gran Teatre del Liceu, després dels cinc llargs anys d’espera després de la cancel·lació de la temporada 2019/2020 com a consequència del confinament i totes les mesures restrictives provocades per  la pandèmia de la COVID.

El projecte consistia en la convocatòria d’un concurs internacional de pintura amb l’única premissa de ser al voltant de l’òpera de Wagner. Les obres finalistes serien exposades tant a Barcelona com a Leipzig, ja que la producció de la besneta inicialment estava coproduïda amb el teatre de la ciutat natal de Wagner.

Tot allò se’n va anar en orris, però el projecte no, i després de cinc anys i amb la incorporació del títol wagnerià a la temporada 2024/2025, finalment s’han pogut exposar les obres a la seu de Club Wagner (Carrer València 209 de Barcelona), si bé a l’estiu del 2023 i durant el Festival de Bayreuth, es van poder veure en la mítica Wahnfried, la mansió del compositor i ara casa museu a la deliciosa ciutat bavaresa.

El dia 14 de març vaig ser convidat a veure la exposició i sé que el dia 18 del mateix mes es va tornar a obrir al públic, desconec si hi estarà més dies i si estarà oberta només pels socis o a tot el públic en general.

Les obres exposades són 8: 5 olis sobre tela, un acrílic i dos grafits sobre tela) dels pintors: Carlos Saura Riaza (València), Deangel (Barcelona), Andrés Torres Carceller (Barcelona), Leticia Gaspar García (Biscaia), Opus Nigrum (Barcelona), Manuel Sandoval Acosta (Jalisco), Mikel Olazábal Rodríguez (Àlaba) i José Luis Muñoz Luque (Còrdova).

La visita audiovisual per a grups reduïts i amb cita prèvia, té la mateixa durada del preludi de primer acte de Lohengrin i mentre s’escolta es van il·luminant individualment cadascun dels quadres exposats, fet que crea un ambient d’un cert misteri, molt propici amb l’atmosfera de la mateixa òpera.

Una experiència estimulant que bé mereixeria una difusió més àmplia, que tenint com té, el suport del MEAM (Museu Europeu d’Art Modern) i del mateix Liceu, no hagués estat malament que també tingués acollida a les dues seus, per poder facilitar la visita a tots els interessants, wagnerians o no, i ampliant d’aquesta manera l’angle de visió i alhora que difonent l’activitat del club wagnerià.

Una experiència molt recomanable, original i estimulant, crec que poc divulgada i mereixedora del suport.

Acompanyo l’apunt amb el preludi del primer acte de Lohengrin en la versió de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Josep Pons