El dia 3 de maig la revista Núvol publicava un article signat per Jaume Radigales, Oriol Pérez Treviño, Montse Julià i Bernat Dedéu (patums respectades), titulat LiceuMar o Teatre Principal? Aquesta és la qüestió! (podeu accedir-hi prement l’enllaç).
Un dia més tard en la roda de premsa de la presentació de la temporada 2025/2026, el president del Patronat, Sr. Alemany i també el director general, Sr. Valentó Oviedo, van dedicar part dels seus parlaments a informar de l’estat actual del projecte de LiceuMar.
Els signants de l’article de Núvol van avançar-se, amb bon criteri penso jo, per tal de posar sobre la taula un debat que a banda del de l’Opa hostil de BBVA al Sabadell, també caldria que fos motiu de consulta, si més no entre qui ho haurà d’acabar pagant i patint, és a dir tots, liceistes i cruzados, barcelonins i barcelonines (Clos dixi), catalans i catalanes de bé, que poden veure com un projecte que semblava una cosa més aviat utòpica, pot esdevenir tota una realitat que amagui altres aspectes de caràcter més especulatiu, com allò del Fòrum de les culturals però a escala més petita.
Anem a pams:
Que el Liceu necessita una segona ubicació per encabir representacions de petit format, sigui del repertori barroc o contemporani, sense necessitat d’un escenari i una sala gegantins, és un fet que fa molts anys que ens fa parlar.
L’espai del Foyer, interessant en algunes de les propostes inoblidables que es van fer en mandats “mataboschians”, sobretot, podia servir per a segons què, però el que el LiceuMar vol ser no té res a veure, ja que es pretén activar projectes aparcats com el de l’Acadèmia de l’orquestra, un centre internacional d’òpera de nova creació, un recinte ideal per l’òpera barroca, la dansa, etc., és a dir, fer del Liceu una casa d’òpera de primer rang. Penso que en això no hi haurà gaire discussió. Cal parlar abans de la ubicació, de com fer possible un augment del pressupost del teatre per assumir tot aquest augment d’activitat i despessa. No és senzill el tema, sobretot perquè amb el pressupost actual ja anem curtets, però això ja seran els economistes els que ho argumentin i ens expliquin els pros i els contres.
L’article de Núvol centra el debat en la poca idoneïtat d’apostar per construir, com es pretén, un nou edifici on ara hi ha l’antic IMAX i d’aquesta manera revalorar una zona ara podríem dir que està desaprofitada, aquella part del front marítim o silueta urbana de la ciutat (el skyline com deien els dirigents del Liceu) i deixeu-me aprofitar l’avinentesa per “exigir” que caldria deixar d’emprar tants mots i expressions anglosaxones com varen fer ahir, si després volem que l’ús del català no es perdi com tots ens omplim la boca, però a la mínima caiem en paranys insalvables. Continuo.
En aquesta zona a “revalorar” s’arreplega gran part de l’activitat turística dels creueristes que ens visiten a tongades d’unes hores al dia (cal no oblidar aquest petit detall a banda de l’activitat del port esportiu, el Maremàgnum en altre temps lloc emblemàtic de la ciutat, ara molt oblidat i l’Acuari. Per contra, i de manera una mica ficada en calçador i per fer-ho més social i “entendrir” als malpensats, se’ns parla d’integrar a col·lectius, ara aliens al teatre, com associacions, entitats i veïns de la Barceloneta, barri cada vegada menys barceloní i no vull ficar-me en un altre jardí, bàsicament per dinamitzar el Port, cosa que també deien els que volien posar allà la seu de l’Hermitage que sortosament l’ajuntament de l’època Colau va avortar. Tot té un caire molt especulatiu, la veritat i em costa imaginar que el públic, nou o no, es desplaci allà per anar a veure l’Orlando, la nova creació de la Marina Abramović o un concert del la secció de vents de l’orquestra del Liceu, no dic que no sigui possible, la zona té possibilitats, òbviament, però no sé si aquesta activitat és la més idònia i de fàcil accés per a la ciutadania. És clar que algú em podrà dir que pitjor ho tenen els habitants i visitants de Copenhague amb la nova seu del magnífic teatre d’òpera allà en mig del no-res i envoltada del mar. Per tant, podia ser la destinació si no fos què…
Parlem del si no fos que
Tampoc és que sigui una solució fàcil, però sí que em sembla que el debat que plantegen els signats de l’article del Núvol no es pot esbandir com ho varen fer dilluns el Sr. Alemany i el Sr. Oviedo.
Parlem del Teatre Principal o el que queda d’ell, una façana i poca cosa més si hem de ser sincers. Del primer teatre d’òpera de la ciutat no en queda res més del que veiem quan passegem per la rambla de Santa Mònica, però no per això cal obviar la possibilitat, per remota que sigui per fer el Liceu2 o el Petit LIceu, ja no li diré Mar, tot i la proximitat amb el moll.
A banda de les raons històriques i romàntic sentimentals, que també hi són, per preservar un lloc emblemàtic de cabdal importància per la història operística catalana, el fet d’activar una Rambla degrada amb una activitat com la que es pretén amb l’ampliació del Liceu, ja és un motiu de reflexió. La direcció del Liceu va passar de puntetes pel tema, dient que l’estat del teatre és ruïnós, és cert, però quin dubte hi ha que s’hauria d’enderrocar, com l’IMAX infinitament més modern, per construir un centre nou, conservant, això sí, la façana que no hauria de malmetre l’entorn urbanístic a banda de conservar la memòria dels orígens de l’època gloriosa del teatre on es va repreentar per primer cop el Lohengrin a Barcelona.
Aquest segon Liceu, al costat de l’original hauria de ser completament nou, oblidant és clar, l’antiga ferradura i l’estructura de teatre italià que tants maldecaps ocasiona als liceistes per l’absurd del “com era i on era”, i que tant perjudica la taquilla i el cost de les entrades en localitats sense visió, per tant, si s’ha d’enderrocar l’IMAX, també el Principal, en això no hi ha cap diferència. També les associacions i entitats del barri vell es poden integrar si ens cal l’argumentari social, no només l’històric, per definir on s’ha de fer aquesta activitat paral·lela i finalment, i no menys important, es va dir a la roda de premsa, que la propietat del Principal, el Grup Balañá, ha llogat la sala per cinquanta anys i això dificulta o més ben dit, feia impossible pensar en aquesta opció.
Ningú amb dos dits de front creia que un edifici d’habitatges de l’Eixample, privat i propietat d’un Grup inversor acabés comprant-lo l’ajuntament i va passar. La casa Orsola, que res té a veure en tot això, ens pot servir d’exemple per tal que pensem en la possibilitat que les institucions negociïn amb el Grup Balañà i qui calgui, és clar que si i l’equipament o el solar, més ben dit, passa a mans públiques per regenerar culturalment una zona de Barcelona que necessita imperiosament tornar a ser de la ciutadania i el projecte del Liceu2 en podria ser un gran impulsor i la gran oportunitat de reactivar culturalment la Rambla, potser la cosa és molt més engrescadora i raonable que activar una zona que avui és un no res i es pot fer de mil i una altra manera. De la mateixa manera que l’ajuntament acaba d’anunciar la reobertura de l’antic Teatre Capitol a la part alta de la Rambla, gràcies a la compra del immoble, que millor que tancar el cercle amb l’adquisició municipal o de la Generalitat, del Teatre Principal i d’aquesta manera tenim un eix culturtal a Les Rambles dinamitzades de baix a dalt amb el Centre de Santa Mònica, el Principal, el Liceu, la Virreina, el Poliorama i els Rubianes (sé que no es dirà així, però em fa il·lusió somniar.
Si jo hagués pogut assistir a la Roda de Premsa hauria volgut fer moltes preguntes respecte a aquest tema, entre elles si el plec de condicions que sembla que està a punt de sortir (abans del juliol van dir) és pel projecte arquitectònic o pel projecte de l’equipament, es construeixi en un lloc o en un altre. No em va quedar clar.
Tampoc em va quedar clar si qui decideix on es construeix ha de ser la direcció del Patronat o directament les institucions que hauran de fer front al pagament. Intervé l’Estat central que actualment encara és qui aporta més diners públics al pressupost del Liceu?, això ho pagarà només la Generalitat?, l’Ajuntament de Barcelona?, la Diputació també hi haurà de dir la seva? Tots aquestes institucions constitueixen la font pública del pressupost del teatre.
Crec que com els signants de l’article de Núvol que cal obrir un debat abans decidir l’opció definitiva i caldria que molts que hi poden dir molt més que jo i millor, hi participessin, també representants i veïns de les zones implicades, i és clar, músics, artistes, arquitectes, urbanistes, per tal de decidir el millor i malgrat tenir una idea preconcebuda a favor d’El Principal, ho reconec, potser amb una plantejament més obert, transparent i potent, tos hi sortim guanyant amb l’ubicació definitiva, prèviament pactada.
No és una bestiessa, és possible i cal fer-ho, però bé.
Com deia el president de la PIMEC arran de l’OPA del BBVA, encara hi ha partit o, ja que som tocant a mar, tot el peix no és al cove.
IN FERNEM LAND 
EXCELENTE artículo que me ha informado de temas que me interesan cantidad como amante de la música que soy. Mil gracias!!!
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Lilian.
M'agradaM'agrada
Molt pertinents les teves reflexions, Joaquim. Jo tinc clar des de fa molt temps, des que vam fer la temporada d’òpera en català amb en Roger Alier, que el Principal hauria de ser el segon teatre d’òpera de la ciutat: l’Òpera Còmica de Barcelona, on poder veure, en català, òperes còmiques, operetes, sarsueles i musicals muntats amb rigor, professionalitat i bons cantants i, a més, la seu física del Museu de les Arts Escèniques de Catalunya que, a hores d’ara, des que va ser foragitat del Palau Güell per la reforma d’aquest, ja fa molts anys, no compta amb cap seu física per poder mostrar els seus grans i esplèndids fons que, tot i que han estat digitalitzats, estan encapsats als magatzems de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. És una vergonya veure com està d’abandonat el Teatre Principal. Potser les administracions, que no han pogut o volgut arribar a cap acord amb l’empresa propietària, Balañá, l’hauria d’expropiar d’una vegada i salvar-lo de la seva horrible decadència i deixar estar la volada de coloms del Liceu Mar. El Principal s’ho val!
M'agradaM'agrada
Que el Principal s’ha de recuperar amb una activitat d’acord amb la importància que té aquest teatre i deixi de presentar l’estat lamentable que té, és una necessitat imperiosa. Altres edificis privats de la ciutat estan obligats a fer la rehabilitació de la seva estructura amb fortes penalitzacions si no es compleixen els terminis legals i, en canvi, un edifici protegit com aquest cada dia que passa ofereix una imatge d’abandonament més vergonyosa.
Què hagi de ser la seu d’aquest segon Liceu semblaria la solució més idònia, però si hi ha un informe que demostri el contrari jo tampoc m’encaparraria si o si en què ho fos. El què em sembla important és que se li atorgui la dignitat que mereix, el mateix edifici i també la ciutat. Si no pot ser el Liceu 2 que sigui el museu del teatre, entre altres coses, com tu suggereixes.
El que crec que cal fer és veure si aquesta segona seu del Liceu és viable, si es podrà pagar i més important encara, si es podrà mantenir sense que la qualitat de les temporades es vegi minvada per culpa de l’augment de despesa.
Si la institució depèn de les administracions i aquestes, com malauradament sembla que tenen tendència cap a posicions neoliberals i ultradretanes, gràcies als vots de la ciutadania!!!!, sortirà la motoserra del Milei i ja saps que el primer a rebre és la cultura.
És un tema que no es pot llençar com ho va fer el Sr. Alemany en la roda de premsa de la presentació de la temporada. Es deu voler penjar una medalla abans de deixar el càrrec, però la medalla intel·ligent seria aquella que fes obrir un debat i estudi seriós del projecte del Liceu 2, primer, i després el de la ubicació i si el Principal és possible, seria extraordinari per fer esdevenir La Rambla de dalt a baix, una via cultural de primera, fins i tot la podrien rebatejar com La Rambla de la Cultura.
Gràcies per comentar i ampliar el nostre debat particular.
M'agradaM'agrada
És l’única oportunitat que he tingut d’anar al teatre de la Santa Creu. Va ser un Giravolt de Maig ( Toldrà/Carner) que de no ser per aquesta iniciativa dubto que hagués pogut veure’l mai escenificat. Com per exemple no he pogut veure mai la legió d’honor. La resta d’òperes eren traduïdes en català i si no són en la seva llengua les obvio, exactament el que em va passar amb la petita guineu de Janacek, que el liceu va tenir a bé en representar en anglès mentre el film, que el podia haver deixat en aquesta llengua, el va doblar al català.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim, per portar a la una del blog aquest tema en el qual no m’havia centrat prou. He sentit el Valentí Oviedo mencionar quelcom sobre el Liceu Mar, però encara no havia entès res de concret.
Espero em perdonaràs si discrepo totalment dels idealistes del Teatre Principal: sense cap dubte els crítics, musicòlegs i historiadors de l’art que signen l’article a Núvol; em temo que àdhuc tu mateix. Posar sobre la taula un contra-projecte “creuat” em semblaria un error majúscul.
Malgrat que els autors de l’article en sàpiguen molt més de història i de música que jo, estic convençut de que s’equivoquen en el seu plantejament de la qüestió. Si la primera decisió hagués sigut la de finançar una expansió del Liceu, llavors sí que tocaria demanar-nos on millor es podria fer: al Port Vell, o al Teatre Principal, o a Vallbona, o on sigui. Però no em consta que cap administració ni cap mecenes no hagi anunciat el seu ferm desig d’invertir en la expansió del Liceu.
El que sí que s’ha anunciat és que la Autoritat Portuària gastarà 250 milions en la reforma del Port Vell. Llavors, la qüestió em sembla molt senzilla: en aquesta gran reforma hi cap també el Liceu Mar? O és massa gran el risc de tenir els pressuposts per construir un nou equipament, però de no tenir-los desprès per portar endavant el projecte artístic i educatiu que li correspon, sense tràgiques retallades a la activitat tradicional al Gran Teatre originari?
Aquest risc em sembla evident, sobre tot quan arribi la propera crisis econòmica i/o política. Em preocupa força, i espero que tots els gerents del Liceu ho considerin amb la cautela que cal. D’altra banda, reconec que no tinc les informacions que tenen ells i que segur que no poden divulgar completament. Sí que puc veure que la Autoritat Portuària té un superàvit anual d’uns 50 milions, així que si volgués convertir-se en un mecenes permanent del Liceu Mar, podria ser un nou mecenes de pes.
De totes maneres, els diners per portar endavant en el llarg termini la expansió del Liceu poden ser-hi o no ser-hi aprofitant una operació al Port Vell que comptaria amb el suport de la Autoritat Portuària si més no en el curt termini. És clar que no hi són si la expansió s’ha de fer sense aprofitar la reforma del Port Vell, sinó tot al contrari carregant-li al Liceu l’albatros que és el Teatre Principal.
Si al final al Port Vell hi hagués la possibilitat d’invertir en òpera de nova creació, dansa i òpera barroca, hauríem de rebutjar-la perquè no hi ha també la possibilitat de fer-ho al Teatre Principal on seria més romàntic? Potser com a economista sóc massa pragmàtic i em falta l’anhel idealista de les humanitats, però a casa meva la tradició ensenya que il meglio è nemico del bene. El diccionari no m’ho ofereix en català (només en castellà: lo mejor es el enemigo de lo bueno), però caldria.
Perdoneu-me si encara afegeixo dues consideracions secundàries.
Primera: el Moll d’Espanya és un no-lloc en la meva geografia sentimental també, però la seva inexistència em sembla totalment psicològica. El vell IMAX està a 10 minuts anant del metro i al costat del pàrquing del Maremagnum (826 places), que em sembla més gran i més còmode dels seus equivalents dintre del casc antic. Fins i tot pels que anem a peu, són 850 m de Santa Maria del Mar al vell IMAX precisament com ho són de la Catedral al Teatre Principal.
Segona: es pot senzillament enderrocar el vell IMAX i construir un nou Liceu Mar. No es pot en absolut enderrocar el vell Teatre Principal, edifici catalogat com a bé cultural d’interès local que ja té un Projecte Vinculant que es pot consultar al Portal de Informació Urbanistica (és recomanable consultar-lo perquè inclou plànols molt complets) i que requereix conservar-ho absolutament tot amb “protecció integral”: no tan sols el que queda com a Teatre Principal pròpiament dit, sinó també el Frontó Jai-Alai per sobre i el Teatre Latino i la Cúpula Venus al costat.
No crec que es pugui fer un Liceu 2 viable en aquests espais. Menys encara crec que hi haurà mai un acord entre els idealistes perquè s’enderroquin tots aquests edificis vinculats i es construeixi en el seu lloc el Liceu 2. Al contrari, sospito que els autors de l’article a Núvol no trigarien en denunciar aquest projecte d’enderroc i reconstrucció com una operació especulativa criminal. Més aviat haurem d’esperar que l’enderroqui el pas del temps — o el foc, segons tradició.
M'agradaM'agrada
No t’he de perdonar de res. No estem d’acord i no passa res.
En qualsevol cas crec que no m’has llegit bé o jo no m’he sabut explicar bé.
Abans de decidir el lloc, crec que cal saber que és això del Liceu Mar (no em refereixo al lloc) i quines necessitats té.
Aleshores sabrem si remodelar el Principal per adaptar-lo seria o no bo. No tot pot ser un estudi de la viabilitat econòmica, imprescindible, en això crec que hi ha un projecte de model de ciutat que cal tenir en compte i han d’intervenir, a banda de vosaltres els economistes, com ja he dit, arquitectes, urbanistes, artistes, músics i ciutadania.
Quan coneguem el projecte i el que es vol fer en aquest espai i com es finança, aleshores estaria bé decidir el lloc i si hi cap, jo estaria molt més d’acord en el Principal que a l’IMAX, pels motius ja argumentats.
Gràcies per argumentar i defensar amb vehemència la teva visió.
M'agradaM'agrada
Molt bé l’article Joaquim. Estic d’acord amb tu que fer aquest projecte, conservant la façana del Teatre Principal, és el més encertat. El Principal és, com molt bé dius, el primer teatre d’òpera de Barcelona. Ho és després del desaparegut teatre del també desaparegut Palau Reial. Seria molt més adient fer-ho en un indret que ha estat teatre barceloní des del segle XVI, encara que llavors es va dir Teatre de Santa Creu.
M'agradaM'agrada
Gràcies Rosa, però em temo que no hi haurà debat ciutadà i tot forma part d’una especulació d’aquelles que a Barcelona ja estem tan acostumats.
M'agradaM'agrada
Hi estem massa acostumats, tristement.
M'agradaM'agrada