Ja tinc ganes de veure la diferència amb la producció del Liceu, pensava que no t’ agradava el M.Spyres ja que quan va cantar La Favorita al Liceu vas dir que era un cantant amb els aguts esblanqueits, i que per això era poc aplaudit pel públic del Liceu.
No em llegeixes com cal.
Copio i enganxo el que vaig dir: Mychael Spyres ens va cantar molt bé un Hoffmann que no va causar gran impacte i ara ens ha cantat un Fernand jo diria que excepcional, que tampoc ha causat gran impacte. Per què? Doncs segurament perquè la major part del públic s’estima més que un tenor canti el belcanto en estil verista amb aguts trompetejats, que no pas amb sensibilitat acurat en l’estilm francès que difereix del italià, atacant els aguts amb molta més cura i musicalitat. Segurament el fet que la veu sempre homogènia s’esblanqueeixi i perdi projecció en els aguts i sobretot sobreaguts, no l’ajuda gens a fer entendre que l’estil francès belcantista s’ha de cantar de manera diferent i la particularitat vocal ben adapatada a les característiques de l’estil acaba sent un hanndicap enlloc d’un encert. El públic no va semblar que apreciés els reguladors, la línia, el control de la respiració, l’elegància en el fraseig o la interpretació escrupolosa dels paranys tècnics que el rol té i que tenors molt més mediàtics obvien, obtenint èxits més sonors que ell. Certament que l’agut perdi color i projecció és un handicap que hauria de resoldre, però en qualsevol cas se’m fa difícil imaginar un Fernand millor avui en dia.
Ja tinc ganes de veure la diferència amb la producció del Liceu, pensava que no t’ agradava el M.Spyres ja que quan va cantar La Favorita al Liceu vas dir que era un cantant amb els aguts esblanqueits, i que per això era poc aplaudit pel públic del Liceu.
M'agradaM'agrada
No em llegeixes com cal.
Copio i enganxo el que vaig dir:
Mychael Spyres ens va cantar molt bé un Hoffmann que no va causar gran impacte i ara ens ha cantat un Fernand jo diria que excepcional, que tampoc ha causat gran impacte. Per què? Doncs segurament perquè la major part del públic s’estima més que un tenor canti el belcanto en estil verista amb aguts trompetejats, que no pas amb sensibilitat acurat en l’estilm francès que difereix del italià, atacant els aguts amb molta més cura i musicalitat. Segurament el fet que la veu sempre homogènia s’esblanqueeixi i perdi projecció en els aguts i sobretot sobreaguts, no l’ajuda gens a fer entendre que l’estil francès belcantista s’ha de cantar de manera diferent i la particularitat vocal ben adapatada a les característiques de l’estil acaba sent un hanndicap enlloc d’un encert. El públic no va semblar que apreciés els reguladors, la línia, el control de la respiració, l’elegància en el fraseig o la interpretació escrupolosa dels paranys tècnics que el rol té i que tenors molt més mediàtics obvien, obtenint èxits més sonors que ell. Certament que l’agut perdi color i projecció és un handicap que hauria de resoldre, però en qualsevol cas se’m fa difícil imaginar un Fernand millor avui en dia.
M'agradaM'agrada