L’any 2017, la darrera vegada que es va representar l’òpera Werther abans de les programades enguany, vaig fer un apunt per preparatori a IFL.
Crec que encara és vàlid i per tant no insistiré en l’òpera, però sí en l’ària més coneguda d’aquesta obra mestra de Massenet o, si més no, per a mi és l’òpera que m’agrada més del seu opus creatiu, potser perquè s’allunya totalment de la Grand Opéra i es concentra en allò fonamental, sense grans cors, ni ballets, ni escenes de farciment innecessari.
Avui us proposo un exercici fàcil,es tracta d’escoltar quan us vingui de gust i com us vingui de gust, un munt de versions de “Pourquoi me réveiller”, amb l’objectiu de fer-vos una clara idea del que és l’escola francesa de cant.
L’ària “Pourquoi me réveiller” de l’òpera *Werther” de Jules Massenet és un dels moments més emblemàtics del repertori per a tenor de l’escola francesa. Es canta al tercer acte, en un punt de màxima tensió emocional: Werther llegeix en veu alta un poema de Ossian que en realitat funciona com a confessió vetllada del seu propi estat interior.
Traduire! Ah! bien souvent mon rêve s’envola sur l’aile de ces vers, et c’est toi, cher poète, qui bien plutôt était mon interprète! (avec une tristesse inspirée)
Toute mon âme est là!
Pourquoi me réveiller
Ô souffle du printemps?
Pourquoi me réveiller?
Sur mon front je sens tes caresses
Et pourtant bien proche est le temps
Des orages et des tristesses!
Pourquoi me réveiller
Ô souffle du printemps?
Demain dans le vallon
Viendra le voyageur
Se souvenant de ma gloire première
Et ses yeux vainеment
Chercheront ma splеndeur
Ils ne trouveront plus que deuil
Et que misère! Hélas!
Pourquoi me réveiller
Ô souffle du printemps!
Traduïr! Ah! ben sovint el meu somni s’envolava sobre l’ala d’aquests versos, i ets tu, estimat poeta, qui molt abans eres el meu intèrpret! (amb una tristesa inspirada)
Tota la meva ànima és aquí!
Per què em despertes,
oh alè de la primavera?
Per què em despertes?
Sobre el meu front sento les teves carícies,
i tanmateix és ben proper el temps
de les tempestes i de les tristeses!
Per què em despertes,
oh alè de la primavera?
Demà, a la vall,
vindrà el viatger
recordant la meva glòria primera,
i els seus ulls en va
cercaran la meva esplendor:
ja no hi trobaran sinó dol
i misèria! Ai las!
Per què em despertes,
oh alè de la primavera?
L’ària té una estructura tripartida (A–B–A), bastant clara però integrada en el discurs dramàtic. S’inicia amb un caracter contemplatiu i elegíac, però en la secció central pren un aire més expansiu i apassionat per a retornar a una reexposició amb més càrrega dramàtica fins a l’agut (Si♭ agut) a “O souffle du printemps…”, un agut que no hauria de ser gens heroic, més aviat una exclamació de tristesa. No és una ària tancada a la manera italiana, sinó una escena lírica integrada habitual en l’estructura de les òperes de Massenet, però els aplaudiments del públic acostumen a tallar l’escena.
Està escrita en la tonalitat de re menor amb freqüents modulacions cap a tonalitats relatives i llunyanes, amb cromatismes expressius que tenen reminiscències que recorden les wagnerians. Tot plegat es reflecteix en una harmonia que evidencia un conflicte interior que mai es resolt.
Es necessita un control i domini del cant legato en els arcs melòdics ascendents per a evidenciar el desig i els descendents de resignació davant la impossibilitat de consumar l’amor amb Charlotte, alhora, cal saber dir el text amb la justa intenció en les paraules clau com réveiller, printemps o amour que s’han de cantar amb notes més llargues amb suports harmònics més intensos. Si el cant francès sempre és elegant i refinat, diríem que en el personatge de Werther n’és el model, el paradigme. Cal dominar el reguladords i les mitges veus.
El text d’Ossian ens parla de la primavera i l’amor perdut, però el Werther operístic s’està sincerant emocionalment davant Charlotte.
Massenet utilitza una orquestració exquisida, amb les cordes en sordina per fer front a l’atmosfera melangiosa, amb intervencions del clarinet i l’oboè per intensificar aquest ambient opressiu, trist i tardoral. La veu sempre és la protagonista i l’orquestra es manté en un segon terme, tensionant dramàticament el cant, però mai esdevenint protagonista, ni cobrint al tenor. L’ària és un punt d’inflexió de la contenció dels dos primers actes a la declaració oberta dels seus sentiments i la seva desespersació, emorant com a excusa el poema i les paraules del poeta són les seves pròpies paraules.
L’apunt no pretén fer-vos escoltar les 53 versions de cop, cal anar fent i triant, tot i que aconsello escoltar-les totes, ja que ofereix un ventall magnífic que ben segur us donarà les claus per entendre com s’ha de cantar aquest rol i en conseqüència aquesta famosa ària i apreciarieu les versions referencials i que no sempre han de ser aquelles que ens han dit que són les millors, això va a gust del consumidor. Jo he tingut agradables sorpresesen i altres que també m’indiquen com crec que no s’ha de cantar, no només aquesta ària. Pels noms ja veureu que hi són quasi bé tots els referencials cantant Werther i també molts altres que van gravar només l’àrria. Les qualitats de so d’algunes gravacions són ben precàries, però cal incidir en la manera de cantar i dir, sobretot d’amotllar-se a l’escola i estil francès , no sempre respectats. Hi ha moltes versions en italià, dues en rus, una alemany i un altre en eslovac. Hi ha versions d’estudis i altres en directe, de concerts io representacions. He volgut evitar els vídeos, ja que poden distreure l’escolta.
Si premeu sobre del nom de cada tenor, trobareu un enllaç amb la seva biografia. Els anys al costat del nom del tenor corresponen a la data de la gravació. També he deixat la gravació de Di Stefano de l’any 44 encara que sigui acompanyat a piano i no altres posteriors en francès i amb orquestra, crec que entendreu fàcilment el motiu.
Si voleu descarregar la partitura, premeu AQUÍ
Som-hi!
1 Leon Beyle 1908
2 Edmond Clément 1911
3 César Vezzani 1912
4 Lucien Muratore 1913
5 Giovanni Martinelli 1918
6 Emile Marcelin 1919
7 Antonio Cortis (cantada en italià) 1929
8 André d’Arkor 1930
9 Georges Thill 1931
10 Giuseppe Lugo 1934
11 Tito Schipa 1934
12 Luigi Fort (cantada en italià) 1937
13 Julius Patzak (cantada en alemany) 1937
14 Raoul Jobin 1942
15 Giuseppe Di Stefano acompanyat a piano 1944
16 Serguéi Lésmeshev cantada en rus 1945
18 Giacinto Prandelli cantada en italià 1949
19 Ivan Kozlovsky cantada en rus 1950
20 Nicola Filacuridi (cantada en italià)1952
21 Ferruccio Tagliavini 1952
22 Mario del Monaco en italià 1952
23 José Luccioni 1958
| 24 Miro Brajnik cantat en eslovè 1958 |
25 Cesare Valletti 1960
26 Guy Chauvet 1961
27 Alain Vanzo 1962
29 Nicolai Gedda 1969
30 Carlo Bergonzi en italià 1969
31 Franco Corelli 1972
32 Alfredo Kraus 1977
33 Josep Carreras 1978
34 Plácido Domingo 1979
35 Neil Schicoff 1982
36 Franco Bonisolli 1986
37 Jaume Aragall 1989
38 Francisco Araiza 1989
39 Jerry Hadley 1990
40 Luciano Pavarotti 1991
41 Roberto Alagna 1995
42 Richard Margison 2000
43 Marcelo Álvarez 2005
44 Rolando Villazón 2005
45 Michael Spyres 2009
46 Jonas Kaufmann 2010
47 Vittorio Grigolo 2013
48 Juan Diego Flórez 2016
49 Jean François Borras 2016
50 Piotr Beczala 2017 (Liceu)
51 Pene Pati 2023
52 Freddie De Tommaso 2023
53 Benjamin Berheim 2025
Aviat caldrà posar la de Xabier Anduaga…
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
