foto Efe
Si, en Lluís Llach al meu blog, passa alguna cosa?.
En Llach ha decidit no fer més recitals. Em sembla be.
En Llach no ha decidit deixar de composar, encara m’agrada més. En Llach, vaig llegir no fa gaire, que participava en un projecte operístic que ens preveia estrenar al Liceu. No en tinc més dades, però la noticia m’interessa. La seva sensibilitat musical és notabilíssima. M’agrada pensar en una hipotètica òpera amb lletra i música seva. Les seves cançons s’associen de manera absoluta a la banda sonora d’una part important de la meva vida. Desprès l’he abandonat una mica, tot i que quan hi torno mi enganxo. Porto tota la seva discografia (tret del darrer disc) al meu iPod i moltes vegades retorno a aquesta banda sonora i de sobte es desperta una sensibilitat especial, la sensibilitat que tan sols els veritables artistes poden trametre. En Lluís Llach, és un artista integra i compromès i malgrat tots aquests anys continua omplint tot el que es proposi. Jo no estic d’acord amb la manera com ha organitzat aquest comiat. No ha estat un comiat íntim com pretenia. Més de 10.000 persones en dos dies no és precisament allò que entenc com íntimi. Les seves raons tindrà i això no embrutarà per res la seva vàlua artística i la seva impressionant carrera, però molts dels seus seguidors s’han quedat amb les ganes d’acompanyar-lo en aquest comiat ( i n’eren molts). Quina diferència entre un comiat així i que t’ha acomiadin amb el oblit o amb les ganes d’oblidar-te.
IN FERNEM LAND 
Com a seguidor d’en Lluís t’agraeixo molt que l’hi hagis fet un forat al teu blog.
Dir-te que vaig poder-hi ser el divendres i per mi es difícil explicar tot el garbuix de sentiments que vaig viure. Potser el que millor ho defineixi sigui aquesta barreja de agraïment i de buit a la vegada, que vaig experimentar.
Agraïment per tot el que ens ha deixat musicalment, però sobre tot per lo que ha deixat escrit a les seves cançons, expressar els sentiments no es sempre fàcil i ell ho ha fet de forma magistral, sens embuts, des del cor. Llegir-les ajuda a comprendre la vida, però també la mort, la victòria i també la derrota, el desencís però també l’esperança. I per sobre de tot això et dic que m’ha agradaria pensar que d’ell he après a valorar moltísim la congruència. Penso i nomes a tall d’exemple que en Lluís, mai hauria assistit a un concert o conferencia de molts dels que van “okupar” un seient, sobre tot dissabte. Em consta que a alguns no l’han seguit mai ni els hi agrada la seva obra.
Respecta al buit, dir que va ser un sentiment inevitable, però just sortint de Verges ja em sentia ple de bones sensacions, ple d’agraïment, ple de records de tants concerts, ple de notes i paraules que ompliran llargament el seu adéu dels escenaris.
Crec sincerament que es massa congruent per retreure-li res, ha decidit deixar els concerts en plenes facultats i això es suficient per respectar-lo. Ja fa mes de vint anys que va escriure dues cançons per aquest moment, Alè i Amor particular. Estàvem advertits…
Per acabar una idea sens futur, que els 2,70 eurets que s’ha embutxacat l’entitat de crèdit donant un pèssim servei, per cada entrada, siguin entregats a Metges sense fronteres i Salvem L’Empordà. Utopia ?, si però em fa viure.
A ell desitjar-li salut perquè segueixi composant i escrivint, ampliant la seva obra, arrodonint el referent. I per sobre de tot que es compleixi allò que ell volia, – nomes un desig d’amor, un poble i una barca…
Salut
M'agradaM'agrada
Gràcies Raül. És evident que les emocions que tramet aquest xicot es contagien. Jo crec que fa molt be en acomiadar-se dels escenaris. És massa egoista demanar-li que no acabi sent integra com ho ha estat sempre. Deixar els escenaris no vol dir enterrar-se en vida i anar a fer viatges “insersics”. Pot dir molt i fer més encara. Ha deixat els escenaris de manera exultant, llàstima que la intimitat tan “sols” hagi estat compartida per prop de onze mil persones en directe i per cinc camps del barça per TV3.
T’agraeixo que participis en el blog i no et demano que ho facis sovint, doncs ja em vares dir que s’escapa una mica del teu negociat, tot i que aquest cap de setmana he inaugurat tema cine i en això ja no et pots escapar.
M'agradaM'agrada
TENDRESA, coherència i ser bona persona!
Dissabte vaig arribar a dos quarts de sis de la tarda a Verges… bufava la tramuntana com mai l’havia experimentada. Vaig donar tombs per cada racó de Verges i m’omplia per instants del temps d’infantesa del Lluís.
Em vaig refugiar al costat del canal del rec…sol, em vaig sentir feliç, estimat i agraït. Respirar el mateix aire d’en Lluís em feia sentir-lo molt a prop.
De camí cap a la carpa on feia el concert, tots érem u. Persones vingudes d’arreu dels Països Catalans i terres enllà. Persones senzilles i planeres.
Vaig ser dels primers a entrar… veure els protagonistes de molt a prop i passejar-me per tota la platea de cadires buides fins arribar a la grada i al meu seient centrat a la 3era fila. Un somni. Un privilegi. Agraïment infinit a les persones que van aconseguir-me l’entrada, fent cua des de les cinc de la matinada a la seu de Metges Sense Fronteres a Madrid.
Omplia l’espera tot passants sms carregats d’emoció sense adonar-me que allò s’omplia.
Faltaven pocs minuts per l’inici de darrer concert. L’entrada de tota la “patumada política” va ser rebuda amb crits de “fora, fora…no us volem aquí”. La cosa va durar més de 10 minuts i va fer retardar la connexió de Tv3.
En Lluís va sortir a l’escenari. I l’espai es va començar a omplir d’emoció, tendresa, amor, lluita, records, estirades d’orelles, coherència, música i sort.
Fins a la fi. Es va donar totalment.
Li agraeixo el darrer gest: baixar a trobar la gent que li havíem quedat un xic lluny, darrera la frontera de la “patumada política”.
Va ser llavors quan per atzar va aixecar els seus ulls i ens vàrem creuar la nostra mirada. Si em dius adéu….
Lluís, t’estimo i punt.
M'agradaM'agrada
Gràcies Xavier. Era evident, no esperava ni més ni menys. Crec que ho has explicat de la millor manera, amb el cor.
Jo que ho vaig seguir per TV3, no tinc la impressió que es retardés la connexió, però…el que ha quedat per la posteritat és la teva imatge instants abans de la desconnexió al final. Quin regal et va fer la Carme!!!!
M'agradaM'agrada
Avui, per motius personals, he tornat a veure part d’aquest concert.
Gràcies Lluís! Un petonàs i … sort!!!
M'agradaM'agrada