Anna Netrebko i Rolando Villazón. La parella de moda ha gravat un disc de duets que la Deutsche Grammophon ha llençat amb tot l’aparell de màrqueting treballant a tort i a dret, per tal de convertir-lo en un súper vendes. Això jo crec que no afavoreix per a res al disc, doncs pot afegir encara més detractors de la parella. Al disc l’acompanya un bonus amb un DVD, amb un clip del duo del primer acte de La Bohème, que visualment, és de les coses més horroroses, innecessàries i kitchs que he vist mai.                      

Musicalment el disc és impecable. El so magnífic, ple i rodó (ja era hora!!!, les darreres edicions de cd’s semblen que en lloc de estar fetes per un enginyer de so, ho hagi fet qualsevol passavolant).Les peces escollides són més discutibles, sobretot per que en general han anat a lo fàcil, és a dir, La Bohème, Lucia, Rigoletto, Roméo et Juliette i Manon, i han deixat tres “rareses” per fer-lo més atractiu al menys per a mi, Les pêcheurs de perles, Iolanta i Luisa Fernanda. La veu de tots dos està en plenitud, però no serà un disc que faci canviar als detractors d’ambdós cantants. Ells es mantenen fidels a si mateixos, veus joves i exultants, cant expansiu amb reiterades demostracions de capacitat tècnica, musical i expressiva de sobres. La direcció musical del italià Nicola Luisotti, pot  resultar una mica lenta en alguns moments, deixant-se portar a vegades pel glamour de la parella i volent recrear-se en sons bonics i reperfilats, però en general la prestació, sense ser personal (potser no calia, doncs amb dos divos ni havia prou), és efectivament brillant. L’anècdota és que canta la part de Borsa, en la petita intervenció en el duet de Rigoletto. Crec que a Villazón no li cal demostrar que te un sobreagut, que jo crec que no te, pujant al final de la cabaletta del duo de Rigoletto, també a la Lucia sembla una mica al límit agut de la seves possibilitats. En el Rigoletto del Metropolitan  a l’any 2005, baixa descaradament i en el disc l’agut és una mica escanyat o potser accelerat tècnicament?.

A ella li diria que és deixi de cantar rols de soprano de més pes, o mezzosoprano, com ho és la Luisa Fernanda, ja que ella és una Carolina. Ho canta bé i el duo tampoc és que sigui d’una dificultat extrema, però ha de forçar el registre central i és nota que, d’allà on no hi ha no en pot regar. Si era la concessió de la Netrebko al Villazón, hi havia altres duets de zarzuela (està definitivament de moda dins el panorama internacional), o el Caballero del alto plumero de la mateixa obra. La concessió del Villazón a la Netrebko, el fabulós duet de Iolanta, està resolt de manera brillantíssima. 

El àlbum és luxós i ple de fotos, sembla més aviat un àlbum de nuvis al dia del casori, però el que he dit al principi, el departament de màrqueting els hi fa fer unes tonteries innecessàries.

Jo m’ho he passat molt bé “consumint” aquest producte que no aporta res de nou a la meva discoteca selecta, però que s’escolta amb plaer.

Què ho passeu be (escoltant-lo o no)