El 24 de desembre de 1906 nèxia a Königshütte, avui república txeca, Franz Wachsmann, un dels musics de bandes sonores més importants de la història del cinema, que coneixem amb l’americanitza’t nom de Franz Waxman.

Va començar a estudiar piano quan tenia 6 anys, però el seu pare, que no creia que la música li solucionés la vida, el va encaminar cap al camp de la banca. Això li va servir per pagar-se  els estudis de piano, harmonia i composició, fins arribar al conservatori de Dresde i a Berlín.

En aquells primers anys es va guanyar la vida tocant el piano en clubs de jazz.

Va començar a col·laborar amb el cinema, arranjant partitures pels estudis UFA.

Abans de començar a fer les seves bandes sonores va orquestrar algunes de les partitures de Friedrich Holländer com Der Blaue Engel i Der Einbrecher (1930), Der Mann der seinen Morder sucht i Das Lied won Leben (1931), aquesta ajuda li va donar molta notorietat.

L’ambient a alemanya era insostenible pels jueus i es veu obligat, com tants d’altres a emigrar. Va escollir els Estats Units. El primer contacta que va firmar amb les Majors, va ser amb la Universal, on va escriure partitures per pel·lícules com Bride of Frankenstein (1935)  o Magnificient Obsession (1935).

La MGM el va fitxar a l’any 1937 i va ser per aquests estudis que va signar la partitura per la inquietant i meravellosa pel·lícula d’Alfred Hitchcock produïda per Selznick, Rebecca.

El tema melodramàtic, misteriós i inquietant d’aquesta pel·lícula li anava com anell al dit a la música de Waxman i en va fer una absoluta obra mestra, ja sigui des de el tema inicial, arravolat i ple d’emocions contingudes o al inspirat tema d’amor, al tenebrós tema creat per a la malèfica Mrs.Danvers, els romàntics valsos del hotel Lobby o el ball de Manderley. 

El seu màxim esplendor vindria a l’època amb la WB que el va fitxar a l’any 1943.

Waxman va ser nominat dotze vegades al millor compositor de bandes sonores en els premis Oscar. El vaguanyar dues vegades, a l’any 1950 per la impressionant Sunset Boulevard i a l’any següent per A place in the Sun. Totes dues partitures amb influències jazzístiques.

Les altres nominacions varen ser: 

• 1938, dues per la mateixa pel·lícula The Young at heart (Banda sonora i música original)
• 1940, Rebecca
• 1941, Dr. Jeckyll and Mr. Hyde i Suspición (el seu segon Hitchcock)
• 1945, Objective Burma
• 1946, Humoresque
• 1954, The Silver Chalice
• 1959, The Nun’s Story
• 1962, Taras Bulba 

El seu darrer treball pel cinema va ser a l’any 1965 per la pel·lícula Lost Comand (Mark Robson). 

Waxman també va composar per les sales de concert. Entre els seus treballs hi ha una obertura per a trompeta i orquestra basada en temes d’una pel·lícula seva, The horns Blows at Midnight o una Sinfonietta for a strings and timpani, el oratori Joshua o La cançó de Terezin, sobre els poemes que va escriure un nen internat al camp d’extermini de Theresienstadt.

A l’any 1947 va fundar el Los Angeles International Music Festival, per a difondre la música de compositors com Walton, Vaugham Williams o Schoenberg, encara no escoltades als Estats Units.

Va morir el 24 de febrer de 1967, als 60 anys, víctima d’un càncer.

Ara us deixaré una petita selecció de la música que va composar per Rebecca. Una musica magistral per a una pel·lícula magistral.

Suite de Rebecca (21’37”): Introduction-Hotel Lobby (Waltz)-Mrs. Danvers – The Boathouse – Rebecca’s room/The new Mrs. de Winter – Manderley Ball – The Rockets – Epilogue.