[splashcast LPFM5036HM]

Potser després de les excitacions defraudades d’ahir, necessitava una mica de tranquil·litat espiritual i l’he anat a buscar amb Reynaldo Hahn.

Hahn va néixer a Caracas, fill de pare alemany i mare veneçolana, quan tenia tres anys va anar a viure a Paris.

Ja de ben jove va freqüentar l’ambient més aristocràtic de la societat parisenca. Va estudiar al Conservatori de Paris i va ser alumne predilecte de Jules Massenet. Va fer una excel·lent carrera com a director d’orquestra i pianista. A l’any 1945 va se anomenat director musical de l’Òpera de Paris.

Dotat d’una sensibilitat musical extraordinària, va saber expressar musicalment l’admiració que sentia cap a la poesia. Va ser durant més de trenta anys i fins la mort del escriptor, la parella de Marcel Proust. Aquesta relació va esdevenir perfecte en tan que la melodia de la música i la paraula, l’exquisidesa i la sensibilitat, varen formar part del món seductor d’una societat condemnada, que mirava irremediablement cap a un altre banda.

Hahn va morir a Paris el 28 de gener de 1948, als 73 anys.

À Chloris es una preciosa composició en homenatge a Johan Sebastian Bach, per això sorprèn la melodia amb aquests arpegis amb un aire barroquitzant, amb text de Théophile de Viau. 

S’il est vrai, Chloris que tu m’aimes,

Mais j’entends, que tu m’aimes bien,

Je ne crois pas que les rois mêmes

Aient un bonheur pareil au mien.

Que la mort serait importune

De venir changer ma fortune

Pour la félicité des cieux!

Tout ce qu’on dit de l’ambroisie

Ne touche point ma fantaisie

Au prix des grâces de tes yeux.