Avui 1 de març, fa 58 anys que es va estrenar The Consul, la sisena òpera del catàleg de Giancarlo Menotti, compositor nascut a Cadegliano-Viconago (Lago Maggiore) a la frontera entre Itàlia i Suïssa, a l’any 1911.
Quan va morir el seu pare (1928), Menotti va emigrar amb la seva mare als Estats Units i es va matricular al Institut Curtis de Musica a Filadelfia, per continuar els estudis que havia començat al Conservatori de Milà. Aquest fet esdevindria molt important per la seva carrera i per la seva vida personal, doncs entre els alumnes del Institut hi havia Leonard Bernstein i Samuel Barber, amb qui va compartir la resta de la seva vida.
L’estrena de The Consul, amb llibret del propi compositor, va suposar un èxit clamorós i sense precedents, representant-se durant vuit mesos seguits en el mateix teatre. Va guanyar el premi Pulitzer i el Drama Critical Awards i s’ha traduït a dotze idiomes, sent una de les òperes més representades de Menotti.
Les òperes de Menotti, injustament oblidades pels teatres i vilipendiades per part d’una crítica absurda que li retreien masses concessions a la melodia, malgrat el impacte i l’acollida que sempre reben per part del públic, i a l’herència pucciniana, estan plegades de referències a la tradició operística italiana, però al servei de personatges i històries de carn i ossos, que l’allunyen dels melodrames més estereotipats.
The Consul ens narra la lluita d’una dona contra la burocràcia i la repressió, per tal de salvar al seu marit perseguit per la policia d’un règim dictatorial en un país indeterminat, per activitats polítiques contra el govern.
Gran part de l’acció passa en el consolat d’un país democràtic, on la dona (Magda Sorel) ha d’obtenir els papers per al de que el seu marit pugui fugir. Les dificultats per obtenir els visats i per entrevistar-se amb el Cònsol que dona títol a l’òpera i que no arribem a veure i escoltar mai, ens oprimeix des del inici fins el dramàtic final, on un telèfon sona de manera persistent per anunciar-li que el seu marit ha estat un altre cop empresonat, però serà massa tard, doncs ella per evitar que el seu marit fugit de la ciutat, torni per estar al seu costat després de tristíssims esdeveniments familiars, amb la mort del seu fill i de l’àvia, es decideix suïcidar, per evitar aquest retorn que li valdria l’empresonament.
L’angoixa, la repressió, la impotència, la desesperació i l’amor barrejats i embolcallats amb una música sincera, teatral, melòdica i tràgica que ens acompanya des del inici fins a la fi.
Els personantges són:
Magda Sorel (soprano)
Secretary of the consulate (mezzo-soprano)
Mother, mother to John Sorel (contralto)
John Sorel, husband to Magda (baritone)
Secret Police Agent, villain (baritone)
Nika Magadoff, magician (tenor)
Mr. Kofner (bass-baritone)
Foreign Woman (soprano)
Anna Gomez (soprano)
Vera Boronel (contralto)
Assan (baritone)
Al Liceu The Consul es va estrenar (estrena a Espanya) immediatament després de la seva premier mundial, el 6 de desembre de 1952, dirigida per Nino Verchi i cantada per Clara Petrella (Magda Sorel), Piero Guelfi (John), Silvia Naccari (mare), Iolanda Gardino (secretària), Vito Susca (policia), Pilar Torres (estrangera) , Rosario Gómez (Vera), Antonio Cassinelli (Kofner), Laura Carol (Anna), Zbyslaw Wozniak (prestidigitador), JAcinto Santamaria (Assan). Es va cantar en italià i a l’estrena va assistir-hi el propi Giancarlo Menotti.
Degut al èxit assolit, es va tornar a programar (fet insòlit en una estrena contemporània) al cap de 3 anys, amb Manuel Ausensi en el rol de John, repetint la Petrella i Rosario Gómez passant a fer l’important rol de la mare. Julio Catania va fer el policia, Ana Maria Capel la secretària, Carlo Badioli va cantar la part de Kofner, Pilar Torres va repetir l’estrangera, Ornella Rovero va cantar l’Ana, Marcela Latorre la Vera, Glauco Scarlini el Prestidigitador i Joan Rico l’Assan. Va a tornar a dirigir l’orquestra Nino Verchi i es va tornar a cantar en italià.
No s’ha tornat a fer mai més. Potser seria hora de tornar a portar un Menotti sobre l’escenari del Liceu.
Us deixo un dels fragments més dramàtics en el consolat amb la confrontació entre la dona i la secretària del cònsol, provinent de la versió televisiva i disponible en la casa VAI, amb la mateixa Magda de l’estrena, Patricia Neway.
Hi ha una versió discogràfica molt bona, editada per la casa Chandos i dirigida per Richard Hickox provinent del Spoleto Festival de 1998, amb Susan Bullock, Louis Otey, Jacalyn Kreitzer, Charles Austin i Victoria Livengood entre els principals i magnífics intèrprets.
IN FERNEM LAND 
Esta maravillosa ópera de Menoti merecería estar en el repertorio de todos los teatros líricos del mundo y no hay derecho a su olvido. Para cuándo la “Menotti Renaissance”?
Patricia Neway, la mezzo/contralto que cantó a menudo en el Metropolitan, siete años más tarde sería escogida por Richard Rodgers para interpretar el rol de la Madre Abadesa de “The sound of music”, junto a Mary Martin y Theodore Bikel, en su estreno que tuvo lugar el 16 de noviembre de 1959 en el Lunt- Fontanne Theatre de Nueva York. Días después la grabaría en disco con el resto del reparto original.
Patricia Neway tenía a su cargo, a parte de otras intervenciones musicales, una de las canciones más hermosas de la obra: “Climb ev´ry mountain”, con una letra muy poética y una escritura musical muy próxima a un aria de ópera, siguiendo la pauta, tan característica en los musicales de Richard Rodgers/Oscar Hammernstein II, de incorporar una contralto para los números más trascendentales de sus obras. Al respecto vale la pena recordar “You´ll never walk alone” (“Carousel”), “Something wonderful” (“The king and I”), “Love, look away” (“Flower drum song”), etc.
Este fragmento intensamente dramático de “The consul” nos lo presenta el famoso Ed Sullivan que durante tántos años llevó a la televisión americana, en su programa “The Ed Sullivan show”, a los más importantes nombres de la lírica, así como a los más grandes solistas y conjuntos de todo el mundo, hasta tal punto que quien no aparecía en su show no contaba para nada.
Charles Strouse, otro grande de Broadway, compuso un tema-homenaje al famoso presentador para el celebérrimo musical “Bye-bye Birdie!”, que aquí conocimos en versión cinematográfica (muy suavizada y nada corrosiva) con el título de “Un beso para Birdie”.
La producción de Menotti es extensa y contiene títulos brillantísimos como la deliciosa “Amelia al ballo”, “The saint of Bleecker Street”, la emotiva fábula televisiva “Amahl and the night visitors”, etc.
Grandes divas y divos le solicitaron a Menotti estrenar títulos suyos, entre ellos Beverly Sills que estrenó “La loca”, sobre Juana la idem, y que Sills consideraba una obra maestra que el futuro sabría apreciar y nuestro Plácido Doomingo que protagonizó “Goya”, uno de los ultimos títulos compuestos por Menotti.
En formato DVD también se encuentra “The medium”. Os la recomiendo a todos.
M'agradaM'agrada
Por un error he adjudicado a Patricia Neway la vocalidad de mezzo/contralto, cuando, en todo caso podría corresponderle la de soprano/mezzo, ya que llegó a intepretar algún rol (Herodias) que se acostumbra escuchar por mezzo-sopranos.
En realidad era una soprano dramática, especialista en el repertorio del siglo XX.
Subsanado el error.
M'agradaM'agrada
Recordo la primera vegada que la vaig sentir. És impactant com arriba a crear una atmosfera d’angoixa i desesperació. M’encanta la nana “I shall find for you shells and stars”
M'agradaM'agrada
He buscat l’any en que en MANEL AUSENSI va cantar,com a primera figura, al LICEU de Barcelona El CÓNSUL. Estic molt contenta perquè ho he trobat.
Una salutació
M'agradaM'agrada