Un cant d’esperança per un dia de reflexió: Stille Tränen


Avui us deixo un cant d’esperança en un dia per reflexionar:

“Zwölf Lieder” (Opus 35)

Poema de Andreas Justinus Kerner
Música de Robert Schumann

 

Stille Tränen

Du bist vom Schlaf erstanden
Und wandelst durch die Au.
Da liegt ob allen Landen
Der Himmel wunderbar.

So lang du ohne Sorgen
Geschlummert schmerzenlos,
Der Himmel bis zum Morgen
Viel Tränen niedergoß.

In stillen Nächten weinet
Oft mancher aus den Schmerz,
Und morgens dann ihr meinet,
Stets fröhlich sei sein Herz.

Llàgrimes Secretes

T’has despertat del son
i camines pels camps.
Damunt de l’ampla terra
el cel és meravellós.

Mentre dormies
sense penes ni inquietuds,
el cel, fins arribar el matí,
ha vessat moltes llàgrimes.

En les nits tranquil.les
són molts els que ploren de pena,
però al matí us pensaríeu
que el seu cor està sempre content.

  • Thomas Hampson, baríton – Geoffrey Parsons, piano

Un comentari

  1. No sé por qué me vino a la cabeza las palabras de Moustaki, empleadas en otro contexto: Rien n’a changé et pourtant tout est différent, rien n’est pareil et pourtant tout est comme avant

    M'agrada

  2. Considero-a uma das mais belas canções escritas por Schumann. Aqui temos uma versão muito bonita por Hampson. Foi bom iniciar o dia ouvindo-a. Se pudesse escolher uma música para o meu apagar essa seria uma delas.
    Abs.
    José Carlos

    M'agrada

Deixa un comentari