L’exquisit segell francès, harmonia mundi ens anuncia una integral dels lieder de Franz Schubert per l’eminent baríton alemany Matthias Goerne.

Cada disc estarà acompanyat per pianistes de primer nivell i per l’estrena d’aquesta integral han comptat ni més ni menys que amb la pianista russa Elisabeth Leonskaja.

El programa escollit han estat els següents 15 lieders:

1. Fahrt zum Hades D.526 – Johann Mayrhofer
2. Freiwilliges Versinken D.700 – Johann Mayrhofer
3. Das Weinen D.926 – Karl Gottfried von Leitner
4. Des Fischers Liebesglück D.933 – Karl Gottfried von Leitner
5. Der Winterabend D.938 – Karl Gottfried von Leitner
6. Memmon D.541 – Johann Mayrhofer
7. Lied eines Schiffers an die Dioskuren D.360 – Johann Mayrhofer
8. Der Schiffer D.536 – Johann Mayrhofer
9. Sehnsucht D.636 – Friedrich von Schiller
10. Der Jüngling amb Bahe D.638 – Friedrich von Schiller
11. An Emma D.113 – Friedrich von Schiller
12. Der Pilgrim D.794 – Friedrich von Schiller
13. Gruppe aus dem Tartarus D.538 – Friedrich von Schiller
14. Hoffnung D.295 – Johann Wolfgang von Goethe
15. Grenzen der Menschenheit D.716 – Johann Wolfgang von Goethe

Disc sense concessions, seriós i sense els lieder més coneguts que poden ser reclam pel gran públic.

Matthias Goerne, juntament amb Thomas Quasthoff, forma part dels barítons del panorama actual que més m’interessen, ja sigui per les intrínseques qualitats vocals, de veritables barítons i no de tenors frustrats, ja sigui per la qualitat musical i interpretativa que saben transmetre en cadascuna de les seves interpretacions.

L’ampli registre de Matthias Goerne el capacita per emetre els aguts més dolços així com els greus més exigents per la seva corda, sense variar el color de la veu i sobretot sense emetre sons artificiosos, rebuscats i engolats.

Una meravella de disc que amb l’acompanyament de la Leonskaja, sap crear un íntima atmosfera molt adient per la reflexió i al gaudi de la poesia més musical.

Disc no apta pels consumidors insaciables de productes realitzats per estels mediàtics, artificis belcantistes i desplegaments de mitjans més enllà d’una partitura, un piano i dos artistes integres i fenomenals.

El 12 de febrer del 2009 Matthias Goerne i Elisabeth Leonskaja actuaran al Liceu en una sessió que promet ser memorable, interpretant “Die Schöne Magelone” de Johannes Brahms. Espero que ens trobem tots per poder gaudir-ho.

He manifestat moltes vegades la meva opinió sobre els recitals de lied al Liceu, per la poca adequació de la immensa sala als requeriments d’intimitat necessaris per una sessió liederística i també perquè el públic operístic en general, és molt poc sensible al gènere.

M’agradaria que aquesta vegada, el públic estigués a l’alçada de la categoria de la proposta i omplís a vessar el teatre, mostrant el respecte que mereix l’esdeveniment. Espero que sigui així.

Us deixo el lied amb text de Schiller, “Der Jüngling am Bach” (El jove prop del rierol), d’aquesta integral que ara s’inaugura amb aquest esplèndid disc.

DER JÜNGLING AM BACHE D.638
Friedrich von Schiller

An der Quelle saß der Knabe,
Blumen wand er sich zum Kranz,
Und er sah sie fortgerissen,
Treiben in der Wellen Tanz.
Und so fliehen meine Tage
Wie die Quelle rastlos hin!
Und so bleichet meine Jugend,
Wie die Kränze schnell verblühn!

Fraget nicht, warum ich traure
In des Lebens Blütenzeit!
Alles freuet sich und hoffet,
Wenn der Frühling sich erneut.
Aber diese tausend Stimmen
Der erwachenden Natur
Wecken in dem tiefen Busen
Mir den schweren Kummer nur.

Was soll mir die Freude frommen,
Die der schöne Lenz mir beut?
Eine nur ist’s, die ich suche,
Sie ist nah und ewig weit.
Sehnend breit’ ich meine Arme
Nach dem teuren Schattenbild,
Ach, ich kann es nicht erreichen,
Und das Herz ist ungestillt!

Komm herab, du schöne Holde,
Und verlaß dein stolzes Schloß!
Blumen, die der Lenz geboren,
Streu ich dir in deinen Schoß.
Horch, der Hain erschallt von Liedern,
Und die Quelle rieselt klar!
Raum ist in der kleinsten Hütte
Für ein glücklich liebend Paar.

EL JOVE PROP DEL RIEROL

(Versió catalana: Manuel Capdevila i Font)

A la font s’asseia un noi,
fent una garlanda amb flors,
i va veure com es perdiaemportada per la dansa de les ones…
“I així volen els meus dies,
com l’aigua, sense descans!
I així empal·lideix la meva joventut
pansida prest com la garlanda!.
No em pregunteu per què em lamento en l’hora florida de la vida!
Tot s’alegra ple d’esperances
quan es renova la primavera.
Però aquestes mil veus
de la Natura que es desvetlla,
Només desperten en el fons del meu pit
la més intensa aflicció.

De què servirà l’alegria
que m’ofereix la formosa primavera?
Només n’hi ha una, que jo desitgi,
està a prop i eternament lluny.
Estenc els meus braços freturosos
cap a l’estimada silueta,
ai!, no puc arribar-hi,
i el cor resta insatisfet!

Baixa, bella estimada,
i deixa l’altiu castell!
Flors, nascudes en la primavera,
escamparé per la teva falda.
Escolta, el bosc ressona amb cançons,
i clara raja la font!
Hi ha lloc en la més petita cabana
per a una feliç parella enamorada.”

Gràcies Vianant per la col·laboració i ajuda.