He decidit comprar una entrada pel segon repartiment de Macbeth, malgrat que el personatge central estigui interpretat per un baríton que no em provoca gens d’interès, Željko Lučić, ans al contrari, i que penso que mai pot ser un digne substitut de Carlos Álvarez, per a mi l’interès rau en la Lady d’Ekaterina Semenchuk, el Banquo de Simon Orfila i en menor grau el Macduff de Celso Albelo i, per tant, he buscat disponibilitat d’un seient sense visió pel dissabte 18 de febrer, torn PB, dit sigui de passada, un torn al qual havia estat abonat quan tenir més d’un torn d’abonament era interessant i si a més, com que aquest era originàriament un torn popular, les entrades eran molt més econòmiques perquè se suposava que els cantants no eran tan coneguts tot i que en alguna ocasió eren millors que els dels primers torns, els històrics.
Oblidats ja aquells temps d’interès a repetir funcions d’un mateix títol i més oblidats encara els torns amb tarifa popular, em disposo a comprar.
Em trobo amb la següent ocupació de la sala:
Primera impressió:
Fantàstic, el Liceu farà goig
Immediatament, clico l’entrada que m’interessa del cinquè pis lateral esquerra, sense visió. Si us fixeu bé en el plano, ja es veu marcada en blau i apareix aquell advertiment que no deixa lloc a dubte del què compres:
Tot seguit miro la cistella i em diu que l’entrada de zona 8 del lateral sense visió de cinquè pis costa 17,25€ i per si tenia dubtes em mostra una simulació visual del que veuré un cop m’hagi assegurt a la meva localitat.
Decideixo continuar endavant i com abonat de la temporada 2022-2023 em fan un descompte i m’apliquen un impost revolucionari de gestió, quan la gestió la faig tota des de casa meva i la localitat em costa 15,90 €. Si tot va bé durant la funció em donaré ben bé per satisfet. Fa molts anys que vaig a l’òpera i he passat centenars d’hores assegut a seients que no em permetien veure absolutament del que passa a l’escenari. Ho accepto i dono per bona la quantitat pagada.
Aquesta reflexió només és vàlida per a persones molt operòfiles i en cap cas serveix per a totes aquelles que vulguin apropar-se al Liceu per primera vegada atrets per la gran campanya mediàtica del Macbeth de Verdi i Plensa que ara no vull ni entrar a discutir, per tant, faré l’exercici que possiblement hauran fet molts neòfits engrescats a anar al Liceu per primera vegada.
Descarto a la immensa minoria que veient aquesta graella de preus:
decideixin comprar localitats de zona 1, 2, 3 o 4, és a dir entre 299 a 146,40€ per entrada.
Tot i així si algú clica sobre una entrada de zona 4 és pot trobar amb aquest advertiment
Fixeu-vos que he fet clic sobre una localitat d’una llotja de prosceni de segon pis primera fila i, per tant, de zona 4, preu per localitat 146,40 € i com que se suposa que no soc abonat em clavaran aquesta punyalada per a una localitat sense visió, tot i que els que coneixem la casa sabem que abraonant-nos una mica i cercant una lumbàlgia per l’endemà, podem obtenir una visió acceptable de l’escenari i magnífica de la sala.
Si espantats per l’atracament o l’estafa, segons desitgi el consumidor, anem baixant les expectatives, el cada vegada més decebut interessat a assistir a aquest Macbeth del segle, pot arribar a seure ben a prop meu en una localitat de zona 7, que pobre incaut, creuria que és millor que la de zona 8.
Fem la simulació?
Ara em trobo al quart pis i potser imagino que la cosa millorarà, a la zona 7, per tant, millor que la 8? i l’entrada sense visió, amb una barana que evita poder abraonar-te, però no l’atac de lumbàlgia, et martiritzarà tota la representació, perquè si optes per la posició civilitzada, pagaràs 51,70 € i veuràs perfectament al desgraciat/da que seu enfront teu i que està maleint els ancestres de qui ha decidit aquesta política de preus.
De 17,20 a 51,70 hi va una localitat i la mateixa nul·la visió
Aquesta és la “Fabulosa simulació” de la visió des de la butaca escollida a zona 7 i per la que em gastaria 51,70€.
No em cal comentar res més, ni em cal dir per què odio el teatre que tant estimo (2).
És clar que alehores pot sortir una lluminària que se les pensa totes a dir que aquest personatge tan interessat en veure el Macbeth de Verdi i Plensa (estalvieu comentaris si us plau perquè hem millorat passant del Benvenuto Cellini dels Monty Python a això) pot comprar per 175,00€ dues entrades per veure un Macbheth i una Alcina en versió de concert i si hi ha algú que creu que és cert, aleshores que és remeti a la publicació a IFL del 21 d’uctubre del 2022 perquè hem entrat a un bucle perniciós.
LICEU ODIO EL TEATRE QUE ESTIMO TANT
A la ROH Covent Garden per 45,28€, és a dir menys que els 51,70€ tens aquesta visió de l’escenari
Per 59,99€, aquesta
Per 105,27€, aquesta
I per 144,89€, és a dir una mica menys d’aquells vergonyants 146,40€ de la zona 4 sense visió del meu Liceu, a la ROH tindria aquesta entrada
Aquests preus són per assistir a la Rusalka interpetada per Asmik Grigorian, David Butt Philip, Rafal Siwek, Emma Bell, Sarah Connolly, dirigits per Semyon Bychkov. Hi ha dies que amb el mateix cast els preus són més econòmics.
Si voleu jugar…
https://www.roh.org.uk/seatmap?performanceId=51357
Juguem amb l’ONP?
Com que la immensa majoria de localitats són frontals us deixo l’enllaç per jugar a comprar entrades de 190,00€ a 50,00 per la representació de Hamlet d’Ambroise Thomas del dia 11 de març amb Lisette Oropesa i Ludovic Tézier sota la direcció de Pierre Dumoussaud.
https://billetterie.operadeparis.fr/secured/selection/event/seat?perfId=10228308688210&lang=en
Però si violem jugar a amb la Bayrische Staatsoper per anar a veure l’Ariadne auf Naxos de Richard Strauss amb Okka von der Damerau, Andreas Schager, Tara Erraught i Olga Pudova, sota la direcció de Lothar Koenigs amb una producció de Robert Carsen, podreu escollir entre una forquilla de preus que va dels 100,00€ als 9,00€. Ho podeu trobar a:
https://www.staatsoper.de/en/productions/ariadne-auf-naxos/2023-03-23-1930-13330
Si volguéssiu anar a La Monnaie a veure Yevgeny Onegin, aneu tard ho tenen tot venut, però la forquilla de preus va dels 165,00€ als 12,00€ i els menors de 30 anys tenen una traifa de 50,00€ a 10,00€. Tant que ens volem enmirallar amb aquest teatre….a què espereu?
https://www.lamonnaiedemunt.be/en/program/2313-yevgeny-onegin
I si voleu anar a tastar l’oferta berlinesa?
Doncs si voleu anar a veure Samson et Dalila pagareu de 97,00€ a 12,00€ per veure a Elina Garanca i Brian Jagde.
https://staatsoper-berlin.eventim-inhouse.de/webshop/webticket/seatmap?eventId=16665&el=true
Ja que sou a Berlín també podeu anar a la Deutsche Oper a veure Simon Boccanegra en un teatre de visió frontal, podreu consultar la forquilla de preus segons el dia escollit a:
https://deutscheoperberlin.de/en_EN/calendar/simon-boccanegra.17122123
Però si voleu anar a Àmsterdam a veure Der Rosenkavalier els mesos d’abril i maig, pagareu entre 130,00€ i 20,00€ en un teatre de semi ferradura i visió frontal en totes les localitats.
https://www.operaballet.nl/de-nationale-opera/2022-2023/der-rosenkavalier
Ara bé si sou dels qui no es conforma és perquè no vol, entreu a la Scala, és pitjor que el Liceu que odio, tot estimant-lo tant.
Els responsables d’aquesta política de preus en un teatre amb tantes localitats sense visió, haurien de plegar, tots.
IN FERNEM LAND 
Molt clar
Gràcies,Quim
M'agradaM'agrada
No entenc que estimis allò que odïes , en realitat mai he entès que hi fas en el món del art, quan tot et molesta, tot és odi….deia Òscar Wilde: l’odi, considerat intel.lectualment, és l’eterna negació. Considerat desde el punt de vista de les emocions es una forma d’atròfia, que ho mata tot excepte a si mateix.
M'agradaM'agrada
No Pep, comença tu a llegir correctament l’anunciat, odio allò que tant estimo, és ben diferent. Precisament perquè ho estimo, odio que facin coses com les descrites en aquest i altres apunt. Odio que em (ens) maltractin, malgrat la fidelització que representa abonar-se. Odio que tenint un teatre arquitectònicament precari, no s’adeqüin les tarifes al valor real de la localitat. Una butaca pel fet d’estar en una planta baixa tot i no tenir visió, costi com o més, que una de visió total de l’escenari.
Jo no sé com vas tu d’atròfia però jo ni una, ja t’ho dic ara
El teu comentari només s’entén si estàs en nòmina del GTL, és a dir si cobres i no pagues per anar-hi, com jo.
M'agradaM'agrada
Sempre he pensat que quan es va o el van cremar, no havien de fer-lo igual, havien de fer un teatre amb viisio a totes o gairebe totes les localitats, pero es clar el volien igualet, i aixi estem.
M'agradaM'agrada
Però aquesta no pot ser mai l’excusa per posar localitats sense visió de zona 7 a 52€. Totes aquestes localitats sense visió, que en són moltes s’han de passar a zona 8 o a la zona més econòmica una vegada es tornin a redefinir les zones. Les entrades laterals de tercer pis que quasi mai s’omplen, haurien de baixar dos o tres categories i així anar fent més sostenible socialment i econòmicament el teatre, per intentar tenir a un públic fidelitzat.
Què puc contestar a algú que sabent que fa tants anys que vaig al Liceu em pregunta quina localitat li aconsello per anar a veure una òpera i que té un pressupost de 60€ per entrada, un cost molt més alt que qualsevol localitat de primera a qualsevol teatre?
Dons si la contesta és una localitat sense visió, la resposta és una rialla, després un lament i tot seguit un exabrupte, perquè si ha anat a Londres i ha entrat a la ROH pagant menys de 60€ i veient tot l’escenari em dirà que el Liceu és un teatre només per a rics. Encara que sembli populisme barat és totalment cert, perquè els que no es poden permetre pagar més només els oferim entrades sense visió que en teatres amb les mateixes condicions les ofereixen a menys d’una quarta part.
En què pensen i amb qui pensen els directius del teatre per posar aquesta política de preus tan irracional? No pot ser que gestors d’equipaments públics malbaratin d’aquesta manera el potencial del teatre i el servei públic que ha d’oferir, no pot ser que el teatre mig s’ompli o mal ompli amb descomptes d’última hora que només motiven més indignació i generin un abandonament constant dels abonats, tips de canvis de repartiments, no sempre justificables per causes alienes a l’empresa però sobretot de greuges comparatius que perjudiquen la fidelitat anticipada.
Qué coi és això?
Són uns barroers que miren i escolten més a interessos aliens al públic i que ens fan acabar odiant allò que tant estimem.
No puc amb ells
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb que no s’hauria d’haver reconstruït igual ( va ser de segur cosa dels sòmines carques de l’època)? És el pitjor teatre d’òpera quant a preus/seient sense visibilitat. Un desastre! D’acord. Però no cal odiar. Enfadem-nos i ja està. Jo estimo l’òpera, vaig pel món quan puc i no em queda més remei que d’anar a aquest desastre arquitectonic de Liceu.
Gràcies!!
M'agradaM'agrada
Insisteixo en dues coses:
Odio, no el Liceu, però si els que fan aquest Liceu.
Una vegada assumit el nyap que el Liceu és així i si no el tornem a cremar, l’haurem d’aguantar així molts anys, quan es va reconstruir, la política de preus i les zones, no eren com ara. «Només» demano que es torni més racional el desastre, com els primers anys del consorci, «res més».
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb tota la teva resposta Joaquim, i moltes gràcies, és un plaer en el fons parlem d’òpera que ens apassiona. Ara el meu marit i jo tenim Macbeth/Plensa aprofitant caixa regal de Nadal. Després tenim dues òperes aprofitant el 175€ dues i bons seients. Tenim una edat i el 4rt pis de sempre se’ns fa feixuc: lumbàlgia que dius tu, tortícolis…ja, ja, ja!!!
Enfi, volem òpera i és el que hi ha a Barcelona: el Liceu!!
Salutacions cordials.
M'agradaM'agrada
Gràcies per participar al blog i a cuidar-se i a poder ser, gaudir de l’òpera.
M'agradaM'agrada
Comprar una entrada per anar a escoltar aquesta calamitat de falsa mezzosoprano, anomenada Semenchuk, ara amb ganes de provar les sopranos cridant a mig camí, demostra que no saps res de la pràctica del cant clàssic. Era millor quedar-se a casa en lloc de xiular. No em queixo de tu.
Adeus !
M'agradaM'agrada
Ja t’ho diré quan l’hagi escoltat. Aquest no és el tema de l’apunt.
Mai he estat conscient que pugui motivar queixes i mai, mai, mai, vaig al teatre pensant xiular.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
Fa 49 anys que vaig al Liceu i sempre amb localitat de “general” ara zona 8, ara tinc un abonament a zona 7 que precisament fa pocs dies que he canviat forçosament perquè el torn H serà suprimit la temporada que bé per falta de abonats, cosa que no m’estranya res donat el mal tracte que rebem. Aquesta producció d’en Plensa per el Macbeth té bona pinta, però crec que assistint al teatre a la meva localitat dubto que pugui apreciar la en totalitat, per fer Ho hauré de veure la per streaming el dia 23 a Liceu +. Aprofito l’avinentessa per dir que durant la nefasta gestió d’en Guasch i Marco, el meu abonament a Z8 el van incrementar un 400% cosa que em va obligar a deixar lo. Com pots comprendre jo també odio el teatre que més t’estimo.
M'agradaM'agrada
Quin gran error va ser que després de la crema del Liceu reconstruir-lo amb forma de ferradura… haurien tingut la oportunitat d’arreglar per mi el més gran problema del teatre.
M'agradaM'agrada
Això ja fa anys que durà i no ha plegat ni plegarà mai ningú. Estan enganxats amb pegamento a la cadira. Atracament o estafa com dius, per a mí, les dues coses.
M'agradaM'agrada
Doncs ves per on, ja que comentes això. Per Setmana Santa estaré amb la familia a Londres i com que cadascú proposava una activitat, no vaig poder deixar passar de gastar el meu cupó en una visita a la ROH! He comprat entrades per anar a veure el Royal Ballet, amb tota la família i n’he pagat 50€ per cap al canvi, en el que aquí seria un quart o cinquè pis frontal. Al Liceu, ho hem provat algun cop i al final sempre ens ha tirat enrere el preu per a fer una activitat familiar.
El teu apunt resumeix molt bé una comparativa ràpida de benchmarking que ben bé es podria utilitzar com a punt de partida de cara a estudiar la política de preus actual. Tot i així, m’imagino que gran part de la política vindrà condicionada per les despeses de la institució i altres ingressos, a banda de subvencions i entrades. Potser si entréssim a mirar en aquest capítol és in ens posaríem les mans al cap i caldria fer un daltabaix amb l’estructura de costos. Ep! Anant amb compte, no fos cas que ens marquéssim un altre Guasch.
M'agradaM'agrada
I això que es vantàven d’ haver conseguit un Liceu millor que el d’ abans, veiem una i altra vegada les pífies de l’ equip d’ arquitectes de Ignasi Solà Morales, butaques col.locades massa baixes en tot el teatre, caps que et tapen, falta de visivilitat de la part alta de l’ escenari pels espectadors del 4rt i 5è pis, lavabos només a un sol costat etc.
M'agradaM'agrada
Si, però durant els primers anys d’aquest nyap hi havia una política de zones i tarifes més assequible i popular, però ençà del nefast fitxatge del Sr. Roger Guasch i equip que el va acompanyar, van fer saltar la banca i estem en un tot si val, que malauradament han seguit i diria que augmentat l’equip del Sr. Oviedo. Tenim el teatre que tenim, i si no el tornem a cremar hem d’assumir-ho i no oferir el que s’ofereix a aquest preus. Cal redifinir les zones, cal redifinir el número de funcions i abonaments, cal redefinir tarifes i cal redefinir el model de temporada i fer-ho assequible, si abans podia ser, ara també. No tot és culpa del Liceu arquitectònic, hi ha molt de Liceu ideològic i altra cop classista, i també del model empresarial d’un equipament públic i mentalitat privada i això no lliga ni amb borles.
M'agradaM'agrada
Crec que aquí In fernem Land estem tots d’acord amb l’Arnau que no s’hauria hagut de reconstruir el Liceu en forma de ferradura. Malauradament, però, es va fer així. Ara no veig que ens quedi cap solució satisfactòria.
Clar que tenim una proporció de seients amb visibilitat limitada o nul·la molt superior que a altres teatres. A Covent Garden l’amfiteatre al darrer pis té vint files centrals: casi com al Palau! A La Monnaie i al Palais Garnier són set. Ni parlem de teatres moderns com l’Opéra Bastille, la DNO, la Deutsche Oper, el Met. Amb teatres així, no és tan difícil oferir seients bonics, bons i barats.
Més semblant al Liceu és el Nationaltheater de Munic: un altre teatre reconstruït com era, on era. No sé si l’odiaríem menys. Comparem el nostre Parsifal amb el seu Lohengrin (Munich Opera Festival, tarifa O). Els preus de les zones de 1 a 6 són gairebé idèntics. La diferència notable és que el Liceu fa pagar 45€ per a la zona 7 mentre Munic la té a 18€: precisament el que comenta Joaquim a l’apunt.
D’altra banda, una quantitat sorprenent d’aquestes localitats de zona 7, i pràcticament totes les de zona 8, a Munic no tenen seient. El plànol és aquí: https://www.staatsoper.de/saalplaene . És cert que a massa seients del Liceu no es pot seure correctament, però entre això i no poder seure de cap manera crec que encara hi ha una diferència notable.
Al fi, és sense dubte possible que la reforma de les zones del Liceu no hagi sigut prou. Potser encara haurien de ser més barats els laterals i més cars els centrals. Els centrals sempre s’exhaureixen molt abans, normalment en abonament. Però, si els responsables dels preus acabessin fent-ho així, no ens queixaríem que han tret tots els incentius per abonar-se?
És clar que ens agradaria que totes les localitats fossin més barates. Però no és raonable esperar, ni menys demanar, que el Liceu obtingui menys de taquilles del que obté ara. És poc més que un terç dels seus ingressos, que és la aportació normal. Mirant els comptes 2019 d’abans de la pandèmia.
– Liceu: taquilles €16m (36%), subvencions €22m, donacions €5m, altres €2m.
– ONP: taquilles €66m (34%), subvencions €95m, donacions €19m, altres €17m.
– ROH: taquilles £44m (38%), subvencions £31m, donacions £31mm, altres £10m.
Podríem somiar que si els responsables baixessin el preus es vendrien moltes més localitats i s’acabaria ingressant el mateix, o fins i tot més. Teòricament és possible. Pràcticament, en aquest cas del Macbeth és impossible. Ja s’ha venut més de la meitat de les localitats de la Zona 7. Si el seu preu hagués sigut la meitat, sense cap pujada d’altres preus, els ingressos haurien de ser menors sí o sí.
M'agradaM'agrada
Toda la razón Joaquim.
Y muy buena comparativa con los teatros europeos que en general, ofrecen mejores espectáculos operísticos a mejor precio.
Actualmente, Liceu y Real, de los teatros con entradas mas caras de Europa, incluso con localidades de escasa visibilidad. Mal endémico.
M'agradaM'agrada
Poques coses es poden afegir al primer comentari de la Katia. Potser que era un apunt necessari. El comentari d’en Giacomo em sembla complementari i igual d’interessant. Dels 3 darrers teatres on he estat: a Ernani (Campoamor) i a La Doolores (Zarzuela) la relació visibilitat /preu és entre bona i molt bona. En canvi a Arabella (Real) fins i tot a peu dret va ser un desastre, equiparable al del nostre Gran Teatre. El Rosenkavalier que apuntes si és a l’ Stopera és temptador: per la seva bona visibilitat des de totes les localitats i per la possibilitat de combinar-la amb l’expo de Vermeer.
M'agradaM'agrada
Bona nit.
Totalment d’acord.
El Liceu no es va reconstruir per a tothom, es va reconstruir pels de sempre…
No s’hauria d’haver reconstruït, s’hauria d’haver construït pensant amb tot, tan davant com darrera del teló, un teatre del segle XXI i per a tothom.
No puc opinar d’altres teatres d’òpera que desconec, però un de reconstruït que si que hi he estat és el de Lió de Jean Nouvel. Te visió de l’escenari de qualsevol localitat.
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar LLuís. No he estat a dins del teatre de Lió.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord.
Només afegir un altre aspecte que no he sabut veure en els comentaris. Sovint la 3a fila de les llotges de platea surt a la web com exhaurida. Més d’una vegada he volgut convidar algú, sobretot en versions de concert o recitals ja que el preu d’aquestes localitats és assequible i en aquests casos la visió és més que correcta. M’he trobat que no estaven a la venda i després un cop estàs al teatre d’adones que la majoria de butaques estan buides. Dedueixo que el que volen és induir a que et gastis els quartos amb butaques més cares. Injust, com tot el que has comentat.
Ull! i l’Auditori fa el mateix. Les entrades més barates no surten a la venda excepte en comptades ocasions.
M'agradaM'agrada
Les llotges de platea fa molts anys que per prescripció facultativa les evito, son un nyap de visió i audició. Ho haurien de regalar
M'agradaM'agrada
No te falta razón, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Lamentablemente, añadiría yo.
Un abrazo y recuerdos a Pilar
M'agradaM'agrada
Era molt necessària aquesta publicació.
Magnífica, entenedora i didàctica.
Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Pretén ser una denúncia alhora que un clatellot sever
M'agradaM'agrada
Novament totalment d’acord i posaré dos exemples:
1) Tant aquí com a Madrid els preus de les localitats són més cares que a la resta d’Europa. He tingut la sort d’estar a la ROH, la Monnaie i al Colón (bueno, aquest no és d’europa, però els preus eran irrisoris), i tots ells molt més econòmics i amb un repartiment molt bo.
2) Soc abonat al torn “B”, zona 4, al segon pis, tinc una visibilitat del 98%. Algú em pot explicar com pot ser que gent que paga el mateix que jo te una visibilitat del 0%?
M'agradaM'agrada
La comparació amb la ROH és molt interessant i trista. Els preus semblarien els mateixos: seients exclusius de 150 a 250 €, bons però més o menys assequibles de 40 a 100 €, barats però més o menys dolents de 10 a 20 €.
Però la ROH té aproximadament 1.000 seients exclusius (platea, 1r pis, 2n pis central, circulars de platea davanters), 200 barats però més o menys dolents (laterals de 4t pis, laterals extrems de 3r pis), i 900 bons però més o menys assequibles (circulars de platea posteriors, laterals de 2n pis, l’immens galliner).
El Liceu amb la seva horrorosa ferradura té uns 400 seients dolents. A més, classifica al segment exclusiu uns 1.400 seients: ja en té més als mateixos indrets senyorials que la ROH; nogensmenys hi afegeix el 3r pis central. La categoria dels seients bons però més o menys assequibles queda reduïdíssima. Com es queixava en Joaquim a l’apunt, el teatre la infla pujant els preus dels seient dolents.
Fins aquí, fàcil queixar-nos. Voldríem les condicions de la ROH: baixada dels preus del 3r pis al nivell del 4t i no del 2n, i laterals molt més barats en general. Però, un altre cop: no podem oblidar mai que el teatre no es pot permetre de reduir els ingressos de taquilles. Les taquilles contribueixen pel 38% dels ingressos de la ROH i només el 36% del Liceu.
Podria el Liceu baixar els preus sense baixar els ingressos? La única manera que se m’acudeixi seria d’oferir menys descomptes. Però els descomptes pels joves (n’hi ha més al Liceu que a la ROH) agraden políticament. Els descomptes pels abonats ens agraden a nosaltres (la ROH ja no té abonaments).
Es podria tenir preus menors per a tothom eliminant només les promocions puntuals i més o menys secretes? Aquí In fernem Land ens agradaria que fos així. Però no sabem si ho és: les dades no són públiques. Potser hi ha gat amagat i tot és culpa dels responsables del Liceu. Potser els responsables de la ROH tampoc no podrien fer-ho tan bé aquí, amb la desgraciada ferradura i un públic diferent del de Londres.
M'agradaM'agrada
Jo només vull no sentir vergonya aliena, i el Liceu me la fa sentir quan és capaç de posar seients a la venda amb visibilitat nul·la (0%) i que no estan inclosos en la tarifa 8. La resta ja l’assumeixo com un mal endèmic per haver-nos deixat endur pel romanticisme estúpid del on era i sobretot COM ERA.
M'agradaM'agrada
No, no té contesta possible, d’això ens queixem.
M'agradaM'agrada