Klaus Florian Vogt, el jove tenor líric alemany està fent una sorprenent carrera, sobretot en l’àrea que li és més propera, del tot sorprenent.

La veu bellíssima del tenor és molt lírica, quasi de líric lleuger i malgrat això està interpretant els rols més lírics, amb incursions a terrenys més perillosos, del repertori, inclós Wagner i Strauss.

Duran aquest any 2008 cantarà a Viena, Lohengrin, rol que li he vist en directa a la Scala i del que puc testificar la seva excel·lent interpretació. També cantarà l’Erik de Der fliegende Holländer, rol més complicat tot hi ser de curta durada i compromís i també cantarà el Paul de Die Tote Schtadt, on també puc certificar pel que varem escoltar al Liceu que la veu és clarament insuficient per les exigències del rol, Tot hi així el cant de Vogt és molt musical i d’una bellesa colpidora, però no ni ha prou, cal més cos vocal i sonor per aquests rols. A Amsterdam cantarà l’Emperador de Die Frau ohne Schatten, doncs penso el mateix.

L’any 2009 cantarà en una nova producció, la Lulu al Royal Opera House Covent Garden de Londres. Tornarà a Viena per cantar Die Tote Schtadt i a Dresde cantarà Fidelio (on anirem a parar) i Lohengrin.

Està previst que al Liceu canti una nova producció de Parsifal a l’any 2011. Espero que la veu hagi agafat més cos.

El passat 9 de març va cantar en una versió de concert a Munic l’opereta o millor Singspiel, que és com volien els seus autors que s’anomenés a Friederike, de Franz Lehár, Ludwig Herzer i Fritz Löhner.

Aquest Singnspiel melòdic i melangiós, com no podia ser d’altre manera provenint de Lehár, ens explica la renuncia al amor de joventut de Johann Wolfgang Goethe per Friederike, per tal de concentrar-se en la poesia i en la seva futura i cabdal carrera literària.

Portar a Goethe a dalt dels escenaris per protagonitzar una opereta semblava massa agosarat i va ser per aquest motiu que els seus autors varen fer especial menció que l’obra fos uns Singnspiel, que ve a ser el mateix, però aparentment no tant frívol com els temes associats al popular gènere centreeuropeu.

L’obra la va estrenar Richard Tauber intèrpret ideal i amic íntim del compositor, el 4 d’0ctubre de 1928 dirigida pel propi Lehár, al Metropoltheater de Berlin. Entre els assistents, personatges rellevants de la vida política i cultural del moment, el Príncep hereu, Albert Einstein, Heinrich Mann, Sonja Henie la patinadora, Henny Porten l’actriu, personatges del món financer, tots no varen voler faltar a l’estrena, que va crear una gran controvèrsia política i cultural. L’extrema dreta, sempre tan atenta als ultratges, va posar el crit en el cel per la banalització del gran Goethe, que segons ells no podia ser mai el protagonista d’una obra d’un gènere inferior.

Avui us proposo escoltar pràcticament tota la partitura que Lehár va escriure pel personatge principal, provinent del concert del passat 9 de març amb Vogt de protagonista. D’aquesta manera us podreu donar compte del tipus de veu en l’actualitat, del cant i musicalitat del tenor alemany, però també del motiu per el que jo penso que la veu de Vogt, tal i com vaig manifestar després dels Meistersingers de Bayreuth d’aquest estiu passat, no és la més apropiada per aquests rols tant feixucs que canta i vol cantar en el futur immediat.

L’acompanyen:

Kristiane Kaiser, Soprano – Friederike
Sylvia Schwartz, Soprano – Salomea
Klaus Florian Vogt, Tenor – Goethe
Daniel Behle, Tenor – Lenz

Solistes del Chor des Bayerischen Rundfunks: Friederike’s, Ladies of the Strasbourg society
Simona Brüninghaus, Soprano – Klärchen/Hortense
Barbara Fleckenstein, Soprano – Lottchen/Liselotte
Stefanie Rückel, Soprano – Bärbchen/Dorothée
Atsuko Suzuki, Soprano – Malchen/Ännchen

Chor des Bayerischen Rundfunks
Münchner Rundfunkorchester
Conductor: Ulf Schirmer

En el primer bloc escoltarem l’entrada del tenor “O wie schön, wie wunderschön” seguit del primer duet amb Friederike “O gib dich mir zu eigen“. El primer bloc continua amb un altre dels regals que Lehár feia a Tauber “Da schwebt sie hin…Sah ein Knab” de lírisme insultant, però que posa en dificultat la zona greu de Vogt. Acabem amb el duet que tanca el primer acte, “Ich weiβ nur, daβ ich ihn liebe“.

El segon bloc s’obre amb “Lieben schwärmt auf allen Wegen“. Escoltarem algun dels aguts blancs tan característics de Vogt i després d’una escena amb Friederike on podrem reconèixer algunes notes del famós cor de monges de l’opereta Casanova de Johann StraussII (no cal dir que Lehár va demanar-li unes quantes notes de préstec), escoltarem la gran ària “O Mädchen, mein Mädchen“. La melodia clarament perceptible s’enganxa de manera immediata, al més pur estil del compositor, que tenia la ma trencada en extraure bellíssimes melodies de record fàcil. Abans d’acabar el bloc encara escoltarem dos fragments més, escrits per a lluïment del tenor, “Narrt mich ein Traum?” també en el segon acte amb un record orquestral al préstec esmentat abans. Del tercer acte escoltarem l’última intervenció de Goethe “Siehst du, Herzog, diesen Weg durch’s….”Ich weiβ es wohl“.

Espero que us agradi la Friederike de Lehár i espero la vostre opinió sobre la veu de Klaus Florian Vogt.