Penso que el premi a Parsifalito agradarà a més infernemlandaires, però ja que d’alguna manera “everybody” van encertar la ciutat, crec que ell no tindrà cap inconvenient en compartir-lo, tot i que a ell està dedicat especialment.
M’hagués agradat sorprendre’l amb alguna cosa de la Baltsa, de la que tots dos en som especials admiradors, però jo crec que no el puc sorprendre en res.
Buscant pels recons més amagats dels arxius operàtics, he trobat una cosa que no recordava que tenía. Es tracta d’un Roméo et Juliette de la Staatsoper de Viena de l’any 2006, canten Rolando VIllazón i Anna Netrebko, en una gravació bucanera total, plena dels entranyables sorollets característics d’aquestes tomes sonores, que no acostumen a molestar als diletants més avesats.
D’aquesta gravació que transpira emoció, veritat musical i interpretativa, amb tot el que això comporta i que podreu anar comprovant al llarg dels fragments, proposo en primer lloc i del acte segon, “L’amour! l’amour!…Ah! lève -toi, soleil!” amb mini gallet al final del generós agut i el fantàstic duo “Ô nuit divine!…Ah! ne fuis pas encore!…Adie mille fois!”
La segona proposta que faig en aquest regal al Parsifalito és el fantàstic duet que inicia el quart acte, amb un preludi suggeridor i una interpretació extraordinàriament viscuda dels dos cantants. “Va! je t’ai pardonné…Nuit d’hyménée…Roméo!qu’as-tu donc?”
Finalment escoltarem l’emocionant escena final “C’est là!…Salut! tombeau! sombre et silencieux!…Ô ma femme! Ô ma bien-aimée!…À toi, ma Juliette!…Console-toi, pauvre âme“.
Les representacions de Viena del any 2006 varen estar dirigides pel nostre ex, l’excel·lent Bertrand de Billy.
Espero que a Parsifalito i “algú” altre li haurà agradat, je, je, je.
IN FERNEM LAND 
Aqui hi ha “algú altre ” a qui li ha agradat…i molt !!!
M'agradaM'agrada
Gracies Ximo!!!
M'agradaM'agrada
Gracias por la parte que me toca, Ximo, que increíble Julieta hace la diosa…
M'agradaM'agrada
Jo no puc treure els ulls de la fotografia. Només m’hi falta escrit a sota alguna cosa com:
CALVIN KLEIN
SEXY UNDERWEAR BEFORE A HOT NIGHT.
L’Ana Netrebko no em commou cap fibra. Ell, totes.
Petonets, Ximo.
M'agradaM'agrada
Ui Olympia lo de la Netrebko és casi sacríleg. Com és possible que aquesta senyora (“Diosa” per la Papagena) no et commogui?. Estorada com estàs per la samarreta imperi del nen (hauria de fer una mica de gimnàs per tal d’intentar assemblar-se al Kowalski de Marlon Brando, el que ha lluït millor la samarreta imperi de la història), no t’has adonat de la Juliette juvenil, tendra i romàntica.
M’has fet petar de riure amb la descripció de la fotografia, que estic totalment d’acord amb tu que sembla més un anunci de La Perla (Kevin Kline no hagués agafat mai al nen per fer un anunci, que l’afició no es faci perdre el sentit comú)que una foto d’un muntatge operístic.
De fet, ara que ja començo a veure com va això de l’acceptació dels posts del bloc, la foto de la capçalera té molta importància, ja sé que no descobreixo res de nou. La foto i el titular son la meitat del post, això fa molt temps que un diari de gran tirada i dues versions lingüístiques ho té estudiat.
De totes maneres m’agradaria que tornessis a escoltar els fragments, ja ho se que tan sols tens orelles pel nen, i provis de fer un exercici m’atreviria a dir que impossible, d’escoltar els duos sense fixar-te amb ell. Està esplèndida i si la vida et dona la oportunitat de veure el vídeo de la Manon de Berlín, a les hores també entendràs el que et vull dir.
La Netrebko és una deessa, com diu la Papagena, una deessa jove, fresca, que sembla que tot el que canta sigui natural i innocent, i això és un mèrit afegit a tots els atractius que li dona la joventut i una veu privilegiada.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ximo això és un autèntic festival ! A part de les seves inmenses virtuts vocals aquest parell són uns cracks a l’escena fet al qual el públic de l’òpera no hi estavem acostumats… En el aspecte vocal com als divos de totes les èpoques s’els hi podrà trobar defectes , el fet diferencial és que guanyen per golejada en intensitat dramàtica.
M'agradaM'agrada
Ximo,
He esmentat en Calvin Klein, no en Kevin Kline, home…i estic d’acord amb tu en que el nen no pot ser comparat al inoblidable Stanley Kowalsky. Em ba passar pel cap ja que la samarreta és del mateix estil, però en Rolando ha de trebar molt el seu cos per emular al turmentador de la pobre Blanche Dubois.
El gran Assur em va passar la Manon de Berlín amb el mateix nen i també la que canta amb en Roberto Alagna. És una senyora molt guapa, d’aspecte sempre endiumenjat i té la veu tan magnífica com les cames que mostra. Ja sé que això no és poc però us veig enlluernats.
No obstant faré plàcidament l’exercici que em proposes i te’n diré alguna cosa.
Respecto l’ opinió de la Papagena i la teva però no la comparteixo, no li diria mai deessa. És impossible la indumentària que li posen a l’escena de Saint Sulpice amb el nen! Home, que així no es va a missa encara que sigui a fer desdir al capellà.
Està molt bona. Canta molt bé.
Però no em commou. El que m’alegra és que aquest blog tan democràtic que lideres em permeti expressar el que sento.
Mercès un cop més, Ximo.
M'agradaM'agrada
Olympia,estoy deseando ver a Ana en directo para elevarla definitivamente a los altares,seguro que así será, porque ya la tengo entronizada sólo con las grabaciones!!!
Coincido con Dandini, esta pareja son únicos y sorprendentes en su manera de interpretar, haciendo creible, fácil y natural todo lo que ocurre en el escenario.
M'agradaM'agrada
En retras he vist el post ¿seria posible tenir tota la gravació?
La grandesa d’aquest blog (¿es culpa de el que el fa?)es que totes les opinions son bones i respectades. Jo estic d’acord amb Tosca, Ximo, Olympia, pero sobre tot amb Dandini. Amb aquesta parella l’opera entra sola.
M'agradaM'agrada
Jaume, missió acomplerta.
Olympia, un altre rialla d’aquelles de despertar als veïns, amb el teu comentari. Dona, la Manon no va precisament a Saint Sulpice per anar a missa. Lo de Berlín i Viena també, es comparable a com anaven vestides les noies entretingudes en l’època de la Manon tradicional, la de tota la vida, o es que aquells aparadors ben escotats i enlairats, no eren una provocació?. En la fantàstica translació berlinesa, la Manon esdevé una Marilyn, una noia que com la Manon de Prevost, pensa que amb la seva joventut i bellesa, les revistes de cinema i les seves protagonistes i la seva ambició, son suficients en una vida fàcil. Res de nou, però una actualització força coherent.
Amb aquestes premisses a la Netrebko li serveixen un plat ideal per fer embogir les platees. Recorda que les deesses no han de ser sempre fredes i distants i entre les deesses del segle XX, aquelles que tornen lirons a homes, dones i tutti quanti, es troben les stars del cinema i com les dels 40 i 50 ja no ni han tornat a haver.
M'agradaM'agrada
El apelatiu NEN `per al Rolando veig que ja ha entrat també a aquest blog…ja, ja, ja…
Els fragments escoltats son genials, perquè realment hi ha química operística entre ells dos, i això dona un relleu espectacular a les seves dues magnífiques bones veus. Es com al cinema, al teatre, o a la vida real, hi han parelles que comuniquen, que enganxen, i d’altres que, encara que, per separat, siguin dues individualitats de nivell, juntes no peguen ni amb cola…
(Missatge per la Olympia…només faig que obrir el Samfaina a veure si ja hi ha post….del NEN, es clar…MOLTS PETONS !!!)
M'agradaM'agrada
Bé, teniu raó. Cadascú la seva. Potser és cert que l’atractiu físic i la química que hi ha entre en Rolando i l’Anoushka fa que, com diu la Tosca, l’òpera vagi sola. Però mireu si n’és de miraculós l’art que fa més de trenta anys jo vaig sentir aquesta química entre una dama sobrada de pes, la Montserrat Caballé, i un galan que tenia quinze anys menys que ella, bufó però petitet. En aquela inoblidable Bohème que els vaig veure cantar, els vaig trobar soberbis i els vaig sentir completament enamorats.
També vull trencar una llança per la Manon-Dessay que en braços d’en Rolando, esdevé una nena. Em varen colpir molt l’any passat al Liceu.
Teresa: T’he fet quatre ratlles. El post depen de tu.
Petons per a tots. Aquest és el blog dels blogs.
Chapeau Ximo!
M'agradaM'agrada