Us proposo una cançó d’en Lluís LLach amb lletra de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach, El Cafè Antic. L’any 1995 en Llach i Miquel Martí Pol varen presentar el disc Porrera, un treball de comunió musical i poètica extraordinari, del que aquesta cançó esdevé eix central.
Avui, que vaig a dormir una mica tristot i ensopit, he tornat a Llach, ves, son coses inconscients, però que mai fallen. Al final escoltareu com es tanca una porta, que ben segur es tornarà obrir si no demà matí, qualsevol altre dia o moment.
EL CAFÉ ANTIC (Miquel Martí i Pol – Lluís Llach)
Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l’amor als déus humils
Ella té uns ulls de poesia,
tu el cos de cirerer florit,
alguns festegen la Maria
mentre jo et guanyo al parxís.
Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
mentre aquí és maig i en Sergi canta,
plora el vent i ens sagna el cor
per tant d’horror que ens separa.
Europa creix sobre els vostre morts
mercadejant sense vergonya,
però la fredor d’aquest guinyol
mai no hi serà la cafè nostre.
Al Cafè Antic el fum s’emporta
temors i angoixes nit enllà
mentre amb el ritme de les converses
roden les boles del billar.
I quan la lluna a Sant Antoni
busca el seu lloc entre els xiprers
el poble sembla que se n’adoni
que és allí dalt només per ell..
Però a Rio encara maten infants
i algú ha pagat per cada bala,
compra el seu viure el poderós
assassinant la misèria.
La nit estén el seu trist parany
sobre els “meninos” que tremolen,
rostres que escruten la foscor
cercant l’amor que enlloc troben.
Al Cafè Antic el temps reposa
i els dits no en compten el neguit
perquè les cartes damunt el marbre
fan un dibuix massa bonic.
Temps a venir quan la tendresa
de tots plegats sigui el coixí
unint els somnis amb les estrelles
recordarem el Cafè Antic.
IN FERNEM LAND 
T’envio el meu afecte, Ximo. No m’agrada llegir que estàs “tristot i ensopit”, però de vegades no podem evitar aquets estats d’ànim baix.
Aquí una amiga.
M'agradaM'agrada
Preciosa cancion … y me encantan los antiguos cafes cuyos paredes han visto y escuchado tantas cosas. Que hoy sea un dia mejor. Petonets
M'agradaM'agrada
EL SO
Fes amb qualsevol cosa léspai on convergeixin
preguntes i, si pots, també respostes
que en tu i fora de tu cremin i exaltin.
Des dáquest angle fosc, projecta enfora
la llum que descobreixes quan no cesses
dínterrogar-te.
Bella en la duresa
del seu fluir, la vida et fa senyals
de láltra ríba estant del torrent que voldries
travessar a peu eixut.
No pots, caldrà que et mullis,
i potser moll i tot no sabràs mai
quin disigni téspera.
Però la força
d´aquest vent que t´impulsa deixarà,
quan tu no hi siguis, un so dens en láire
que algú maravellat escoltarà
sense saber tal volta què el trasbalsa.
MIQUEL MARTÍ I POL (D’ABSÈNCIES)
M'agradaM'agrada
Es cierto, cuando una puerta se cierra otra se abre. Yo abriré todas las necesarias con la esperanza de reencontrar a mi amigo tras alguna de ellas.
M'agradaM'agrada
La porta que ens va obrir el Lluís amb el seu Tranuites Circus, pura sensibilitat… Lluís, t’estimo i punt!
Quim, la lletra d’una cançó que et fascina:
“Jim no em porta mai les flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts, i jo no m’ho mereixo,
no sé perquè estic tan boja per Jim.
Jim no em diu mai que sóc el seu desig ardent
el foc de l’amor amb que ell ja no s’encén
malgrat els anys que fa que sortim.
Si em sento emmalaltir d’amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir, però el meu cor
s’esquerda encara més.
Sé que el dia que m’estimi em deixarà,
podeu creure’m, sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim.”
I una mà amiga que et donem:
Maria del Mar Bonet & Lluís Llach – Dóna’m sa mà
http://www.youtube.com/watch?v=ZHfn4Ipi-Oc
Endavant,
Xavier&Co
M'agradaM'agrada
Dejame que te envíe un antidoto contra la tristeza, y que te lo explique;
En uno de los días más triste de mi vida, estaba sentada en un sofa intentando leer un libro. Mi sobrina que era muy pequeña, jugaba con sus muñecas e iba de aquí para allá, ajena a todo lo que estabamos viviendo.
De repente, sin saber cómo se me agarró al cuello me agarro fuertísimo con sus bracillos mientras me estampaba un muaaaaaaaaaa tremendo en el oreja.
¿Qué es esto, le dije?
Me miro y dijo
es un abrazo grande con beso grande con ruido, por si lloras. Y continuó jugando
Por si se te ocurre llorar, déjame que te envíe este antídoto con la tristeza
un-abrazo-grande-con-beso-grande-con-ruido.
Es infalible! Bona nit, Ximo!
M'agradaM'agrada
Una coseta més alegre, de tot cor:
Maria del Mar Bonet – La dansa de la primavera
Al Palau de la Música Catalana:
http://www.youtube.com/watch?v=96j5gne6frI
Un petonàs!
M'agradaM'agrada
Bé, un altre dia aniré amb una mica més de compta, no volia que us preocupéssiu per una situació transitòria d’aquelles que tots hem passat un dia o altre.
De totes maneres moltes gracies pel suport i les poesies i youtubes que heu deixat, tot preciós.
Si Xavier, JIM és una cançó molt maca que tinc pendent de penjar un dia al bloc.
Assai, preciós
Au, tranquils. Tot sota control
M'agradaM'agrada
En sembla que ja ho vaig dir, en ocasió d’un altre entrada dedicada a Llach, que és el millor.
Tu en dius de reclinatori, expressió que ja utilitzem a casa si ens permets, quan una cosa ens agrada moltíssim.
En Llach té el reclinatori sempre ocupat.
M'agradaM'agrada