Benvolgut Sr. Marco:
Moltes felicitats pel seu nomenament com a Director General del Gran Teatre del Liceu, per bé que encara no és farà efectiu fins dijous,
Caldrà que comenci a posar fil a l’agulla en certs aspectes del pressupost econòmic del teatre, que la seva predecessora ha sacrificat per tal d’estabilitzar el balanç i la tresoreria del nostre estimat Teatre.
Què ens ha costat el dèficit 0 o el petit però meritori benefici?, doncs sota el meu punt de vista un esgotament físic i psíquic de l’orquestra, que necessita amb urgència mesures per resoldre l’estat actual d’agonia.
Jo crec que aquest és l’objectiu principal dels propers mesos.
No pensi pas en situar el nostre Liceu en l’òrbita dels teatres que tenen alguna cosa a dir en el panorama operístic mundial, amb l’actual nivell de l’orquestra. Impossible, ja li dic jo.
Ja fa anys que l’evolució de l’orquestra és nul·la, però en la darrera temporada jo crec que hem fet com els crancs i hem anat notòriament endarrere. Negar aquesta evidència és amagar el cap sota l’ala.
Escolti de manera objectiva les gravacions de les actuacions d’aquest any i s’adonarà que així no anem en lloc. Podem fer produccions més o menys vistoses en coproducció amb altres teatres i fins hi tot podem enorgullir-nos dels cantants dels nostres repartiments, però si després els fonaments de tota la part musical fallen de manera vergonyosa, em vol dir que quedarà?.
La Sra. Cullell segurament ens ha sanejat la situació econòmica que va heretar del Sr. Caminal i és clar, la feina ha estat meritòria i reexida, però haig de dir, desconeixent però intuint que el preu que hem hagut de pagar ha estat el de deixar l’ampliació i millora de l’orquestra, per una fase posterior i com resultat hem obtingut un empitjorament del rendiment, laboriosament iniciat per la fosca i esforçada tasca del mestre De Billy.
Totes les altres coses que podria i hauria de demanar-li han d’esperar Sr. Marco. Això és prioritari, això és essencial. No és una visió apocalíptica. La primera Die Walküre, o les primeres funcions de la Luisa Miller han estat demostracions palpables d’una política basada, més en factors econòmics que artístics. L’anul·lació de les retransmissions del Andrea Chènier inaugural per part de la radiodifusió europea, en el primer intent de retransmetre una funció del Liceu després de molts anys, encara no ha estat explicada, però escoltant el resultat d’aquelles representacions entenem que s’anul·lessin. Una mica vergonyós, però és que veníem d’un final de temporada 2006-2007 amb unes Norma per oblidar. Urgent, és urgent una acció al respecte.
Podrien haver ajustat més el pressupost d’aquest anys en personal administratiu, per tal d’invertir en personal artístic de la plantilla orquestral? segurament si. Desconec les partides pressupostàries, però si que conec el resultat artístic del teatre i francament, comencem a perillar.
Sr. Marco, des de aquest racó, ja he parlat altres vegades de la política de nominació del director musical de la casa. Una política que no ens assegura una continuïtat i sobretot un treball a llarg termini per la millora de l’orquestra. Les declaracions del mestre Weigle al iniciar la seva titularitat no s’han acomplert. No crec que tot hagi estat per culpa seva, tot i que potser havia posat moltes esperances, ara del tot decebudes, en aquella millora que ens va prometre. El nou nomenament del Sr. Boder, en un model calcat a l’anterior, no em fa pronosticar gaires millores.
Qualsevol teatre de 1ª B, que es on creia situar al Liceu, tenen unes orquestres infinitament millors que les nostres.
Sr. Marco, vostè que fa anys que volta pel món cultural, haurà tingut la oportunitat d’anar a escoltar òpera en teatres com Tori, Bolonya, Roma, Nàpols, Tolosa, Lió, Brussel·les, Montpeller, Opera Nord, Budapest o Ginebra. No parlo de les cases més importants que estan al cap de tothom, no. Parlo d’aquests teatres on em molts casos, no compten amb els cantants que ens visiten a nosaltres, però li asseguro, que en tots ells l’orquestra no fa posar vermells i/o verds als seus espectadors i abonats.
Una pífia o altre en el metall o el vent, les hem sentint en totes les orquestres, fins hi tot les galàctiques. Però l’anèmia de la nostre, amb la corda desafinada, el so pobre i vulgar, ho haurà d’anar a buscar en teatres que no entren en la llista de cap aficionat, ni en cap teatre que un gestor cultural vulgues dirigir.
Potser si que hem mort d’èxit. Ja es deia això fa uns anys quan la demanda d’abonaments creixia de manera espectacular. L’augment de funcions ens ha portat més mediocritat, menys excel·lència artística i no tinc tan clar, que hagi estat un gran èxit cultural. El Liceu de tots té un sostre i em sembla que l’hem sobrepassat. Aquest model està esgotat. Conec a uns quants abonats, que per la propera temporada han deixat de ser-ho. Possibles raons? no ho sé, però hem d’exigir al públic i al teatre més nivell. Si creiem que amb 20 Elixirs o Butterflys fem un gran servei cultural a Catalunya ens equivoquem. Estem donant un producte mediocre a molta gent i jo crec que hem de donar un producte excel·lent, si o ens quadren els números a menys gent, i quan tinguem una orquestra capaç de doblar-se, ja en parlarem.
Sr. Marco, a disposar i fil a l’agulla, si us plau.
IN FERNEM LAND 
Totalmente de acuerdo. Ojalà el Sr. Marco se entere de la existencia de este blog y preste atención al contenido de este post.
La decente orquesta que nos legó Betrand de Billy se ha convertido en…lo que es hoy, gracias a una desafortunada dirección del actual director musical, que hay quien para salvarle de la quema argumenta que está enfermo. Bien si esto es así el Liceu no es un hospital y en su tierra encontrará centros de salud donde puedan atenderle muy bien. Aquí necesitamos una persona con energía y saber musical que vuelva a poner la orquesta, como mínimo, al nivel que estaba con Bertrand de Billy.
M'agradaM'agrada
Espero que te lea, Ximo. No creo que haya nadie mejor que un aficionado (y contribuyente) de tantos años como tu para aconsejar que es lo que de verdad es prioritario. Aunque yo tiendo a simplificar las cosas y me parece que la ecuación buena música = buena orquesta es muy facil de entender …si alguien no la entiende, directamente es porque no le interesa. El problema es que en esto de la Opera , sin buena música…el “chiringuito” se va, como decimos en mi tierra…”a fer la má”.
M'agradaM'agrada
Colbran, anem en compte al hora de valorar la tasca de Sebastian Weigle, no fos el cas que passés el mateix que a Bertrand De Billy.
Aquest home, tot i el sonat fracàs del any passat a Bayreuth, també Oue el va tenir amb el Tristan und Isolde, s’està situant en un lloc notable.
Ell ha abandonat el vaixell del Liceu, això si que li podem retreure, però lo de la malaltia em sembla de mal gust.
M'agradaM'agrada
Jo també trobo estrany que en Colbran aldeixi a la possible malaltia del senyor Weigle. Una cosa és que no li agradi com a director d’orquestra i una altra, la més important, és la salut, i això no es toca.
M'agradaM'agrada
Olympia y Joanpau, yo soy el primero en lamentar que el sr. Weigle (si es cierto) esté enfermo, pero cuando he comentado con diferentes aficionados que el rendimiento de la orquesta del Liceu estaba bajo mínimos en las ocasiones que Weigle dirigía (salvo honrosas excepciones), me han dicho que no daba más de sí porque estaba enfermo de la espalda. Esta explicación si es cierta no me vale. Este señor ha puesto la orquesta mal y sólo cuando la ha dirigido un Victor Pablo Pérez (“Manon”) o algún otro, o el mismo Weigle en el 2º acto de “Tannhäuser”, ha sonado bien.
Sea desinterés por la orquesta, por el Liceu, por enfermedad, o por lo que sea, la orquesta actual suena muchísimo peor que en la temporada pasada, cuando tendría que ser al revés. Y no tiene nada que ver a cómo sonaba bajo la dirección de Bertrand de Billy (“Ring”, “Tristan und Isolde”, como ejemplos).
Respecto a la salud, cuando un cantante no está en condiciones de salud cancela y el teatro facilita un cantante alternativo. Si se trata del
director musical ha de hacer lo mismo, si es que éste es el caso que nos ocupa.
Respecto al presente y futuro de Sebastian Weigle yo le deseo lo mejor, pero, de momento, no está al mismo nivel que el que ha conseguido Bertrand de Billy en todo el mundo operístico y aquí había muchos que lo protestaban por sistema y, sin embargo, no sé por qué a Weigle (muy inferior a de Billy, en mi opinión) no se le puede protestar si no agrada y si se le protesta se considera injusto…
M'agradaM'agrada
Aquest any només he pogut assistir a l’estrena de Tannhäuser, i per tant no puc opinar amb propietat. Però vull que tothom recordi que Weigle sí ens ha donat grans nits al Liceu: Boris, Parsifal i sobretot Wozzeck i la Ciutat Morta van ser excel·lents. I a l’inrevés, al pobre De Billy se li va dir de tot, i no va començar a ser reconegut fins que ja havia decidit que marxava (a partir del Tristany).
M'agradaM'agrada
El tema de la salud es colateral.
Si el Sr. Weigle está mal de salud no dirigiría, ni en Barcelona, ni en Bayreuth, ni en su nueva sede de Frankfurt, estaría de baja recuperándose.
Al maestro Weigle se le contrató para que mejorara la orquesta, no para que la orquesta, cuando dirige él, suene mejor.
Wimsey, que suene decente y ordenada, no quiere decir bajo mi punto de vista, que sean lecturas excelentes, para ello, el sonido debe ser también excelente y la calidad de la orquesta también. Y no lo han sido.
Weigle no ha mejorado el nivel, o por falta de dinero e interés de las Direcciones Artística y General, o por otras causas que no sabemos, pero el resultado está ahí.
Que se reclame a la nueva dirección, atención prioritaria sobre el asunto me parece cojonudo.
No sé si Weigle es superior a De Billy, lo que si sé, es que De Billy se encontró una ruina de orquesta y la dejó digna y su sucesor le deja una papeleta a Boder bastante preocupante.
Los motivos y las causas de que haya sido así, seguro que trascienden la interesante tertulia de este blog.
Cordiales saludos
M'agradaM'agrada
Bé no sé si es massa aviat per adreçar aquesta carta… Però que la orquestra necessita millorar es fa palès a l’estrena de cada títol de la temporada…
M'agradaM'agrada
Jo soc dels que no ha agafat abonament per l´any que ve: aburriment aquest any, i cap perpectiva bona per l´any que ve. Ja m´ho explicareu 🙂
M'agradaM'agrada
aquest vespre inaguració d’una gal-leria a la rambla catalunya mr. marco vestit de prada o similar marró tornassolat de dalt a baix, cava del bó a les nostres mans, tots els boys dessitjant-li sort que de ben segur li farà falta, però no oblidem mai que un carrec politic es aixó: tan sols politic
M'agradaM'agrada
Estoy, Ximo, muy de acuerdo en líneas generales, con el contenido de tu carta abierta al nou Director General, Sr. Marco. No obstante, añadiría dos cuestiones que creo personalmente, faltan y la segunda de ellas, muy importante:
Una, incluir en el pack de la deficiencia ya conocida de la orquesta, al asimismo deficiente coro que tenemos en el Liceu sobre el que debería reinvertirse una buena parte de las dotaciones presupuestarias para su reciclaje.
Segunda y la que es fundamental ( al menos, es lo que pienso) que tiene directa trascendencia sobre orquesta, coros, producciones, cantantes, etc… etc.., que es la Dirección Artística que para bien o para mal gestiona el Sr. Matabosch.
Si nos quejamos y creo que con razón del pobrísimo nivel de la Orquesta del Liceu, a la que he añadido el Coro, de como se priorizan los presupuestos en contratar nuevas producciones y o producciones de otros teatros, así como las relaciones con Agencias artísticas de cantantes, aquí si que hay un responsable directo y es el Sr. Director Artístico ( para mi, muy directo responsable en tales deficiencias detectadas).
Al fin y al cabo aunque el Liceu sea una Sociedad sin ánimo de lucro pero donde se gestiona un importante presupuesto de centenares de millones de € – fundamentalmente, para la parte artística -, esto es como una empresa y hay que exigir por lo tanto cuentas a su máximo responsable que en la parte artística, es el Sr. Matabosch.
Saludos, Alex (Barcelona)
p.d. Otro detallito para mi significativo: desde la marcha de Bertrand de Billy, el Liceu de Barcelona teatro mediterráneo, lleva contratados dos directores germanos ( Weigle y ahora, Boder); como mínimo, sorprendente para los gustos habituales de un porcentaje mayoritario de los más de 20.000 abonados del teatro.
M'agradaM'agrada
És més que probable que el canvi de Director no porti cap canvi en el sentit que vostè demana.
El pas del Sr. Marco pel TNC es va caracteritzar més per un intent de programar, que no pas de gestionar.
Si al Liceu passa el mateix, ja la tenim armada i la confrontació amb el Sr. Matabosch està servida. És clar que si envaeix competències del seu director artístic potser les demandes que vostè fa seran més ateses.
És més que probable també, segons he llegit aquests darrers dies, que el perfil polític hagi primat sobre qualsevol altre. El personal artístic i administratiu està que trina precisament per aquest tema.
Tot fa preveure que els propers mesos seran calents i no parlo climatologicament.
Aquesta carta oberta toca un dels molts problemes soterrats del teatre, tot hi així no acabo d’entendre a l’Àlex quan demana una millora del cor, ja que crec que és de les úniques coses que ens podem sentir mínimament satisfets. El progrés és evident, tot i que estaria d’acord en dir que encara falta, però en el cor si que s’ha notat una millora i es veuen cares noves i joves.
Si hem d’entrar en temes de programació, repertori, cantants, agents i tot plegat, no arribarem a un acord. El tòpic diu que darrera de tot afeccionat al futbol hi ha un entrenador, doncs darrera un operòfil hi ha un director artístic.
En la llarga tasca del Sr. Matabosch hi han encerts (molts), obsessions (compositors i cantants), mancances (compositors i cantants) i pífies notòries. Suposo que no gaire diferent al que succeeix en tots els teatres del món.
Els hi puc assegurar que he vist coses al MET, a Viena o a la Scala que no arriben al llisto vocal nostre. Això si les orquestres eren orquestres de veritat.
Salutacions i felicitats pel bloc
M'agradaM'agrada
Què fort és això que diu l’alex de què el cor és deficient… Equiparar el nivell del cor amb l’orquestra em sembla una bestiesa…
M'agradaM'agrada
Benvinguts Abigaile i Castafiore.
Alex podria acceptar que vulguis una millora del cor, però que és deficient, jo crec que no. Estic amb la Mei i fixa’t Mei, sembla que no és massa d’hora per escriure la carta oberta, de fet és una advertència per a navegants.
Jo no hi tornaré amb dir qui em sembla més bo, si De Billy o Weigle. M’agraden tots dos, bé Weigle m’agradava, però darrerament la veritat és que em decep molt.Jo no crec que la malaltia tingui res a veure, més aviat crec que Weigle no es troba bé al Liceu. No li deuen haver deixat fer les coses com ell volia. Segurament això implicava més inversió i ningú ha vist que això era el més prioritari.
Jo al Matabosch li estiraria les orelles, però si haig de valorar la seva tasca, ara que estem en època d’evaluacions, li donaria un notable i no m’agradaria que s’establís una baralla interna entre la Direcció General i l’artística per diferències de criteri, Jo crec que les funcions d’ambdós llocs estan perfectament definits.
M'agradaM'agrada
El meu parer sobre els tertulians d’aquests blogs d’internet,és la diversitat d’opinions.Totes elles molt interessants.
En aquesta ocasió una part d’àquets, segons ells en Sebastià Weigle ha estat un fracàs com a director musical del Gran Teatre del Liceu, crec que és un judici injust.Certament tot no ha estat al mateix nivell, però per mi durant aquests anys hi hagut més coses positives que negatives.
En aquest mateix blog han estat qüestionats bons directors dirigint unes orquestres molt superiors a la del Gran Teatre del Liceu.Això vol dir -una opinió personal- que aquests directors tenen unes afinitats amb uns compositors, i es sensibilitzen més amb uns que amb altres.
Sí amb tot això hi afegim, la qualitat de l’orquestra !!!!arribarem a la conclusió que el problema no és el director musical.Més aviat el problema el tenim a les altes “esferes” fora del Liceu. És questió de pressupost, i el dedicat al Liceu -i a la cultura en general- és insuficient, pels que pretenen comparar-se als teatres importants d’Europa.
Tot és molt complexa, i per tant hem de tenir cura alhora de jutjar, i no equivocar-nos.
Referent al director artístic, Joan Matabosch, fins ara, sempre he estat d’acord amb la programació de les temporades són arriscades valentes i molt interessants.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Isolda, no estem en aquests moments valorant les funcions que ha dirigit Weigle al Liceu. Estem valorant la seva tasca global, la seva responsabilitat, és a dir,el resultat com a director musical del Liceu, on el principal objectiu era millorar el nivell de l’orquestra. Resultat suspens. No hi ha més.
El rendiment de l’orquestra és pitjor ara que quan va venir ell.
Si ha dirigit, que ho ha fet, òperes amb resultats brillants no és el cas.
Si els mitjans que li han donat no són suficients, que no ho son, no ho podem responsabilitzar ràpidament cap als polítics. El teatre té el pressupost que té (insuficient) i amb ell s’han de quadrar els resultats, els comptables i els artístics. Aquesta és la feina dels màxims representants en la direcció. A ells els hi correspon portar aquest teatre endavant.
És pot estalviar més i aprofitar els recursos que tenim de manera més eficaç. Un exemple:
Jeffrey Dowd, el mediocre tenor que ha vingut ha cantar una escena de La Celestina, es podia haver quedat a casa seva i en el seu lloc contractar un altre tenor, de casa, donant així la oportunitat als nostres cantants, estalviant-nos un munt de diners. (això és responsabilitat del Director Artístic del teatre, no del conseller de cultura, ni del President del Govern),
Com aquest cas clamorós ni ha un munt. Potser si que li hauré de donar la raó al Àlex quan parla de la dictadura dels agents artístics i la imposició de cantants, com a torna dels divos.
Quan des de aquest racó parlo d’altres directors i orquestres molt millors que el s nostres, i amb molt més nom i no m’acaben de fer el pes, és la cosa més normal del món. No crec que el llistó l’hagi de posar en l’orquestra i la direcció musical del Liceu, per tal de que m’agradi tot.
Quan vas a un restaurant d’alt nivell exigeixes unes coses que al restaurant que vaig a dinar cada dia ni se’m passaria pel cap.
Fil a l’agulla senyor Marco, fil a l’agulla.
M'agradaM'agrada
Tocant canvis profunds al Liceu.
M'agradaM'agrada
Benvulgut Ximo:
He exposat els meus raonaments que són tant vàlids com els teus. No vull entrar en el parany de les discussions, el que sí et diré és que tot no és blanc ni negre, entremig hi ha el gris. M’ho has sentit dir més d’una vegada, i que el Sr. Marco a de possar fil a l’agulla !!! clar com l’aigua, però ell i d’altres.
M'agradaM'agrada
Hola Ramon, benvingut. No acabo d’entendre gaire el teu comentari. Pots aclarir-nos a que et refereixes?.
Isolda, les discussions no son un parany, serveixen per contrarestar les diferents visions que puguem tenir sobre un mateix tema. Jo el que voldria en tot cas es que em diguessis on veus radicalitat en la meva exposició. Estic dient que l’orquestra està pitjor ara que quan va començar el mestre Weigle, això no és ni blanc ni negre, és senzillament una obvietat. Si ell és el responsable de l’orquestra, un altre obvietat, està clar que li haig de demanar al Sr. Marco, que posi fil a l’agulla en les properes accions que es facin al respecte i no tornem a caure en el mateix error. El model de direcció musical de la casa, òbviament no funciona.
I tant que d’altres també s’han de posar a cosir, ho deia també, però el màxim dirigent ara és el Sr. Marco i per això la meva carta oberta de benvinguda.
Jo crec que cal ser exigents amb el Liceu i el seus responsables. Obviar qualsevol crítica a la gestió i a les persones que estan al capdavant, per molt que ens estimem aquest teatre, no és bo.
M'agradaM'agrada
¿Caldrà declarar aquesta pàgina com el lloc de debat sobre el Liceu?,no estaria malament.
No estic gaire convençuda que hi hagin gaires canvis al Liceu. Les institucions catalanes tenen una certa tendència a deixar que les coses no canviïn gaire, tant li fa que hi hagi convergents com socialistes o republicans, la conselleria està sota les seves mans. A grans trets no veiem canvis culturals gaire significatius.
Hem perdut pistonada, m’ho diu la meva neta que viu a Madrid i em comenta que allà porten un altre marxa, mentre nosaltres discutim i discutim.
Ja m’agradaria que l’arribada del Sr. Marco fes prendre un gir al Liceu dels nostres somnis. Jo ja sóc molt gran, però me’l estimo molt i m’agradaria que no deixes mai de ser el referent operístic a Espanya i ara ens ha sortit seriosos aspirants a deixar-nos enrere, que haurien d’esperonar-nos a no adormir-nos.
M'agradaM'agrada
¿Podría decirme alguien qué incidencia tiene el Director General en la programación artística de una temporada?
Muchas gracias
M'agradaM'agrada
Eduardo, yo cero que la incidencia es total y si no hay entendimeinto el conflicto está servido.
M'agradaM'agrada
Hola Eduardo i Caterina. Jo no us puc respondre, però estic d’acord amb el que cuer la Caterina, al cap i a la fi, el Director General té la responsabilitat de tota la casa i també de la programació i gestió del Director Artístic. El pressupost s’ha de quadrar i gran part del pressupost d’un teatre d’òpera es destina als artistes que es contacten, tot i que les despeses fixes deuen ser altíssimes.
M'agradaM'agrada
Una carta molt encertada però llegint tot us pregunto: us estranya que el Director Musical marxi?
Però si marxa la Directora General!
El Liceu és un marró per tots els directors que s’estan un temps i marxen quan tenen una mica de prestigi
M'agradaM'agrada
Hi ha qui diu que aviat sentirem “guerra de reines” al nostre decadent Liceu, i no precisament perquè reposin Maria Stuarda, sinó perquè un voldrà entrar en el terreny de l´altre. De totes maneres estic ben d´acord que el Liceu necessita bona renovació orquestral, menys produccions que passen sense ni fred ni calor, donar oportunitats a cantants del país, treure´s obsessions en compositors i cercar un equilibri en la programació, no tant Barcelona OpernHaus i sí més Liceu. A més crec que caldria repensar perquè el model s´ha esgotat i cercar nous aires i idees, tot cercant un bon entrenador d´orquestra, que li tregui el suc que pot donar quan hi ha un director amb cap i peus, no que tant sols es dedica a quatre òperes del seu repertori cultural.
No crec tant en els canvis que pugui propiciar el Sr. Marco, que hauria de saber aquilatar les diferents partides, reduint despesses de personal, en molts casos superflus, i moderant tanta despesa en produccions i “enfants terribles” i cercant més els resultats globals, sense oblidar els cantants, que no siguin tant de la corda de l´agència artística monocultiu que sembla que es qui monta la majoria de repartiments.
M'agradaM'agrada
Jordi i Borgiano, benvinguts i gràcies per deixar les vostres interessants opinions.
Que marxi la Directora General, a un càrrec de més projecció, no vol dir que hagi de marxar el Director Musical, de fet va ser aquest el que va anunciar la seva marxa abans que la Rosa Cullell fos anomenada Directora General de la Corporació Catalana de Radio Televisió.
Borgiano veurem per on surt el Sr. Marco.
Espero seguir comptant amb les vostres visites i comentaris.
M'agradaM'agrada
ximo, sembla que les teves peticions han tingut ressó…titular d’avui dissabte 19 de juliol a EL PAIS: JOAN FRANCESC MARCO Director general del Liceo
“Mi primer objetivo es mejorar el coro y la orquesta del Liceo”
llegit notícia
M'agradaM'agrada
Bé Teresa, era conscient de que el Sr. Marco ha llegit aquesta entrada, un amic meu li ha passat el link, però no crec que aquesta magnífica noticia que porta El País d’avui sigui conseqüència del que s’ha dit exclusivament en aquest bloc. Més aviat és un clamor popular el que demana aquests canvis i millores.
Benvingut! Sr. Marco. Comencem bé, la declaració de intencions em satisfà plenament, millores i reduccions. No en tingui cap dubte que aquestes mesures seran ben rebudes i enteses per aquells que li estem demanant un Liceu millor.
M'agradaM'agrada
Ho veus Ximo, aquest recó comença a ser influent. Bravo per la feina feta. No hi ha cap dubte que el nou Director ha passejat per aquí i ha reflexionat algunes coses de les que s’han escrit.
M'agradaM'agrada
Enhorabona un cop més per aquest blog, en particular aquesta “carta oberta” que tots plegats fem rodar per tal de millorar espais d’art i cultura que ens són comuns, que ens alimenten l’esperit i ens fan avançar i créixer personalment.
Que tinguem molta sort!
M'agradaM'agrada
Ximo, tot tornant d’una part de les vacances, vaig llegir ahir l’article del Marco a El País. Vaig pensar que t’havia de felicitar i veig que ja hi ha qui ho ha fet, però el més important és que talment sembla que en Joan Francesc Marco hagi agafat les reivindicacions expressades al bloc per establir el seu marc d’actuació immediat.
Està bé això.
No defalleixis, no defallim.
M'agradaM'agrada
Tot fa pensar que estem davant d’un canvi de veritat.
Aquest “Pienso en un pequeño núcleo profesional, tres o cuatro personas como máximo, una del sector de la música, otra de la escena, una de la danza y quizá otra del coro, que se reúnan periódicamente con el director artístico y conmigo, que presidiré el grupo. Considero que Joan Matabosch ha realizado un trabajo magnífico, que ahora se verá enriquecido con las aportaciones de este comité multidisciplinar”
em sembla molt simptomàtic. No crec que l’actual direcció artística accepti ingerències
M'agradaM'agrada
Sigo creyendo, y ahora se apunta incluso Robespierre (hay que ver que nombrecito se ha buscado), que se está preparando una nueva escenografía, vestuario y en definitiva un nuevo regisseur.
Aunque si al Sr. Marco tanto le gusta meter mano en la direccion artistica, mejor hubiera sido nombrarlo directamente sustituto del Sr. Matabosch y fichar a un gestor para Director General. De esta forma me temo que dentro de cuatro años volveremos a tener un deficit morrocotonudo.
M'agradaM'agrada
ROBESPIERRE! haig de témer pel meu coll? 8)
Benvingut. Hauries pogut triar un altre nom més curt i menys sanguinari, però potser va en segones, oi?
En qualsevol cas, esperem a fer judicis i esperem en positiu, que el equip M&M (Marco & Matabosch) funcioni.
Espero més aportacions encara que m’estimaria més que utilitzessis un nick com Mahatma Gandhi
8)
M'agradaM'agrada