Dissabte 26, suposo que per fer-me un regal ben personalitzat en el dia de san ximo, In Fernem Land va superar les 200.000 visites des de la seva creació. Gràcies amics!
Tristan und Isolde Bayreuth segons Christoph Marthaler
Que tot just començar la retransmissió radiofònica t’avisin que la soprano que ha de cantar el rol d’Isolda, cantarà malgrat estar fortament indisposada per un refredat, condiciona tota l’audició.
La veritat és que Iréne Theorin, la soprano sueca que debutava al festival amb aquesta Isolda, després de deixar petjada com a Brünnhilde pels teatres del nord d’Europa, era el principal atractiu.
Dean Smith, ja sabem que és un molt bon cantant i un dels únics que tenint una veu eminentment lírica, és capaç de cantar l’extenuant rol de Tristan amb solvència, lirisme i resistència fins el final, sense gaires signes de defallença. És veritat que a Bayreuth, ajudat per l’extraordinària acústica de la sala, no ha de forçar tan el instrument com al Teatro Real, on em prou feines va poder acabar el tercer acte.
Robert Holl és un magnífic baix que he lloat recentment després d’un recital de lied, extraordinari al Liceu. El seu Rei Marke potser no serà el de Rene Pape, però no li cal, pot cantar-lo a on vulgui, és boníssim.
Un graó per sota m’ha semblat el Kurwenal de Jukka Rasilainen i si que m’ha agradat molt la Brangäne de Michelle Breedt. La resta molt bé i la direcció de Peter Schneider acuradíssima i romàntica. Ja sabem que no pot ser genial, doncs Schneider ha demostrat ser sempre un gran professional, però mai un director que imposi criteris i visions noves de les òperes que dirigeix.
Quan té una orquestra com la del Festival, sota les seves ordres, Schneider demostra la seva gran dignitat.
No vull deixar de parlar de la Theorin, malgrat el desgraciat anunci del inici. En el primer acte ha cantat una narració amb cautela, tot i demostrar que estem davant d’una soprano dramàtica de veritat. En el segon acte m’ha agradat molt. Tot el duo amb Dean Smith i els avisos de la Breedt han estat al millor de la representació. En el tercer acte la Theorin no m’ha agradat, se li ha notat el esforç de tota una òpera com aquesta cantada en un estat no optim, però crec que ha fet molt més del que esperàvem.
Vull seguir aquesta senyora amb deteniment. Molt interessant. Un amic visitador del bloc m’ha dit que la va veure en una Brünnhilde del Götterdämmerung i que li va agradar molt.
Cal començar a dir una cosa que és de justícia resenyar. Les veus wagnerianes comencen a ressorgir d’un llarg període de crisi. Sembla que darrerament comencem a escoltar veus consistents i resistents, que sabent cantar, poden interpretar els rols d’exigència màxima de Wagner. Això des de els finals dels setanta fins ara, semblava que era molt difícil i impossible.
Us deixo el fantàstic i llarg duo del segon acte. Punt àlgid de la representació del dia 26, segons el meu entendre
TRISTAN UND ISOLDE
| Conductor | Peter Schneider |
| Production | Christoph Marthaler |
| Costumes & Stage Design | Anna Viebrock |
| Chorus director | Eberhard Friedrich |
| Tristan | Robert Dean Smith |
| König Marke | Robert Holl |
| Isolde | Iréne Theorin |
| Kurwenal | Jukka Rasilainen |
| Melot | Ralf Lukas |
| Brangäne | Michelle Breedt |
| Junger Seemann | Clemens Bieber |
| Ein Hirt | Arnold Bezuyen |
| Ein Steuermann | Martin Snell |
IN FERNEM LAND 
Lo primero: felicitarte por el cumplevisitas, te mereces todas las que tienes y más, lo segundo: preguntarte por el concurso de julio y lo tercero: decirte que el año pasado Waltraud Meier, Michelle Beedt, Christian Franz, Robert Holl con Yaron Traub nos ofrecieron en el Palau de la Música un fantástico segundo acto de Tristan e Isolda en el que destacó, por lo menos para mí -por no esperado-, el emotivo rey Marke de Holl.
M'agradaM'agrada
HOLA MAAC, hacía tiempo que no dejabas comentarios, me tenías un poco mosca, la verdad 8).
Gracias por lo de las visitas (muchas son tuyas).
Ya dije en la edición de junio, que en julio no habría concurso, así os podéis marchar de vacaciones sin el ansia de responder o no (je,je,je,je).
Robert Holl es un bajo de tomo y lomo, con una musicalidad asombrosa.
Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Jo, Ximo, y a los que no nos vamos de vacaciones …a pan y agua ? 😛
M'agradaM'agrada
felicitats amb una mica de retard, al poble no tinc internet i fins ara no ho he llegit
M'agradaM'agrada
Kende, ¿te parece poco seguir con el post diario?. No habrá concurso, pero habrá “cosillas”, que espero que sean siempre de vuestro interés.
Gracias Julianen.
M'agradaM'agrada
Òndia, Ximo!!!! No tinc perdó!!! Sé perfectament que el 26 va ser el teu sant (és també el de la meva dona), i fins i tot recordo que abans es celebrava el 16 d’agost (el segon dia de la Festa Major de Badalona), i tot i així, ja ho veus: Ni un mail, ni una trucada, ni un missatge… Com si no existisis com a Joaquim!
La meva intenció inicial era fer-te arribar un mail per demanar-te disculpes, però la penitència serà molt més grossa si ho faig públicament al teu bloc mentre em flagelo, ai, perdó!…, volia dir “escolto” el duo del “Tristany i Isolda” que has posat en aquesta entrada.
Et valen aquestes penitències per mostrar-te el meu penediment? (Punyeta, com crida aquesta Isolda, oi?) :))
Una forta abraçada i per molts anys, Joaquim!
M'agradaM'agrada
yo me acabo de caer de la higuera, esto de los santos no lo tengo por la mano (a lo mejor otro gallo me cantara, ya que estamos en un blog de ópera). En mi peculiar estilo de felicitación, (ya lo conoces), primero tarde y después eso sí TONELADAS de felicidades y felicitaciones, por San JOaquim y por el BLOG. Petons a tutiplé.
M'agradaM'agrada
Ves, eso es lo que pasa cuando cuando Ximo “se come” a Joaquim…. te preguntas, cuando es sant Ximo???? Y te enteras dos días después.
Felicitats i molts petons !!!!!!!!!
M'agradaM'agrada
Ximo, perdón por no haberte felicitado por tu santo cuando correspondía, pero se me olvidó por completo. Espero que pasaras un buen día.
Que hayas superado las 200.000 visitas no me extraña nada, pedazo blog, siempre tan apegado a la actualidad, con el esfuerzo que supone estar al día, y con hueco para los de siempre. Enhorabuena, y a seguir así.
No pude escuchar ni el Tritán ni los Maestros este fin de semana, ya lo dejaré para después del Anillo de Thielemann, que comienza dentro de nada. Conozco el Tristán de Dean Smith de otras ocasiones, y el rey Marke de Holl por la grabación de Thielemann, ambos me gustan, pero estoy muy interesado en escuchar a Theorin, cantante que no conozco y de la que se habla muy bien, una pena que estuviera indispuesta el pasado sábado y tengamos que descubrirla en estas condiciones. En OS he visto que hay un Ocaso del Teatro Real de Copenague, de 2006, donde participa, supongo que con la Brünnhilde.
Un abrazo, maestro.
M'agradaM'agrada
Gràcies per les felicitacions, la veritat és que la menció de san ximo era més per les 200.000 visites que no pas per ser felicitat, GIURO! (in chiesa), però a ningú li desagrada que el felicitin tot hi ser forçadet i si he aconseguit que l’amic més caxondo d’In Fernem land s’escolti els 45 minuts dels crits de la Isolda, ja em dono per satisfet.
Assur, ja veuràs que això de Wagner és com un verí perillosíssim. Un altre dia tornaràs a entrar per veure si és veritat que crida tant i aquell dia escoltaràs els avisos de la Brangäne i diràs Déu meu, què és això tan preciós, i aleshores amic, estàs perdut.
Alumno Goalud (no fotis noi!) és lo últim que em pots dir, maestro. La Theorin està una mica tensa, però tot hi així té moments esplèndids i tinc moltes ganes d’escoltar-la a ple rendiment, és una veu molt interessant.
M'agradaM'agrada
Ehem… D’això… Hola, Ximo…
Tot, tot -vull dir els quaranta-cinc minuts que dius que dura aquest duo (fixa’t que no em surt dir-li “duet”) :)) la veritat és que no el vaig acabar d’escoltar… Era tard, i quan vaig acabar d’escriure’t el comentari i vaig cliclar sobre “Envia’l”, es va tallar, pel que em vaig imaginar que era un senyal amb el que em deies que ja estava perdonat.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
D’aquest Tristany sols he pogut escoltar el 3er.acte i el duo del teu post.Molt bé Robert Holl com a rei Marke i la Brangäne de Michelle Beedt i m’encantat Robert Dean Smith com a Tristany m’ha decebut Iréne Theorin com Isolde, tampoc m’ha fet tocar les “castanyoles” la direcció orquestral de Peter Schneider.
El millor no tenía el dia!!!
M'agradaM'agrada