EL QÜESTIONARI IFL DE JORDI TARRAGONA

Ençà de que l’enyorat Tristany ens va presentar ara ja fa uns quants anys. l’amic Jordi no ha deixat mai de sovintejar el blog amb visites i comentaris sempre interessants, alguns parlant-nos de les envejables visites bavareses.

Tan aviat li vaig proposar la participació al qüestionari IFL es va prestar a col·laborar i me’l va enviar en un tres i no res afegint a les seves contestes aquest breu preàmbul que us adjunto i que tant agraeixo perquè vol dir que va entendre perfectament la perversió de la proposta limitant a un únic nom  aquelles contestes que és evident que necessiten molt més matís.

Deia en Jordi: Com et pots imaginar per a moltes de les preguntes no hi ha una sola resposta però jo simplement he decidit posar la primera que em ve al cap. Així t’ho facilitaré més que no pas amb llargues digressions… Continua llegint

BAYREUTH 2016: TRISTAN UND ISOLDE

Petra Lang (Isolde) Bayreuth 2016 Producció de Katharina Wagner

Petra Lang (Isolde) Bayreuth 2016 Producció de Katharina Wagner

Ja l’any passat en l’estrena d’aquesta nova producció de Tristan und Isolde em vaig deixar endur per la magnètica genialitat de Thielemann, quan ens va proposar una versió diferent i igualment pertorbadora, dramàtica i passional, preciosista i detallista en les escenes més íntimes i nocturnes, i arrauxada en les al·lucinacions passionals, que de tot té aquest monument operístic, potser o sense potser, el monument operístic per excel·lència.

Puc comprendre que a algú no li pugui agradar Thielemann o/i la particular versió que fa d’aquesta òpera, tan contundentment romàntica, però caram desprès d’una simple lectura plana de Parsifal, d’un poc distingit Holandès i d’un Ring castrador, topar-nos de cop i volta amb un director amb una personalitat molt forta i abocada sense contemplacions a fer viure una partitura, creieu-me que per ami resulta enormement satisfactori i gratificant. Continua llegint

BAYREUHT 2016: GÖTTERDÄMMERUNG

Catherine Foster Stefan Vinke a Götterdämmerung a Bayreuth Producció Castorf

I s’ha confirmat la decepció, Marek Janowski malgrat els bons moments i el seu bagatge i prestigi wagnerià que atresora, ha deixat en el seu debut al Festival una desconcertant sensació de treball inacabat, de feina  embastada o qui sap de incomoditat amb unes condicions de treball o una producció que no el motivava gens. Després d’un prometedor i engrescador Siegfried que semblava deixar enrere el desconcert precipitat del pròleg i la primera jornada, ha signat un Götterdämmerung oscil·lant, amb encerts i rutines, cops de geni i desconcertants manques de personalitat, de discurs dramàtic i grandesa èpica que mai cal confondre amb ampul·lositat del so o la brillantor d’una orquestra de privilegi. Continua llegint

BAYREUTH 2016: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Ricarda Merbeth (Senta) «Der fliegende Holländer»-Szene. Foto: Enrico Merbeth

Ricarda Merbeth (Senta) «Der fliegende Holländer»-Szene. Foto: Enrico Merbeth

Radio Clásica ja fa dos anys que ens deixa orfes de la transmissió de Der Fliegende Holländer, quelcom que es pot explicar atenent a la mediocritat del cast, però si fos així pràcticament no hauria de retransmetre res.

IFL no vol condicionar als seus visitants i lectors  interessats en les vicissituds del Festival a la decisió de RNE de retallar un títol del festival i per tant ahir per la tarda aprofitant la facilitat actual en connectar-nos a qualsevol emissora a través d’Internet, vaig escoltar la representació en directe a traves de l’esplendorosa BR Klassik, que amb un so espaterrant fa arribar al món sencer les representacions del turó verd. Continua llegint

BAYREUTH 2016: SIEGFRIED

Siegfried Vinke Bayreuth

El millor del que portem en aquesta edició del festival ha arribat amb Siegfried.

Qui ho havia de dir fa uns anys enrere quan després de les esperances posades en el pròleg i en la primera jornada ens topàvem amb l’inclement Siegfried, un mur infranquejable, un parany difícil de superar per mor d’unes veus que no eren capaces de dotar amb la mínima autoritat i personalitat els rols que interpretaven. Doncs ves per on des de l’any passat amb la jubilació de Lance Ryan i la incorporació de l’intrèpid Stefan Vinke, aquest any molt ben acompanyat per un equip masculí vorejant l’excel·lència i un femení suficient, aconsegueixen situar la sempre temible segona jornada de la Tetralogia com el millor, musical i vocalment parlant, des de la jornada inaugural. Continua llegint

BAYREUTH 2016: DIE WALKÜRE

Die Walküre2

I Janowski que ahir va decidir prémer l’accelerador, no sembla disposat a deixar-lo anar tan fàcilment com en a mi m’agradaria, perquè em sembla que aquest tempo ultralleuger alhora que amb una sonoritat tan contundent com s’intueix per ràdio, acaba perjudicant la resistència dels cantants que en molts moments semblen perdré l’alè intentant seguir-lo.

Després del pròleg i la primera jornada ja puc dir que, o molt hauran de millorar les coses per obtenir un notable ja que un excel·lent no pot ser possible, que la direcció de Marek Janowski és la decepció inesperada d’aquest Ring. Continua llegint

BAYREUTH 2016: DAS RHEINGOLD

Das Rheingold

Ahir es va iniciar l’edició 2016 de Der Ring des Nibelungen en la controvertida producció de Frank Castorf, ara amb un cast que ha canviat substancialment al de les edicions anteriors i sobretot amb un nou director musical després de la renuncia de Petrenko, sense cap mena de dubte una pèrdua massa important com per passar desapercebuda i qui sap si el motiu per el qual molts dels cantants de les edicions anteriors han desestimat repetir l’experiència.

L’expert wagnerià i veterà director Marek Janowski que debuta a Bayreuth amb aquesta tetralogia, ha agafat el relleu d’una producció que si havia esdevingut interessant era quasi exclusivament gràcies al director rus, abans soterradament enfrontat a Thielemann i ara ja públicamennt enemistats, tant que Petrenko ha declarat que no tornarà a Bayreuth, jo suposo que mentre hi hagi Thielemann remenant les cireres, però la decisió és dolorosa perquè segur que ens hagués deixat grans versions dels drames wagnerians que ara possiblement seran un dels objectius amb la Berliner Philharmoniker, per allò de posar nerviós al kaiser que anhelava la direcció de l’orquestra berlinesa i que quan ja tenia coll a vall el nomenament va veure com Petrenko a banda dels èxits que obtenia al feu de Bayreuth també li prenia el cobejat objectiu. Continua llegint

PIERRE BOULEZ IN MEMORIAM: BAYREUTH 1966-2005

Pierre Boulez

Abans d’ahir va morir a Baden Baden, el compositor, pedagog i director ‘orquestra francès Pierre Boulez.

La ressenya a IFL era obligada perquè el seu polèmic i cabdal pas per Bayreuth va significar una nova manera d’apropar-se a Wagner, i ho va fer en le sobres més emblemàtiques del opus wagnerià, Der Ring des Nibelungen i Parsifal.

Boulez va ser una aposta de Wieland Wagner una vegada Hans Knappertsbusch havia mort, i l’aposta no podia ser més radical, calia desempallegar-se d’un passat ancorat en la tradició i en una tradició política d’execrable i recent memòria.  Semblava que després de  Kna ningú podia dir res més al voltant de Parsifal i Wieland va dissenyar un producció minimalista per a Boulez, un jove i trencador director que va oficiar el gran “auto sacramental” fent el seu particular Concili Vaticà II,  i posant-ho tot potes enlaire. Continua llegint

MIRANT ENRERE: BAYREUTH 1936 (Lohengrin, Die Walküre i Siegfried)

Avui en una regressió fragmentada, us proposo traslladar-nos al Bayeruth  políticament més menyspreable, el de l’exaltació nazi, però d’un esplendor vocal  admirable, amb tres aproximacions a tres dels títols que van pujar a l’escenari del Festspielhaus en el fatídic estiu de l’any 1936.

En aquella edició del festival es va representar la Tetralogia, Lohengrin i Parsifal, i tant en el Lohengrin com a Der Ring des Nibelungen en la direcció musical es varen alternar Wilhem Furtwängler i Hein Tietjen, mentre que Parsifal només va ser dirigit per Furt. Continua llegint

BAYREUTH 2015: GÖTTERDÄMMERUNG

Catherine Foster (Brünnhilde) i Stefan Vinke (Siegfried) al Götterdämmerung de Bayreuth 2015

Catherine Foster (Brünnhilde) i Stefan Vinke (Siegfried) al Götterdämmerung de Bayreuth 2015

Ahir es va retransmetre per Radio Clásica la darrera jornada del Ring 2015 a Bayreuth, corresponent a la primera representació enguany de Götterämmerung, celebrada el dia 1 d’agost però que degut a la coincidència amb el Festival de Santander es va optar per transmetre quasi una setmana més tard, en una decisió que penso que és la primera vegada que es fa.

Sense la potència i l’enuig que segurament motiva la producció de Castorf, que al final del cicle si que va a sortir a saludar amb el seu equip i va tornar a rebre l’escridassada del públic, l’experiència auditiva d’aquest Ring continua sent molt satisfactòria en quant a la brillant, detallada i dramàtica direcció orquestral de Kirill Petrenko, tota una confirmació de la revelació que ja va suposar fa tres anys, i la discreta resposta de l’equip vocal, bastant renovat i sensiblement millorat respecte a edicions anteriors, però encara notablement insuficient per aquell nivell que no ens cansem a demanar tots aquells que voldríem per Bayreuth, el millor. Un Ring millor és possible, però el motiu per el qual Bayreuth no vol o no pot reunir els millors cantants continua sent una incògnita que ni la disponibilitat d’entrades a última hora sembla que faci neguitejar als seus responsables, per prendre mesures de canvi en edicions futures que garanteixin que els wagnerians tornin a fer aquells mítics i incomprensibles deu anys d’espera per aconseguir de manera ortodoxa, unes entrades. Això s’ha acabat perquè molts wagnerians s’han atipat de continus i permanents desencisos i no en tenen prou amb una orquestra i un cor d’una altra galàxia, calen més coses fonamentals. Continua llegint

BAYREUTH 2018, LOHENGRIN AMB ALAGNA I NETREBKO.

Netrebko Alagna

Anna Netrebho i Roberto Alagna a Manon, tot i que podria ser una escena del tercer acte del Lohengrin, no?

Roberto Alagna ha declarat en el diari vienès Kurier que l’any 2018 farà el seu primer rol wagnerià, Lohengrin, i que ho farà al Festival de Bayreuth, al costat d’una altre debutant wagneriana, Anna Netrebko, i dirigits per Christian Thielemann. SORPRESA MAJÚSCULA!

Fins ara coneixíem que Netrebko seria la Elsa de la nova producció de Lohengrin que tindrà com a director musical a l’únic estel mediàtic que fins ara es permetia el festival, el berlinès Thielemann o el que és el mateixel paradigma de la direcció wagneriana dels nostres dies, i semblava que aquest estava temptant al tenor polonès Piotr Beczala, una opció bastant interessant, sobretot coneixent l’evolució que ha fet en els darrers anys, molt similar a molts altres tenors que han acabat en el repertori wagnerià provinents del repertori mozartià evolucionat a rols de més pes vocal.

D’aquesta proposta potser per a molts sorprenent i amb un punt de risc i per què no?, sensata renovació hem passat a una proposta d’esclat mediàtic d’abast imprevisible i que sembla buscar la plena ocupació a més de quatre anys vista, tot i el risc que suposa qualsevol projecte amb el simpàtic, carismàtic i durant molts anys excel·lent tenor, Roberto Alagna. Continua llegint

EL NUEVO BAYREUTH DE WIELAND Y WOLFGANG WAGNER, un llibre necessari

EL NUEVO BAYREUTH_2

Ahir per la tarda es va presentar a Barcelona, a la cafeteria del Conservatori del Liceu, el llibre El Nuevo Bayreuth de Wieland y Wolfgang Wagner que ha escrit Emilio José Gómez Rodríguez.

Poc em podia imaginar el 14 d’octubre quan vaig rebre un e-mail d’Emilio José fent-me unes quantes preguntes al voltant de l’edició d’aquest llibre, aleshores encara incerta, que després d’un mes i mig escàs ja el tingués a les mans i ja s’hagués fet la presentació força concorreguda  d’amics, coneguts i saludats.

D’aixó se’n podria dir bufar i fer ampolles si no fos que al darrere de les 434 pàgines hi ha un treball intens de dos anys d’estudi i recerca en una temàtica que per a mi és altament interessant, però també crec que per a tots els wagnerians i tots els amants de l’òpera de casa nostra, ja que per primera vegada és algú  de l’Estat qui publica en llengua castellana sobre un període tan fonamental a Bayreuth com és el que va des de la reobertura després de la Segona Guerra Mundial a l’any 1951, fins la mort de Wieland a l’any 1966 amb una petita propina amb alguns anys més d’afegitó. Continua llegint

BAYREUTH 2013: LOHENGRIN

Klaus Florian Vogt, Lohengrin a la producció de Neufels del Festival de Bayreuth

Klaus Florian Vogt, Lohengrin a la producció de Neuenfels del Festival de Bayreuth

Tornen les rates a Bayreuth si és que alguna vegada han deixat de ser-hi (segons el fantàstic llibre de Thielemannes passegen amb tranquil·litat casolana per els soterranis del venerat Festspielhaus.

Repeteixen tots els cantants, si bé no tots, a part de la insulsa i consolidada Elsa d’Anette Dasch que ha cantat tots els anys, de forma continuada.

En aquesta ocasió torna la intensa Ortrud de Petra Lang i ho agraeixo ja que la opció Susan McClean va ser del tot desencertada. Lang segueix la tradició de les grans Ortrud i encara que no arribi a l’alçada de les més venerades, honora la tradició, el rol i a Wagner, amb un cant incisiu, una interpretació intensa i una veu poderosa que voreja el crit en alguns aguts extrems, però que caracteritza a la perfecció un personatge tan malvat com agraït. Continua llegint

BAYREUTH 2013:EL VÍDEO DE DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Christian Thielemann al mític fossat del Festspielhaus de Bayreuth dirigint l'obertura de Der Fliegende Holländer el 25 de juliol de 2013

Christian Thielemann en el mític fossat del Festspielhaus de Bayreuth dirigint l’obertura de Der Fliegende Holländer el 25 de juliol de 2013

Avui, abans del segon apunt dedicat a les dues darreres jornades del Ring a Bayreuth, us deixo el vídeo de la inauguració, amb el Der Fliegende Holländer que ja va ser motiu del corresponent apunt, amb l’àudio.

Si escoltat resultava d’una mediocritat exasperant, vist resulta irritant, ja que hom podria pensar que la producció ajuda a que la mediocritat vocal quedi dissimulada per una proposta intel·ligent, brillant, també polèmica, per què no?, però que aporti alguna cosa d’interès, com va ser el cas de la producció de Claus Guth que vaig tenir la sort de in situ a la meva primera visita al Fiestpelhaus. Però aquesta de Jan Philipp Gloger és extremadament buida, fosca, avorrida, pedant i pretensiosa, sense que ni tan sols la direcció d’actors o l’impacte visual del muntatge tingui un punt on poder-nos agafar en el visionat d’aquesta proposta que mai m’hauria passat pel cap que fos la inauguració del bicentenari.

Personalment ja vaig exposar no fa gaire que no em sembla just que el públic hagi de pagar les sessions del psicoanalista del regisseur de torn, en format producció operística, on alliberen les seves neurosis. Continua llegint

22 DE MAIG: RICHARD WAGNER (1813-2013)

RICHARD WAGNER 22 de maig de 1813/2013

RICHARD WAGNER 22 de maig de 1813/2013

S’ha dit tot, s’ha sentit tot, s’ha discutit tot al voltant de Richard Wagner, per tant que millor que el dia que fa dos-cents anys del seu naixement deixar constància del seu llegat operístic, i que cadascú agafi el que l’interessi, trií i remeni. El llegat és incommensurable i més enllà del personatge i l’ideari (al final de l’apunt trobareu un enllaç interessant), queda per sobre de tot l’obra musical.

Us deixaré enllaços amb gravacions d’àudio i vídeo actuals, la més antiga prové de la ROH Covent Garden (Die Walküre 2005) amb Pappano fent front al Ring per primera vegada i amb la curiositat de comptar amb Irene Theorin com a Helmwige. La més recent é el Parsifal del MET (ja disponible a IFL amb anterioritat). Algunes versions no les havia deixat mai a IFL i d’altres em semblen prou bones per no proposar-ne de noves, hi ha alguna sorpresa i també hi ha l’evident dificultat en trobar cantants a l’alçada del repte vocal, sovint molt exigent i maltractat amb l’excusa, sempre discutible, de que ara no hi ha veus.

Conscient de que ens manquen alguns referents vocals que facin justícia a l’obra wagneriana, i que sobren alguns noms que més aviat ens fan nosa, no hauríem d’oblidar mai que l’obra wagneriana va ser trencadora i revolucionària  i que qualsevol intent d’encasellar-la en la tradició és una provocació al propi esperit wagnerià.

En les versions proposades he intentat que no hi manqués cap cantant actual de referència, ni cap director, des de Thielemann a Pappano, passant per l’imprescindible Barenboim, Nagano o Gatti. Òbviament la tria podria haver estat absolutament diferent, però he volgut amb el material disponible, més alguna novetat intentar abraçar el major nombre d’artistes wagnerians actuals.

Sent constructius i sobretot amb l’esperança que en el futur ens continua preservant nits wagnerianes glorioses, aquí us deixo la meva proposta de celebració i sempre ens quedaran les versions mítiques de l’època daurada, en el cas que aquesta proposta us sembli decididament deficient: Continua llegint

LICEU: BAYREUTH A BARCELONA, LOHENGRIN

Lohengrin 2 de setembre de 2012 Foto: IFL

Ahir diumenge va tenir lloc la segona i cabdal jornada wagneriana en aquest mini festival que les forces de Bayreuth ens presenten a Barcelona, amb el Lohengrin d’idèntic repartiment que el  ofert en el festival i amb l’avantatja de no tenir rates enutjant en mig de l’escenari. Això que té un aspecte positiu en estalviar-nos enrabiades improductives davant de produccions tan críptiques com absurdes, també els té de negatius, ja que ens obliga a estar permanentment atents a la part musical i vocal en absència de qualsevol acció escènica, i quan el cast és tan mediocre com el d’aquest Lohengrin això és extremadament perillós.

Els que acostumem a seguir amb devoció, malgrat la mediocritat regnant a Bayreuth, les transmissions radiofòniques any rere any, ja coneixem el nivell d’aquest Lohengrin i encara us diria més, per ràdio és molt pitjor, per tant sorpreses ni una. Calia comprovar fins a quin punt la mediocritat podia millorar o si un miracle ens podia salvar dels crits de Susan Maclean.

A l’apunt d’ahir crec que ja vaig dir que Sebastian Weigle malgrat no fer-me el pes com a director wagnerià, el trobava més apropiat per dirigir Lohengrin que Der Fliegende Holländer. També cal dir que Lohengrin és una òpera molt més interessant en tots els aspectes, però les característiques de Weigle el fan més idoni a la progressió dramàtica de Lohengrin, tan farcida de grans moments melòdics i d’expansió lírica per esplaiar-se a plaer. Continua llegint

LICEU: BAYREUTH A BARCELONA, DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Us confessaré que durant tot el dia d’ahir tenia aquell neguit que tan sols tinc en els grans dies, aquelles papallones a l’estomac de les grans efemèrides, i és que la visita del Festival de Bayreuth al Liceu és un esdeveniment d’impacte i de gran repercussió cultural. Cal doncs felicitar molt i molt a Joan Matabosch per aconseguir portar al Cor i l’Orquestra de Festival de Bayreuth, i perdoneu que insisteixi amb les meves dèries, però cal preocupar-se, i molt, ja que l’aspecte que oferia la sala del Liceu era molt trist.

El Liceu no ha pogut fer res més per omplir el teatre?. Estem segurs que s’ha fet tot i una mica més per omplir-lo?. S’ha fet la promoció adequada? S’han explotat totes les possibilitats de promoció internacional de l’esdeveniment?. Sent el Festival de Bayreuth una fita tan desitjada per tants aficionats, i anant tan buscades les localitats, no creieu que en un cap de setmana encara de període vacacional no haguéssim pogut omplir el teatre?. Malgrat que el Festival venia sense les produccions, no creieu que amb una promoció ben feta hi havia motius suficients per omplir-lo de gom a gom?, o és que potser sense Thielemann i Nelsons, en versió de concert i amb els repetiments anunciats, l’esdeveniment no té caràcter excepcional?

Tampoc m’ha semblat que la ciutat de Barcelona s’hagi abocat amb l’esdeveniment. Potser no calien els carrers i aparadors engalanats com l’any 1955 o potser la situació actual no ho permet, però davant d’un esdeveniment esportiu de primera, se’n fa més ressò que no pas a aquest que té un caràcter d’excepcionalitat sense precedents. Això sí, després volen que el nostre turisme sigui de qualitat i quan tenen una oportunitat per fer-ho possible, ni mu.

Amb una sala d’aspecte trist hem rebut l’entrada del cor i l’orquestra amb una llarga ovació, que s’ha incrementat intensament amb l’entrada dels solistes i sobretot de Sebastian Weigle, que és ben estimat per la majoria de liceistes. Continua llegint

L’ORQUESTRA DE BAYREUTH ES SOLIDARITZA AMB LA DEL LICEU

L’Orquestra del Festival de Bayreuth, que com tothom sap ocuparà l’escenari del Liceu a partir de dissabte vinent fins el dia 6 de setembre, en els cincs concerts previstos, s’ha solidariotzat amb els musics del Liceu i els acomiadaments i retallades que ha està patint en els darrers anys.

Aquí us adjunto la carta que han enviat als musics del Liceu Continua llegint

BAYREUTH 2012: EL VÍDEO DE PARSIFAL, HERHEIM I UNA OBRA MESTRA

Parsifal, acte III, producció de Stefan Herheim, Bayreuth

Finalment ja tenim aquí l’esperada i tan desitjada gravació del Parsifal a Bayreuth, en la producció de Herheim, un espectacle que des de l’estrena al 2008 va aixecar tanta admiració com sorpresa. En cap cas un rebuig frontal, ja que el que ens proposa és tan admirable com desconcertant i arriscat, però mai gratuït o provocador.

Utilitzar Parsifal, l’òpera més mística i simbolista de tot el opus wagnerià, per reconvertir-la en un immens compendi de la historia alemanya és tan genial, que d’entrada i després d’haver vist tota la proposta, necessita una prèvia reflexió. Herheim va més enllà de la redempció de l’esperit parsifalesc i allà on altres hi veuen lectures més etèries i metafísiques, ell sense renunciar a res, ho contextualitza en períodes concrets i decissius de la historia alemanya i ho situa al bell mig de Bayreuth, a Wahnfried, on la historia mateixa es va permetre passar-hi amb tota la controvèrsia i crueltat que la realitat evidència.

Cal conèixer en profunditat la historia alemanya en els darrers 200 anys, per no perdre’s detall de tot el que Herheim ens vol dir, tot i que la redempció aquí acabarà sent més política, quan en el Bundestag que apareix en el darrer acte (foto d’encapçalament), i com sempre succeeix en els muntatges d’aquest genial director, les peces aniran encaixant i fer-nos més entenedora la proposta.

No us negaré que tot plegat em sembli fins i tot pedant, però al final no em queda altre que rendir-me a l’evidència i a la força teatral agosarada i estimulant.

El resultat final, lluny d’esdevenir una totxana indigerible, és una dels espectacles més fascinants Continua llegint

Das süsse Lied verhallt (Lohengrin-Elsa; acte III, escena II)

Lohengrin acte 3 er., escena 2. Litografía de Franz Seraph Hanfstaengl                                               (Bad Tölz, 1 de març de 1804 – Munic, 18 d’abril de 1877)

Lohengrin (Richard Wagner)
Opera romàntica en tres actes
traducció Joaquim Pena
Barcelona, Associació Wagneriana 1926

Lohengrin

El càntic dolç finà, som ara sols,
per cop primer tot sols des que’ns hem vist.
Ara ,ben lluny dels mundanals sorolls,
ningú no’ns pot torbar dels cors l’encís.
Elsa, muller! Mon tendre i pur tresor!
Confia`m ja si és ben feliç ton cor! Continua llegint