Acostumo a llegir el diari mentre dino. Això de menjar sol i en un restaurant és molt avorrit.
Ja ho sé que llegir i dinar és incompatible, segons les normes d’educació rebudes tant a “can padres” com a casa. Les dues activitats eren incompatibles i es considerava aquest fet com del tot inacceptable. Però amics, sol i mentre espero que em serveixin, o entre plat i plat, trobo que és millor llegir que quedar-te mirant al infinit, al plat buit o escoltant la conversa de la taula del costat.
Cada dia un diari diferent i a ser possible, distint del que repasso a casa després de sopar.
Tot llegint el Avui d’ahir (30 de setembre), m’he topat amb aquest article, “De Guimerà a Tiefland“, si premeu a sobre hi accedireu. Un cop acabat de llegir he pensat, ja sé de què parlaràs aquesta nit a In Fernem Land, li faràs una carta oberta de benvinguda al Senyor Michael Boder. Si ho vaig fer al Sr. Marco, és just que a ell també li dediqui una.
Alguna de les interessants declaracions que fa, m’ha dona peu a fer alguna reflexió. Al final, un cop ha parlat del Tiefland ens diu:
“Com a nou director musical, Boder té clar que la seva prioritat és millorar la qualitat de l’orquestra, però va demanar paciència. “És important entendre que una orquestra està formada per persones i no és una fàbrica de cotxes. Els músics viuen amb el seu instrument, forma part d’ells mateixos, i fer evolucionar una orquestra és molt lent. L’únic problema pot sorgir quan un músic pensa que ja és prou bo, aleshores es queda aturat, però aquest no és el cas”. I va afegir: “Les millors orquestres del món no són a la Mediterrània. La Staatskapelle de Berlín i la Philharmonica de Berlín juguen una Lliga diferent a la Mediterrània, on el més rellevant són els cantants”.
Boder també va destacar “la situació envejable” que viu la ciutat, ja que la gent “no qüestiona el teatre”. “Mentre a Berlín es parla de tancar un teatre d’òpera, a Barcelona, si un polític digués que tanca el Liceu, segur que apareixeria apunyalat al port”.
Extitular de l’Orquestra de l’Òpera de Basilea, Bodel té un interès especial per la música contemporània -ha estrenat obres de Penderecki, Reimann i Henze-. “La introduirem al Liceu a poc a poc. D’aquí a un parell d’anys farem Le grand macabre de Ligeti“.
Benvolgut senyor Boder, deixi’m abans que res, donar-li la benvinguda i desitjar-li grans èxits en l’etapa que s’inicia amb aquest Tiefland de doble inauguració. De la temporada operística i de la seva tasca com a director musical del meu estimat Teatre.
Em fa una mica de pena que la seva prioritat, obvia per altre part, sigui millorar la qualitat de l’orquestra. Estem sempre en el mateix lloc, millorar la qualitat.
Si el seu antecessor hagués fet bé tota la seva feina, a vostè ara li tocaria la part més dolça de donar personalitat a una orquestra o de perfeccionar-la, però no, a vostè li toca el mateix que li va tocar al Sr. Weigle, perquè desenganyem-nos, estem on estàvem.
Si el mestre Weigle, a part de dirigir el millor que sap, que crec que és molt, hagués pres les atribucions que el càrrec de director musical també porten intrínseques, hagués hagut de fer una necessària neteja. Però no va voler o no va poder fer. Si aquesta feina no la va voler assumir i es va estimar més anar passant fins que li arribés un contracte a Alemanya i allà consolidar el que segurament serà el seu gran esclat, li ha deixat un bombonet enverinat.
Em sembla que el seu perfil és un altre. Vostè ja porta més anys a les esquenes i té força experiència en teatres d’òpera. Suposo que sap que la tasca que té al davant va més enllà de dirigir les funcions que li han encomanat, si és limita a això poc millorarem. Aquesta tasca soterrada, de hores i hores de treballs amb els musics, han de donar fruit en les òperes que dirigeixi vostè, però també quan es fa òpera italiana. Si amb el belcanto, que els darrers directors titulars del teatre han obviat, l’orquestra grinyola, no hauran servit per a res els esforços per obtenir grans resultats en Wagner, Strauss o el Ligeti que ens anuncia.
Mestre Boder, no veig per en lloc la situació envejable de la meva ciutat. Més enllà dels aspectes extra musicals que també em preocupen moltíssim, si em centro amb els temes de la seva competència, ja m’agradaria comparar-me amb Berlín i patir perquè està en perill un dels tres teatres que programen òpera a la ciutat. Aquí en tenim un i els polítics fan panys i mànigues per no augmentar la partida pressupostària de cultura, que té en el Liceu, la nineta dels seus ulls, per desesperació de la resta de institucions del país. Vostè ja veurà quan demani més diners per a la orquestra i per portar a terme les reformes que necessita, com els polítics que no tancaren mai el teatre, li giraran l’esquena o li diran allò tan nostrat de torni vostè demà.
Ja ho sé que les orquestres mediterrànies no son de Champions, bé alguna quan toca Verdi, li dona cent mil voltes a la de la UDL i li diria que el Lohengrin que vaig tenir ocasió de veure a la Scala amb Gatti de director, va ser de final de Champions, però no és això el que ara em preocupa. Al Liceu els cantants són molt importants i sobretot ara que comencen a passar tots els bons, estem molt satisfets, però l’orquestra ens preocupa molt. Estem anhelant que el nostre teatre pugui competir, a nivell orquestral, amb teatres que teòricament estan per sota del nostre, per prestigi històric, si més no.
Volem escoltar l’orquestra sense enrojolar-nos de vergonya i això no es fa tan sols amb dir-li a un músic que encara li manca nivell, segurament s’haurà d’ampliar la plantilla per tal de poder fer els torns necessaris que no converteixin als musics en funcionaris de la música que van a tocar d’esma, desmotivats i de manera rutinària.
Mestre Boder, encara que això no sigui de la seva absoluta competència, quan va venir el mestre Weigle ens va dir que volia fer un especial èmfasi en la direcció de l’òpera eslava. No es pot ni imaginar el salt d’alegria que vaig fer. Ingènuament vaig pensar que per fi tornarien al Liceu òperes del gran repertori rus, més enllà del Boris, i òperes txeques que no siguin del fantàstic Janacek.
Cada director, musical, general o artístic, com cada espectador abonat o no, té les seves predileccions. És important saldar els deutes pendents, a vegades per no sentir-nos inferiors, ves quina tonteria. De la mateixa manera que vostè separa les orquestres per àrea geogràfica, caldria pensar que al públic li passa el mateix i que no és el mateix el públic berlinès, que el parisenc o el barceloní. Voler-nos posar al dia del que es normal pels espectadors centreeuropeus és legítim, però cregui’m que també ho és, voler escoltar Mercadante, Meyerbeer, Paccini, Gounod o Rimski.
Ja ho anirà veient. El públic del Liceu és un públic molt agraït, passional i sorollós, al final i malauradament, durant les funcions. No es posi nerviós i sobretot faci treballar als seus musics amb entusiasme, creant unes expectatives de millora i creixement professional i artístic que els motivi.
Potser sense tantes expectatives de director jove i amb projecció, no s’ho prengui malament, però vostè ja té una edat i experiència, que crec que ens beneficiarà, podrà fer una tasca continuada i a més llarg termini, espero. Si notem millores, no s’amoïni, som molt agraïts. El mestre Weigle li podrà dir com l’aplaudíem i bravejavem quan hi va posar molt interès. Després quan ja va mirar més enllà de les Rambles, el desànim es va apoderar del director, de l’orquestra i del públic i així és on ens trobem ara.
Recordo la “seva” Khovanshchina que va dirigir, com un dels millors espectacle d’aquella temporada. Per lo que vaig escoltar a l’assaig de Tiefland, tot i que els temps emprats no em varen acabar de fer el pes i esperaré a les funcions d’abonament per dir-hi la meva, el so amb va semblar molt treballat i pulcre.
Mestre Boder, més enllà dels 100 dies que s’atorga als governs per començar a valorar les seves accions, els liceistes tenim moltes ganes que es trobi bé entre nosaltres, que no vulgui marxar al tercer any d’haver iniciat aquest projecte, que tingui moltes iniciatives i molta empenta per portar-les a terme i que ben aviat notem un nou aire, un nou so, un nervi i un entusiasme, que en aquestes dues darreres temporades hem trobat a faltar.
Bona feina Herr Boder, de tot cor.
IN FERNEM LAND 
Ximo siempre combativo pero afectuoso,me sumo. ¡bravo¡ besos
M'agradaM'agrada
Ximo, no quiero ser agorera, pero me parece que todo eso que pides lo tienes crudo. Eres un poco ingenuo.
Este teatro germanizante, quiere olvidarse de cierto repertorio, que fíjate que curioso, es el que más interesa al público. Pero el público es ignorante, zafio, carca y retrogrado.
Nunca me han gustado las consignas de ningún tipo. Ahora eso es bueno, ahora eso es malo y nosotros siempre a remolque.
Ahora nos harán Ligeti, cuando a Ligeti ya se le ha pasado el arroz y prácticamente no se programa en ningún teatro.
Las deudas pendientes pasadas, pasadas están. No se enteran de nada.
Que nos estrenen obras de compositores catalanes, como este año, o madrileños o norteamericanos y que se dejen de obras seriales y otros inventos de la horrible década de los 60’s y 70’s.
Si hemos de rescatar obras del pasado, con lo que tienen desde Monteverdi hasta principios del XX, llenan temporadas hasta el infinito.
Luego te diré algo sobre Kaufmann, voy un poco liada.
M'agradaM'agrada
Ximo,
Tan de bò algú li faci arribar la teva carta i te la contesti.
Si fos així ja ens en faràs cinc cèntims.
M'agradaM'agrada
Ximo, tu misiva es espectacular: dices lo que piensas o lo que intuyes de una forma elegante pero incisiva. La verdad e que no se nada de los intríngulis que se fraguan en el Liceo, se de otros en diversos ámbitos, siempre molestos y causantes de falta de universalidad… En cuanto a lo que dice Chusco del público zafio, ignorante, etc, afortunadamente no me encuentro en esta dimensión porque hace muchos años que no he ido o no he podido disfrutar de nuestro Gran Teatro y las obras que se representan… ¿a qué se debe este elitismo tan exacerbado? Me gusta la música por encima de todo, la interiorizo pero no se me ocurriría nunca juzgar a nadie… La música es patrimonio de la Humanidad: hay que velar por su mejor presentación como haces tu Ximo, pero los de a pie… que vols que et digui!
M'agradaM'agrada
Suerte Maestro, la necesitará. Ximo ¿y el resultado del concurso?. Nos tienes en vilo.
M'agradaM'agrada
No me gusta polemizar y casi nunca lo he hecho en este blog, pero si ser germanizante en lo que a la ópera se refiere es ser ignorante, zafio, carca y retrogado lo debo ser. Además de la ópera eslava , alemana y rusa, me gusta que se programe a Ligeti, me encantó Death in Venice y me parece saludable que algunas veces dirija escenicamente Bieito. El viernes asistí en el Met a una representación de Don Giovanni y pese a la gran calidad de la orquesta y los cantantes la escenografía me pareció digna de todos esos adjetivos que deben encuadrar en mi personalidad operística.
Respecte a l’orquestra lo mes important es que el compromís del nou director vagi mes enllà dels quatre anys i pugui fer i desfer. Estic segur, Ximo que la teva missiva arribarà a qui te d’arribar, que la orquestra millorarà i tu hauràs estat part de aquesta millora.
M'agradaM'agrada
Buenas tardes.
Seguramente me expresado mal o quizás se han interpretado mal mis palabras.
Yo no digo que el público sea zafio, ignorante, carca y retrogrado, lo digo, pero pensando que ustedes interpretarían que es lo que creo que la dirección del teatro piensa, de todoa aquellos que creemos que la germanización de las temporadas es excesiva y que la proliferación de ciertos títulos y autores en detrimento de otros, no se justifica en aras de las deudas históricas del teatro.
Las deudas son muchas, pero la actual dirección del teatro solo quiere saldar unas. ¿Para cuando la reposición y estreno de las óperas de Menotti, por ejemplo? Es una deuda histórica, aunque el Sr. Pamias en eso, era mucho más moderno, atrevido e imaginativo, que los actuales gestores.
El Sr. Pamias con el presupuesto de estos y el saldo de la posible deuda a cargo de la administración, haría la mejor temporada del mundo. Estoy segura.
Lamento que alguien haya pensado que mi opinión era que el público fuera todo eso. Yo creo que la dirección cree que el público es eso, y que ellos nos tienen que educar y enseñar, lo que tenemos que ver y las deudas históricas que debemos asumir.
Yo religiosamente asisto a todas las funciones de mi abono y repito algunas otras, si el cambio de reparto me parece interesante. Lo veo todo, pero creo que tengo el derecho al pataleo, cuando las cosas no me parecen bien.
Repito, mil excusas, principalmente a Josefina y Amfortas, aunque pudiera haber otros que habiendo interpretado lo mismo, se hayan sentido insultos por este comentario.
Aprovecho para decirle a Amfortas que tampoco me gusta el Don Giovanni del MET, pero que ya firmaría tener una temporada así, tan variada en títulos, artistas y producciones.
Ximo, disculpa.
M'agradaM'agrada
Comparteixo completament el que dius a la carta. Jo només espero que un dia se sàpiga què passa realment en aquella orquestra, i entre els músics, el director titular i la direcció del teatre. I de pas: per què no ha tornat De Billy? Per què els dos últims anys Weigle ha rendit tan poc?
Suposo que tot plegat no és publicable, però estic segur que no és fruit de la casualitat ni de la deixadesa, sinó que hi ha una raó concreta.
M'agradaM'agrada
Apenas conozco el GTL como espectador, y nada de sus entresijos. Hasta donde puedo opinar no me gusta la dirección de Weigle, y por lo que se ve no ha mejorado a la orquesta.
Me gustaría ser capaz de escribir una carta como ésta. Correcta y exigente: la opinión de un ciudadano.
También me encataría recibirla, y leerla escuchando al gran Ligeti.
M'agradaM'agrada
Ximo avui torno a estar totalment d’acord amb tu.Tant en el que fa a la per tots desitjada progressió de l’orquestra com en la possibilitat de programar óperes oblidades de totes les latituds.Esperem l’arrivada de canvis positius a la nostra orquestra.Jo em conformaria amb el nivell de la de la Scala amb la cual compartim mediterraneitat…
M'agradaM'agrada
Amfortas!!! casi t’haig de donar la benvinguda, ben retrobat. Esperem crònica d’aquest Don Giovanni i d’altres coses que deus tenir amagades.
Chusco, dius coses molt interessants i que fomenten la discussió, això m’agrada, malgrat que potser es poden interpretar les teves paraules de manera més tensa del que potser tu mateixa vols. Jo no t’haig de disculpar de res, tu mateix amb la teva explicació ja has deixat el teu posicionament força més clar i has encetat un tema prou interessant. El Liceu del empresari Pamias, gràcies per donar-me idees.
Ligeti no és el compositor que em faci trempar, precisament i potser m’estimaria més veure tots els altres que es mencionen en aquest post que no a ell, però caldrà que veiem aquest Le Grand Macabre, per parlar amb coneixement de causa.
M’agradaria veure a l’orquestra feliç amb el nou director, de la mateixa manera que veig a la OBC eufòrica quan el Oue els dirigeix. Vull això, la resta vindrà sola. Oue no és el millor director del món, però ara és el millor director per la OBC, doncs vull que Boder sigui el millor director per l’orquestra del GTL.
M'agradaM'agrada
Ximo,
con tu permiso – espero me lo concedas -, no tengo otra manera de hacerlo que esta: gracias por la explicación, Chusco, lo he entendido mal. No obstante, ¿te das cuénta cómo los “intríngulis” pueden afectar a muchos? Me he metido en un mundo que desconozco pero la música está por encima de todo. Gracias porque estoy aprendiendo muchas cosas…
M'agradaM'agrada
Pienso, después de conocer a algunos músicos de “foso”, que lo que les pasa, aparte de la calidad de cada uno, es que necesitan varias veces al año subir al Bühne, para sentirse también protagonistas, ellos, del arte de la música.
En Milán, lo llevan practicando desde hace muchos años, y se sienten valorados, al igual que los de Berlin, y Dresde y……., de Wien no hace falta recordar, que son la superplantilla de la Wiener Philharmoniker, que por turnos, bajan al foso de la Staatsoper a dar calidad a lo que se hace.
Pienso que en el Liceu, se deberían de ofrecer cinco o seis Conciertos por Temporada de la Orquesta, con Directores importantes, y repertorio atractivo para el público.
La Orquesta subiría muchísimo su nivel si se sienten un poco más protagonístas,que la rutinaria tarea de foso de acompañamiento a los divos.
toni
M'agradaM'agrada