No fa gaire vaig portar a In Fernem Land a Pavol Breslik, el jove tenor txec que comença a despuntar. Avui torna per la porta gran, acompanyat de Olga Borodina i Ildar Abdrazakov, per interpretar sota les ordres del gran Riccardo Muti, la simfonia dramàtica Roméo et Juliette d’Hector Berlioz. La part de tenor és curta, però l’ocasió és important i els artostes que l’acompanyen, de primeríssim nivell.

El concert va tenir lloc abans d’ahir (7 de novembre de 2008) a la sala de Residenz de Munic, dins la temporada de l’orquestra de la capital bavaresa.

Aprofitaré per parlar-vos una mica d’aquesta obra tan poc interpretada a casa nostre. De fet l’obra de Berlioz l’escoltem escadusserament en els nostres auditoris i teatres i quasi sempre limitada a la simfonia fantàstica, a l’obertura del Benvenuto Cellini, i alguna vegada La Damnation de Faust, però poca cosa més.

S’anuncia Les Troyens per inaugurar la propera temporada del Palau de Les Arts de València (això si que és un golàs amb tota regla).

Berlioz no hi ha cap dubte que és un músic atípic, avançat al seu temps, agosarat en les formes i en el fons.

La simfonia dramàtica Roméo et Juliette es va anar gestant en l’estada del compositor francès a Itàlia. Per la seva estrena va ser essencial l’aportació de Paganini, contribuint en una gran suma de diners (20.000 francs) per tal de que Berlioz pogués escriure i estrenar l’obra. Paganini va quedar meravellat quan va escoltar el Harold a Itàlia i va declarar a Berlioz el successor de Beethoven, agenollant-se davant seu, en un gest una mica teatral però prou significatiu.
L’obra es va estrenar el 24 de novembre de 1839 a la sala del Conservatori de Paris. A l’estrena hi va assistir Richard Wagner a qui aquesta obra el va influenciar notablement per la gestació del seu Tristan und Isolde.

L’obra tindria una revisió arran de l’estrena a l’any 1946 a Viena. La primera vegada que es tornava a interpretar després de l’estrena. L’edició definitiva, la que coneixem ara es va publicar a l’any 1947. El títol complert és, Symphonie dramatique avec Chœurs, Solos de chant et Prologue en récitatif choral, composée d’après la Tragédie de Shakespeare’.

La simfonia és un homenatge a Beethoven i més concretament a la novena.

Paganini no va poder veure l’estrena de l’obra, que tan generosament havia finançat, doncs va morir abans.

El llibret de l’obra es deu a Émile Deschamps, el qual va fer canvis respecte a l’obra shakespeariana.

Berlioz no destina a les veus solistes els personatges principals de l’obra. Els encontres amorosos de Roméo i Juliette son interpretats per l’orquestra.

El dos solos inicials destinats a la mezzo i al tenor són de caire narratiu i l’escena final de Père Laurence és correspon a la reconciliació de les dues famílies enfrontades.

L’obra està estructurada en tres parts i 7 moviments:

PART I
1. Introduction – Prologue – Strophes – Scherzetto
PART II
2. Roméo seul – Tristesse – Bruit lointain de bal et de concert – Grande Fête chez
Capulet
3. Scène d’amour
4. La Reine Mab, ou la Fée des Songes (Scherzo)
PART III
5. Convoi funèbre de Juliette
6. Roméo au tombeau des Capulets
7. Final

Els intèrprets de la versió que us deixo són:

Olga Borodina – Mezzosopran
Pavol Breslik – Tenor
Ildar Abdrazakov – Bass

Chor des Bayerischen Rundfunks
Einstudierung: Peter Dijkstra
Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks
RICCARDO MUTI

Us deixo el fragment del pròleg amb les intervencions del solo de la mezzo, interpretat per Olga Borodina i la intervenció del tenor amb el cor, cantada per Pavol Breslik.

Si voleu baixarvos tota la smfonia us deixo el enllaços.

• CD1 (núm. 1,2 i 3)
• CD2 (núm. 4,5,6 i 7)