IN FERNEM LAND

VLADIMIR COSMA: MARIUS ET FANNY amb Alagna i Gheorghiu


Vladimir Cosma és un compositor francès, nascut a l’any 1940 a Bucarest. Els orígens musicals de tota la seva família va marcar la carrera musical. A Bucarest va estudiar violí i composició i va voler ampliar els estudis marxant a estudiar a l’École Normale de Musique de París amb Nadia Boulanger.

Des de l’any 1963 que es queda a viure a França, començant a obrir el seu camp d’interès musical, cap al jazz, la comèdia musical o al cinema on dedica gran part de la seva obra compositiva.

A l’any 1967 li sorgeix la primera oportunitat de musicar una pel•lícula, Alexandre le Bienheureux de Yves Robert. Amb Robert s’estableix una relació intensa durant al llarg de més de trenta anys, amb pel•lícules com Le grand blond avec une chaussure noire (1972), Un Élephant ça trompe énormément (1975) o Montparnasse Pondichery (1993).

Les seves fàcils melodies el porten a situar-se al capdavant dels músics francesos, amb treballs per a la televisió, com la sèrie del any 1976 Michel Strogoff (basada en la novel•la de Jules Verne) obtenint un èxit notable el tema de Nadia, que el va portar a situar-se com el número 1 de vendes.

La col•laboració amb les comèdies de Francis Veber encara li donen més fama, amb films com La Chèvre (1981) o Le Dîner des Cons (1998).

A partir dels anys 80 comença a treballar amb grans orquestres simfòniques però la seva música sempre té el segell personal del seu melodisme, molt influenciat per Michel Legrand, amb tocs sofisticats de Mancini.

Un dels treballs més reconeguts popularment, també per l’èxit de la pel•lícula, va ser Diva (1981), on Cosma s’apropa a la música d’Erik Satie i les seves conegudes Gymnopédies.

Les seves cançons, moltes amb el lletrista Jeff Jordan, li han donat el reconeixement popular, però Cosma també és autor d’obres simfòniques com un concert per a trompeta i orquestra, o el de violoncel (Oblique pou violoncel et orquestre).

Per a la pel•lícula Le 7éme cible va escriure un petit concert de 7 minuts per a violí, que posteriorment va ampliar per tal de que fos interpretat a les sales de concert.


Cosma també és l’autor d’una òpera, Marius et Fanny que es va estrenar l’any passat a l’òpera de Marseille. Basada en l’obra de teatre Marius de Marcel Pagnol estrenada amb éxit clamurós el 9 de març de 1929 i interpretada per Raimu. Posteriorment portada al cinema a l’any 1931per Alexander Korda i interpretada pel mateix Raimu, suposa un dels primers grans èxits del cinema sonor francés.

Cosma composa una música pel relat de Pagnol, amb el seu habitual melodisme entenedor. D’un obra del segle XXI potser s’espera quelcom més que una comèdia costumbrista més propera a una opereta desfesada que a una obra del nostre temps. De ben segur tindrà l’acceptació de part del públic més aviat ancorat en el passat, però és obvi que les noves creacions operístiques han de tenir un altre concepte musical i escènic.

Sébastien Guéze (Marius) i Karen Vourc'h (Fanny)

Sébastien Guéze (Marius) i Karen Vourc

L’obra la varen estrenar el tenor Sébastien Guéze i la soprano Karen Vourc’h, però per l’edició en DVD han estat Roberto Alagna i Angela Gheorghiu els que s’han posat a cantar les melodies de Cosma, com si fossin Sasha Dystel i Mireille Mathieu.

Jo us deixo el duo, gentilesa de Foly90, on podreu apreciar que la posada en escena és tot lo kitsch que la concepción musical de l’obra requereix.

Música agradable, per una obra més pròpia dels inicis del XX (potser aleshores ja l’haguéssin titllat d’antiquada), que d’aquest segle XXI. La posada en escena no pot ser més provinciana.

Ara us deixo dos youtubes (àudio), gentilesa de floriatosca27 amb dos fragments més d’aquesta òpera. L’ària de Fanny “Est-ce le monde qui s’écroule”, cantada per Angela Gheorghiu

Escolteu ara a Roberto Alagna (Marius), cantant “Loin vers un autre destin”.

No espero que us torneu bojos escoltant aquesta novetat (?), però és una curiositat que crec que val la pena portar al bloc.

4 comments

  1. Roberto

    El pasado jueves 6, la cadena de TV francesa Arte emitió esta ópera, curiosa donde las haya, y tuve la suerte de verla. Pensaba que no se había editado el Dvd, ya que en las tiendas virtuales no aparece de momento. Quizás por lo inesperado de la propuesta, la representación me gustó bastante. Yo recordaba la película “Fanny” con Leslie Caron dirigida por Joshua Logan, que a su vez también había dirigido el musical del mismo nombre con Ezio Pinza que ya había participado en “South Pacific”. “Marius” y “Fanny” forman parte de la llamada “trilogía marsellesa” de Pagnol que se cierra 20 años más tarde con “César”, el hijo de esta pareja. Lo dicho, esta ópera es toda una curiosidad. Por cierto, ¿para cuando una cadena de televisión en España como “Arte”?

    M'agrada

  2. OLYMPIA

    Efectivament com diu en Roberto cal pensar en la Fanny d’en Joshua Logan, una pel·lícula romàntica feta en rigorós “technicolor” on Leslie Caron era la Fanny, Horst Buccholz en Marius, Maurice Chevalier un senyor molt ric de Marsella i el gran Charles Boyer com a pare d’en Marius. Sempre més he associat la ciutat de Marsella a Fanny -també a El comte de Montecristo-i és ue la parella protagonista era molt reeixida.

    Marcel Pagnol, gran amic d’un altyra escriptor important: Albert Cohen, seria un autor a revisar.

    M'agrada

  3. chusco

    Este aire de descargador de muelle le sienta la mar de bien a Alagna.
    Yo no sé vosotros, pero a mi me da la sensación que Alagna usa y abusa del portamento.
    La Gheorghiu en cambio, está espléndida de voz. Hace las mil y una monerías habituales en ella, pero la calidad vocal es apabullante.
    La música me ha gustado, será todo lo fácil que quieras, pero tiene calidad y para oir según que experimentos, lo prefiero.
    Yo debo ser una “ancorada al segle passat” (pero el segle passat es el XIX, imagínate mi “anclamiento”)

    M'agrada

  4. alex

    Coincido con Chusco, que la Gheorghiu aún con algún exceso escénico , vocalmente está espléndida.
    A Alagna incluso en esta obra , se le nota tocado vocalmente, además con excesivo oscurecimiento no sé si artificial y un timbre carente de brillo pese a que su fraseo es ejemplar.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: