És normal en aquesta època refredar-se. Avui situaria la congestió en la fase ascendent d’un procés no per sabut, menys molest.
Primers símptomes, explosió, fase decreixent, petites molèsties i a punt per tornar a rendir al 100%.
Molt probablement aquesta recuperació o la de petites molèsties, coincidirà amb el dia de retornar a la feina, és a dir el magnífic dilluns que ja m’està esperant i això vol dir que el cap de setmana és presenta espès.
Avui el post s’acaba aquí, no hi ha més paraules. No diria que és un post de manteniment, més aviat és un post de resistència. Quan s’editi, espero estar dormint i eliminant toxines, mitjançant les suades pertinents, amb l’ajuda de les herbes i els paracetamols necessaris.
És per això que he buscat alguna cosa que no tingués paraules, alguna cosa que amb un oh oh oooooooooh, oh oh oh, oh oh oooooooooooh, ni hagués prou.
Podia triar la Bacchiana de Villalobos o el Vocalise de Rakhmàninov, és clar que millor que un vocalise hauria hagut de cercar alguna peça titulada gargarise, però desconec si hi ha hagut algú, potser Carlos Santos? que hagi fet alguna cosa similar.
I del Vocalise de Rakhmàninov he triat una versió molt elegant i reposada, com requereix aquesta delicatessen. Dame Kiri te Kanawa, la més selecta de les sopranos de la dècada dels 70’s i 80’s, ens ofereix una versió elegantíssima en el ROH, en motiu de la Winter Gala de l’any 1994.
Potser un altre dia faré versions comparades, ja que dins del marc de l’elegància i el distanciament aristocràtic que requeix aquest lied, també hi caben els matisos.
Demà, si estic millor, us proposaré el Concurs del mes de novembre. Com passa el temps!
Us desitjo una bona diada de Santa Cecília, patrona de la música.
IN FERNEM LAND 
Gràcies per la delicatessen! Un espai de pau mentre lliures el combat del teu malestar físic. Que et milloris Joaquim! Espero que Santa Cecilia, agraïda a la teva dedicació, et porti de la mà.
M'agradaM'agrada
Feliç diada de sta.Cecília, patrona de la MÚSICA, a tothom!
Millora’t Joaquím!
Cordialment!
Xavier
M'agradaM'agrada
Que et millores prompte, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Desitjo et recuperis aviat i veure’t demà al Liceu.
M'agradaM'agrada
Gràcies, es una delicia!! Millora’t.
M'agradaM'agrada
Sembla que el pitjor ja ha passat, però un refredat requereix el seu temps.
Isolda, ja ho veurem això de demà. La veritat és que aquest concert Handel, que misteriosament s’ha convertit en un tripartit (Gluck, Handel i Respighi)ha perdut part del interès inicial, però si no estossego, potser si que acabi venint. Ja veurem
Gràcies pel interès i bona diada de la música.
M'agradaM'agrada
Ohhh, ximo, m’has robat el proper post que pensava escriure! 🙂 Precisament pensava parlar d’aquesta magnífica peça.
Tot i que Rachmaninov va escriure el Vocalise per a soprano, més d’un tenor s’hi ha atrevit, i us deixo el link per escoltar el genial Kozlovsky.
M'agradaM'agrada
Esto es una maravilla, sin duda con esta música vencerás al constipado y a lo que sea.
Que te mejores y muchísimas gracias!
M'agradaM'agrada
A la senyora Kiri Te Kanawa la vaig veure i escoltar al Palau ja fa uns quants anys i, malgrat que el concert va tenir moltes crítiques perquè semblava voler complaure d’una sola tongada als palauistes i als liceístes, a mi em va entusiasmar. És un plaer que ara me la facis recordar en aquest Vocalisé.
Tingues cura del refredat, Joaquim.
M'agradaM'agrada
pues si, mas que ohhhhh y ahhh no puedo decir 🙂 solo que mejores rapido!!! y tomate unos tes calientes y abrigate bien 🙂 un abrazo
M'agradaM'agrada