Patrick Alfaya, gerent de l'OBC
Benvolgut Sr. Alfaya, em prenc la llibertat d’escriure-li una carta oberta, per tal de fer-lo coneixedor de la perplexitat, encara no assimilada, que ens ha produït a molta gent coneguda i altres que s’han començat a posar en contacte, mitjançant aquest bloc o el correu a disposició de tots aquells que ho vulguin fer de manera privada, en referència als comentaris que s’han escrit, com a conseqüència del últim concert de l’OBC i el seu director titular, en aquest bloc.
Entrades relacionades:
Millor que vostè no ens ho podrà dir ningú. És cert que s’està buscant un substitut pel mestre Oue?, o per altre part, acabarà el seu contracte vigent?.
Suposo que de ser certa la suposada rescissió abans d’hora, vostè és conscient de les repercussions que això tindria en el públic, que deixi’m dir-li, si és que no ho ha notat, es deleix per la majoria de les direccions que el mestre Oue fa amb la seva orquestra, és a dir, la nostre orquestra.
Jo feia molt temps, potser hauria de remuntar a els primers anys del mestre Decker, per recordar un entusiasme dels musics en vers el seu director, com succeeix ara.
Vostè no creu que els músics són els que tenen el poder de decisió més important, per tal d’escollir quin han de ser el seu director?. Això succeeix en totes les orquestres del món, perquè a Barcelona això ha de ser diferent?.
És cert que els musics han fet una votació i el 90% volen que el mestre Oue es quedi?
Trobo que és força estrany que això ho hagi sortit a la premsa i que per contra, totes les crítiques que apareixen en un diari de molta difusió a la ciutat, dels concerts del mestre Oue, siguin sistemàticament negatives. No li sembla que tot plegat fa un cert tuf?
Sr. Alfaya, estic equivocat si penso que uns musics entusiasmats i motivats pel seu director fan art i si al contrari tenen al capdavant un director imposat, es tornen uns vulgars funcionaris?.
Ja ho sé que vostè no em contestarà i no farà pública una cosa que encara està soterrada en les clavegueres més fosques de tot un entramat estrany i incomprensible per tot aquest públic que sembla que no compti per a res, però que en acabar els concerts, ja siguin els de divendres, dissabtes o diumenges, roman a l’espera que el mestre surti per tornar-lo a bravejar i aplaudir.
Quantes vegades ho havia vist això Sr. Alfaya?.
És possible que certa part de la crítica l’influencií per sobre del que pensen la majoria d’assistents als concerts. Potser la crítica està pagada per les mateixes persones que desitgen un altre tipus de direcció. El públic no està pagat, el públic paguem per fruir de vetllades que voldriem sempre memorables. S’ha donat compte de la gran diferència?
Vostè escolti el que diuen els abonats a la temporada, altres musics, altres directors, crítics, musicòlegs, directors de corals, els solistes que hagin passat en les darreres temporades i el que faci falta, però si ja han decidit que al mestre Oue no se li renovi el contracte, ho hauran d’explicar molt bé i és molt possible que tot i així no convencin a ningú, perquè privar al públic de l’emoció que transmet el mestre Oue al musics i al públic, és gravíssim, incomprensible i absurd.
Ha pensat el que podria succeir si els abonats, desencisats per un canvi inexplicable, deixessin els abonaments?. Quin percentatge d’ocupació del Auditori és degut als abonats, Sr. Alfaya? Em podria dir si des del nomenament d’Eiji Oue com a director titular de l’OBC, l’assistència als concerts ha augmentat?. Jo sense tenir les xifres de manera contrastada, però com a habitual als concerts, em fa tot l’afecte que si, que l’assistència és més nombrosa i sobretot més entusiasta.
Si vostè s’estima més tenir una orquestra avorrida i buròcrata, sense esperit, vagi a saber amb quina finalitat, ha de canviar el director actual. Tornin a equivocar-se com quan va marxar el mestre Foster i potser aconseguiran posar al capdavant de la primera orquestra de Catalunya a un director ben posicionat en el rànquing de privilegiats per l’administració, però mai un director que doni relleu a l’orquestra, a la ciutat i al País.
Si tot el que s’ha dit fins ara en aquest bloc no s’ajusta a la veritat, i tenim assegurada la continuïtat del mestre Oue amb l’OBC fins acabar el seu contracta, li pregaria que ens ho fes saber. Cregui’m quan li dic que molts, molts més dels que jo mateix penso, li estaríem molt agraïts.
És clar que després del tractament rebut pel mestre Decker, privant-lo del merescudíssim concert de comiat, em puc imaginar el pitjor. Tampoc l’acomiadament del fins ara primer violí, el mestre Ángel Jesús García, fent un parlament de comiat amb alguna recriminació soterrada, em dona gaires esperances.
No cal que li digui que estic a la seva absoluta disposició i si el que aquí s’ha dit no s’ajusta a la veritat, li prego em sàpiga disculpar per haver-me deixat endur per comentaris i correus electrònics que mai faré públics, on se’m comunica tot el contrari.
IN FERNEM LAND 
M’adhereixo aquest comunicat i espero i desitjo que el mestre Oue continuï al front de l’Orquestra
Ciutat de Barcelona.
M'agradaM'agrada
M´adhereixo a la carta oberta dirigida al Sr.Alfaya per la absoluta credibilitat i just criteri que em mereix qui l´envía i exposa amb suficients i autèntics arguments que a tots els amants de la música ens incubeix.
M'agradaM'agrada
Joaquim, he arribat a la teoria que vivim en un país autodestructiu, on el politiqueig és constant i basat en la por d’uns mediocres a perdre la cadira. Per què tots els directors acaben tenint sortides en fals? Decker, Foster, De Billy… I eps! això no és patrimoni de la música clàssica. Apliqui’s també al Barça, per exemple, o a moltes institucions culturals.
M'agradaM'agrada
Aquí deixo la meva adhesió a tot alló que es diu en aquesta carta al Sr.Alfaya
M'agradaM'agrada
Jp també deixo la meva signatura a la carta que en Joaquim dirigeix al Sr. Alfaya i que desitjo sigui ben aviat contestada.
M'agradaM'agrada
Y aquí te dejo tambien la mia. Espero que se clarifique la situacion de Oue.
M'agradaM'agrada
Que bonito sería poder publicar esta carta en algún diario ! ! !
Ojalá hubiera mas personas como usted, Sr. Joaquim. Todo mi apoyo,y muchos ánimos para continuar con su expléndido blog.
M'agradaM'agrada
Propongo que si finalmente despiden a Oue, los señores profesores de la orquesta tengan a bien darle una serenata al señor Alfaya todas las noches (las cuatro de la madrugada sería una hora perfecta) como agradecimiento.
XD
Mks.
M'agradaM'agrada
Por los previos comentarios que he hecho en los diversos posts al respecto, creo que está claro que subscribo el contenido de esta carta y me adhiero a cualquier paso que se haga al respecto.
No obstante, llegado el momento, habrá que prescindir de los seudónimos.
M'agradaM'agrada
Estic completament d’acord amb Colbran faci el que es faci donarem la cara amb noms i cognoms.
Però realment estic una mica decebuda, pensava que aquest comentari tan ben escrit i explicat tindria més ressó entre els afeccionats a la música, sobretot per nosaltres els teus seguidors, admiradors del teu treball,
sempre compromés per les causes perdudes.
Espero una reacció massiva, per bé de tots i particularment per tu. T’ho mereixes!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies a tots pel recolzament.
Isolda, encara en sentirem a parlar de tot plegat. Al bloc tothom es mobilitza més per causes operístiques, els temes de l’OBC, malauradament queden menys evidents, però estic segur que això no ha acabat aquí. De fet hi han dos articles oberts amb el tema Oue i on es van deixant comentaris.
També he rebut mails privats, que no faré públics, però que em donen informació del que està passant a l’OBC.
Jo també desitjaria una allau de adhesions, però no crec que estigui tot dit i mira, encara no tinc la sensació que aquesta sigui una causa perduda, tot i tenir, molt mala pinta.
M'agradaM'agrada
Jo opino com el Colbran, les adhesions anónimes (i els nicks ho son, fora del àmbit del blog) no tenen el mateix valor que una recollida de signatures amb nom, cognom i DNI. O bé una allau de correus electrònics, amb el mateix texte, inundant alguna adreça de email, o varies. Això és bastant fàcil d’organitzar. Ah, i uns banners amb logo i lema perquè els altres blogs poguem donar suport i difondre més la campanya. Compta amb mi pel que calgui, Joaquim.
M'agradaM'agrada
ai, m’he oblidat, podriem fer xapes per repartir entre el públic!
M'agradaM'agrada
Per començar, no crec que aquesta sigui una causa perduda, per causes perdudes no cal lluitar.
Però el que si cal és donar més resò a aquesta campanya. Ha d’arribar als mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV).
– L’enviament de correus electrònics s’hauria de fer al Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i al director de l’OBC.
– Recollida de firmes a l’Auditori abans de començar un concert, segurament que la majoria del públic firmaria, repartint el text de la carta oberta al senyor Alfaya o un altre text.
– Desplegament d’una pancarta a dins de l’Auditori, etcètera.
Previ a aquestes accions s’haurà d’enviar una nota de premsa a tots el mitjans de comunicació, explicant l’bjectiu de la campanya.
Joaquim, per qualsevol d’aquestes accions o altres estic a la teva disposició.
M'agradaM'agrada
Segurament, aquests dies no són els millors per a fer una crida com aquesta: hi ha gent de vacances, desconnectada… No jutgeu encara el ressò, que és aviat.
Per part meva, ja vaig dir-ho: no puc acabar de creure-m’ho. Potser vosaltres teniu més informació per a confirmar que, realment, hi ha aquesta intenció de cessar el director o no renovar-lo. Sigui el que sigui, és un error: en molts anys que he seguit l’OBC/OCB, mai no havia sentit una resposta de l’orquestra de tanta qualitat com amb aquest titular; mai el públic no s’havia quedat a aplaudir-lo després (ni al titular ni al convidat il·lustre, val a dir-ho); mai havia pogut pensar que, finalment, l’orquestra estava en el bon camí de poder arribar a ser realment de primera fila. Fins ara: i ara, justament, quan això comença a ser possible, em dieu que s’acaba? Seria el cas més absurd sentit mai: en altres d’anteriors, no va ser igual: Foster va arribar al final i tots, llavors, teníem la sensació que calia algú diferent, que ell ja havia arribat al seu màxim nivell; amb Billy al Liceu, hi havia “problemes de comunicació” i l’home no podia treballar a gust; amb Decker, va haver-hi problemes interns i, la veritat, el públic estava dividit: n’hi havia entusiastes i molts detractors… Amb Oue no passa res de tot això: al contrari, per primer cop hi ha unanimitat per totes bandes. El somni de qualsevol gerent d’orquestra comença a fer-se realitat.
Per això se’m fa difícil creure-ho, de bo de bo. No és que desconfiï de les fonts: és que és tan absolutament absurd, que no pot ser veritat.
Si arriba al gerent, jo ho torno a dir, i va de bo: si Oue marxa sense voler-ho, abandono els dos abonaments que tinc i faig campanya perquè d’altres ho facin. Així de clar.
M'agradaM'agrada
Un moment amics.
Parem-nos a reflexionar una mica.
Tot el que sé, m’ha arribat per una via impossible de revelar, m’enteneu oi?
De moment no hi ha cap comunicat, ni cap acció per part de la Direcció i Gerència de l’OBC.
Em semblen bé moltes de les propostes, però deixeu-me dir que precipitades. Si no hi ha comunicat, a què bé recollir firmes?. No crec que haguem de precipitar-nos i sobretot fer el ridícul. La carta oberta està llançada i si hi hagués resposta actuaríem en conseqüència al que ens diguin.
Imaginem per un moment que decideixen canviar de tàctica i no voldria ser presumptuós i pensar que és pel que s’hagi pogut publicar aquí, però el enrenou pot fer decidir emprar altres mètodes. Quina força té un desplegament d’una pancarta.
No creieu més efectiu que en la propera tanda de concerts que dirigirà el mestre Oue a finals de gener, el Auditori hauria de presentar un ple a vessar i no més obrir-se la porta de l’esquerra i abans que la sabata del mestre apunti cap al hemicicle una ovació tronadora, llarga i intensa el rebi? Jo crec que és la mostra més evident d’estima, si cal ja recollirem signatures, pancartes i altres actes més reivindicatius, de confirmar-se allò que vull evitar.
Us deixo un enllaç d’una entrevista feta al Sr. Alfaya a Catalunya Musica on es poden intuir coses o si més no, una certa desgana i molts dubtes. És l’única mostra que tenim per part de la gerència fins ara. Jutgeu vosaltres mateixos
Entrevista al Sr. Alfaya al programa Bloc de Nit de Catalunya Música del 19 de desembre
M'agradaM'agrada
Sabias palabras, como siempre, Joaquim. Esperemos algun tipo de anuncio oficial antes de comenzar ninguna campaña. Me consta que hay mucha gente dispuesta a luchar por evitar lo que parece inevitable, y por desgracia habitual en nuestro mediocre mundo cultural, sobretodo en cuanto a gestion se refiere. Pero hay que esperar. Lo del Superaplauso al Sr. Oue, ya lo hacemos en cada concierto, pero no es mala idea. Felicidades a todos, especialmente al responsable de este bloc.
M'agradaM'agrada
Gracias Smile por dejar un comentario, por primera vez, creo.
El superaplauso antes de empezar no se ha hecho nunca. Normalmente es un buen aplauso de recibimiento, pero yo hablo de un prolongadísimo aplauso, público en pie si hace falta.
Claro que el próximo día 23 de Enero, que es el día de la reincorporación del maestro Oue, es mal día. Se inicia con el concierto de violín de Beethoven y primero saldrá el solista, ni más ni menos que una figura de la talla de Vadim Repin.
Claro que se puede dejar para el inicio de la segunda parte, que tampoco es muy usual que un Auditori se derrumbe en reconocimiento a un director en el reinicio de un concierto. Tenemos tiempoo para pensar en ello.
M'agradaM'agrada
CCom a públic habitual de l’OBC estic positivament sorprès per aquest blog. Pensava que a ningú interessava la successió de despropòsits dels qui gestionen l’orquestra. Comparteixo tot el que he llegit aquí, i lamento comprobar, any rera any, la manca d’un projecte que dugui a “la nostra” cap a la posició que es mereix. Ja sé que “el meu país és molt petit” però podem deixar perdre oportunitats per existir al món? El mestre Oue és una d’elles, també la malbaratarem? N’hi ha d’altres que ja han estat sacrificades sense cap lògica. L’Auditori fa tuf de mediocritat institucional, tinc l’esperança que no arribi a ser artística també, malgrat sembla que algú/ns ho desitgi.
M'agradaM'agrada
Hola, aunque no soy fan de Eiji Oue, creo que el respaldo del público y el buen rendimiento de la orquesta merecen ser tenidos en cuenta por el equipo de dirección del Auditori a la hora de renovar o no su contrato. Ahora bien, creo que es de justicia explicar que un director titular debe asumir unas funciones por las que cobra mucho dinero (programar, escoger nuevos músicos en las audiciones sin dejar esa responsabilidad a otros para no mojarse, actuar en otras localidades catalanas (que para eso es Nacional de Catalunya) y, lo más importante, ampliar su repertorio, que es muy limitado (recisamente está teniendo serios reveses en su carrera internacional por ese tema), etc. Creo que una buena solución sería renovarle en el puesto, exigiéndole mayor compromiso con la realidad del país y recuperar la figura de un director adjunto, a ser posible joven y de la cantera) para completar su labor. Eso sí, cualquier cosa menos prescindir por las buenas de sus servivios sin dar una explicación coherente y satisfactoria.
M'agradaM'agrada
Estimado Javier, desde que se fue el maestro Foster, la orquesta no hace otra cosa que tocar en localidades catalanas, te aseguro que la orquesta Nacional de España no va tocando por toda España, al contrario hace Giras por todo el mundo, creo que el ser Nacional de Catalunya debe servir para ser embajadora catalana en el mundo, se puede tocar en otras localidades catalanas, pero sin olvidarnos de su proyeccion internacional.
La Orquesta ultimamente solo ha ido a Roma con Ernest, y a Foix, creo que es lamentable, eso no es culpa de Oue.
M'agradaM'agrada
¿Quien te ha dicho que Oue no se involucra en las audiciones, que no se moja? nada más lejos de la realidad. Por favor no propagues informaciones falsas.
Ratifico lo que dice Kandins, además Oue ya ha dirigido en varias ocasiones en Lleida, Tarragona, Girona, y proximamente en Manresa y Terrassa. Y que l’OBC practicament no hace giras internacionales en todo caso será responsabilidad de sus directivos, quienes también cobran mucho dinero.
M'agradaM'agrada
Javier, l’OBC és la principal orquestra de Catalunya, com a tal, és un orgull per a tots nosaltres, els catalans, que ens representi més enllà de les nostres fronteres.
Pels musics deu ser molt gratificant tocar a les principals ciutats catalanes i és l’obligació de l’orquestra fer-ho, però no hi ha cap dubte que un concert a les seus de les principals orquestres del món, com a orquestra invitada és una necessitat i una motivació extraordinària.
Això també és funció de l’OBC i el principal responsable que això sigui possible, estic segur que no és precisament el mestre Oue.
M'agradaM'agrada
Hola a todos. Estoy decepcionada, he enviado una carta a la vanguardia el pasado dia 22, y no la han publicado, solo he conseguido una contestación personal de su crítico invitándome a un café para explicarme el porque, y aunque he insisitido en que me gustaría ver publicada la carta, he esperado hasta hoy, que ya me he resignado a que no la publicarán. Me consta que hay mas de una persona que ha escrito al diario, y no han publicado nada. Parece que realmente hay un interés en ocultar este asunto. Yo, para quedarme un poco mas tranquila, os envio mi carta, asi al menos habrá mas gente que la lea.
Sr. Director:
Como aficionada a la música desde hace ya muchos años, me decido a escribir esta carta, después de asistir al magnífico concierto de nuestra orquesta, la OBC, del pasado viernes 19 de diciembre. Soy asidua asistente a conciertos y me gusta leer las críticas después. Normalmente, me identifico, en general, con la opinión de su crítico Jorge de Persia, o al menos se acerca en sus escritos a mis impresiones. Pero en el caso de la OBC, ya desde hace un tiempo, y en especial cuando dirige su titular el señor Eiji Oue, la distancia entre lo que leo y lo que yo he vivido es abismal. Después de leer su escueta, y a mi entender, injusta crítica del pasado día 22, me decido a escribirle. Podría refutar, casi frase a frase, todo su contenido, por citar un sólo ejemplo de mi desconcierto hacia lo que el Sr. De Persia escribe, yo también estaba sentada en el centro de la sala, y fue un auténtico placer escuchar, a pesar de la extraña acústica de nuestro auditorio, a los violines en “estéreo”, nunca he escuchado tan presentes a los segundos violines, pero mi principal inquietud es: ¿Por qué no habla del éxito que tuvo la Obc?. ¿Por qué no menciona los interminables aplausos con que el público que llenó el Auditorio premió a sus músicos, o los propios músicos dedicaron a su director?… Por no hablar del silencio absoluto con el que el público escuchó el concierto, (esta vez no hubo ni las famosas toses, a pesar del frio que está haciendo), de la concentración, empatía y entrega con que los músicos tocan cada vez que su director titular los dirige, que cualquier espectador habitual, aunque sea por contraste con otras semanas, notamos sin ningún esfuerzo e incluso, me sorprende el propio título de su mini-crítica “¿Y el arte?” ya despectivo en si mismo. El Sr. Jorge de Persia ¿ no ha notado el ambiente que se creó en el concierto, de respeto, de atención, de profunda emoción?…….. Porque eso es lo que yo viví, y por lo que mis amigos me cuentan, el sábado y el domingo fue aún mejor!
En definitiva, ¿Por qué ese empeño en desprestigiar al que seguramente es el mejor director de la OBC desde hace muchos años?
Patricia García
Muchas gracias a todos y Feliç any nou ! ! !
M'agradaM'agrada
Els faig a mans, una carta referent a la crítica de música del dia 22/12/2008. L’autor és el senyor Jorge de Persia i la carta a “La Vanguardia”, oh miracle! , no va ser publicada.
Diu així:
Crítica de música clásica. ¿Y el arte?
Vaig assistir al concert del dia 19/12/2008 a l’Auditori de Barcelona. L’OCB va ser dirigida pel mestre Eiji Oue. I m’ha sorprès la crítica del senyor Jorge de Persia fins el punt de pensar que no havíem coincidit al mateix concert.
Cal llegir les crítiques amb un cert relativisme, tot és opinable. Però per aquest motiu em dol una crítica tan negativa i dogmàtica Jo crec que el concert va tenir molt d’art i moltes ocasions emotives. No una de sola. Gran part del públic, per no dir la immensa majoria, va agrair el resultat del concert amb una gran ovació. I els segons violins van sonar de meravella.
La opinió d’un senyor, molt respectable, no em preocuparia de no ser que és la única que queda per escrit . No vull pensar que algun dia pugui servir de referència. Disitjo que el mestre Oue pugui ser director de l’OBC per molts anys. Malgrat que alguns els hi dolgui.
Luis Sarrado Soteras.
Subscriptor
M'agradaM'agrada
Bon any a tots,
En el moment en que ho creieu necessari, compteu amb mi. Feia temps que no gaudia tant i no en sóc pas un expert.
Conec la desgana que un altre director va causar en bona part de l’orquestra i crec fermament que amb Eijo Oue aixó no ha passat pas. El darrer concert de desembre amb ell, va ser fantàstic. A més, crec que s’ha fet seva a la major part de l’orquestra i que dir de nosaltres?
Repeteixo: compteu amb mi!
M'agradaM'agrada
Hola Smile, quizás si todos enviamos una carta a La Vanguardia, el crítico se arruine pagando cafés.
Yo no tengo problemas en que las publiquéis aquí, ya van dos y podrían ser mil o las que hagan falta.
T’agraeixo Luis la oportunitat que em dones per fer de mitjancer per una causa que em sembla justa i que està bé que es faci públic el nostre enuig cap a unes crítiques que en cap cas, mai fan esment dels sorollosos èxits assolits.
Mai el Sr. Jorge de Persia ha dit, el públic està equivocat o l’Auditori es va ensorrar amb la interpretació de tal obra, sota la batuta del mestre Oue, seria reconèixer que ell va en contra del món, que pot ser, a mi a vegades em passa, però ho reconec i quasi sempre dic, perquè és així, que sóc jo el que tinc un problema.
Josep M. benvingut i gràcies. Saps que passa? que mentre que no hi hagin comunicats oficials, tan sols ens queda gaudir els concerts dirigits pel mestre i sobretot, i això és important, rebre’l sempre amb una ovació desmesurada en tots els concerts, no allò normal de benvinguda, si no una ovació d’estima, reconeixement i alhora reivindicativa i de protesta, si s’anuncia la temuda no renovació del contracte. Ell, ja s’encarregarà amb la seva direcció que la ovació final sigui entusiasta, això ho sap fer, per sort nostre, molt bé.
M'agradaM'agrada
Hola a todos,
Me adhiero a los comentarios anteriores. Yo no soy músico pero llevo unos cuantos años como abonado a la OBC. El Maestro Oue ha devuelto a la OBC y creo que a gran parte de su público la ilusión que hacía tiempo habían quedado diezmadas. Estoy totalmente de acuerdo en que el mejor apoyo es nuestra asistencia a los conciertos y expresar nuestra satisfacción y unanimidad con cerradas ovaciones al ver entrar a nuestro Director y al finalizar los conciertos.
M'agradaM'agrada
Hola Jorge, bienvenido y muchas gracias.
Cada vez estoy más convencido que el aplauso atronador , en todos los próximos conciertos del maestro Oue, es lo más eficaz.
Propongo que hagamos una cadena entre las personas que conocemos, asíduos al Auditori, para realizar una acción colectiva de cariño al maestro, antes de que suene la primera nota del concierto.
Iré preparando un post en este sentido que publicaré antes del día 23,.
M'agradaM'agrada
Bona nit ¡. Gràcies al meu col.lega Josep Rumbau, he descubert aquest blog que m´agrada molt. Estic d´acord que el mestre Oue ha millorat molt el só de l´orquesta, que ja no em sembla tant aspre com abans, i penso que si el volen cesar abans d´hora s´hauria d´explicar el perqué.
M'agradaM'agrada
Hola Jordi, doncs si ho hauran d’explicar, però m’estimo més que no hagin d’explicar res. Voldrà dir que el mestre Oue es queda a l’OBC.
Veure’m que passa els propers dies que semblen cabdals.
M'agradaM'agrada
M´adhereixo també a la carta adreçada al sr. Alfaya.
M'agradaM'agrada
Sinceramente, no entiendo este entusiasmo. A los compositores no nos ha hecho ningún caso Eiji Oue. La música catalana la dirige por compromiso, nunca se ha reunido con un compositor local, es una verguenza. Espero que no solamente no le renueven, si no que le echen ya.
Sarah
M'agradaM'agrada
Sarha me parece que te pasas. Lo de no hacer vuestra música es por la salud del público y nuestra. En general sois de una mediocridad apabullante, como Oue. Aunque he de decir que cuando viene un poco ‘tocado’ por las mañanas tiene algo más que decir con la batuta. Ya se sabe el alcohol ayuda a algunos a abrirse y entregarse.
A Alfaya que le corten los huevos que no me dió permiso. Además se cree alguien porque es amiguito de Pollini y Zimerman, pero aquí no los trae. ¿Que pasa que le damos verguenza? Si cree que somos tan malos que lo diga porque a Galicia bien que los llevaba. Que le den!
M'agradaM'agrada
Un simple músic
Matt,
Em fa vergonya tot el que dius, però sobre tot, com ho dius. Si no tens res millor a dir
és preferible que callis. Si tenim l’oportunitat de manifestar el que pensem mitjançant aquest blog, encara hem de ser més respectuosos tot i que creguem que tenim raó.
Estem defensant la nostra dignitat professional i la del nostre director, la teva vulgaritat ens fa molt de mal.
En nom meu i el dels meus companys de l’OBC, demano disculpes a qui, justament, es pugui sentir ferit.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Un simple músic cada cap un barret.
Els col·lectius estan formats per individualitat però el caràcter d’un col·lectiu mai el defineix la suma de caràcters individuals. Les formes del missatge només desqualifica l’autor.
Aprofito per expressar-te la meva satisfacció amb el treball del conjunt orquestral que “progressa adequadament” i millora constantment. La conseqüència és que jo gaudeixi cada vegada més de les vostres actuacions. 🙂
M'agradaM'agrada
Matt, no sé si el Sr. Alfaya té vergonya de vosaltres. L’únic que puc dir és que a mi sí que em provoques molta vergonya, i molta pena.
Que jo recordi, mai ningú no s’havia expressat de forma tan vulgar i barruera en aquest blog. Ni en Joaquim ni els seguidors del blog ens ho mereixem.
El que més m’entristeix és que hagi estat (o, vull pensar, s’hagi fet passar per) un membre de l’OBC. El simple músic té tota la raó, no fas cap gràcia, ni cap favor a ningú.
M'agradaM'agrada
Soc molt ruc d’empassar-me els comentaris d’aquesta trinitat barroera.
Celebro haver ficat la pota i perdoneu la meva tendre candidesa.
Gràcies, Joaquim. Has estat collonut a l’entrevista.
M'agradaM'agrada
En un escrit del Sr. Cester al diari Avui, deia que el Mestre OUE té més èxit de públic que no pas de crítica. Home, això és una gran veritat i molts punts a favor pel Mestre OUE, coneixent tothom la mala fama dels crítics.
Per què el Sr. Alfaya no fa públic els motius de la seva actual relació amb el Mestre OUE? Es resoldrà el cas com el de Martínez Izquierdo? La sensació és que de tot plegat en sortirà un bunyol.
M'agradaM'agrada
Hola Antoni, benvingut.
Segurament en sortirà un bunyol que ja fa dies que és al forn, però ves per on, des d’aquest blog no ens cansarem mai de demanar explicacions. Aquesta no l’esperaven
Hi ha un corrent pro Oue, que si més no, necessita explicacions i malgrat el silenci de quasi la totalitat del mitjans, cada cop hi ha més gent que vol explicacions.
Espero tornar-te a tenir aviat al blog
M'agradaM'agrada