IN FERNEM LAND

LA PRIMERA SALOME DE LA CABALLÉ


Montserrat Caballé

Montserrat Caballé

En el llibre dedicat a Montserrat Caballé, Casta Diva, de Robert Pullen i Stephen Jay-Taylor, publicat a l’any 1995 per Plaza & Janes Editores, es fa una menció especial a la primera Salomé de la il•lustre soprano catalana.

Montserrat Caballé en els seus inicis, com sap pràcticament tothom, es va establir a Basilea amb tota la seva família, al obtenir un contracte per formar part de la companyia d’òpera de la ciutat suïssa. Allà va aprendre molt repertori, que no tornaria a cantar pràcticament mai més, però altres rols que va cantar, varen ser al cap dels anys, la base del seu repertori més aclamat.

A Basilea va ser on la Caballé va cantar la seva primera Salomé. Aquest rol sempre li va anar molt bé, oferint una caracterització molt lírica i juvenil de la princesa, alhora que exhibint l’exuberància i opulència del timbre vocal que ja era característica en la Caballé del any 1957, com podreu comprovar tot seguit.

L’Òpera de Basilea va confiar la protagonista de la nova producció a la famosa soprano suïssa Inge Borkh, i a la Caballé li varen assignar les últimes funcions. És obvi que ella va fer tots els assajos mentre que a les hores, molt famosa i activa Inge Borkh tan sols va assistir-hi la darrera setmana.

La Borkh, en la famosa escena final va fer fe un tall, que no s’havia fet durant tots els assajos. Quan la Caballé li va demanar al mestre Silvio Varviso, director en aquells moments del teatre d’òpera, que ella volia interpretar l’escena sencera, sembla ser que no li va deixar, dient que es tenia que interpretar tal i com l’havia cantat la soprano oficial.

La Caballé, després de que un diari de la ciutat digués que ella cantava el Schlussgesang tallat, va fer un número d’aquells que queden molt literaris en les biografies de les grans dives. Va sortir, al final de la seva segona representació amb el retall del diari davant de la cortina del teatre i va dir que ella hagués volgut cantar l’escena integra, però que el mestre Varviso no la deixar. A l’endemà tothom parlava de la rebel•lia de la Caballé i el cas és que el teatre va permetre que cantés l’escena sencera, no rescindint el contracte, com algú s’hagué spogut pensar, tractant-se d’una soprano jove, estrangera i del segon cast.

La Caballé sempre ha dit que la Salomé ha de ser una nena amb veu d’Isolda, sobretot per l’escena final. Les paraules que el llibre li atribueix són:

“Cantar Salomé no és cap problema. No ho era abans i no ho ha estat mai. Ha de tenir un so de nena, pur i innocent, però també una mica obscè, a vegades, fins i tot esquizofrènic Excepte al final, quan ser una Isolda pot ajudar una mica, el paper, en el fons, sempre és el d’una nena que canta”.

Jo estic bastant d’acord amb aquesta visió i les meves Salomé predilectes sempre han estat sopranos líriques com la Caballé, la Rysanek, la Behrens amb Karajan o la fantàstica (aleshores) Studer en la gravació de Giuseppe Sinopoli.

Doncs avui us proposo escoltar aquella actuació de la Caballé l’any 1957 a Basilea en l’escena final dirigida per Silvio Varviso i amb el Herodes de Zbyslaw Wozniak.

Una Caballé joveníssima, encara no havia acomplert els 24 anys, doncs la gravació és dels mesos de gener o febrer de 1957 i ella va néixer el 12 d’abril de 1933, ja ens sorprèn per la qualitat del timbre i la opulència. Al cap d’alguns anys la interpretació esdevindria mítica, però el valor del document em sembla tan notable, que no me’n he pogut estar de portar-lo a In Fernem Land, per a gaudi de tota la família

La gravació, sense tenir una qualitat extraordinària, permet gaudir ja, d’una interpretació sumptuosa.

Espero que us agradi.

Si voleu baixar-vos el Schlussgesang, premeu aquí

La Salomé de la Caballé al Liceu, 20 anys més tard, 1977

La Salomé de la Caballé al Liceu, 20 anys més tard, 1977

16 comments

  1. La Montserrat Caballé, a més de per la seva extraordinària qualitat vocal, s’ha caracteritzat sempre per la seva marcada personalitat. Aquesta anècdota m’ha fet recordar aquella altra que va tenir lloc al teatre San Carlo de Nàpols, quan en un Trovatore va defensar el tenor que havia estat esbroncat pel públic, tot i ser un tenor de qualitat. Quan va ser el torn de la Montserrat Caballé, la van aplaudir molt però ella es va anar retirant cap al fons de l’escenari i va escoltar tots els aplaudiments d’esquena al públic i per més que la van aplaudir, no es va girar!. Geni i figura!!.

    M'agrada

  2. Gracias por el regalo, Joaquim. Confirma mi teoría de que cuando un cantante es grande lo es desde sus orígenes, se pueden perfeccionar muchas cosas con el tiempo y el estudio pero también se tiene que haber nacido con las condiciones idóneas, desde luego el instrumento de Caballé es excepcional. Aunque, como sabes, lo primero que pensé es que hoy es el día de los Inocentes y que maac no iba a caer en la trampa. Coincido en el gusto por las Salomés líricas, son más caprichosas, perversas y lujuriosas, además pegan más con la imagen aniñada del personaje.

    M'agrada

  3. colbran

    Montserrat Caballé ha sido un milagro vocal y, a juzgar por esta grabación, desde muy joven. El rol de Salomé se ajustaba a su voz como un guante. No es de extrañar que fuera una de sus primeras óperas completas grabadas (para RCA).

    Por aquellos años lucía una esbelta figura que podía ser un valor añadido a su interpretación. Su voz suena segura, contundente y hermosa y tremendamente musical y su dicción es buena.

    Sería muy interesante poder conseguir grabaciones de esa época de Basilea y Bremen. Yo estoy seguro que existen. Quizás figuran en los fondos de archivo de los sendos teatros. Con las técnicas actuales podrían remasterizarse muy bien. Creo que habría muchos interesados en ellas, yo el primero.

    M'agrada

  4. Josefina

    M´agradat molt Joaquim. !Quina veu tan fresca i preciosa ja sumptuosa des de la seva joventut. L´admiro i no tinc paraules més que les que em sorten del cor: és gran i és nostre…

    M'agrada

  5. dandini

    M’ha agradat molt!Aquesta constant recerca de la morbidesa vocal i de la bellesa de so crec que fa “derritir” de gust al públic (excepte detractors irracionals…)Per cert tens el duo Arabella-Zdenka del Liceu,seria maco escoltar-lo,gràcies.

    M'agrada

  6. Isolda

    Ha estat un fenomen, una de les millors del segle XX. Segons Rudholf Bing en el seu llibre “Les mil nits del Metropolitan” quan la escoltava va dir “ha nescut la veu del s.XX”.
    Gràcies per recordar-nos aquesta maravellosa “Diva” la més representativa no sols de Catalunya també d’Espanya.

    M'agrada

  7. Ludovica

    Si penso en una voz de soprano…pues la que mis orejas imaginan escuchar es la suya. Un verdadero milagro vocal. Gracias Joaquim por compartir este fragmento.

    M'agrada

  8. Isolda

    Perdoneu el lapsus el llibre es titula “Les 5000 mil nits del Metropolitan”. Com estem en època de contes i fantasies possiblement pensaria amb Maria Montes i John Halle, protagonistes si no m’equivoco de la pelicula “Les mil i una nit”

    M'agrada

  9. maria teresa

    Jo tinc una gravació de la Caballé cantant Salomé del any 1971,i m’apassiona,però m’he quedat impressionada al sentir-la,catorze anys abans,ja amb aquesta força, lirisme i saber dir. Gràcies!!

    M'agrada

  10. kundry

    Cuentan que la Caballé rompió definitivamente con el Liceu, cuando en la temporada 88-89, le “obligaron” a cantar una Salomé dirigida en escena por J.Ulrich y que consistía en dos escenarios. Los cantantes estaban en la parte alta y un ballet en la parte baja. La Caballé estaba a la izquierda (de los espectadores) y llevaba una enorme falda que caía para ocupar casi todo el escenario. En la última escena, la Caballé, descendía de la altura e iba hacia la derecha para cantar a la cabeza de Jokanaan (con tropiezo entre tanta tela y caída incluida).
    Yo tuve la suerte de verlo, un 30 de diciembre, desde mi (entonces) butaca de la 6ª fila y pude apreciar no sólo su maravillosa voz, sino además su gesticulación incomparable.
    Había calentado los ánimos en contra de Ulrich, incluso incitando a que se le pitara (algunos pitos hubo), pero se entregó de tal manera a su papel que (junto a la magistral dirección de Mund) convirtió las dudas en un éxito inolvidable.
    Esta versión, Joaquim, me descubre una voz tan fresca,… Pero lo que sentí 30 años después, no me lo quita nadie.
    Gracias por dejarme decir estos recuerdos, y sobretodo gracias por despertármelos con la música que cuelgas.

    M'agrada

  11. Galvany

    Gracias Joaquin por este documento. La verdad es que es extraordinario, ya que desde el comienzo de su carrera luciera este color de voz y lirismo.
    Estoy completamente de acuerdo con lo dicho por Colbran.

    M'agrada

  12. Golaud

    La interpretación de Caballé es de una belleza pasmosa, y vocalmente está radiante. La anécdota, tratándose del día en que estamos, ya no sé si creérmela, jeje, aunque sea bien conocido su carácter. No la había leído nunca.

    M'agrada

  13. AQUEST ANY NO HI HA HAGUT INNOCENTADA!!!

    Estic encantat de que us hagi agradat.

    La gravació, si no m’han enganyat a mi i ho dubto, doncs la persona que ho ha deixat a la xarxa em mereix tota la credibilitat del món, és del any 1957 i l’anècdota l’he extret del llibre que comento i es pot contrastar.

    Si algú està interessat en la gravació complerta em pot enviar un mail a ximowb@gmail.com.

    És un regalet de Nadal!!!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: