Crec que no tot és blanc, ni negre.
Crec que ens manipulen.
Crec que les dones i els nens són utilitzats per crear més rancor i més odi.
Crec que no hi ha voluntat d’acabar amb tota aquesta misèria humana.
Crec que no hi ha, ni bons, ni dolents. Hi ha víctimes.
Crec que hi ha altres conflictes al món, fins i tot amb més morts, que no tenen el ressò d’aquesta barbàrie. Hi ha barbaries de primera i de segona.
Crec que som molts, la immensa majoria, que volem que això s’aturi, que això s’acabi.
Ho vull!!!
A. Vivaldi:
Stabat Mater per a contralt, cordes i baix continuo en fa menor KV 621
Marie-Nicole Lemieux (contralt)
Ensemble Matheus
Direcció : Jean-Christophe Spinosi
6 de Desembre de 2008 Théâtre des Champs-Elysées (Paris)
Durada: 18’24”
- Per baixar-vos l’arxiu premeu aquí
IN FERNEM LAND 
Només tinc la força del pensament, el immens desig d´aturar la violència al món… però només tinc això que tinc; no obstant, junts amb tants y tants com sóm,
pot ser que s´inicii el camí de la pau, un día…
M'agradaM'agrada
Jo, en això, segueixo una actitud realista. Penso sovint en un fet: que la ment humana no ha evolucionat gens des dels inicis. Hem evolucionat en capacitat tècnica i comoditats però no en el terreny psicològic. I és que des que el món és món, l’home no ha après a viure sense guerra. Però la guerra entre els pobles no és una cosa que es pugui aïllar de la violència entre les simples persones. En efecte, l’actitud de la societat no és diferent de l’actitud de la gent que la conforma i si som una mica observadors veurem que tenim la violència a dintre de tots nosaltres, a més de l’enveja, la por, la cobdícia i un llarg rosari de “virtuts” I en això hi tenen molt a veure les creences. Ja vaig dir una vegada, en el meu blog, que la creença comporta violència, perquè en el moment que crec fermament en una cosa, una ideal, un déu, etc., em poso automàticament en front del qui creu una altra cosa amb la mateixa fermesa. El contingut de la consciència humana, el jo, que és un conjunt d’idees i records i també de creences pot ser capaç de fer i promoure coses bones i profitoses però també és el responsable de la violència que tots portem a dintre, encara que en el primer món creiem que la tenim soterrada però, és així realment? I els qui parlen o practquen la anomenada “no violència” són en el fons tan violents com els altres, encara que no ho sàpiguen. I a l’Orient Mitjà aquesta violència està portada al màxim per odis de generacions i la presència de “pedres” en forma de temples, esglésies, mesquites, tombes i d’altres llocs “sagrats” que no fan res més que esperonar les respectives creences fins a límits del més pur fanatisme. Dit això, m’entendreu si us dic que per molt que condemnem aquesta guerra i totes les altres i que tinguem desitjos de pau, molt lloables, i estem esgarrifats pels resultats de mort i sofriment de les guerres comporten, no veig que la situació a l’antiga Palestina hagi de canviar massa. Potser s’aturarà la matança sistemàtica de manera provisional però tots sabem que els sentiments de venjança que aquet tipus d’accions comporta no deixarà que la cosa s’aturi realment. I així seguirem “per saecula saeculorum” fins que els americans diguin prou de debò, i això, amb la tremenda força del món judeu-americà no és massa creïble.
Benvolguda Josefina, perquè s’inicii el camí de la pau al món cal primer que iniciem el camí de la pau dintre de nosaltres mateixos, entenent i observant el conjunt de la nostra consciència i veure que la identificació del propi jo amb ideals, pàtries, tribus, religions, pedres “sagrades”, o fins i tot clubs de futbol, etc., ens dónen sensació de suguretat i d’afirmació però aquesta mateixa afecció comporta la por de perdre-ho i la por està sempre en la mateixa base de la violència. Potser argumentaràs dient que hi ha diferents nivells de violència i que no és el mateix una violència verbal que una de física. Pensa-ho bé i veuràs que només és una qüestió de grau però el fons és el mateix.
Perdoneu la pallissa, però crec que ho havia de dir.
Josep Rumbau
M'agradaM'agrada
Jo també…
Mks.
M'agradaM'agrada
Hola Josep Rumbau. Les més sinceres felicitacions per el teu fantàstic escrit mai millor definit ,és una reflexió a un moment donat preguntar-nos, perquè de les nostres foteses fem d’elles la nostra guerra particular? Malauradament ho porta la condició humana que és imperfecta, i si devant d’aquestes petiteses sóm incapaços de solocionar-ho molt menys aquests paisos on la cultura i sobretot la religió tenen el seu màxim exponent. Estic completament d’acord.
M'agradaM'agrada
Aunque me esfuerzo, se me escapa parte del vocabulario catalán, pero por lo que entiendo en conjunto también estoy muy de acuerdo con Josep Rumbau.
…Y con esta preciosa música de Vivaldi.
Respecto a la intervención israelí, la comparo a que en España, tras el último asesinato de ETA, el ejército español hubiera arrasado Azpeitia. ¡Qué horror de raza humana!
M'agradaM'agrada
Voldria saber que vols dir quan dius que ens manipulen, Joaquim. I també que les dones i els nens son utilitzats. Que ni tot es blanc ni tot es negre, això ja ho saben els nens de parvulari. Les teories del relativisme son molt cómodes d’assumir, així sempre quedem bé i no ens cal prendre postures, ni actuar.
Parlem clar, les dones i els nens son assassinats. I les escoles de l’ONU bombardejades, i es nega l’ajut de la Creu Roja per assistir a ferits civils. I desprès tenim les xifres de morts, d’on provenen els morts i qui son.
Que Hamas és una organització radical…ben segur? Ara, ni més ni menys terrorista que l’Estat d’Israel, si ens posem a definir que es terrorisme, perque el terrorisme d’Estat també existeix, no? Una organització com Hamas només pot obtenir suport popular en un poble humiliat, masacrat, aixafat. És el germen ideal. I aquest germen, ara el tindrem mes fort que mai, mes reviscolat que mai.
Tinc un amic corresponsal, informador imparcial, d’un prestigios diari barceloní que ha estat 15 dies a Jerusalem, ha tornar i tinc informacions de primera mà. El que ens expliquen aquí sobre la situació dels civils palestins és poc, el que passa allí és molt més contundent i horrible. Tot el que diem i el que sabem és poc.
I us diré, de totes, la imatge que més m’ha impactat, que no sé si heu vist a la televisió ahir: un metge palestí està sent entrevistat a un programa de televisió, i l’avisen pel movil que han bombardejat casa seva i li han matat a tres filles i una neboda. Ell es queda, al vespre, ingresat al hospital israelia on treballa. A l’endemà els periodistes l’entrevisten, i ell, malgrat les seves tres filles mortes, encara parla de pau. I uns energúmens israelians l’insulten i una dona li crida, amb ràbia i odi,…”però com sabiem, que a la casa no hi havia amagat armament?” Això, a un metge partidari de la pau al que li acaben de matar a tres filles. Hi han coses que cauen pel seu propi pes.
Hi han culpables i actituds violentes a ambdòs cantons, està clar. Pero també hi ha un poble massacrat per un Estat poderós. Podem fer veure que no ho veiem, i repartir les culpes. Ens és mes senzill, oi?
M'agradaM'agrada
Teresa, vull que s’acabi la barbàrie i prou.
La barbàrie la comet aquell que tira bombes i aquell que posa escuts humans, sabent que a l’altre bàndol això no els frenarà per fer el seu genocidi i per tant, no serviran per aturar uns atacs, i si que donarà peu a justificar més terrorisme.
Màrtirs si, però martiritzats o millor dit, cruelment utilitzats per terroristes d’ambdós bàndols.
Tant em fa que sigui d’un estat poderossíssim, com no, és terror, conseqüència d’unes ideologies fanàtiques que no tenen res a veure amb el que jo demano i vull.
Ho veig amb una immensa pena i el meu grau de relativisme en aquest cas és nul, però no hi ha res que justifiqui un acte violent, res.
Encara em sembla més còmode anar a una manifestació amb espelmes, eslògans i mocadors palestins ben a la moda i ja està. He intentat des de el bloc demanar la pau, que és l’únic que he pretès amb aquest Stabat Mater i fixat, ja m’haig de justificar.
Hi ha moltes mares que ploren els seus morts, si donem més valor a la quantitat d’un bàndol o del altre, jo crec que no anem bé.
He vist el metge que reclama, malgrat tot, la pau entre els crits hostils de dos jueus encesos. Veient-ho no puc més que plorar en silenci, potser si tots els palestins pensessin com ell estaríem més a prop de la solució. Mentre que en nom dels Déus s’aixequin armes al cel demanant venjança, això no serà mai possible.
M'agradaM'agrada
se m’ha escapat, erròniament, un interrogant…quan deia que Hamas es una organització radical, no va darrera cap interrogant, obviament.
M'agradaM'agrada
sen’s han creuat els comentaris. Ho del voler que s’acabi la barbàrie…em sembla que és un element comú de tots els que escribim aquí, no? Vaja, em sembla a mi.
Jo si que dono valor a la quantitat de morts: no és el mateix 2 que 200, o 200 que 2000. Individualment, cada mort i cada mare que el plora mereix el mateix respecte. Amb visió global, hi ha d’haver una relació entre el conflicte i la reacció. Per un mort no en pots matar 100.
Anar a una manifestació no és gens comode, precisament, i jo no vaig anar a la darrera, però estic amb els que hi van anar, amb la majoria d’ells. Qualsevol causa que es defensi té uns métodes, quan no es pot fer gaire cosa més: en un cas serans uns aplaudiments massius, per esemple, en altre una manifestació. Cap de les dues coses, segurament, tindran un poder com per canviar res, però , de vegades, cal fer el que es té a l’abast, sigui poc o molt. És molt millor que no fer res, oi?
I devant de la imatge del metge…l’única cosa que se t’acudeix dir es que tant de bó que tots els palestins pensessin com ell (evidenment que si, es clar). No dius res de l’odi i el despropósit dels que l’insulten?
I no sé si t’has de justificar, com deies, o no, però en el moment en que escrius sobre això al bloc i exposes les opinions i valoracions (perque el dessitg de pau el tenim tots, aquí, ho dono per suposat), doncs t’exposes a que algú que troba que teu comentari té determinades valoracions hi digui la seva.
M'agradaM'agrada
On és la barbàrie? O millor dit, qui la provoca? La provoca aquell Estat que no deixa que arribi l’ajuda humanitària al camp de concentració de Gaza, la provoca qui no deixa arribar els vaixells amb ajuda humanitària a Palestina, la provoca qui no deixa que la Mitja Lluna Roja entri a Gaza a atendre els ferits, la provoca qui construeix un mur entre l’escola i l’hospital, la provoca qui bombardeij escoles i hospitals sota la tutela d la ONU.
I com serà de grossa aquesta barbàrie que el govern d’Israel no deixa que els periodistes s’acostin a la franja i expliquin a la resta del món,el que realment esta passant.
L’atac d’Israel és del tot injustificat, Durant la treva Israel va continuar amb el bloqueix, els habitants de Gaza,passen gana, no hi ha medicaments, perquè l’Esat d’Israel no els deixa entrar.
Hamas és una organització radical, fruit de la situació extrema en que viuen els habitans de Palestina, però ha guanyat unes eleccions, els seus representants han estat escollit pel poble palestí. Qui no lluitaria contra la ocupació del seu país?
Crec, com la Teresa, que en aquest món ens hem de mullar, estem d’una banda o d’una altra, i en aquest cas ho tinc molt clar, estic a favor del poble palestí, a que els deixin viure en pau, perquè, si no recordo malament, ells ja vivien en aquelles terres quan es va instal-lar l’Estat d’Israel, l’any 1948. Israel a poc a poc ha anat apropiant-se de les terres dels palestins, i els han anat arraconant, no amb tractats de pau si no amb les armes i les alambrades.
Jo vull la pau, però una pau amb respecte a totes les parts, no la pau que cantava Raimon:
“De vegades la pau, no és més que por…”
M'agradaM'agrada
Jo vaig anar a la còmode manifestació, això sí, no anava a la moda; de fet els únics que portaven el mocador eren àrabs o gent que el portava per sentiment i solidaritat amb el poble palestí. Em sembla molt superficial enmarcar un mocador palestí, que comporta una serie d’ideologies i sentiments, en una moda passatgera del jovent.
Tots rebutgem el terrorisme, però potser va sent el moment de que rebutgem amb més força el terrorisme d’Estat. Només fiag un incís més en el fet dels terroristes a Palestina, Hamas és un grup terrorista segons els dictàmens del dret internacional, però perquè no ens parem a pensar qui són els membres actuals del Govern israelià?? Potser són membres o havien estat membres d’un grup denominat Mossad, que cal recordar que als inicis de la creació de l’Estat israelià eren un grup terrorista que posava bombes en les institucions polítiques i civils palestines.
La Tresa diu que la imatge que més li ha impactat d’aquest conflicte és la del metge palestí, doncs a mi la imatge que més se m’ha quedat grabada és la del primer Sabat després de l’inici d’aquesta barbàrie en que els civils israelians s’apropaven al turó més pròxim a Gaza per veure els bombardejos, penosa distracció.
No veig ni bons ni dolents, només veig les víctimes ja siguin nens, dones o homes.
M'agradaM'agrada
Si algú creu que de les meves paraules se’n pot treure una defensa al genocidi que està cometent Israel, s’equivoca. L’etern problema, si no estàs amb mi, estàs contra mi.
Quin eufemisme això de les organitzacions radicals. Son terroristes i si els volem justificar els justifiquem i ja està.
Jo no els justifico, de cap manera, com tampoc justifico les accions terroristes d’ETA o de qualsevol altre grup que utilitzi la lluita armada.
No demano explicacions dels comentaris que es deixen al bloc. Benvinguts siguin, d’ells es nodreix aquest bloc i ho he dit moltes vegades, sense ells, hauria plegat.
Tots som prou adults, per entendre el que volem dir i si no ens agrada el que llegim, la opinió que ha expressat un altre, tampoc cal demanar-li explicacions públiques. El que he escrit està escrit, ho penso així i no puc evitar pensar, que si fos víctima, o algú dels que estimo de la barbàrie, independentment del costat de la franja que visqués, no ho podria suportar, ho viuria amb el dolor que produeix la mort d’un esser estimat i si fos tan integre com el metge palestí, continuaria demanant pau.
I és clar que s’està cometent un genocidi, fa molts anys i tenen patent de cors, segurament per tot el que van patir ells, si no, com expliqueu la reacció d’Alemanya?. Però això no treu que el que està fent aquesta “organització radical” sigui menyspreable, vil, indigne i també absolutament denunciable.
No fa gaire em comentava el Colbran, que fent cua per anar a pagar al super, una dona musulmana li va preguntar a un altre, de no identificable procedència i ideologia, si era jueva, l’altre colpida per la preguntar va haver d’escoltar, si es que si, la mato aquí mateix.
Aquest fet, poc rellevant si voleu, a quilometres de distància del focus del conflicte, instal•lats en una “certa seguretat”, no deixa d’evidenciar que la llavor del odi està ben consolidada.
M'agradaM'agrada
Agraint l´escrit de Josep Rumbau i el que em diu a mi personalment, crec que el que jo escric ho faig en un moment de absoluta transparència de cor, no està imbuit ni supeditat a cap creença que em resti capacitat de respecte a les idees de l´altre i penso que sí, que sí pot ser que dins meu hi hagi una violència soterrada (?) però insisteixo, jo avui nomès vull dir a travès de aquest blog el que Joaquim m´invita a poder dir: !Prou! Vull la pau per a tots, a vegades, em moro de pena…
M'agradaM'agrada
He descobert el teu blog per casualitat, mirant els links d’alguns altres.
Et felicito!!! És un blog molt interessant. El seguiré de ben a prop.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Dir que volem aturar les guerres, es una obvietat, com dir que volem que tothom tingui feina, un sou just, que governin els millors, que els polítics siguin honestos, que els pisos es puguin pagar en un termini raonable i que la gent del meu país, pugui gaudir de les mateixes prestacions socials que els seus veïns del nord i que a la meva ciutat s’escolti la veu dels veïns. Bones intencions i prou.
Com esmenta en Joaquim, m’agradaria que Internet desvetllés l’enigma del mapa de guerres que hi ha al globus i entendre els motius pels quals es produeix cadascú d’ells. Potser Internet te el mapa, però jo mai podré entendre els motius d’una guerra, quasi sempre econòmics. Com això no és així, tampoc puc entendre els motius pels quals ens posicionem tant aferrissadament davant del conflicte jueu – palestí, o palestí – jueu, si n’hi ha tants. Es podria intuir, que ens estan manipulant? La pregunta és perfectament lícita oi?. Jo, modestament, crec que si
Sabem quantes guerres hi ha al continent africà? Jo ho desconec, però les revoltes tribals es multipliquen i multipliquen i deixen cada dia, nens sense mare i nens morts de fam, mutilats, amb malalties incurables, nenes violades per agressors i àvis deixats a les cunetes de les carreteres (si n’hi ha).
De ben segur totes les parts d’un conflicte tenen les seves raons, per estar enfrontats, però potser aquesta guerra que tant ens preocupa, ens es molt propera, en quilòmetres i s’estableix entre dos formes enfrontades de veure, i controlar, el mon i ens afecta d’alguna manera especial.
Es evident, i això ningú ho podrà rebatre que Israel es un país democràtic on es fan eleccions lliures, les persones (homes, dones i nens) tenen llibertats individuals i col•lectives, tothom que ho prefereixi pot estudiar, i les dones no son rebutjades pel sol fet de ser-ho, tenen orquestes fantàstiques, i en resum es una cultura que es pot semblar bastant a la meva.
Per altra banda a Palestina no existeix la democràcia, i davant aquesta guerra, els moviments àrabs, (sobretot els que volen estendre el seu poder polític per mitjà d’organitzacions terroristes, important-los ben poc la vida dels seus infants) la volen estendre als mitjans occidentals i a través d’aquests, fer-la arribar a la opinió pública internacional, perquè en prenguin partit a favor seu, fent servir com a clam, la sang dels nens palestinians….
Els costums del mon àrab em son molt aliens. Aquí ni es lapiden les dones, ni es costum l’ablació a les nenes, afortunadament, ni les dones son ciutadanes de segona o tercera. Solament per aquest fet els veig molt llunyans…
Al meu parer, afortunadament, la cultura musulmana no te res a veure amb la nostra, i per tot plegat crec que aquesta guerra te molts plecs que desconeixem. No em puc creure que els israelians siguin uns cafres, i els palestinians unes víctimes innocents. Tothom tindrà la seva part de raó i la seva part de culpa. Per aquesta raó, existeix la diplomàcia, (que per cert paguem amb els nostres impostos) Son per tant els diplomàtics, o sigui les forces polítiques, a qui els correspon fer la feina, d’acabar amb la barbàrie. Les pancartes, no serveixen de res, o de ben poca cosa, sinó és per tranquil•litzar la consciència de gent ben alimentada, i confortablement instal•lada al primer mon. No cal dir que un polític en actiu darrera una pancarta, a favor de la pau a l’Orient Mitjà és un insult a la intel•ligència. Els polítics tenen altres mitjans al seu abast, per actuar, no pas darrera la pancarta.
Aquesta no ha estat pas una guerra preventiva, el conflicte de fons el coneixen les parts implicades. Nosaltres en som espectadors aliens, i ens tranquil•litzem en fòrums o manifestacions i ens posicionem molt indignats, a favor dels “pobres palestinians” i condemnem els “malvats jueus”. Desprès però ens en anem a casa confortablement en moto o cotxe, sense esquivar cap bomba, i escoltem música i fem un ressopó amb formatge fresc una endívia i una mandarina, per no engreixar-nos massa…., mentre a l’Àfrica s’estan morint nens de gana… Som una colla d’hipòcrites…
Potser, pel que ara es porta, seré políticament incorrecte, però em trobo més a prop del mon judeocristià, que del mon musulmà. Sentint-ho molt, no estic d’acord amb l’estratègia perversa. Palestina = bons, i Israel = dolents?. Potser em pesa la meva tradició cultural, però es la meva i es la que estimo….
Dir per altra banda, que si Israel, no estès en el punt neuràlgic del mapa , els conflictes amb el terrorisme (mal nomenat islàmic) estaria molt més present a Europa, i nosaltres en patiriem les conseqüències, o potser no recordem, la nacionalitat de les persones que l’any passat pretenien posar una bomba al metro de Barcelona, i vivien plàcidament al Raval?. Qui ho va desactivar? Potser els serveis secrets israelians? Doncs gracies.
Con obvietat, dic que estic en contra de la violència, però si amb la violència hagués de protegir els meus, segur que no hi posaria l’altra galta. Es una llàstima però aquest es el mon en el qual ens ha tocat viure i morir. Dir que l’hauriem de fer millor, està, una mica, a les nostres mans, fent una mica agradable la vida dels altres, sense esperar res a canvi.
Gràcies Ximo.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
A mi, com a la Martina-Barna, em pesa molt la tradició judeo-cistiana i no em disculparé mai de no ser anti-sionista ni antisemita.
Els pobles musulmans em resulten remots i l’absència de democràcies i el règim masclista-alcorànic no em permet sentir per aquest poble res més que el pensament de que s’han aferrat al seu denigraant endarrirement en el que ni semblen saber que hi són.
Res d’això justificaria mai el maltractament cap aquests pobles. De fet, cap poble ha de ser maltractat. Jo també vull pau i nosaltres potser no ho veurem però jueus i palestins estan condemnats a arribar a una entesa. Ni els uns ni els altres han de deixar la terra. Els jueus hi varen tornar emparats per la llei i seguint les seves discutibles creences però tothom sap que procedien d’arreu d’Europa i d’Amèrica, tenien una mentalitat moderna que ells mateixos havien creat i recolzats pel govern dels U.S.A. varen aixecar un país que els musulmans no han demostrat encara estar interessats en aixecar enlloc. Ara bé, el volen per ells i prou. Jueus al mar. Aixó ho he sentit jo.
La humanitat està malalta. Jo viuria empesa per les rancúnies si algú dels meus hagués finat a Dachau, per exemple, sota les sinistres dutxes letals.
També penso que premsa i televisió abusen de les immatges de dones i criatures musulmanes en un estat deplorable. Vull creure que d’ara o d’abans són imatges verídiques però per què ensenyar només dones i criatures? I els homes? Per què els deixem anar a la guerra? Com es pot permetre que “algú” posi un fusell a la mà d’un nen de catorze, setze o vint anys?
Tot el que està passant és perquè estem mal governants però també, no hu dubteu, perquè interesa a uns quants als quals no veurem mai les cares.
M'agradaM'agrada
Martina, em sembla que ets tu qui poses uns a un cantó (els meus) i a l’altre els altres (els diferents).
De demagògia amb la fam al mon i els pobres “negritus” i els conflictes oblidats i patatim i patatam se’n pot fer molta.
De desconeixement i de tòpics, tans com vulguis. No m’extendré, pero hi ha una frase que em fa posar els pels de punta, i frases, i idees com aquesta expliquen moltes actituts:
“Els costums del mon àrab em son molt aliens. Aquí ni es lapiden les dones, ni es costum l’ablació a les nenes, afortunadament, ni les dones son ciutadanes de segona o tercera.”
És com dir que aquí es un costum la violència de genere, o sigui, que el home mata a la dona quan li plau. Respecte a l’ablació, caldria que t’informessis una mica més: és un costum, fonamentalment, de l’africa subsahariana, independentment de la religió: és una pràctica cultural o étnica. I no sé si saps que al món occidental, les dones cobren un 25% menys que els homes, no sé si això vol dir ser ciutadanes de primera, exactament. Et puc enviar l’informe de la OCDE i la OIT.
I una altra cosa: a mi veure un polític en actiu darrere una pancarta no m’insulta en absolut la inteligència. O potser és que depend darrere de quina pancarta va i quin polític és? No fem tanta demagògia, si us plau, que estem tips de veure polítics a tota mena de concentracions dels seus partits (de tots, parlo) i només ens escandalitzem quan el conseller Saura (era de qui parlaves, oi?), en un acte de coherencia, es posa, com a Joan Saura, d’IC, i no com a conseller, al capdavant d’una manifestació pel final de les agressions a Gaza i per una sortida diplomàtica al conflicte.
M'agradaM'agrada
A banda de les altres guerres menys mediàtiques, aquesta és “la d’ara”, una més. Personalment, sóc pesimista. No sé si en aquest cas, només és culpa dels governs: va molt més enllà. Quan sents parlar nens palestins o israelians, a l’escola, per exemple, sent que ja hi ha covat un odi pregon, immens, que no farà més que créixer amb el temps. Possiblement, trasmès pels seus pares i per la situació que viuen. Ells ho trasmetran als seus fills, i així continuarà… Sentir els grans ja és sentir una barreja d’odis, por, pànic a l’altre i desig de destrucció absoluta. I poden ser gent analfabeta com músics de la Filharmònica d’Israel o doctors en qualsevol cosa: els uneix aquest odi i aquesta por. Podran plorar amb un lied de Schubert, però en sentir parlar de “l’enemic”, només en voldran matar-lo (o que el matin): ni el consideraran una persona com ells. A les dues bandes és igual, i, com sempre, hi ha excepcions, però ara mateix, són minoria.
Mentre hi hagi una generació que ha viscut guerres com aquesta, ni atemptats indiscriminats, ni “atacs defensius” criminals, hi haurà odi; i mentre hi hagi aquesta mena d’odi, hi tornarà a haver-hi atemptats, represàlies… Fins que no passi una generació sense cap mena de problema, no s’aturarà això: és a dir…. mai. Només hi ha la possibilitat, ara mateix també impossible, que Israel fes per millorar la situació dels palestins: que se’ls guanyés. Que la inversió que ara fa en defensa i similars, es fes en educació i sanitat, per exemple. Llavors, potser, els altres començarien a veure’ls d’una altra manera, i potser llavors… Ara, si realment comencés això, ni en trenta anys més s’arregla.
M'agradaM'agrada
No tinc cap intenció de parlar de política, però el Stabat Mater de Vivaldi és una de les meves obres preferides. Gloriós el tractament de la veu com si fos gairebé un violí!
M'agradaM'agrada
No quería intervenir en el tema del conflicto y quería mantenerme en la compungida actitud del dolor, mientras escuchaba el Stabat Mater, pero el último comentario de Teresa me ha parecido una provocación.
“Respecte a l’ablació, caldria que t’informessis una mica més: és un costum, fonamentalment, de l’africa subsahariana, independentment de la religió: és una pràctica cultural o étnica. I no sé si saps que al món occidental, les dones cobren un 25% menys que els homes, no sé si això vol dir ser ciutadanes de primera, exactament.”
Yo lo dejaría aquí.
Si alguien quiere continuar con la polémica, me permito sugerirle que escuche el Stabat Mater, seguro que le irá bien para relajarse y no soltar barbaridades.
M'agradaM'agrada
“Encara no som humans” A l’altre, el forà al microgrup, el qui discrepa se l’ha d’expulsar, dominar, esclafar a coces i mossegades; el més cridaner, amb més volum muscular o amb la banya més grossa es queda el territori i les voluntats. Ai las¡¡¡¡ les coces i mossegades dels primats superiors. amb l’avenç tècnic posat ala seva disposició, duen l’aniquilació dels estranys però també dels propis, ens impedeixen evolucionar substantivament, ens anul·len la llibertat
Sort de reductes com IN FERNEM LAND i la seva, molt sovint, deliciosa música.
M'agradaM'agrada
Benvinguda Inma.
nur, intentaré que el molt sovint sigui sempre.
Gràcies a tots,
M'agradaM'agrada
Tampoc jo simpatitzo gens ni mica amb les cultures on la religió –sigui quina sigui- s’autoerigeix com a pal de paller de la societat i fa que sigui una voluntat, que els qui la dirigeixen qualifiquen amb el prepotent adjectiu de “divina”, qui regeixi costums i lleis, però si sóc dels que, per posar uns exemples prou significatius, es van esgarrifar per les conseqüències de l’atemptat a les Torres Bessones o per les de l’atemptat del 23-M a Madrid, m’emprenya moltíssim que ara se’m titlli de “políticament correcte” perquè en aquests moments m’esgarrifi de les conseqüències d’una intervenció militar com la que ha hagut de patir la població de Gaza.
M'agradaM'agrada
Teresa,
No pot ser que de l’ablació en diguis “un costum ” i “una pràctica cultural o ètnica”. Les paraules “costum”, ” cultura” o” ètnia” no poden ser escrites al costat d’un mot tan salvatge com és “ablació” sabent com sabem el seu significat terrible.
Tampoc entenc que situis l’ablació a l’Àfrica subsahariana, on efec tivament es practica, com si els habitants d’aquella terra formessin part d’un altra pack a no tenir en compte. E t faig aquests comentaris amb tot el respecte que saps que et tinc.Crec que l’impuls t’ha fet escriure sense pensar prou.
Accepta’m un petó en nom de la pau.
M'agradaM'agrada
Em semla que som persones amb una certa cultura que sabem llegir, i no només una paraula o frase, sino les del costat.
Jo vaig comentar tres frases en concret de la Martina, o millor, una frase que tenia tres continguts. El segon era “ni es costum l’ablació a les nenes” (aquí, es referia). Jo vaig especificar que tampoc és costum a l’Islam, en general, que tot, cas és un costum (i tant que ho és, com es pot negar?) d’algunes zones (étnies o regions) de l’africa subsahariana, fonamentalment. No només ho fan els musulmans, a aquestes zones, ni es fa a tot el mon musalmà, en absolut. L’Alcorà parla de respecte a les dones. Totes les doctrines religioses, també, com sabeu perfectament, la católica, pot, en algun moment concret, estar mal interpretada i utilitzada amb finalitats concretes de submisió del poble. Si cerceu per Internet a pàgines reconegudes, podeu trobar tots aquest conceptes ben explicats. Que se’m facin donar explicacions, com si jo defensés l’ablació, em sembla molt excessiu, sincerament Per dir-ho clarament, de mala voluntat.
Aquí teniu alguna pàgina solvents que en parlen:
UNICEF
M'agradaM'agrada
Molt sovint una deliciosa música, sempre un plaer escoltar les teves propostes musicals, Joaquim 🙂
M'agradaM'agrada
siento que no vamos a ninguna parte… demasiada tristeza…
Joaquim gracias por la música
M'agradaM'agrada
Teresa,
Per acabar: Saps que no hi ha cap mala voluntat per part meva. Només he dit que per impuls pots haver escrit coses que a m i m’han fet fer una lectura confusa.
Si som humans i madurs i tens temps de rellegir el meu missatge veuràs que deio molt clar que no em crec que defensis l’ablació però que posar-la al costat de paraules com costum o cultura, i procuro llegir bé, em sembla un despròposit.
Per a mi podem deixar-ho així.
M'agradaM'agrada
Es cierto lo que dice Pilar, no vamos a ninguna parte así… Lo de la tristeza es normal.
Me he adentrado en la música. Gracias Joaquim.
M'agradaM'agrada
Este es un post lleno de dolor y sufrimiento.
No tengo las claves para solucionar ni este conflicto ni ningún otro muchísimo más pequeño y cercano. Por otro lado, las palabras” paz mundial” me resultan cada vez, de tan usadas, más vacías de contenido real. Las bombas generan dolor, el dolor genera odio y el odio trae más bombas y más dolor en una cadena imparable donde siempre hay quienes azuzan para lograr a saber que “beneficios”. ¿Quien puede parar esto? ¿Quien quiere parar esto? Yo quiero.
M'agradaM'agrada
Doncs aquesta cadena de comentaris és cíclica i acaba com ha començat, amb la voluntat que això s’acabi.
Pel mig s’han quedat comentaris, opinions i punts discordants, divergents, quasi beligerants, que ens han fet reflexionar i això ja és bo.
M’agradaria que al menys a In Fernem Land, la pau fos possible. Sé que és possible.
M'agradaM'agrada