La casa naïve s’ha proposat enregistrar, en aquesta època tan a contracorrent i adversa per la industria discogràfica, tota l’obra d’Antonio Vivaldi.
Ja ho sé que vaig una mica tard, i qui més, qui menys, ha parlat d’aquest enregistrament i dels concerts amb la gira promocional, que varen fer per tota Europa, els artistes del enregistrament que avui porto al blog. A ca la Mei en trobareu ressenya de tot plegat. Jo me’l vaig comprar la setmana passada i ja porto tres escoltades senceres.
La novena òpera enregistrada és La fida ninfa, una òpera de maduresa, que va ser escrita per inaugurar el Nuovo Teatro Filarmonico di Verona, el 6 de gener de 1732, amb llibret del aristòcrata Scipione Maffei, que va ser qui va sufragar la inauguració i les festes que es varen organitzar arran d’aquest nou equipament cultural.
Vivaldi per l’ocasió va disposar d’una orquestra més nodrida del que era habitual i això és fa notar en una orquestració més rica i en uns acompanyaments instrumentals molt dramàtics i descriptius.
L’obra és més rica en conjunts del que era habitual en l’òpera barroca. En el primer acte hi podem trobar un duo i el fantàstic tercet conclusiu. En el segon acte Vivaldi utilitza un quartet per cloure’l i en el tercer hi trobem, a part d’un cor un preciós duet.
L’excel•lent Ensemble Matheus sota la direcció del seu creador Jean-Christophe Spinosi, signen una versió portentosa d’aquesta bellíssima òpera, on cada número musical és una autèntica festa de melodies i preciosisme vocal, amb contrastos dinàmics i rítmics que fan que les 3 hores generoses que dura la versió (CD1 59:35, CD2 66:17 i CD3 63:53) passin volant .
Per l’ocasió s’ha reunit a un equip vocal d’autèntics especialistes i tots ells en estat de gràcia. Tot plegat fa que aqueta edició, sigui la més perfecte d’una col•lecció que es distingeix per l’excel•lent nivell de totes les propostes fetes fins ara, però sense cap mena de dubte, aquesta es situa en el primer lloc.
Repartiment
Sandrine Piau, soprano Licori
Verónica Cangemi, soprano Morasto
Marie-Nicole Lamieux, contralt Elpina
Lorenzo Ragazzo, baix Oralto
Philippe Jaroussky, contratenor Osmino
Topi Lehtipuu, tenor Narete
Sara Mingardo, contralt Giunone
Christian Senn, baix baríton Eolo
Difícil és destacar a algú amb aquest reguitzell d’especialistes i artistes de primera magnitud, però de tots ells, permeteu-me que destaqui al tenor finlandès nascut a Austràlia, Topi Lehtipuu (Narete). La interpretació que fa de la colpidora ària del segon acte “Deh, ti piego, deh, consenti“, és d’aquelles, que quedaran per sempre més, en la meva llista d’àries insubstituïbles del barroc. Si voleu escoltar-la la teniu en el bagul, encapçalant durant les properes setmanes, les perles que us deixo, però també podeu prémer aquí i l’escoltareu.
Topi Lehtipuu
Altres moments gloriosos són l’ària de Osmino (Jaroussky) “Qual serpe tortuosa”, amb un acompanyament de la corda descriptiu de les sinuositats del rèptil o la bellíssima ària de Licori “Dalla gioia e dall’amore” cantada de manera magistral per Sandrine Piau, però vull deixar-vos el final del primer acte, amb aquest tercet espectacular “S’egli è ver, che la sua rota“, de dinàmica engrescadora, cantat per Lehtipuu, Piau i Lamieux, Oralto, Narete i Elpina respectivament.
Dedico aquest post a tots aquells que us agrada el barroc, ja ho sé que sou legió, però també perquè veieu que els meus límits contemplen al “prete rosso”, situant-lo en el lloc preferencial dels meus musics barrocs.
Àlbum imprescindible.
IN FERNEM LAND 
Agraeïxo el teu contagiós entusiasme, Joaquim. D’aquesta òpera en conec solament fragments però, vist el que dius, em farè amb ella d’una manera o altra.
M’agrada tota la música que m’agrada i, quan trec al cap al barroc, frueïxo de valent.
El “prete rosso” i el seu beatífic somriure es mereixen aquest post que transmet vivaldisme.
Un bacino.
M'agradaM'agrada
Naïve es una bendición para los seguidores del Padre Antonio, entre los que podemos apuntar a JS Bach y a Joaquim, un hombre de límites ilimitados, casi tanto como el de Eisenach.
Toda una edición de grandísimas obras con fantásticos repartos y los mejores conjuntos, encabezados por el estudioso Sardelli. ¿Se puede
pedir más?
M'agradaM'agrada
¿Quién diría que Vivaldi no escribió 600 o más conciertos sino un concierto seiscientas veces? Yo encuentro a este compositor muy diverso en su escritura musical, refinado, contrastado y exquisito, como buena prueba de ello son estos fragmentos que nos ofreces. Esta aria es de una belleza que corta el aliento, y el trío de final de acto también muy bueno por el imbricado y ágil conjunto de voces y siempre por los valores melódicos que quedan expuestos de manera manifiesta.
Yo también voy a atesorar en mi discoteca un ejemplar de esta grabación.
M'agradaM'agrada
M’agrada cada vegada mes el barroc i encara mes els últims posts operístiques, ja que no entenc massa de cinema i musicals. El tango m’agrada mes, malgrat que mai he entès com “si 20 años no son nada, las nieves del tiempo platearon mi sien”. Esperant el resultat del concurs per conèixer quelcom de cinema, intentaré cercar per Madrid el preciós disc de La fida ninfa. Gracies, hombre de límites ilimitados. (Barbebleue no se quins límits te, però es genial).
M'agradaM'agrada
Joaquim no cal donar la benvinguda a Search the web on snap.com, ja que deu ser Amfortas in unknown English for me.
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja, Amfortas, ja et tinc sota control amb el teu mail.
Això d’anar pel món connectat amb el Iphone “es lo que tiene”.
Els meus límits són efectivament il·limitats, em queda molta vida (espero) per aprendre i curiós de mena com sóc, no descarto limitar-los una mica.
M'agradaM'agrada
Vivaldi me chifla. La Fida Ninfa me gustó muchísimo cuando la vi en concierto aquí, en Valladolid. Del reparto del disco estaban Jaroussky y Cangemi, muy bien ambos (aunque el papel de Osmino se presta poco a lucirse) y recuerdo a un espectacular José Manuel Zapata. Le tengo especial cariño a la obra porque conocí a Mei, a Papagena y a Mr Ripley en la función.
Ahora llevo en el coche un par de discos nuevos de Vivaldi que me encantan: uno de Daniel Hope y otro de Viktoria Mullova y Giuliano Carmignola. Los recomiendo si os gusta el “padre antonio”, como dice Barbebleu
M'agradaM'agrada
Encara que operísticament gairbé el desconec, però el poc que conec m’agrada molt, però el què si conec la seva obra religiosa,cantates, oratoris, misses etc. i sobretot, la seva músca instrumental.
Tot o gairabé tot és de matrícula.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Li tinc moltes ganes a aquest enregistrament. A veure si cau aviat.
M'agradaM'agrada
Vivaldi és dels meus reverenciats. Aquesta ària i aquesta veu són trasbalsadores. Ves fent adeptes al barroc 😉 ¡
M'agradaM'agrada
Anava buscant el repartiment de la fida ninfa per posar-lo a l’Ipod (copiar i pegar) i m’he trobat amb la teva crítica que comparteixo força. L’unica cosa que em passa amb les operes de Vivaldi es que els recitatius s’em fan una mica llargs i els solo tallar en el Ipod (em copio només les aries). De tota manera tota la resta (concerts, música religiosa, etc) no té desperdici. A veure quant en faran alguna al Liceu
M'agradaM'agrada
Hola Belmonte, benvingut a In Fernem Land.
Vivaldi és magnífic i estem d’acord, ja toca una òpera del seu catàleg a can Liceu.
Espero que no sigui l’última vegada que ens deixis les teves impressions.
Gràcies
M'agradaM'agrada
fins ara no he escoltat aquesta meravella, no he tingut temps ni de escoltar ni de visitar in fernem land, una gran desgracia!
Finalment he trobat un reco per apreciar les teves recomanacions i com sempre me han omplert de satisfacció i plaer paradisiac.
GRACIES JOAQUIM
M'agradaM'agrada