IN FERNEM LAND

No aniré a veure La Bella y la Bestia


la-bella-y-la-bestia

M’agraden els musicals, ja ho sabeu, però no vull anar a veure La Bella y la Bestia, bàsicament perquè vaig veure-la a Londres fa molts anys i no vull tornar-hi.

La música i les cançons excel•lents d’Alan Menken, no són suficient atractiu per un espectacle que en el seu moment, em va semblar d’un mal gust estètic, que vorejava la “horterada” més barata (el muntatge a Barcelona costa 6.000.000 d’€uros) que he vist mai sobre un escenari.

L’error d’aquest musical és voler imitar la reconeguda i premiada pel•lícula de dibuixos animats de la Disney i traslladar el món del còmic ensucrat a un escenari. M’atipa i enfarfega de tal manera que no m’interessa gens.

És un espectacle per a tota la família, que ha d’agradar als nens, per això aquesta estètica tan colorista i bigarrada, amb aquests vestuaris impossibles per imitar la tetera, el rellotge de paret o el canelobre i a la vegada ha d’atrapar als adults amb la història de la bella i la bestia i que si la bellesa està al interior i bla, bla, bla.

Agradar a tothom és complicat i pots caure en el perill de no agradar a ningú. En aquest cas no és així, ha agradat molt i a tot el món, o sigui que el problema, un cop més, és meu.

No hi aniré, però a més a més, amb el que costa una entrada puc fer tantes coses que m’agraden molt més, que he decidit que no. Els caps de setmana les entrades van de 120€ (butaca oro) a 34,90 l’entrada de amfiteatre (deu ser “butaca de madera”). Durant la setmana, les “butacas oro” es cotitzen al mateix preu, però els amfiteatres baixen fins a 24,90 i els divendres a 29,90.

Tenint en compte que és un espectacle per a tota la família, i que les famílies de casa nostre poden estar formades per un matrimoni i una criatura (de dos és bastant difícil, però encara possible), feu números i veureu com anar a veure aquest musical costa una fortuna. I ni mencionaré que el país està en crisi.

Em direu que l’òpera també val molts diners i jo us diré que si, que teniu raó, però em permeto diferenciar molt i molt el cache d’un cantant d’òpera i de la Sra. Potts en aquest espectacle. Dubto molt que li paguin el que li paguen a un secundari del Liceu, per cada funció. O no anem a comparar les orquestres i el cor, i la infraestructura d’un teatre d’òpera amb tota una temporada, etc., etc., etc.

En fi, sense treure-li cap valor, us repeteixo que no hi han suficients atractius com per fer-me aixecar de la cadira, rascar-me la butxaca i anar a veure un musical que pel que he vist en els reportatges de la TV, ha envellit molt o potser sóc jo el que he envellit?

Ja m’ho explicareu, si algú de vosaltres hi va.

Els productors han decidit que a Barcelona l’espectacle s’ha de fer en castellà, doncs això del català no es prou rendible (també ho han fet els “catalanets” del Tricicle i el Spamalot com ja vaig comentar) i jo em pregunto:

Si està dirigit al públic de Catalunya, qui hi ha que no ‘entengui el català?

Si volen que també hi vagin els turistes que visiten la ciutat, m’agradaria saber quants saben castellà com per anar a veure aquest musical?. Per tant, si no han d’entendre un esborrall, tant li fa que ho cantin en castellà, com en català.

Si ho fan pel possible turisme intern espanyol que vingui a la ciutat, voldria saber quin percentatge pot suposar en front del públic català.

Una vegada que estava fent un curset a Amsterdam, varem anar amb la Bea, a veure un musical, força maco, sobre Rembrandt. Evidentment cantaven en holandès, parlaven en holandès i els programes de sala eren en holandès. Això no ens va fer tirar-nos enrere. El teatre i al música són universals i segur que no varem entendre moltes de les coses que es deien, però quan varem sortir del teatre, recordo que ho varem fer molt satisfets.

Si La Bella i la Bestia, que és una història que no és precisament un Ibsen o un Chéjov, no és vol presentar en català a Catalunya, és perquè no els hi dona la gana. Qui està disposat a gastar-se el calerons, ho faria igual. No ho creieu així?

Au, us deixo amb la Lansbury cantant la cançó de la Sra. Potts

El musical franquiciat no m’interessa gens, precisament perquè el que vaig veure a Londres és casi idèntic al que es fa a Barcelona i si allà ja no em va agradar….

11 comments

  1. Jo vaig veure la pel·lícula doblada al castellà. Té una bona paritura i guardo un bon record de la Marta Martorell, dobladora habitual de la gran Lansbury.
    És cert que s’ignora la llengua catalana d’una manera feridora i molts catalans, ergo els del tricicle són cooperants d’aquesta destrucció vertiginosa que, per alegria de molts, està patint el nostre idioma.
    Holanda, i això ho sabeu tots, tè un estat que defensa la llengua. I el tenen tots els paisos: Suècia, Noruega, Dinamarca on parlen idiomes que solament tenen sentit en el seu propi territori. Com el català.
    Aquí en tenim dos d’estats, un a Madrid i un a Barcelona i, ja veieu, ni el d’allà ni el d’aquí ajuden a que romangui una cultura. Ans al contrari, ajuden al seu desgast.
    Jo tampoc aniré a veure La bella y la bestia. Només acceptaria veure-la en castellà fora de Catalunya. I de moment no tinc plans de sortir.

    M'agrada

  2. Beatriz

    Hola! Jo també recordo Rembrant, va ser divertit, aquella fila de gent per entrar tant organitzada dels holandesos, difícil de veure a casa nostra, quan vas a la porta del teatre i tothom està apinyat a la porta!
    Jo no he vist la Bella i la Bèstia, i el que tira enrere és el preu …, no sóc de películes Disney, la veritat, però hi aniria si més no per poder opinar!
    El tema del català ho trobo indignant, el fet de no voler invertir en adaptar-ho s’està tornant normal, però qué podem esperar, si el problema ja el tenim a casa quan els mateixos del Tricicle fan el mateix!

    M'agrada

  3. Faig meva l’opinió dels que m’han precedit. Es vergonyós com s’intenta eliminar una llengua que parlen uns quants millionsde persones i l’entenen perfectament uns quants més. Ja m’agradaria poder comparar-me en aquests temes a paisos com Holanda, Noruega o Dinamarca, però en aquest país no tenim defensors de la nostra llengua, només tenim “politics”, es a dir ningú.

    M'agrada

  4. L’argentina Julia Gómez Cora, directora de Stage Entertainment de España, la productora del musical “La bella y la bestia”, que, per cert, en molts mitjans de comunicació s’anuncia com “La bella i la bèstia” -i això és fer trampa, senyors!!!-, amb la seguretat pròpia quan parlen els gran executis, ha deixat dit a través d’algunes entrevistes que he sentit que li han fet a la ràdio o que he llegit a la premsa que a la seva productora NI TAN SOLS S’HAN PLANTEJAT MAI –així, amb aquestes mateixes paraules- produir cap espectacle en català. És una empresa privada, argueix la senyora Gómez , i el que els interessa es vendre entrades, un argument, però, que no és vàlid reblant-lo, tal com ho fa ella, amb afirmacions com ara la bestiesa de dir que les produccions han de fer-se en un idioma que s’hi adaptin bé (???!!!)

    La ignorància d’aquesta senyora, carregada de “màsters” i –això ja ho dic jo- de prepotència a l’hora de parlar d’un tema com és el de les versions que s’han fet al català de musicals, de cançons, i no parlem ja de traduccions literàries és, doncs, i sempre segons el meu criteri, SUPINA (així, en majúscules).

    No crec que, ni que fos en català, anés a veure un espectacle que duu la marca Disney, ja que l’estètica d’aquesta factoria no s’addiu gens ni mica amb el meu tarannà, però em nego en rodó –amb els meus diners (pocs) faig el que vull- a assistir a cap espectacle d’una productora, la Stage Entertainment de España, amb unes directrius que menyspreen una llengua, en aquest cas la meva, i m’ofèn que des de l’Ajuntament de Barcelona es doni suport a aquesta empresa privada a l’hora d’intentar oferir-los un espai perquè, amb aquests criteris totalment excloents lingüístics envers la llengua pròpia del país, puguin vendre, a la ciutat que n’hauria de ser el cap i casal, força més entrades.

    Ah!, i no deixa de ser curiós que la Stage aquesta sigui una empresa holandesa.

    M'agrada

  5. Com que sembla que ningú dels infernemlandaires hi anirà, us puc fer arribar el testimoni de la meva filla (escuet, això si) que hi va anar convidada: diu que els cantants eran realment de pena, tret del Lumière (Armando Pita) i la Sra. Potts (la magnífica Mercè Martínez). Tant muntatge per acabar oferint un producte francament defectuós !

    M'agrada

  6. Roberto

    Con este criterio entonces nadie irá a ver el montaje que se estrena a final de mes de “Sweeny Tood” dirigido por Mario Gas, en castellano. No sé, creo que es entrar en una polémica un tanto absurda. Me parece que sí se podía discutir y criticar que un grupo catalán como El Tricicle creara aquí en Catalunya un espectáculo en castellano, seguramente con la vista puesta en presentarlo en Madrid. Me hubiera parecido flagrante delito que Dagoll-Dagom presentara “Aloma” o “Boscos endins” en castellano, pero éste es un espectáculo creado en Madrid que viene a Barcelona. Que participe o no capital holandés creo que es lo de menos. ¿Alguien se ha planteado este problema con “Un dios salvaje” o “Las manos blancas no ofenden”? Lo que sí me parece un despropósito son los precios, ¿no es que estábamos en crisis? Yo no iré a verla porque hace años, como Joaquín, que ya la he visto, y bueno, es una franquicia Disney, y más o menos ya sabes lo que vas a ver. Por supuesto es muy superior la otra franquicia Disney “The Lion King”, pero si conservas un resto de niñez por ahí guardado, disfrutarás…. si no, más vale que no vayas a verla.

    M'agrada

  7. colbran

    Cuando la vimos en Londres me pareció uno de los rollos más grandres que ha dado el género. Había ocasiones en que en el escenario estaban todos los colores del Arco Iris y además repetidos; todo de muy buen gusto…

    En la película la música suena muy agradable, especialmentes en las canciones del candelabro y de la Sra. Potts (Angela Lansbury); en el teatro me dejó indiferente y no la volvería a ver ni yendo invitado.

    Lo del precio de las entradas un robo manifiesto, pero si hay alguien que quiere dejarse robar está en su derecho.

    Lo de ignorar la lengua catalana una auténtica vergüenza. Este espectáculo merecería una deserción masiva del público, por este motivo.

    No obstante, los crios se sentirán atraídos por el tema y arrastrarán a los padres, los cuales tendrán que tragarse esta mayúscula horterada aunque puede que incluso les agrade.

    M'agrada

  8. Emilio-Bcn

    Esto se pone interesante…….

    No soy un gran amante de las comedias musicales. stop.
    Las prefiero ver en catalá. stop
    No la he visto en Londres. stop
    Voy a verla este sábado y os lo explicaré. stop
    Ay Dios mío…Stop

    Saludos .Stop

    M'agrada

  9. Xavier_LH

    Jo la vaig veure a Madrid, fa uns anys, amb una esplèndida Xènia Reguant i una molt bona posada en escena.

    Ahir, passada l’eufòria inicial i fent ús d’ofertes 3×1 del club ServiCaixa, vaig repetir a Barcelona amb la família.

    Per les poques possibilitats del BTM, anava amb por de la posada en escena. Doncs dèu n’hi do: ens va agradar molt!

    La direcció musical, ahir d’en Sergi Cuenca, genial.
    La Mercè Martínez, genial i fantàstica com sempre.
    A més ahir, un esplèndid Sergi Albert fent el paper de la Bèstia.

    Horterades de musicals n’hi han i n’he vist (i s’han de veure per jutjar)

    Qualificar aquesta Bella y Bestia de BCN amb el mateix adjectiu, no s’ho mereix.

    M'agrada

  10. Hola Xavier em sap greu insistir. Vaig veure l’original a Londres i no hi tornaré.
    Puc entendre les teves eufòries, però aquest espectacle no m’interessa i estèticament continuo pensant que és una “horterada”, ho sento.
    Ara, si aquí haguessin pogut fer una versió diferent…però no, s’ha de fer tot exactament igual al original, per això aquesta modalitat de les franquícies, que deixa sense cap possibilitat de creació, als professionals autòctons, no em mereix el mínim interès. Potser si l’original m’hagués agradat…

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: