Wotan amb l'anell a la dreta i el braç d'Alberich a l'esquerra. A la foto és James Johnson que s'alternava amb Johan Reuter, el Wotan del DVD

Després de dormir més de 8 hores (tot un luxe) inicio el dissabte amb ganes de parlar-vos un cop més d’una obra de Richard Wagner. Ja us vaig dir que la imminent programació dels Meistersingers al Liceu, m’havia despertat la wagneriatitis, mai adormida i sempre continguda, per tal de no avorrir a tots aquells detractors del més gran operista de tots el temps.

Amics, tinc la immensa sort de tenir “angelets” que em subministren material per fer-me i fer-vos més feliços. Si fa dos dies que l’angelet ens ha fornit de dues nits d’òpera amb interès contrastat, avui us presento el DVD que inicia el Nibelunges Ring de Copenhagen, gentilesa d’un altre infernemlandaire abduït pel wagniarisme més arrelat, l’amic Golaud.

La DECCA ha tret al mercat tot el Ring (The Copenhagen Ring) en una edició de 7 DVD’s, enregistrat a la Royal Danish Opera durant el mes de maig del2006.

The Copenhagen Ring

Els responsables d’aquest notable Anell són Michael Schønwandt al capdavant de la magnífica orquestra danesa i Kasper Bech Holten que signa la impactant proposta escènica.

Doncs bé, el sempre inquiet Golaud m’ha regalat, aquesta joia que a Espanya ha arribat en compte gotes i ha desaparegut immediatament de les botigues, que sense cap mena de visió comercial, no han tornat a reposar.

Jo de moment tan sols he vist Rhinguldet, és a dir L’Or del Rhin i la impressió ha estat forta i positiva. Ara us explicaré els detalls.

Que un teatre d’òpera es decideixi a fer tot un Ring sencer en una temporada, és un repte mereixedor de les més grans lloances. Aquest any, el Palau de les Arts de València ho fa en la seva temporada de primavera, per admiració i enveja de tots. Ni el Liceu, ni el Real ho varen fer en el seu moment, quan varen programar, en clara competició absurda, un Ring en dues temporades consecutives. Doncs bé la Òpera Reial Danesa, en la seva nova i flamant seu, ens proposa un Ring capaç de dir-nos coses noves, atrapar-nos des de les primeres notes del misteriós preludi del Rheingold i entretenir-nos en el sentit més positiu de la paraula, amb un equip artístic de primaríssim nivell i amb molts cantants pràcticament desconeguts fora dels circuits nòrdics, on sabem que sempre han sorgit les grans veus del repertori wagnerià (Noruega, Suècia, Finlàndia i la pròpia Alemanya, és clar).

Michael Schønwandt

Cal dir que la magnífica orquestra dirigida per un altre desconegut, Michael Schønwandt, és com sempre que es vol fer front a un Ring, la base fonamental per erigir una Tetralogia com Wotan mana.

Segurament els tècnics de so de la DECCA han fet lluir encara més les virtuts d’una formació envejable. So compacte i totes les famílies orquestrals en esta de gràcia, amb un metall i un vent absolutament envejables.

La direcció de Schønwandt és molt teatral i gens morosa, amb temps àgils, però no per això menys solemnes quan cal i sobretot molt dramàtics.

Del equip de cantants d’aquest Rheingold, cal esmentar en primer lloc i per davant de tots els altres, al jove Wotan del baríton danès Johan Reuter. Important contribució vocal d’una veu magnífica, que malgrat ser baríton, no te gaires problemes per convèncer en les zones més greus de la seva important partitura, sempre present, tret de la primera escena.

Michael Kristensen (Loge)

També és molt destacable el Loge de Michael Kristensen, per bé que aquí fascina més la gran actuació escènica, que la veu que tot i ser notable, és la d’un tenor líric més de caràcter que no pas la d’un heldentenor, com m’agrada a mi que sigui cantat aquest imprescindible rol.

Cal destacar també les veus del dos gegants, Stephen Milling (Fassolt) i Christian Christiansen (Fafner).

Les veus femenines són molt correctes però no del tot destacables. La millor, al menys en l’enregistrament, ja que sembla que la seva projecció en el teatre no sigui notable, però això no se sap si no s’escolta en directa, és la de la mezzo, força acontraltada, Susanne Resmark.

I l’escena?. Si hi ha alguna cosa essencial en el Ring, és la concepció escènica de tota la Tetralogia.

Doncs bé Kasper Bech Holten aposta fort, arrisca i segur que no deixarà indiferent a ningú.

L’obra s’inicia amb una dona regirant una immensa biblioteca buscant documentació. Els que sabem que és la soprano Iréne Theorin, ja veiem que és Brünnhilde, per tant estem davant d’un immens flask-back i immediatament pensem, no s’immolarà?. Ens queden moltes hores i emocions per endavant per descobrir-ho. Cal dir de totes maneres que aquest és un Ring feminista (el logo de la portada del àlbum és del tot clarificador), on tot volta entorn els personatges femenins de la història i on Wotan, malgrat la importància del personatge, estarà supeditat a la multitud de mullers i filles que es creuen en la seva vida. Interessant proposta, no creieu?

Les filles del Rhin amb ALberich, primera escena

De sobte ens trobem en el fons d’una piscina d’una luxosa mansió, sense aigua, on veiem a les filles del Rhin amb vestits anys 30 del segle XX, i un Alberich més aviat alcoholitzat deixant-se seduir per tal d’obtenir l’anhelant or. Aquest està representat per un noi nu, nedant dintre d’una piscina (a dins de la piscina) que veiem mitjançant una finestra simulant un aquari. El robatori ens colpeix en la primera de les escenes violentes i cops d’efecte que ens té preparats Kasper Bech. L’or és el cor del jove que és extret de manera violenta, tot tenyint l’aigua d’un intents vermell de la sang del jove. Inquietant escena i resolució.

L'or del Rhin

En l’escena següent ens trobem en unes presumptes excavacions arqueològiques i amb unes tendes de campanya, on viu la família de Wotan abans de instal•lar-se en el Palau (un gratacels novaiorquès?) que els hi estan construint els gegants Fassolt, un obrer i Fafner, el capatàs o corrupte constructor, presumptament invàlid.

Wotan és presentat com un home encara jove, que ha fet fortuna, molt ambiciós i cruel. Al seu voltant una crispada Fricka que en el moment culminant de l’entrada d’Erda, descobreix la infidelitat del seu marit. Una Freia, físicament massa gran per ser la filla de Wotan i Fricka, carectertzada com una filla de papà i mamà i uns vividors Donner i Froh, ociosos.

Sten Byriel (Alberich)

Les joies, a part del Wotan, teatralment parlant són, el impressionant Loge, caricaturitzat de manera brillant per Bech, com un esser libidinós, viciós, eternament enganxat a una cigarreta als llavis i amb una mirada torbadora i un aspecte deixat i degenerat (extraordinària composició de Michael Kristensen) i el torbador Alberich, que ens recorda a un metge nazi que experimenta en la seva cova – quiròfan amb cossos d’essers indefinits, penjats com si fossin pernils. Estem davant d’un Anibal Lechter o d’un Josef Mengele. Torbador.

L’escena del Nibelheim està teatralment molt ben resolta i resulta del tot inquietant. El punt àlgid és quan Wotan sotmet a una cruel tortura a Alberich, per robar-li l’anell que porta enroscat al braç, tallant-li de viu en viu davant de tothom. Sadisme i crueltat extrema d’un Wotan sanguinari que immediatament es col•loca el preuat anell en el seu braç.

Ja he dit que l’entrada d’Erda ens posa en evidència l’adulteri (un dels molts de Wotan) davant els ulls d’una Fricka desconcertada, ferida i ultratjada, que ni amb l’estrena del nou Palau, veurà la pau.

Abans de que la família Wotan agafi l’ascensor (plataforma de la bastida del gratacels acabat) per pujar al “penthouse” on hauran de viure una presumpta vida feliç i burgesa, Kasper Bech ens sorprèn amb una iniciativa trencadora i molt discutible, Wotan mata a Loge que ja li ha fet la feina, com Siegfried suposo que després farà amb Mime (això ho diu Wagner, lo altre no).

Aquest cop d’efecte, molt coherent amb el Wotan que hem vist en aquest apassionant Rhinguldet, deixa sense validesa les frases del final de la Valkyrien que ens espera, doncs Wotan no podrà cridar a Loge per tal d’encendre-li l’escut de foc que ha de protegir a Brünnhilde.

La pujada al Walhalla

Però això us ho explicaré en la propera entrega d’aquest apassionant regal que m’han fet. S’ha obert la saga, ens esperem moltes emocions que hauran de donar sentit a les claus que tot just s’acaben de mostrar, donant, així ho espero, sentit al que hem vist fins ara.

Gràcies Golaud.

L'Òpera Reial Danesa

DAS RHEINGOLD (Richard Wagner)

Director d’escena Kasper Bech Holten
Director musical Michael Schønwandt

Wotan Johan Reuter
Donner Hans Lawaetz
Froh Johnny van Hal
Loge Michael Kristensen
Fasolt Stephen Milling
Fafner Christian Christiansen
Alberich Sten Byriel
Mime Bengt-Ola Morgny
Fricka Randi Stene
Freia Anne Margrethe Dahl
Erda Susanne Resmark
Woglinde Djina Mai-Mai
Wellgunde Ylva Kihlberg
Flosshilde Hanne Fischer