Continuant amb els agraïments pendents, iniciats en el post d’ahir, el segon agraïment és ben senzill, però no per això menys sentit.

Una bona amiga em va fer un regal, i amb aquest regal vaig descobrir una cantant i amb ella, la possibilitat d’escoltar fados en català.

Névoa és el nom artístic de Núria Piferrer, una cantant nascuda a Barcelona l’any 1971 i que després de embadalir-se amb Madredeus i Dulce Pontes, va decidir centrar la seva carrera en el nostàlgic i passional món del fado.

Ha editat 4 discs, Fados i Fades l’any 2001, Mar de Fado l’any 2003, Fado distraído l’any 2004 i el que em varen regalar i que avui porto a In Fernem Land, Entre pedres i els peixos, enregistrat l’any 2008.

En aquest darrer treball, hi ha 14 cançons, 14 fados:

Ofèlia, música fado menor do porto de José Joaquim Cavalheiro i lletra de Névoa.
Les Roses, música fado pintadinho de José António Sabrosa i lletra de Névoa.
Sobre l’herba, música fado amora de Joaquim Campos, lletra de Névoa.
L’ombra, música fado triplicado de José Marques, lletra Névoa.
Dijous, música fado dos sentidos (José Fontes Rocha), poema original de Oriol Molas adaptat per Névoa.
Gavina de Petroli, música fado tamanquinhas (Carlos Neves), lletra Martí Noy.
Fado de Cendra, música fado Zé Grande (Raul Pereira), poema original Gabriel de la S.T. Sampol, adaptat per Névoa.
No lloro porque te espero, música fado Franklin quadras (J.Franklin Gomes Rodrigues Godinho), poema original de María de Lourdes Domingos de Carvalho, traduït per Névoa.
Vinyes Verdes, música fado bailado (Alfredo Duarte), lletra Josep Maria de Sagarra.
No te quiero, música fado Alberto (Miguel Ramos), lletra Pablo Neruda.
Si pertot deixes senyals, música fado carriche (Raul Ferrao), lletra Feliu Formosa.
Tinc una pena, música fado meia-noite (Filipe Pinto), lletra Enric Casassas.
Abordatge, música fado Isabel (José Fontes Rocha), lletra Névoa.

Jo no sabia que el fado tradicional es composa d’unes 150 melodies, la majoria de les quals són variacions dels fados més primitius: el fado menor, el fado mouraria i el fado corrido. Sempre les mateixes melodies. És per això que Névoa, coneixedora d’aquesta tradició musical, les ha utilitzat, versionant poemes que encaixen amb la mètrica i el ritme amb les velles melodies.

Que el idioma emprat sigui en 11 de les cançons, el català, no deixa de sorprendrem i alhora de satisfer-me, doncs tot i que la sonoritat melangiosa i sibilant del portuguès, no és comparable amb el català, tampoc sona ni forçat, ni estrany.

És un treball sorprenent, per una veu molt personal i completament adaptada a la tradició portuguesa del fado, amb les cadències tan peculiars i característiques.

Cert que no totes les lletres de la Névoa m’han acabat d’agradar, de fet m’agrada més com a cantant i intèrpret que com a poetessa.

L’acompanyament preciós de Manuel Mendes a la guitarra portuguesa, José Carvalho a la guitarra (viola de fado) i Jorge Carreira, baix acústic (viola baixo) acaben per donar tot l’aire d’autenticitat i d’acabat acurat d’un treball molt ben fet.

Aquest regal, l’haig d’agrair doblement. A l’amiga, per pensar amb mi i també per haver-me fet descobrir a la Névoa.

Us deixo un tast amb el Fado de Cendra, amb música del fado Zé Grande de Raul Pereira i un poema original de Gabriel de la S.T. Sampol, adaptat per Névoa

FADO DE CENDRA

Ara no sé si mai m’has estimat
perquè te’n vas i no mires enrere,
ara no sé si el cor encara espera
del teu reflex trobar la claredat.

Ara no sé si mai m’has estimat
tot aquest temps que el teu cor m’oferies,
no sé si podrà haver-hi més dies
que puguin ser dins meu l’eternitat.

Només sé que he de viure allunyat
del teu alé, que em fa falta per viure,
només sé que no vull ésser lliure,
que sense tu no trob la llibertat.

Només sé que el teu alé tan tendre
ja no és amb mi ni ja m’insufla vida,
només sé que amb la teva partida
en lloc d’alè de foc tenc morta cendra.