Avui una de les meves grans debilitats.
La música coral a capella, ja n’he parlat alguna que altre vegada a In Fernem Land, m’agrada moltíssim. Sovint associada a la música popular i religiosa, amaga en el seu interminable catàleg, veritables obres mestres.
Cantar en un cor, ha estat una de les experiències musicals més enriquidores de la meva vida. Tan li fa que la coral fos de aficionats. Sempre hi havia un dia, en un assaig o en un concert, on l’harmonia i l’equilibri, sorgien perfectes, en justa afinació i expressivitat, aleshores la satisfacció era total. Fer i gaudir de la música al mateix moment, és un autèntic plaer.
No calen grans acompanyaments orquestrals, tan sols el poder de la veu humana, pot fer enlairar les atmosferes i els climes més impressionants que us pugueu imaginar.
Anton Bruckner, encara a hores d’ara un compositor molt temut, titllat de dens, feixuc i reiteratiu, bàsicament per les seves magnífiques simfonies, va escriure pel cor de la Catedral de Linz i en el últims anys de la seva estada a la ciutat, el motet “Locus Iste” per a cor a capella.
Sorprèn que en menys de quatre minuts, quan alguns moviments de les simfonies passen de la mitja hora, i amb una melodia ben simple, Bruckner ens dugui del suau inici, que recorda força el cor dels peregrins del Tannhäuser, a un clima misteriós (inaestimabile sacramentum) i dramàtic, per acabar altre cop de forma serena i tranquil•la, de manera magistral.
És una obra amb una harmonia i un equilibri perfecte, amb un pedal sostingut per la notòria presència de les veus greus masculines, que m’agrada moltíssim.
La impressionant versió que escoltareu és del cor de la Bayerischen Rundfunks dirigit per Eugen Jochum en una gravació efectuada a la Herkulessaal de la Residenz de Munic, l’any 1966.
Locus iste
a Deo factus est,
inaestimabile sacramentum,
irreprehensibilis est.
Aquest lloc va ser fet per Déu
Inestimable sacrament
un lloc sense culpa
Les imatges que acompanyen aquest magnífic motet són de claustres romànics.
Si voleu baixar-vos el motet premeu aquí.
IN FERNEM LAND 
A mí el Bruckner sinfónico me cuesta un poco de asimilar, lo encuentro algo denso, pero este cortísimo motete me ha gustado muchísimo. No lo conocía, la verdad, y ha sido una sorpresa agradabilisima.
Los coros a capella siempre me han impresionado y me producen una sensación de eternidad. En esta ocasión, coros unidos a imágenes de lugares que he visitado y en los cuales me he sentido felíz, me proporcionan como resultado un placer spiritual inigualable.
Todo un acierto, Joaquim, aunque para ello te hayas ido a dormir a las quinientas…
M'agradaM'agrada
Un cant maravellós que ens transporta en llocs desconeguts a la terra, on tot és bellessa i pau, fent-nos molt millors. Unes fotografies boniques molt adients pel motet que hem escoltat.
M'agradaM'agrada
No coneixia aquest motet i m’ha agradat molt. Bruckner és una asignatura pendent per mi.
M'agradaM'agrada
Molt bonic tot : el motet, l´interpretació i les imatges. Un encert ¡¡.
Jordi
M'agradaM'agrada
Hola de nou Joaquim, he estat un temps sensa poguer acostar-me al ordinador per motius de salut , i quina sorpresa la meva ( entre d’altres que ara no venen al cas)quan al obrir de nou,em trobo amb el ” LOCUS ISTE”
no et pots imaginar la melangia i els tendres records que han vingut a mí amb aquest subtil motet, encara que m’has fet plorar, doncs quan has interpretat una peça així, no l’oblides facilment i tot i que crèc que l’Orfeó la va enregistrar jo no la tenia ,graçies altre vegada Joaquim,la tornada a casa després d’una petita intervenció metge no podia ser més encissadora….. t’estimo,petons.Glòria.A.
En altre moment, demá,et parlaré del treball de la Viki Peña i de La casa de Bernarda Alba.
M'agradaM'agrada
¡Sobrecogedor!
Me deja una sensación de transcendencia. Impresionante combinación de canto e imágenes de ese románico que me fascina siempre.
Gracias.
M'agradaM'agrada
Entre els claustres i el motet, que m’ha sonat molt familiar, tal vegada li perderé la por a Bruckner al que sempre he tingut per un pes pesat en un sentit quasi litaral.
Una abraçada, Joaquim!
M'agradaM'agrada
A Bruckner se li ha de perdre la por i capbussar-se en la seva densitat.
No és una obligació, és una recomanació.
Gràcies a tots
M'agradaM'agrada
A mi em passa si fa no fa: no és que li tingui por, és que, directament, no puc amb el Bruckner simfònic, i mira que intento sentir-lo ben predisposat. En canvi, l’obra coral o la d’orgue està molt bé. En fi, continuarem intentant-ho…
M'agradaM'agrada
Glòria m’havia oblidat de desitjar-te una ràpida recuperació.
Me’n alegro de tornar-te a tenir entre nosaltres.
M'agradaM'agrada
Comparteixo amb tu l’amor pel cant coral a capella. De fet vaig començar fent-ho a l’escola, al Liceu Francès amb el mestre Moreno Pallí, vaig seguir a la facultat de Medicina on vaig dirigir la Coral de la Faculat, vaig seguir més tard amb la del Col·legi de Metges que dirigia en Jordi Roch, amb la Henry Purcell dirigida per l’Albert Romaní i amb la que varem estrenar al Palau “L’Enfant et les Sortilèges” de M. Ravel dirigida per l’A. Ros Marbà i també “KIng Arthur” del mateix Purcell, a la Capella Protestant del carrer Brusi. Després ja em vaig embolicar en l’estudi de cant.
Anys realment inolvidables.
M'agradaM'agrada