Sabates (V.Van Gogh)
Sé, abans de començar a fer el post d’avui, que em deixaré algú, però també penso que em sabreu perdonar tots aquells que potser no trobareu la sabata personalitzada i tots aquells que potser no us sentireu identificats amb el regal que us he deixat.
Molts no heu comentat prou com per poder arribar a esbrinar el que us pot agradar o com us identifico jo i per sobre de tot, he volgut obviar l’òpera i la música simfònica.
Per a tots aquells que no he sabut personalitzar, també he deixat un regal de Reis.
Així doncs i sense perdre més temps, doncs tinc molta feina a posar un regalet a cada sabata, desitjo que us agradi. Tan sols cal prémer sobre el nom i…
Colbran, Pfp, Amfortas, Assur, Joanpau, Titus, Tosca, Maac, Kenderina, Assai, Olympia, Barbebleue, JaumeM, Julianen, Concep, Bocachete, Ferran (In varieta), Allau, Ferran (Max-Aue), Dandini, Ferran (un que passava), Beatriz, Atticus, Josep, Glòria, Maria Teresa, Olave, Luvi, Isolda, Roberto, Teresa, Edipa Maas, Pink, Silvia, Kundry, Wimsey, Landahlauts, Glòria A., Josefina, Goyo, Tristany, Emilio, Awake, Mario, David, Carme, Mei, Mocho, Papagena, Loquenuncaduerme, Parsifal, Marga, Hariclea, Xavier – Carme i Oriol
IN FERNEM LAND 
Estimat Joaquim, la veritat no sé com expresar-te el meu agraïment, ni el qué estic sentint en aquests moments, coneixes bé les meves febleses, estic plorant com una Magdalena.
Ets un autèntic detallista. Els meus reis per a tú son no perdre aquesta capacitat d’emocionar, humor, i sobretot aquesta gran sensibilitat vers nosaltres els teus amics i a l’humanitat en general.
Moltes, moltes i moltes gràcies.
“Petonets” avui “petonassos”.
M'agradaM'agrada
M’he llevart i he anat a veure que us havien deixat els Reis i m’he trobat amb aquesta sorpresa!!!
Gràcies Joaquim, per pensar en tots i cadascún de nosaltres…ja deia jo que tenies cara de Rei..Mag, esclar!!!
Un petó!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel detallet… Ara no podrè dir que no m’han deixat res…
M'agradaM'agrada
¡Gracias Joaquím, me ha llegado al alma! Siempre va bien oir y ver a Rufus y más en una mañana soleada como la de hoy, después de unos cuantos días grises y lluviosos. ¡Gracias otra vez, y felices reyes para todos!
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, quin regal més magnífic! Billie Holiday sempre ha tingut un lloc a la meva discoteca des que la vaig descobrir, i no em canso de tornar a escoltar-la. Moltes gràcies! (I ara me’n vaig a robar-li una estoneta al Ferran – Max Aue les cames de la Cyd Charisse).
M'agradaM'agrada
Encantado con el regalo que me he encontrado en mis zapatos, en este Día de Reyes, Joaquim.
Sara Montiel en 1958 (“La violetera”) era una auténtica belleza, admirada en todo el mundo, desde Estados Unidos hasta el Japón, desde Méjico hasta Egipto, pasando por Grecia y, por supuesto, desde España hasta Rusia. Ha sido la primera actríz cantante española no lírica que actuara en el Bolshoi de Moscú, mucho antes que lo hiciera Raphael.
En Cuba, España , Méjico y , creo, en Japón, consiguió el disco de oro por sus Lp de “El último cuplé” y “La violetera”, cuando un disco de oro significaba vender más de 1 millón de copias, no como ahora que lo dan cuando se venden 50.000.
Sus tres películas en Hollywood (“Vera Cruz”- “Serenade” y “Run of the arrow”), le auguraban una prometedora carrera cinematográfica en EEUU, ya que la Warner le ofreció un contrato por 7 años, pero el inesperado éxito de “El último cuplé” (año y medio en cartel en Madrid y más de 1 año en los cines Montecarlo, Niza y Aristos de Barcelona), le decidieron regresar a España y ser la más grande estrella cinematográfica que ha dado el cine español. En EEUU hubiera sido una hispana siempre, le dijo su entonces marido, el aclamado director Anthony Mann.
Su hermosa voz grave, con visos de contralto, no ha siodo nunca apreciada como se merece. Estudió canto en Barcelona, cuando trabajaba en una peluquería de la calle Gran de Gracia, de Barcelona, pero lo dejó a los tres meses pues comenzaron a surgirle contratos cinematográficos de importancia, a partir de “Te quiero para mí”(1944), que rodó en la Orphea Film de la Ciudad Condal. En “Mariona Rebull” (1946) cantó su primer cuplé, “El Tipi Ton”, compuesto expresamente para ella por Manuel Parada y en “Vidas confusas” (1947) su primer bolero, también con música de Parada; este film parece ser no localizable, por el momento.
Cuando decidió probar suerte en Méjico en 1950, inmediatamente los productores mejicanos le ofrecieron participar en películas musicales, concretamente en 7 de los 13 films en que intervino allí, luego vino Hollywood, pero antes, en 1953, intervino en una película norteamericana, dirigida por Robert Elwyn y rodada en España y Tanger, “That man from Tangier”. El resto ya es historia en el cine, teatro y televisión.
Sara Montiel ha llegado a grabar unos 40 Lp´s; no todos han sido pasados a Cd y los que no lo han sido están buscadísimos por coleccionistas de todo el mundo.
A mí, particularmente, me encanta cantando boleros, pero es indudable que es una de las mejores intérpretes de “Es mi hombre” (“Mon homme”). Siempre se ha dicho que ralentizaba las canciones, pero concretamente ésta la canta con más ritmo que Fanny Brice (que la estrenó en EEUU, allá por el año 1921), que Barbra Streisand que la cantaba a su manera en el film sobre la Brice “Funny Girl” (tergiversando el ritmo original de java) y con mucha mejor voz y estilo que su creadora, la inefable Mistinguett.
Muchas gracias por el regalo.
M'agradaM'agrada
moltes gràcies! : ) , sembla que sigui personalitzat ja que the sound of music me la posava tot el dia de petita, una de …my favourite things.
aquí ve el meu regalet,
http://kalamarlee.blogspot.com/2010/01/el-regal-de-reis-per-joaquim.html
M'agradaM'agrada
Joaquim, me ha encantado tu regalo! ¿Cómo sabías que me chifla el tango? Pues aquí va uno para ti, una letra que está vigente en la segunda década del siglo XXI…
Cambalache
Tango (1934)
Letra y música: Enrique Santos Discepolo
Que el mundo fue y será una porquería
ya lo sé…
(¡En el quinientos seis
y en el dos mil también!).
Que siempre ha habido chorros,
maquiavelos y estafaos,
contentos y amargaos,
valores y dublé…
Pero que el siglo veinte
es un despliegue
de maldá insolente,
ya no hay quien lo niegue.
Vivimos revolcaos
en un merengue
y en un mismo lodo
todos manoseaos…
¡Hoy resulta que es lo mismo
ser derecho que traidor!…
¡Ignorante, sabio o chorro,
generoso o estafador!
¡Todo es igual!
¡Nada es mejor!
¡Lo mismo un burro
que un gran profesor!
No hay aplazaos
ni escalafón,
los inmorales
nos han igualao.
Si uno vive en la impostura
y otro roba en su ambición,
¡da lo mismo que sea cura,
colchonero, rey de bastos,
caradura o polizón!…
¡Qué falta de respeto, qué atropello
a la razón!
¡Cualquiera es un señor!
¡Cualquiera es un ladrón!
Mezclao con Stavisky va Don Bosco
y “La Mignón”,
Don Chicho y Napoleón,
Carnera y San Martín…
Igual que en la vidriera irrespetuosa
de los cambalaches
se ha mezclao la vida,
y herida por un sable sin remaches
ves llorar la Biblia
contra un calefón…
¡Siglo veinte, cambalache
problemático y febril!…
El que no llora no mama
y el que no afana es un gil!
¡Dale nomás!
¡Dale que va!
¡Que allá en el horno
nos vamo a encontrar!
¡No pienses más,
sentate a un lao,
que a nadie importa
si naciste honrao!
Es lo mismo el que labura
noche y día como un buey,
que el que vive de los otros,
que el que mata, que el que cura
o está fuera de la ley…
Por si necesitas un diccionario “lunfardo/español” aquí tienes un enlace:
http://www.todotango.com/spanish/biblioteca/lexicon/lexicon.html
Felices reyes!
M'agradaM'agrada
Estimat Rei Joaquim
Moltes gràcies pel magnífic regal que m’he trobat dins de les sabates. M’encanta la música de les “big bands” americanes i per descomptat la del rei, perdó del Duke.
Una abraçada i me’n vaig corrent per no perdre el tren!.
M'agradaM'agrada
¡¡¡Gracias!!!
Gracias por recordarme que existen los Reyes… no puedon seguir escribiendo… gracias de corazón.
Felices Reyes a ti a todos los amigos que te siguen.
M'agradaM'agrada
Amb l’emoció he oblidat dir-te, lo fantàstic que està en Jaques Brel cantant aquesta cançó tan preciosa, com totes les d’ell, però les fotografíes són una “pessada”.
Abraçades.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies, quin detall. El meu l’has encertat de ple, tot un clàssic del gran Nick Cave. T’ho has currat!
M'agradaM'agrada
Muchisimas gracias! Felices reyes y feliz Ano 2010 a todos que apenas volvi de vacaciones! A ver s este ano va ser mejor para todos :-)) un abrazooooo
M'agradaM'agrada
Sorprenent! (el meu regal inesperat), pero m’agrada, precisament per això. Gràcies, “Rei”!
M'agradaM'agrada
Querido Joaquim: no sabes cuánto agradezco el detalle. Me encanta “the sound of music” y me emociono siempre cuando veo cómo los niños aprenden música… Niños y música: ¡mi gran debilidad! Para algo dedico un blog al Tölzer Knabenchor, ¡jiji! Allí podéis ver un minirregalito sin personalizar, pero bueno; es un fragmento de un disco con miembros de este coro y el Henschel-Quartett, con cuya compra se ayuda a niños necesitados a través de la ONG SOS-Kinderdörfer. Espero que os guste. AH, y otro regalo: el podcast dedicado al disco “Navidad alpina”. Oïdlo hoy, que mañana ya no es época navideña, ¡jejejeje!
Agradezco asimismo el apoyo que mostrasteis todos en el post “As mevas discapacitats”.
Y ya que estamos, os comunico que la Escolanía de Montserrat sacó hace unos días un nuevo trabajo, “Officium Hebdomadae Sanctae”, de Narcís Casanovas (s. XVIII). He oído los ejemplitos de la web y prometen, así que he pedido el disco: ¡un gran regalo de Reyes!
Muchos abrazos.
Rocío.
M'agradaM'agrada
¡Touchée!
Acertaste de lleno y me encanta.
Un abrazo lleno de sorpresa y agradecimiento.
M'agradaM'agrada
Hace muchos años, me encontré una víspera de un día de Reyes con una amiga y vecina -entonces yo vivía en Madrid, debía de tener unos 15 ó 16 años- y su hija pequeña que tendría unos 5 años. La pequeña estaba muy apesadunbrada y con la lagrimilla puesta. Le pregunté: qué te pasa, y me dijo que se le había olvidado de poner lo más importante en la carta a los reyes porque… y entonces rompió a llorar
Con mi don de la oportunidad – como diría alguien a quién quise mucho- para salvar la angustia de la pequeña, le dije que simplemente se lo dijera a los Reyes en voz alta y que seguro que lo tendría al día siguiente, porque los Reyes son Magos y estan en todas partes y lo oyen todo… Instantantáneamente la pequeña se puso a gritar : Reyes Magooooooooooos quiero…… que se me ha olvidaooooooooo en la carta. Estabamos en el mercado de Fuencarral y todos los que pasaban nos hicieron un corro alrededor. Nos habíamos convertido de repente en una atracción, o mejor sería decir en la atracción principal.
Mientras su madre, la mía y todos le decían psssss que ya, que ya…que ya se han enterado los Reyes. La niña continuaba gritando su olvido y mirándome con cara de satisfacción porque yo solita – me cachis, qué lista, debió pensar la pequeña rubita- le había dado la solución a su inmenso e irresoluble problema. Sin embargo, y contrariamente al agradecimiento que yo veía en la cara de la pequeña, los mayores me lanzaron una mirada de agobío, fastidiados por mi ocurrencia, qué cosas.
Hoy, no sé el porqué, lo he recordado. Y me he levantado pensando que quizás si lo decía en voz alta los Reyes Magos me recordarían aunque no hubiera echado la carta al buzón. Y ya ves, como son Magos y están en todas partes me he encontrado con un regalo; tu regalo. Y estoy tan,tan, contenta.
El track que has seleccionado recoge uno de los momentos que a mi más me gustan de la peli. La Karen Blixen cuentista… como su voz se va perdiendo mientras discurre el relato y la música construye el espacio donde ella los sitúan. Si alguno de los infernemlandaires no conoce todavía los cuentos de Isaac Dinesen, se los recomiendo. Estoy casí segura de que harán pasar a quien los lea unos ratos muy agradables en el 2010, y siempre.
Feliz día de Reyes con mi agradecimiento y un abrazograndeconbesograndeyconruido para Colbran y para ti!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim!! Ets un vertader Mag que sap arribar fins als raconets més amagats!! Ha estat una inmensa sorpresa i un regal preciós i emocionant.
Una forta abraçada
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim! Inevitablement he recordat els aplecs de sardanes que se celebraven durant la meva infantesa i on no faltava mai aquesta “Maria de les Trenes” ingènua i balladora. La sardana estava dedicada a una noia que vivia a Banyoles i quan m’ho varen dir hi varen afegir que ja no duia trenes i era una madura i respectable mare de família. D’ençà d’aquesta notícia, les meves cosines i jo soliem cantar: “La Maria de les trenes ja s’ha fet la permanent…” i no passavem d’aquí però era una forma inconscient d’haver-la fet adulta i amb ella, també nosaltres.
Caldrà un post o més d’un on ens expliquis que t’han portat els reis a tu que et mag i màgic i molt t’han d’estimar.
Petons atenorats.
M'agradaM'agrada
Torno a entrar per fer un apart: La cançó que et transcriu la Silvia és, efectivament, un tango que jo vaig escoltar per primer cop en versió de l’estupenda Libertad Lamaarque. Més tard, en Serrat, entusiasmat amb la lletra i la música també la va cantar i, crec, que enregistrar i amb molta traça. Segurament que ja ho sabies però no m’he pohust estar de dir-t’ho.
Vull fer palès el meu acord amb en Colbran quant a Sara Montiel. Era una dona evidentment bellíssima i, per mí, una actriu molt justeta si és que era actriu però com a cantant és un plaer escoltar-la: Dramatitza molt bé els textos, té una veu personal clara i bonica i un castellà impecable. Encara recordo el seus cuplés que tant entusiasmaven a la meva mare: Por Dios mírame, mirame poquito a poco por favor i així…
Petons per tots dos!
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim (tot i ser un crack en informática aixó és una feinada)has ben encertat és una peça que desprèn un entusiasme contagiós dels que a mí tant m’agraden(una mica la cançó gitana de Carmen ficada en el Món del Musical).
M'agradaM'agrada
Joaquim, estic tan emocionat com impressionat per aquesta currada. Pels comentaris, veig que has encertat els regals personalitzats, almenys el meu Chet Baker m’ha arribat a l’ànima: apart que m’agrada molt té un significat íntim que tu no podies conèixer. Mil gràcies!!!
M'agradaM'agrada
joaquim, eres la generosidad personificada, yo solo tengo para tí un abrazo, pero tan grande que no te cabe en todos los pares de zapatos que tengas, hayas tenido o vayas a tener,
M'agradaM'agrada
M’ha fet molta il·lusió trobar aquest regal a les sabates!. Anar a Amèrica és una de les coses que tinc pendents i espero que aquest Breakfast in America es faci realitat algun dia… quan no em faci tanta por volar tan lluny!.
Moooooolts petons!!!
M'agradaM'agrada
Quina sorpresa! Un regal que no m’esperava, un bolero, i cantat per Bebo Cigala; m’agrada molt.
Ara ja se que els Reis Mags també naveguen per la blogsfera.
Moltes gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
WOWWWWWWWWWWWW!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim. La cançó és preciosa i el teu detall encara molt més. Tens un cor que no et cap al pit.
Una abraçada.
Rex.
M'agradaM'agrada
WOWWWWWWWWWWWW! No se com to fas, avui el post es increible.Casablanca es la “meva pelicula”, i no recordo haver ho comentat mai.
MOLTES MOLTES GRACIES.
Ara, m’agrada mes “as time goes by “cantat per Dooley Wilson que per el Sinatra .
I ara a espiar i gaudir dels regals dintre les altres sabates……..
M'agradaM'agrada
Sensacional detalle de generosidad y conocimiento, musical y del alma. Gracias: FZ en su mejor momento creativo.
¿Mi regalo? cómo pero sentido: los mejores deseos para tí y los tuyos, quienes a veces somos también nosotros.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias, Joaquim. Has acertado con el continente y con el contenido de este regalo, las botas pintadas por uno de los artistas que más me gustan y la estrella que cae al jardín, en la voz de Mari Trini. Tanto con esa canción como con cualquier otra de su repertorio que hubieras puesto, en castellano o en francés, me hubieras hecho un buen regalo. La obra que ha dejado está compuesta de muy bellos poemas con músicas preciosas. Dijo en una ocasión Jacques Brel que de las artistas-mujer era la que mejor interpretaba su canción “Ne me quittes pas”
Además, si tenemos en cuenta que se ha ido hace sólo unos meses siendo aún joven, y que no parece que nadie le haya dedicado a su memoria ningún tipo de homenaje, te agradezco mucho este regalo.
M'agradaM'agrada
OH!!!! la Familia Trapp, si que me m’agrada molt, vaig disfrutar veien-la, quan era joveneta. gracies pel teu regal, Joaquim
Perdona la meva mala ortografía en català
M'agradaM'agrada
Los Reyes Magos, que están ahora a la última en cuanto a tecnologías, me han enviado un correo electrónico con un regalo para todos los miembros de este blog y visitantes que lean el post. Me piden que se fijen todos especialmente en el soprano Alan Bergius: en su hermosa voz y en cómo canta largas frases sin respirar, algo que no es capaz de hacer Peter Schreier (tenor) con la misma frase…
Los magos andan cansados, han tenido mucho trabajo entre ayer y hoy. Sin embargo, les apena retirarse de la circulación hasta el año próximo porque adoran contemplar la ilusión y las sonrisas de los destinatarios de todas sus bondades, de su generosidad que ellos se obstinan en llamar egoísmo: “Somos nosotros quienes recibimos el obsequio más hermoso” -aclaran.
¡Feliz fin de fiesta!
M'agradaM'agrada
Llego a casa agotado y mira… un regalo inesperado, que siempre son de los mejores. Da la casualidad que esa canción que me regalas formaba parte de un vinilo que me trajeron los Reyes hace muchos años, creo que tendría unos quince. Gracias porque además de que la canción tiene un significado especial para mí hoy es el aniversario de cuando la conocí.
M'agradaM'agrada
I could have daaaaaaanced all night… :)))))))))))
Ya no puedo decir que no he tenido regalo de Reyes y ademas uno preciosisimo !!!
Graciassssssssss, Rey Mago 😉
M'agradaM'agrada
!!!!Que bó, quina sorpresa, he clicat el meu nom per casualitat, i vet aqui el regal que m’ha sortit , !oh ! que contenta estic ! En calma veuré els dels demés i els seus gustos musicals. Moltisimes grácies , i estupendo aquest bon gust.
M'agradaM'agrada
Tras una larga jornada de regalos e ilusiones con pequeños y no tan pequeños, enciendo el ordenador y me encuentro con este fantástico detallazo que me ha emocionado.
Ese momento Charisse, como sabes, es uno de mis favoritos.
Recibe todo mi cariño, que es mucho, en este fuerte abrazo que te envío, rey, majo.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies pel regal, no me’l esperava, m’ha fet molta il·lusió, aquest si que ha estat un regal de reis sorpresa!
Demà m’escoltaré la cançó amb més tranquil·litat, però no volia deixar passar el dia sense donar-te les gràcies.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim ,per tots els teus regals diaris.
Una forta abraçada
M'agradaM'agrada
Quina emoció!
Fer de Rei Mag (“majo” també) és preciós.
Alguns m’heu donat molta feina, amb altres m’he equivocat (Teresa), doncs volent posar el Poveda, alguna cosa m’ha traït i he acabat posant el Merce. Altres he hagut d’anar a buscar comentaris o anar pels blogs i extraure informació i d’altres, a part de la memòria que pugui tenir, ha estat pura casualitat, però el més important, el que m’ha agradat més, com ha de ser quan fas de Rei, ha estat el factor sorpresa del propi post i la fórmula, que és clar, per l’any vinent ja no val, però falta molt pel 2011.
Gràcies a tots, per ser mereixedors de regals
M'agradaM'agrada
Joaquim, torno a ser aquí, m’estic escoltant els regals un a un (ja vaig pel Brel d’Isolda) i, apart de trobar admirable la feinada, crec que ens has fet una mena de targetes de visita personalitzades que ens poden ajudar a conèixer-nos millor a tots els amics del teu bloc.
Només trobo a faltar una cosa. Quin hauria estat el teu regal ideal (i et prego que no fugis d’estudi amb allò que el millor regal és la nostra satisfacció o coses similars). Vull dir, quin clip del You Tube (música “lleugera”, s’entén) t’agradaria com autorretrat?
M'agradaM'agrada
Allau, ben mirat, la majoria de posts que trobaràs a In Fernem Land, no operístics o de música de sala de concerts (per no anomenar-la clàssica, doncs em fa molta ràbia) et donen la resposta, però no sé, tria:
Judy Garland, Edith Piaf, Ella Fitgerald, Frank Sinatra, Charles Trenet, Charles Aznavour, Jacques Brel, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, The Beatles, Carlos Gardel, Norah Jones, Sarah Vaughan, Charlie Parker, Glenn Miller, Cole Porter, George Gershwin, Carlos Gardel, Amalia Rodrigues,…..
Alguns dels YouTubes que he regalat ja eran meus, m’entens oi?, Fred Astaire i Cyd Charisse o amb Ginger Rogers a Let’s face the music dance (aquest m’hagués agradat regalar-lo). M’he emocionat amb el One Day More de Les Mis, mentre l’embolicava pel Xavier, la Carme i l’Oriol i LA PIAF, potser si hagués de triar-ne un, qualsevol de la Piaf.
AU, bona nit que és molt tard.
M'agradaM'agrada
Trio: Let’s face the music and dance. Te l’hauria regalada en la versió de Caetano Veloso, però no l’he trobada. És un bon propòsit per començar l’any, no creus?
Sí que és tard. Bona nit!
M'agradaM'agrada
Joaquim, los Reyes han dejado un regalo operístico wagneriano para ti y para quien quiera apropiárselo. Llegan con retraso, pero es que pensaban que ya se les habían terminado los compromisos cuando les quedaba uno muy importante…
Saludos.
M'agradaM'agrada
Joaquim, però cóm és que em coneixes tant? Es el regal més precios que he tingut quan no esperava rès a aquestes alçades de la vida. Gràcies per fer-me veure el meu interior de l´anima, gràcies per fer-me feliç formant part de la “teva familia”. Ets un amor, però de veritat de la bona.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquest magnífic i inesperat regal. Quina manera de treballar i que encert a l’elecció. Serrat i futbol. Serrat va ser un referent per a moltes persones de la meva generació amb la inoblidable “Cançó de matinada”. A part de la dedicatòria a Kubala, Serrat parla també amb nostàlgia a “Temps era temps” d’una mítica davantera (Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchon), que no la vaig viure. La primera que recordo era Tejada, Kubala, Evaristo, Suarez i Czibor, i si, Kubala era el més gran i quan Serrat va compondre la cançó, Kubala era només comparable als altres que cita.
Molta salut per al 2010 i llarga vida per a In fernem land i tots els seguidors.
M'agradaM'agrada
Joaquim, moltes però moltes gràcies. Per Nadal vaig pensar que la felicitació personalitzada del any passat no era superable.
Mai m’hagués imaginat això. He vist l’entrada d’ahir i 44 comentaris, immediatament he pensat que ja n’havies fet una de les teves.
Carai! l’has feta grossa i has encertat de ple amb en Llach, la banda sonora de la meva joventut, però també de la vida.
Ara no podré dedicar tot el temps que voldria a repassar i xafardejar, una per una totes les sabates.
Ahir, com cada any, em vaig queixar de la poca originalitat dels meus Reis i ves per on, el dia de les rebaixes em trobo amb aquesta agradabilíssima sorpresa.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies! Què maco! I què “bé” que canten! Jo que em queixava que els Reis no m’havien portat res de música… Gran encert, Joaquim. Moltes gràcies, de bo de bo.
M'agradaM'agrada
Muchísimas gracias por éste y por todos los regalos que tan generosamente nos brindas,infatigable cada día.Un abrazo muy gordo.
M'agradaM'agrada
Arribo la última, Mare de Déu, quina passada!.
Gràcies Joaquim per ser tan detallista amb tots nosaltres.
Una sorpresa molt agradable. No havia parlat mai de la Maria del Mar Bonet en aquest bloc ni en cap altre. No et diré que sigui la cantant de la meva vida, però aquest Jim sempre m’ha agradat molt com el canta i el que és més important, m’agrada que em regalin coses.
M'agradaM'agrada
Fantàstic! El meu és el regal més allunyat del món operístic… I és que el Boss em perd …;-).
Per triar un per tú, et faria un fado
Petonets i molt Bon Any a tots!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Fins avui no m’he pogut connectat a Internet. Ara acabo de veure el teu regal de Reis i estic emocionada. En primer lloc vull donar-te les gràcies per tot el teu treball. Ets increible!!!!. No sé com tu fas. A més a més m’has encertat plenament els gustos. Ja sé que per a moltes persones aquesta és una pel.lícula carrinclona però a mi m’agrada molt. Espero que siguis molt feliç aquest any que acabem de començat. T’ho desitjo de tot cor.
M'agradaM'agrada
Sóc dels “usuaris” que passen sovint pel blog i no faig cap aportació, per tant me’n sento deutora, perquè en gaudeixo molt: moltíssim. Tant dels curosos posts d’en Joaquim com de les vostres aportacions impagables. Avui no me’n puc estar d’escriure i felicitar-vos. En Joaquim pel meravellós post de Reis, i a tots us desitjo un meravellós 2010. Gràcies.!!!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies; és de sempre, t’ho creguis o no, el meu musical preferit. Tot hom se’n riu però no ho puc evitar. Em fa plorar ja que em porta records. Quan fa uns anys van sortir els DVD’s, fou el primer que em vaig comprar.
Algún dia, quan no t’ho esperis, te’n donaré jo un de meu de regal (abans m’ho hauré de treballar, aquí hi ha força nivell).
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim ! Regals així només se’t pot acudir a tu. La feinada demostra la gran generositat que tens i ja només veure’m entre els noms (perquè sóc jo, no?) ja m’ha fet feliç però quan ha aparegut la tieta Rosemary pensava que em moria…
Gràcies de nou i que tinguis un gran any.
M'agradaM'agrada
I és clar tanoca que ets tu, quin altre Mario hi ha al món amb una tieta com la Rosa Maria?. Lo del any hauré d’esperar una mica per respondre’t, però espero tenir motius i que ho vagis notant.
Bon any també per a tu.
M'agradaM'agrada
Senyor meu !!!!!!!! però això es autèntic? sempre al obrir el post amb trobo amb agradables sorpreses, però el d’avui es una bonica i molt treballada sorpresa plena de sensibilitat, dedicació, altruisme . Joaquim t’hauria de dir tantes coses… fa temps, un dia sense conèixer-te massa, per alguna cuestió que ara no ve al cas , et vaig anomenar el meu Àngel, i amb el temps he vist que no tinc la exclusiva doncs vetlles i fas feliç a molta gent , per la meva part només et puc correspondre amb tones i tones d’agraïment . El regal de la meva sabata ha estat encertat al cent per cent “beguin de beguin ” i en Fred Astaire ,sembla mentida, com ens coneixes amb tan poquetes referencies, suposo que la meva edat ( com bé saps) t’ajuda una miqueta….. doncs has de saber que en FRED va ser el meu “primer amor platònic” i pots imaginar amb dotze anys la enveja gens sana que em transmetia la “poca-vergonya ” de la CYD amb aquelles interminables cames que lluïa constantment sense cap mena de pudor…..serà porca i amb aquest noi tan elegant i tan formal….. ( jo anava a les monges i molt monges …) Llavors va ser quan fruit del meu desencís amb FRED em vaig enamorar de YVES (Montant) que em de dir veritat , guapo,guapo….. tampoc ho era però ,sexi…el que més ! i com mussitava aquelles apassionades cançons de la France… el que més m’agradava era que sempre el veia “sol ” , una vegada el vaig veure en una peli que es petonejava amb una noia però no em feia patir… era francesa i jo tenia llavors “molt clar” que les noies que regalaven petons amb facilitat no eren “perilloses” es a dir, mai els xicots les demanaven per casar …així que quan més tranquil·la estava vivínt ( somiant ) amb el meu amor secret….un dia, ja amb quinze anys, vaig anar al cinema,com de costum, a veure una també de música però aquell dia era molt especial per a mí doncs jo només podia tenir contacte amb l’òpera per la radio i per les retransmissions que feien des del Liceu , si no vaig malament en aquell temps per Jorge Arandes . Algú em va informar que en aquella pel·lícula s’escoltaven forces àries d’òpera …….Deu minuts de pel·lícula i vaig tenir prou per enamorar-me com una boja del personatge, i encara molt més de l’òpera …. d’aquesta manera vaig donar carbasses al francès de veu seductora…… Els més ganàpies ja sabeu de qui parlo, els joves no tan El Gran Caruso i en Mario Lanza una pel·lícula i un cantant que han significat molt en la meva vida, doncs aquesta historia no finalitza aquí….un altre dia us explico …..Es per això Joaquim que em vas fer tan contenta quan ens vas enviar aquells bombonets d’en M.Lanza. Per acabar, m’he enrotllat tan per que entenguessiu el que ha significat aquest regal d’en Joaquim. A mi m’envia al Fred, el meu primer amor, m’emociono, després sense demanar permís a l’Assur, li tafanejo el seu regal i em trobo amb el meu segon amor en Ives …….. no vaig obrir cap més per falta de temps ….. el meu net, el meu últim i definitiu amor m’esperava ….
I ara he de demanar sens falta a la Beatriz permís per veure el seu regalet doncs des de que els meus fills em van portar al primer concert en Barna no m’he perdut cap, a mi, degut a la edat no em pot “perdre” com diu ella , però, de tant en tant em fa sentir vital amb un estil molt lluny de la clàssica però també es bona música….
Amb el vostre permís mica en mica els obriré tots perquè tots son “guais”però Joaquim ,cap regal em farà treure una llagrimeta com el meu “BEGUIN de BEGUIN ” . JOAQUIM T’ESTIMO!!!! Glòria.A.
M'agradaM'agrada
Gràcies Glòria A, em sembla que ets una noia molt enamoradissa tu.
M'agradaM'agrada
Entre tu i jo Joaquim , platónics milers………però ja saps, la gana fa sommiar truites, eren altres temps …. d’haver nascut trenta anys després ……t’hagués sigut molt més difícil escollir el meu regalet, je,je….un petó,( per fer honor al qualificatiu ) Glòria.A.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies Quim per cercar temps i omplir les sabates!!! Gràcies per col·laborar a mantenir viva la màgia de Reis!
“Un cop més” diuen que els Reis són màgics però, veient i escoltant aquest regal, és evident que és cert.
GRÀCIES !!!
Oriol, Carme i Xavier
M'agradaM'agrada
No podíeu faltar a la meva carta. Vosaltres teniu totes les sabates al balcó de casa.
M'agradaM'agrada
Ostres, Joaquim, quina alegria!!… Em sap greu haver trigat uns dies en adonar-me’n… Moltíssimes gràcies per aquest fado! És justament un dels meus preferits! 🙂
Espero que aquest nou any et reservi moltes alegries i, sobretot, que el mal tràngol de l’any passat quedi definitivament en el passat. T’envio una forta abraçada.
M'agradaM'agrada
gràcies¡¡¡¡¡
el millor regal de reis d’aquest any..
per inesperat, per delicat i per venir de tú¡¡¡
una abraçada moooooooolt forta¡
🙂
M'agradaM'agrada