IN FERNEM LAND

Schubert i Offenbach: Leise flehen meine Lieder



Avui, vigília de Reis, nit de nervis i somnis, un dels dies bonics de veritat, us proposo una combinació aparentment sacrílega, Franz Schubert i Jacques Offenbach.

Del famós lied “Leise flehen meine Lieder” o Ständchen, Jacques Offenbach l’afamat compositor d’operetes en va fer una orquestració deliciosa que potser molestarà a més d’un, però que a mi em sembla una perla.

La versió que us proposo és la de Thomas Quasthoff i Claudio Abbado. Un regalet per fer l’espera més curta, abans de que els Reis Mags ens deixen quelcom a la sabata.

Qui sap?, potser dimecres, ben aviat, quan aneu cap al balcó de In Fernem Land, trobeu quelcom.

vídeo gentilesa de lempech

Dolça espera Infernemlandaires.

Leise flehen meine Lieder” o Ständchen

Leise flehen meine Lieder
Durch die Nacht zu dir
In dem stillen Hain hernieder
Liebster komm zu mir
Flüsternd schlanke Wipfel rauschen
In des Mondes Licht
In des Mondes Licht
Willst mein liebend Herz du lauschen
Warte Liebster nicht
Warte Liebster nicht

Hörst die Nachtigallen schlagen
Ach sie flehen dich
Mit der Töne süßen Klagen
Flehen sie für mich

Sie verstehn des Busens Sehnen
Kennen Liebesschmerz
Kennen Liebesschmerz
Rühren mit den Silbertönen
Jedes weiche Herz
Jedes weiche Herz

Lass auch dir das Herz bewegen
Liebster höre mich
Bebend harr ich dir entgegen
Komm beglücke mich
Komm beglücke mich
Beglücke mich

8 comments

  1. Hi ha molt pocs que cantin amb la bellesa, la sensibilitat i els matissos amb que ho fa Quasthoff. Deliciós, en aquesta cançò. M’encanta Offenbach, i gens tradicional com soc, també aquest arrangament. Gràcies!

    M'agrada

  2. Tosca

    ¡Absolutamente fantástico! Quasthoff me deja siempre sin palabras con su gran musicalidad y sensibilidad interpretativa, tanto que necesito más y me he ido a recuperar ese post tuyo, del 17 de enero de 2009 para, otra vez (ya no sé cuantas!) deleitarme con su prodigioso Old Man River .

    ¡Gracias por esta dulce espera!

    M'agrada

  3. Jo en dic “la serenata de Schubert” que és tal i com l’anomenava sempre el meu recordat pare. Era una de les seves peces predilectes i me’n va transmetre, junt amb moltes altres coses, l’amor. Escoltar-la cantada per aquest senyor és un plaer impagable. Joaquim, gràcies. No sabia que l’arranjament era d’Offenbach, músic que aprecio molt. La fusió no és cap sacrilegi sinó tot un encert.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: