Ahir vaig ser invitat a la reunió que la Direcció General del Gran Teatre del Liceu va organitzar per informar al Grup de Liceistes de 4at i 5è pis de la propera temporada, la 2010-2011 que s’acaba de presentar als mitjans i que ja ha estat motiu d’un post molt participat al blog.
Aquesta reunió, deferència de la Direcció cap a aquest Grup, és ja un clàssic de les activitats anuals del col·lectiu. Està bé assistir-hi doncs t’assabentes de coses i detalls que la premsa no ha publicat i aquest any ens han facilitat la temporada prevista en tota la seva integritat, programes, dates i repartiments, amb els seus corresponents torns, alhora que permet expressar lliurament l’opinió dels aspectes que no ens acaben d’agradar, ja sigui artístics, com d’ordre general. És a dir, una autèntica deferència i també haig de dir que el Liceu deu ser l’únic teatre del primer circuït operístic a oferir-la públicament amb tots els ets i uts, tan aviat, de rècord vaja.
Malgrat la sucosa informació d’interès per a tots els infernemlandaires, no informaré d’aquesta reunió, doncs he decidit marxar abans de que s’acabés.
El que he manifestat a la reunió, no difereix, en res, al que he exposat al blog.
El que em sembla la temporada ja està dit, aquí i allà, i si hi ha algú que no li agrada escoltar-ho, que accepti que la vida hi ha d’haver diferents opinions, fins i tot discordants, no hi ha altre camí. La meva opinió segurament és equivocada, però és la meva i tan respectable com qualsevol altre i si s’exposa amb la correcció com ho he fet jo, no hi ha motiu per les airades respostes rebudes, que fins i tot han hagut de ser rectificades davant la desproporció evident de la rèplica.
Entre d’altres coses he hagut d’escoltar per segona vegada i crec que ja no els hi donaré més oportunitats (la primera va ser en la mateixa reunió de fa tres anys) que no sóc generós amb el teatre. Què volen? Haig d’acatar el que em proposen i fer veure que hi estic d’acord, malgrat no estar-hi o senzillament callar, per tal de no molestar?. Doncs no, no ho faré.
Jo a la meva, no ho sé fer d’altre manera i quan no se’m tolera, marxo, d’on calgui i si no em trobo a gust en un lloc, no cal dir-ho.
Si se m’invita per fer el llepa, que no hi contin, llepo quan vull i si em ve de gust. Avui, ves per on, no era el dia.
IN FERNEM LAND 
Em sap greu Joaquim, m’hagués agradat saber més detalls de la temporada.
M'agradaM'agrada
Jo també m’he quedat encuriosit per les truculències d’aquesta reunió… 🙂 Sigui com sigui, sense conèixer la problemàtica i els teus arguments, la teva postura és correcta. Hom ha de ser honest i fidel amb si mateix, malgrat les pressions externes i les convencions. Si creus que tens raó i fins i tot creus que tens motius per sentir-te indignat, el natural és actuar en conseqüència. Espero que per algun lloc es vagi filtrant informació sobre la reunió perquè m’agradaria saber-ne més detalls. 🙂
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
En retrospectiva, no costa d’entendre que l’especial tarannà que es desprèn de les temporades del Liceu vagi acompanyat per unes formes poc adecuades, on pesa més la superbia i la intolerància que l’interés per oferir un producte que agradi al públic. Tant de bó hi hagués a la ciutat un altre teatre d’òpera, més petit i més modest, que programi en funció dels gustos majoritaris del públic. Els de Sabadell ja no venen a Barcelona, la darrera vegada que recordo ho van fer amb uns preus d’escàndol al Teatre Condal.
En fin, ja s’ho veuran quan facin comptes. El que passa és que les subvencions cauen igual.
M'agradaM'agrada
La coherencia en el que un hi creu,es la norma perquè els demes et respetin.
Tu ets coherent,i llegint aquest post,et refermes en una visió de l’opera i la musica en la que sempre ens trobaras al teu costat.
Ferran i Jaume (malalts de Bach)
M'agradaM'agrada
La coherència sembla ser que no és acceptada de bon grat. Ja em diràs de que serveix que et demanin opinió si quan l’expresses t’ho retreuen. Si el que busquen és la complaença i res més, ja saben a qui han o no de convidar.
M'agradaM'agrada
Joaquim és una batalla perduda. No hauries de capficar-te en un tema que no tens cap possibilitat de que la teva opinió, com la d’altres que pensem de manera similar, es tingui en compte, com a molt t’escoltaran, demostrant l’educació que et mereixes, però la teva visió no és la correcta per a ells, creuen que estàs equivocat i per tant, no tens res a fer.
M'agradaM'agrada
Joaquim, penso que has fet molt bé en donar la teva opinió. Es molt lamentable que et convidin a una reunió per informar sobre una cosa, en aquest cas de la propera temporada del Liceu i després no siguin capaços d’admetre altres punts de vista. Tinc la impressió que que en el nostre petit país només hi cap una visió concreta de la cultura i el que en té una altra ja no hi te cabuda.
M'agradaM'agrada
Benvinguda Marta.
D’aquesta reunió en parlaré amb més detall, o bé en un altre post o en un comentari més llarg quan tingui temps.
De moment dir-te que ens costa, en general, acceptar les opinions diferents a la nostre.
El que vaig dir a la reunió o he escrit al blog, que sembla que té més a veure del que jo creia inicialment en el que va passar l’altre dia a la reunió, són opinions i per tant han de ser respectades, fins i tot en el cas que jo no tingués raó, però que vol dir tenir la raó o no, en la discussió sobre una temporada d’òpera?
En seguirem parlant, segur.
M'agradaM'agrada
totalment d’acord..
m’enrrabio encara més quan veig la programació de València, Madrid i de festivals com el Tutto Verdi de Bilbao…. aghhhhhhhhh¡¡
M'agradaM'agrada
Jo, Joaquim, fa anys que no vaig a les presentacions que fan no per als del quart i cinquè pis sinó per als Amics del Liceu. És sempre el mateix: el Sr. Matabosch amb tota la seva supèrbia i intolerància per qualsevol crítica. I sempre t’acaben dient el mateix, que no aprecies la feina que fan, que no hi entens res, etc. Una vegada vaig discutir amb en Ramon Pla, que, tot i que fa temps que remena les cireres al Liceu l’any passat ho van oficialitzar fent-lo membre del Conselle Assessor, i davant les meves crítiques que no recuperaven el patrimoni català o espanyol i quan ho feien era en miserables versions de concert, que tret de dos o tres compositors mai havien programat opera francesa de Rameau ,Lully, Berlioz o Auber, que no recuperaven cap obra de compositors com Cherubini, Paer, Spontini, Scarlatti, Pergolesi, que els russos i eslaus els tenien oblidats trets de Janácek i Mussorgsky (de Txaikovski en10 anys, dues vegades La dama de piques com si no hagués fet res més), i enumero només alguns dels centenars de compositors oblidats, també em va acabar dient que no sabia com era de difícil fer una programació i que no valorava l’esforç que això representava. O sigui que és una batalla perduda. A diferència del que dius tu, crec que ha arribat un punt, que hauríem de ser valents i tornar els abonaments. Potser quan es quedin amb el teatre mig buit entendran que les coses han de canviar. En tot cas, no t’hi amoïnis. No val la pena.
M'agradaM'agrada
Hola Daniel, benvingut a In Fernem land.
Mira, jo l’altre dia em vaig sentir maltractat, més com a client de la casa, que no pas per un acte de supèrbia o intolerància d’en Joan Matabosch, que penso que no és ni una cosa ni l’altre, però sentir-se qüestionat a curta distància, entenc que dol, però és un dels perills d’aquestes reunions que potser desitjarien que fossin de tuperware i no del caire, reconec que incomode, en que es va desenvolupar, gràcies a la meva intervenció.
Per moments em va semblar que tant en Joan Matabosch, però sobretot el Sr. Marco, s’estigués dirigint al cap del Comité d’Empresa, no sé si m’explico. Jo vaig exposar coses que continuo pensant hores d’ara i que no varen ser tractades com punts de vista d’un client (a l’òpera se’n diu abonat). La reacció i resposta posterior, semblava més una reacció contra algú que està “boicotejant” una decisió empresarial, que no pas algú que exposa el seu parer, jo no represento, ni aquell dia representava a cap colectiu, tots som prou grandets per fer les nostres argumentacions. Ja he dit que en principi jo vaig anar a exposar el meu parer sobre les coses que no m’acaben d’agradar, per dir que tot és molt maco, no cal organitzar una reunió de caire onanista.
Jo no deixaré mai l’abonament per motiu de les posades en escena, però si que em queixaré tantes vegades faci falta. En canvi si la part musical és de baix nivell i la teatral excel·lent, segur que el deixo.
Fer una temporada al gust de tothom és impossible, però empesar-nos cada any la dosi koncept, perquè ara és molt cool, em sembla snob i si aquesta quota està representada per els mateixos, any rere any, malgrat les protestes d’una part important del públic, que els hi agradi o no, s’hauria de tenir en compte, em sembla una provocació i si em provoquen, protesto.
Això és tot i si puc protestar amb els màxims dirigents del teatre al devant, mirant-los als ulls, millor que millor, malgrat que l’airada resposta motivés la meva marxa sobtada.
No sé si tornaré a una reunió d’aquest tipus, però sempre que tingui l’oportunitat de dir la meva opinió, sigui secundada o no per més o menys gent, jo ho diré.
M'agradaM'agrada