Es ist genug! per Albert Dohmen


El profeta Elias i la vidua de Sarepta (el primer miracle del profeta). Bernardo Strozzi (Gènova 1581-Venècia 1644) KUNSTHISTORISCHES MUSEUM de Viena

Ahir wordpress, durant una bona estona no em va deixar accedir al blog, segurament van tenir problemes en el seu servidor i la cosa és que no he tingut prou temps per preparar el post que volia.

Per tal de deixar-vos alguna cosa d’actualitat, ja que no pot ser d’una interpretació molt recent, al menys si d’una obra que aquest dies és actualitat a Barcelona i ahir va concentrar l’atenció del blog, amb el post dedicat al primer dels dos concerts previstos del oratori Elias al Liceu.

Us proposo escoltar l’ària d’EliasEs ist genug! So nimm nun Herr; meine Seele” pel baix-baríton Albert Dohmen, amb la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, sota la direcció d’Andrew Manze, provinent d’un concert celebrat el 12 d’abril de 2009 a la Philharmonie de la capital alemanya.

Em podreu discutir el que vulgueu, però la dramatització de Dohmen i l’expressivitat orquestral d’una corda punyent i colpidora, amb el meravellós acompanyament que Mendelssohn ens regala en aquest fragment, estan fora de tot dubte i jo ves per on, tot això ho vaig trobar a faltar en el concert de dimecres.

Espero que ho gaudiu.

ELIAS

Es ist genug! So nimm nun, Herr. Meine
Seele! Ich bin nicht besser denn meine
Väter. Ich begehre nicht mehr zu leben,
denn meine Tage sind vergeblich gewesen.
Ich habe geeifert um den Herrn, um den
Gott Zebaoth, denn die Kinder Israels haben
deinen Bund verlassen, und dein Altäre
haben sie zerbrochen, und dein Propheten
mit dem Schwert erwürgt. Und ich bin allein
übriggeblieben; und sie stehen danach, daß
sie mir mein Leben nehmen! Es ist genug!
So nimm nun, Herr, meine Seele! Ich bin
nicht besser denn meine Väter. Nimm nun,
o Herr, meine Seele!

Un comentari

  1. Concep's avatar Concep

    Encantada:
    Desconec com ho fa René Pape, però Albertt Dohmen m’ha encantat.
    Desconec com ho toca l’orquestra del Liceu, però la Deutsches Symphonie-Orchester m’ha encantat.
    Malauradament no podré anar al Liceu aquesta nit., m’hagués encantat.

    M'agrada

  2. Efectivament, res, però res, a veure. Jo vaig anar-hi el divendres i va ser un absolut horror. Tan de bo hagués estat només soporífer, com dèieu alguns, va ser de pena. No cal afegir res més. Bé, sí, una cosa: Pape -el millor, però amb una desgana total- va passar algun “apurillo” , gairebé flirtejant amb el gall en un parell d’ocasions. Almenys això em va semblar a mi.

    Per cert, començo a tenir serioses sospites sobre les crítiques que apareixen a la premsa. Heu llegit la d’avui dissabte a “El País”? No sé, no sé, no ho trobo normal…

    Una abraçada.

    M'agrada

  3. jaumeM's avatar jaumeM

    Jo tambe vaig anar el divendres i creia que m’havia equivocat d’obra. No puc fer un analisi tan acurat i tecnic com vosaltres i lo unic que me atreveixo a fer es comparar amb alguna gravacio, i escoltant un Elias de Ginebra del octubre de l’any passat me ha semblat una altre i molt bona obra musical. El divendres per oblidar.

    M'agrada

  4. assai's avatar assai

    Este post se me había pasado. Su forma de cantar, su expresividad y su extraordinaria voz, qué maravilla. Por cierto ¿Tienes los enlaces?

    La semana pasada fue a concierto de lied de él, en el que éramos cuatro -qué vergüenza- incluídos los dos críticos músicales de los periódicos de mayor tirada de Valencia. Mientras lo escucho cantar, me parece más increíble, si cabe, la experiencia de aquel concierto.

    Seguramente no es el lugar para hacer este comentario, pero es que estas cosas me enervan. Se podía en vez de empapelar la ciudad con estupideces del estilo “la musica que se escucha con la piel” que es en qué consiste la publicidad del Palau. Publicitar quién canta y su importancia. No me puedo creer que no haya nadie interesado en un concierto de Albert Dohmen en Valencia. Perdona Joaquim, pero es que escuchar lo rebien que canta me ha indignado, si cabe más, al recordar mi experiencia de la Sala Rodrigo vacia.

    M'agrada

    • Hola Assai, Albert Dohmen es un gran cantante, no hace falta descubrirlo ahora. También es normal que las sesiones de lied, si no están protagonizadas por los granses divos mediáticos, no merezcan la atención del normamelte superficial público que asiste a los conciertos y teatros de ópera. Es una lástima, que duda cabe, pero el lied siempre ha sido un género elitista.
      Me pides los enlaces de este Elias berlinés y aquí te (os) los dejo, para que podáis gozar de esta maravillosa obra en una excelente versión, que detallo seguidamente:

      Felix MENDELSSOHN (1809-1847)
      ELIAS (opus 70)
      Oratorio para solistas, coro y orquesta. Versión alemana.

      Philharmonie Berlin, April 12, 2009

      Marlis Peterson
      , soprano
      Kelley O’Connor, mezzosoprano
      Christoph Strehl
      , tenor
      Albert Dohmen, bajo barítono

      RIAS Kammerchor, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin
      Director: Andrew Manze

      1ª Parte
      2ª Parte

      Espero que te (os) guste.

      M'agrada

  5. assai's avatar assai

    Muchísimas gracias por los enlaces. La verdad es que tienes razón en lo que dices. Pero no sé, me dió muchísima pena ver la sala vacia, no todos los conciertos de lied tienen calidad, ese si la tenía. Luego siempre pienso que quizás, es falta de publicidad, no sé.
    No se trata de conseguir una sala abarrotada pero ¿tan dificil es que esté al menos medio llena? Da igual, mis disculpas por el tono airado del comentario que no tocaba.
    Gracias de nuevo, un post precioso!

    M'agrada

Deixa un comentari