IN FERNEM LAND

LICEU: PHILIPPE JAROUSSKY


Jaroussky2

Estic convençut que avui estaré en desacord amb quasi tothom, sobretot si tinc en compte l’èxit assolit al final del concert, i només al final del concert que es va celebrar ahir per la tarda al Gran Teatre del Liceu i que va tenir com a protagonistes al contratenor francès Philippe Jaroussky i l’Orchestra Barocca di Venezia dirigida per Andrea Marcon.

No  m’ha agradat Jaroussky, o si us ho estimeu més, no m’ha convençut, ja que algunes coses bones si que li reconec, però la decepció ha estat gran, sobretot perquè Jarousskycontra pronòstic, em va entusiasmar en el concert de la presentació liceísta de la temporada 2011/2012, i si bé el volum era més aviat escàs per a un teatre de les dimensions del Liceu, si que projectava bé, cosa que ahir no va succeir i en molts moments fins i tot quedava tapat per a un orquestra de 20 músics que quan cantava ell tocaven amb una sordina “imposada” que afavoria molt al solista però no als musics.

No sé si les àries de bravura escollides eren les idònies a les característiques actuals de Jaroussky, jo crec que no, ja que ni les coloratures eren netes i ben definides, ni el en altre temps excepcional legato ara ho continuava sent, ni la zona central i sobretot greu exigida en aquestes àries on s’ha de imposar una heroïcitat vibrant i una coloratura enlluernadora, era audible. Decebedora elecció que ja vaig notar en el concert que us vaig deixar al blog fa una setmana celebrat a Àmsterdam i que jo atribuia a una certa fatiga. En tot cas la fatiga encara dura.

On va raure l’encís de Jaroussky?, doncs en els andantes, els adagios i els largos esdevinguts “larguíssimos”, ja que el contratenor es va repenjar fins al manierisme, en les recreacions de les mitges veus, els falsets i embelliments que a cops d’utilització abusiva, m’ha fet desinteressar-me en molts moments prèviament destinats al gaudi estàtic, estètic i extasiant.

Les obres escollides ja decantaven les intencions de Jaroussky cap els moments estàtics, “Mira in cielo” d’Arianna in Nasso i “Nel già bramoso petto” d’Ifigenia in Aulide a la primera part, i “Dall’amor piú sventurato” d’Orfeo i la bellíssima i carismàtica “Alto Giove” de Polifemo a la segona, en front dels allegros i àries de bravura, molt més discretes de resultats i de més curta durada “Si pietoso il tuo labro” i “Come nave in ria tempesta”, ambdues de Semiramide riconosciuta, a la primera part, i “Le limpid’onde” d’Ifigenia in Aulide i “Nell’attendere il mio bene” de Polifemo a la segona, totes elles de Nicola Porpora.

Només en la segona meitat de la segona part el públic ha reaccionat amb un esclat unànime, abans no, fins aquell moment tot eren aplaudiments contundents i alguns bravos, però no una reacció d’entusiasme generalitzat. No ha estat fins que la secció de cordes de l’Orchestra Barocca de Venezia ha interpretat de manera brillant el Concerto Grosso en Re menor “La folia” de Francesco Geminiani, que servia de preludi al tram final, quan l’ambient s’ha escalfat de veritat, ja que fins aleshores, tot i ser una orquestra magnífica, quan cantava Jaroussky no ho podia demostrar gaire amb aquella autocensura decibèlica imposada i en l’Obertura de Germanico in Germania del mateix Porpora que havia servit d’obertura del concert, els vents no havien tingut una actuació gaire lluïda, però en el concerto de Geminiani sí, i després amb la sala degudament escalfada Jaroussky ha cantat “Alto Giove” i aleshores entre la bellesa de l’ària i el manierisme malaltís, quasi tothom ha entrat en catarsi, una catarsi que ha continuat en l’ària de bravura que finalitzava el concert oficial, i que jo crec que no mereixia ni la meitat del entusiasme generat, però la simpatia ben estudiada del contratenor en un dialeg/joc amb la trompa, ha fet la resta.

Després, en un teatre absolutament entregat i esperant les habituals propines, ha arribat “Sposa, non mi conosci” de La Merope de Geminiano Giacomelli, cantada amb l’habitual i recorrent embelliment que en a mi ja m’havia fatigat feina estona, i és que sense les coloratures precises, el registre agut tocat i la manca de greus, el cant de Jaroussky es focalitza en l’actualitat en aquest cant a mitja veu o quasi xiuxiuejat, d’estatisme letàrgic i que requereix molta atenció per part de l’oient, atenció que quan es dispersa, com m’ha passat en a mi, fa fàcil la desconnexió. Entenc que és quelcom personal, però res diferent al que succeeix en altres concerts d’altres cantants i jo ahir, indiferent al que m’oferia Jaroussky, tot esperant inútilment l’esplendor del 2011 que no arribava, m’he avorrit molt.

Jaroussky ha fet encara dues propines més, la segona m’ha semblat espantosa en el fons i en la forma. En el fons perquè ha resolt molt malament les coloratures, i en la forma perquè l’ocurrència de sortit tant ell com Marcon amb bufandes culés /catalanes, l’he trobada  innecessària, gratuïta i poc encertada, primer perquè el públic ja estava guanyat, la simpatia també i voler barrejar el barroc més excels amb el futbol i la identitat catalana representada en l’equip del Barça, obviant altres equips, aficions i sensibilitats, crec que no ha estat una bona idea, sobretot en un cantant com ell i després de fer un concert centrat en uns aspectes que res tenen a veure amb l’activitat futbolística. Després de la invasió d’ahir i avui als telenotícies, el que menys m’esperava al Liceu amb Jaroussky, Marcon i Popora com a protagonistes, eren aquelles bufandes que tant han agradat al personal, és clar que el personal estava disposat a tot feia estona, jo no. Fins aquí podíem arribar.

La tercera propina, com no podia ser d’altre manera ha estat una repetició de la segona estrofa, amb les corresponents variacions,  de “Alto Giove” i la immensa majoria del públic ha sortit del Liceu tocant al cel. No és espavilat ni res en Philippe, la sap llarga en Jaroussky.

121 comments

    • Io non sono così radicale e alla fine ho imparato a godere di molti controtenori, ma nel concerto di ieri, Jaroussky è stato molto noioso.
      Ha mostrato difetti e problemi di proiezione. Le colorature erano approssimative, la zona centrale e sopratutto la zona più grave erano sorde o forse inesistenti.

      M'agrada

  1. El concierto se me hizo bastante largo y monótono (y eso que los contratenores y el barroco me fascinan). Lo mejor de la velada, el concierto de Geminiani… Con eso queda dicho todo.

    M'agrada

    • Monótono lo ha sido mucho, básicamente porqué se ha refugiado en cuatro arias muy similares, largas y que le permitieran hacer todo ese catálogo de manierismo vocal exagerado. Lo sorprendente ha sido la proyección tan escasa y lo inadecuado de los pasajes de bravura, especialmente inadecuados para él.

      M'agrada

  2. Vaya soberano aburrimiento! Jaroussky se ha dedicado todo el concierto a cantar nanas para bebés, con una voz siempre igual a sí misma y no moviéndose de determinadas notas, pues a la que ascendía a la zona aguda (?) su voz se abría y recordaba a ciertas aves. Ya no menciono la zona grave pues es inexistente. Al mencionar “tempesta” sólo se aprecia “tempes…”

    Dicen que canta como los ángeles…, pues vaya aburridos que deben estar en el Cielo! Jaroussky parece tener “litines” en lugar de sangre. No se inmuta por ninguna frase ni palabra, siempre igual, con una voz blanca infantíl y fijando bastante, todo sea dicho de paso. A la que canta un aria rápida la voz se le destempla, cambia de color e incluso suena algo desagradable. Por cierto su primera intervención la ha concluído con un agudo (sic), cosa que no se estilaba en el barroco y sólo se impuso poco a poco después de “Guillaume Tell” de Rossini.

    Si se dedica a cantar obras o simplemente arias que en su día cantaron los cantantes castrados, a Jaroussky le falta el volumen que según los escritos de la época tenían ellos, aparte de unas endiabladas coloraturas que el “contra…lo que sea” francés emite muy embarulladas.

    Mejor me hubiera quedado en casa. No estoy para perder el tiempo de esta manera.

    M'agrada

      • Efectivament fa uns anys un èxit així per a un contratenor era impensable, però Jaroussky, un dels exponents fins ara més rellevants d’aquesta tipologia vocal, l’han venut com el millor contratenor del moment. Una campanya de màrqueting com qualsevol altra, però que acaba fent pòsit i sembla que tapi qualsevol de les evidents carències que Jaroussky va mostrar ahir, en comparació al seu gloriós debut al 2011.

        M'agrada

  3. Pere

    No he estat al concert d’avui però he escoltat Jaroussky en tres ocasions. Les dues primeres vegades, a França, en dos festivals d’estiu fa 3 i 4 anys respectivament. Em va entusiasmar, sobretot en un concert Haendel amb l’orquestra Anima Eterna. El primer recital del Liceu em va decepcinar una mica. El repertori era avorrit i ell no projectava com l’havia vist. Vaig pensar que potser jo no tenia el dia. Tot i així no vaig treure entrades per aquest any.
    El 14 de juliol va intervenir en el concert de la Festa Nacional Francesa, davant la Torre Eiffel. Va cantar “Les fulles mortes”. Bonic però exageradament adornada, una mica “carrinclona”. També cantava en Grigolo, que també em va semblar d’una exageració escènica insuportable.
    Només m’ha faltat això de les bufandes que expliques. Sort que m’ho he estalviat. Darrerament la hipocresia s’ha convertit en la reina d’alguns artistes.

    M'agrada

    • Doncs si et va decebre al 2011 avui t’hagués emprenyat.
      Aquell concert del 14 de juliol no hi ha per on agafar-lo, però és clar, forma part d’una tipologia d’actes en el que és molt fàcil traspassar la barrera del ridícul més espantós.
      El problema d’ahir per a mi va ser un altre. Per a mi amaga uns problemes vocals que ell intenta dissimular amb exagerades mostres d’edulcorants en els passatges que li son propicis, amagant els notoris defectes de les parts més conflictives de manera poc satisfactòria. És un cant de cara a la galeria, però privat de l’espectacularitat pròpia del barroc més florit, ja que les vertiginoses coloratures són una ombra del que eren abans, sobretot perquè la tessitura central i greu no li permeten lluir res, i les de la zona aguda possiblement ja no les pot fer com abans sense mostrar descaradament allò que ahir s’intuïa. L’aviram revoltava perillosament la zona.
      El Show de les bufandes forma part de d’aquesta moda del tot si val, imposada per algun cantant extravertit i simpàtic que amb aquestes coses té l’èxit garantit, i és clar, qui més qui menys s’apunta a la festa. Que el públic hi caigui ens fa allò que tan dol a molts/es, provincians.

      M'agrada

      • Amb tants aplaudiments en un concert que no t´estava agradant i lo de les bufandes, sabia que diries lo de provincià. Penso que va ser un bon concert, però no per tirar coets. Ho va fer maco a les estàtiques i va estar més justet a les vigoroses. Amb tot, m´ho vaig passar be. Potser són imaginacions meves, però amb les bufandes fins i tot em va semblar que vaig sentir algun xiulet (algun periquito o madridista a qui no li faria gràcia). Per mi, s´ho podia haver estalviat i tots contents.

        M'agrada

      • T’equivoques Xavier, amb els aplaudiments mai ho diria, però amb les bufandes m’ho van posar en safata.
        Una senyora prou coneguda de tots els esdeveniments liceistes que s’asseia ben a prop de la butaca que vaig ocupar a la segona part, tot just veure les bufandes va sortir molt emprenyada i de manera ostentosa de la sala, després quan anàvem cap al pàrquing ens la vàrem trobar pel carrer Cardenal Casañas i ens va aturar per demanar-nos l’opinió, no del concert, de les bufandes, i jo que estava més emprenyat pel concert que per les bufandes li vaig fer un posat una mica distant, ho reconec, però és que tot i ser un recurs de poca alçada, si el concert hagués estat excepcional, potser no m’hagués molestat tant.

        M'agrada

      • jordi pallas

        Deus ésser masoquista. Jo, quan no m’agrada una cosa, la evito. No se, ja posats ves a una corrida de toros, allà hi ha més individus per criticar.

        M'agrada

  4. Puedo reconocer y reconozco, porque debo reconocerlo, y esta explicación te la voy a dar… creo que me estoy liando: Decía que no te falta un poco de razón, “poco” es muy relativo, ya sabes. También a mi me ha sorprendido la falta de potencia, especialmente al principio, y he pensado si no eran demasiados violines. De hecho, uno ha abandonado, aunque me temo que por indisposición y no por decisión táctica. Y tampoco me ha gustado el segundo bis, pero, a esas alturas, y con los colores del Barça simpáticamente traídos a colación, primera y grave discrepancia, yo he sido de los entregados, porque, segunda y mayor, olvidando el arte de las comparaciones, cosa ciertamente imposible, cantar, lo que se dice cantar, ha cantado de escándalo, y lo que hoy podía faltarle de volumen le sobraba de artista. En todo caso, que me quiten lo levitado.

    La orquesta y las follias, el reverso de la moneda de Antonini, pero me quedo con las dos, y si he de escoger para la obra de Geminiani, con Antonini. Pero, francamente, sabiendo que luego venía el Alto Giove, del que no me hubiera importado escuchar a Jaroussky veinticinco variaciones, me ha parecido un poco sádico.

    Viva Jaroussky, viva el Barça, y viva Verdi… quiero decir, Porpora, que de él no se hablará tanto y menudas arias que se inventaba

    M'agrada

      • Hola Neus, benvinguda a IFL, crec que és la primera vegada que comentes.
        Jo he tingut feina per no dormir, que és un estat proper a la levitació però diferent.
        Si hagués cantat d’escàndol, al menys pera mi, tan propens a l’exageració, t’asseguro que la crònica s’hagués apropat molt a la del 2011, però ahir calia anar amb una trompeteta que t’aproximes la veu en els moments que quedva o superat per la tessitura o tapat per l’orquestra, i quan escoltaves la dificultat, la poca traça i la precipitació en fer les coloratures, de les àries de bravura, te n’adonaves amb facilitat que allò no era precisament escandalosament brillant. Aquesta és la meva percepció.
        Altra cosa és que després de vendre’ns en una campanya de màrqueting que Jaroussky és el millor contratenor de l’actualitat, molta gent vagi al teatre creient-ho, i el pitjor és que després d’escoltar el que hem escoltat, ho continuí creient.
        En qualsevol cas i malgrat la discrepància, estic encantat de la teva participació que espero que no sigui la última.
        Estàs a casa teva

        M'agrada

      • jordi pallas

        Quina campanya de marketing? Pregunta al carrer qui es jaroussky. I pregunta per qualsevol actor o presentador de tv3. Vergonya em faria criticar a aquest home sacrificar per la música, i que alhora s’em caigués la babalà per l’alberthom o qualsevol dels actors de la riera. Ja esta be de be de ser v

        M'agrada

      • I segurament, tampoc t’esperaves la polèmica, Neus. Pero, per una vegada, crec que les dos parts tenen la seva part de raó, fixat quines coses s’aprenen a l’òpera 😉 I estic molt feliç de trobar-me al costat dels levitants 🙂

        M'agrada

    • Estic en desacord pràcticament total, ara també com tu m’estimo més la versió i el so d’Antonini, de fet aquell no tenia la imposició de tapar a ningú.
      La resta impossible coincidir.
      Ja que si coincidim amb el terme escàndol, és en els sentits oposats que el terme accepta.
      El tema Barça és lamentable. no puc dir res més al respecte.
      Què trist que per guanyar-nos com a públic, fins i tot al Liceu, un artista hagi de posar-se la bufanda. Amb Porpora ben cantat n’hi havia ben bé prou.

      M'agrada

      • Comprenc que si t’està semblant que canta malament i que ens esta enganyant, les bufandes et sentin com una patada a salva sea la parte; compren tu que si estàs emocionat i feliç, la broma amb col•laboració de Marcon, sigui molt ben rebuda.

        Antonini va set pirotecnia; Marcon sobrietat, molt macos tots dos. Però crec que demanar-li a aquest últim menys volum no es cap crim, si això ens permet escoltar una veu i un cant meravellosos. No dubto que tinguis raó i raons per criticar la seva actuació, però ja saps allò de l’arbre i el bosc, i qualificar-lo com fas a casa meva de “enganyifa vocal de dimensions descomunals” em sembla perdre de vista tot el que no va ser dolent i em va emocionar a mi, i a un Liceu, de sessió única, que sabia el que anava a veure, que va ovacionar-lo com poques vegades he vist ovacionar a un artista.

        M'agrada

      • Creo, José Luis, que nadie dice que cante mal Jaroussky sino que canta aburrido. Si para mí lo aburrido equivale a maravilloso para tí, nada que decir, para mí el primer adjetivo y para tí el segundo.

        Lo de las bufandas una soberana torpeza.

        M'agrada

      • Lo primero, indiscutible e inapelable desde ambas partes, aunque por la mía, deba reconocer y reconozca (ya empezamos) la autoridad de los expertos. Otra cosa es que me cueste entender que nadie se aburra con el Alto Giove y me pregunte si el elemento de comparación y exigencia no impida disfrutar de lo mucho bueno, como de hecho me influye a mí y me jeringa a veces de modo tan lamentable como inevitable.

        Lo segundo, comprenderás que un culé eufórico no pueda aceptarlo. Bromas aparte, era tan descaradamente ingenuo que no veo como provoca tanto rechazo.

        Lamentaba no haber podido saludaros a la salida. Ahora ya no lo sé; todavía estaríamos discutiendo… 🙂

        M'agrada

      • Canta malament?, on ho dic això?, una enganyifa vocal si, però que canta malament no, en Jarousky canta molt bé, i ahir amb una veu de pisarrí que no hagués omplert ni el rebedor de casa, per això és una enganyifa.
        Ara bé, les coloratures són millorables, i això juntament amb un registre vocal escàs, crec que és de justicia dir-ho.
        Levitar és pot levitar amb moltes coses, és quelcom directament unipersonal. Però les ovacions del mateix Jarousski l’any 2011 van ser notòriament superiors, des de la primera ària interpretada. Hi vas anar?, però és que l’endemà en JDF ho va superar, i com aquests concerts, al Liceu en recordem uns quants, sortosament, el d’ahir no va ser en cap cas i per a mi, excepcional, ni per el resultats artístics, ni per la resposta del Liceu.

        M'agrada

  5. Juli Carbó i Montardit

    Leyendo los comentarios expuestos en este apartado me pregunto una vez más: ¿como es posible el éxito colosal del Liceu al que se refiere Colbran? ¿Se refiere al numeroso púbico que llenaría el aforo? Pero repito, quien tiene razón, los comentaristas de este espacio o el público que asistió. En este caso confirma mi teoría de que mucha gente va al Liceu porquè es el Liceu però de ópera entienden poco o se conforman con lo que les dan y no saben o no quieren reconocer su falta de sensibilidad.

    M'agrada

    • La raó no la té ningú i la té tothom.
      Jo puc dir que Jaroussky ha obtingut un èxit colossal, perquè així ha estat, però si fos per a mi…
      Qui està equivocat?, ningú, o potser jo, però t’asseguro que no em preocupa gaire, els artistes ja ho tenen això.
      La sensibilitat és personal i intransferible, ara bé, certament hi ha gent que es deixa endur per factors aliens a la pròpia actuació, sigui el nom, la propaganda, la quantitat de discs que grava, el que diuen els diaris, les emissores de ràdio i molts experts. Tot això per a mi no és suficient si a mi, malgrat que el Liceu s’ensorri, l’actuació no em motiva absolutament res, bé res no, un avorriment absolut.

      M'agrada

      • Joaquim, crec que et passes. En aquest i en altres terrenys puc coincidir amb tu a l’hora de criticar el gust de les majories, no sempre tan ben educades ni acostumades. Però deixar anar que “hi ha gent que es deixa endur… per el que diuen els diaris”, sent veritat, es un argument que et podries haver estalviat, si mes no, per que podría semblar que entre aquesta gent hi es un amic teu del que saps que això no es cert. I com no em sents el to de veu, afegiré que no estic gens empipat i que segueixo gaudint del record d’uns moment tant inoblidables com els de la primera vegada que vaig sentir la novena, ves a saber quina versió.

        M'agrada

      • La gent sempre es deixa endur, i ara no vull fer una tesi, però és absolutament manipulable i en un teatre d’òpera encara més, t’ho asseguro, ho he experimentat moltes vegades.
        No t’hauries de sentir eludit, perquè crec que tens un criteri per sobre de la mitjana, però per a mi ahir part del públic, gran part del públic, anava rendit de d’antuvi, molts eren consumidors exclusius de “barroqueries” i jarousskians de pro.
        Per altre part quan el mateix Liceu t’envia un correu electrònic que diu
        https://ximo.files.wordpress.com/2013/10/propaganda.jpgpropaganda
        EL MILLOR CONTRATENOR DEL MOMENT
        No crec que sigui veritat, però sobretot és molt poc respectuós amb els altres contratenors que han passat i passaran pel teatre.
        Si això no és màrqueting condicionant, que baixi algú i m’ho expliqui.
        No sé que pensarà David Daniels que ja deu estar assajant l’Agrippina o Mehta qua ha assolit un èxit estratosfèric cada vegada que ha cantat al Liceu o del que esperem amb delit en Franco Fagioli, entre d’altres. El Liceu hauria d’anar més en compte en aquestes coses, per vendre entrades no si val tot.

        M'agrada

  6. demo

    A mí també em va sembla de volum escás.Però creía que era culpa dela situación de la meva localitat i deia si estessi´m al 4 o 5 pis el sentirie´m millor.No m´agradat gens lo de les bufandes.Si haguès cantat al camp del Barça bé,però al Liceu perquè?

    M'agrada

    • Era qüestió d’acabar de posar-se el públic a la butxaca i em sap greu que un artista que sembla tan sensible hagi caigut en l’expressió més burda, fàcil i equivocada de totes les possibles.
      Si se’ns volia posar a la butxaca potser era millor cantar la fadrina va a la font a buscar un cantiret d’aigua o damunt de tu només les flors, jo que sé, però abans que les bufandes futboleres, qualsevol cosa, i si el 14 juillet va cantar Les fuilles mortes, potser amb Paraules d’amor ja ens haguéssim conformat.
      Què trist!

      M'agrada

  7. Si que se les sap llargues, tant, que l’he trobat delicat als adagios i convincent a les àries ràpides. No puc evitar comparar. Li mancava molt volum, comparat amb el xorro de veu del concert barroc de la Di Donato del curs passat o les virgueries coloratures de Bejun Mehta.
    Les variacions de Corelli, un pal, les havia sentides millor per una orquestra d’esmukets 😉 i la pallassada de la bufanda, molt irritant, amb els sentiments, oh! es juga massa sovint (a les veïnes quasi els agafa un organisme ensordidor). En conjunt, però, més que satisfeta. A les tramposes gravacions m’agrada monsieur Philippe mooolt més.

    M'agrada

    • Convincent a les àries ràpides?, jo no, precisament en les àries ràpides i de bravura és on va mostrar les carències, i en les lentes va abusar molt de les seves exquisides virtuts, tant que van deixar de tenir interès per a mi.

      M'agrada

  8. Estic d’acord amb moltes coses de les que s’han dit aquí fins ara. Jo, particularment, fins fa pocs anys gens amant de la veu de contratenor, haig de reconèixer que vaig sortir força satisfet. Manca de volum? si, que les àries de bravura no li surten com les més “estàtiques” que diu el Xavier?, també. El tema bufanda, totalment innecessari i el concerto grosso de l’orquestra, genial. Però amb tot… vaig gaudir i molt de la música de Porpora i, encara que no m’agradi dir-ho així, del mediàtic Jaroussky. En resum, un concert dels que fan afició i dels que tan necessitat està el Teatre per tal d’intentar recuperar part del prestigi perdut en els darrers temps, agradi o no Philippe Jaroussky.

    M'agrada

    • Me n’alegro Josep, de veritat, no puc compartir-ho, sobretot perquè quan t’avorreixes és difícil sortir satisfet. Esperem que torni i que retorni a les glòries passades del 2011.

      M'agrada

  9. Concep

    A mi em va agradar bastat i potser la manca de veu juga molt en contra seu, però la supleix amb un gust exquisit.
    Ara bé, les bufandes em van semblar sobreres i ofensives a la sobrietat del concert.
    Barrejar barroc i futbol o Liceu i Barça és un error monumental.
    M’agradaria saber qui els va assessorar.

    M'agrada

  10. Mercè

    Estic d’acord amb tu, Joaquim, en la major part del què dius. I ho diu algú que és fan, fan de Jaroussky.

    Al final del concert, un grapat de “hooligans” el vam esperar perquè ens signés el CD i, tal i com ja m’havia semblat tot just a l’inici de la primera ària, vaig poder comprovar que estava refredat.

    No és cap excusa per salvar-lo de les critiques negatives, però sentint-lo parlar amb la gent us asseguro que feia veu de nas, una rinolàlia molt notable que, forçosament havia d’impedir una actuació correcta. Quina diferencia amb l’actuació, amb les mateixes àrias, que va fer a Versailles! I quina diferencia amb el seu Nerone, a Madrit o amb el Sesto de Salzburg…

    Pel que fa a la bufanda, vaig sentir que deia que la idea era de’n Andrea, “a mi no me gusta el futbol” va reblar; però que pensaba que era un gest d’acostament més estret amb el públic per “détendre” una mica la seriositat que imposa sempre un concert d’aquestes característiques; i que no va parlar, com va fer fa dos anys, perquè encara no sap català i que la propera vegada ho farà.

    Això del refredat no mo invento, que consti; a l’entreacte vaig sentir que un senyor deia “aunque esté resfriao, la voz la tiene muy limpia”. I encara que em doneu carabassa, a mi la bufanda, no em va molestar.

    El que em va saber realment greu és que no vaig gaudir com esperava i no podré fer la bugada de pitets que m’havia endut per eixugar-me llagrimetes i bavetes.

    Salut!

    M'agrada

    • Que estigui d’acord amb mi no m’agrada gaire, sobretot sabent com t’agrada Jarousky.
      Si estava refredat s’explica aquella projecció deficitària, que a l’any 2011 no tenia, també s’explica la dificultat en fer les coloratures més netes i definides, com és costum en ell, i sobretot s’expliquen els problemes del legato, ja que tallar les frases com les va tallar ahir no era gens normal.
      Potser si haguessin dit que estava lleugerament indisposat, la impressió hagués estat una altra, sobretot menys crítica ;-)i la decepció més comprensible.

      M'agrada

  11. Branca

    El concert em va agradar i vaig sortir satisfeta, fa algunes setmanes que tinc el seu darrer CD i per dir-ho d’alguna manera arribava amb la lliçó apresa. Quan al detall de les bufandes el millor és ignorar-lo, de fet personalment no m’agrada el futbol que trobo avorrit, possiblement el van aconsellar malament i ell només volia fer un gest simpàtic.
    Aquesta vegada i segons tenia establert la seva discogràfica després del concert no havia de signar i per tant no li havien preparat cap taula. Quan ell va saber que hi havia gent a baix esperant per poder-lo saludar, va baixar i va estar cordial i amable com sempre, i a peu dret. Vaig oblidar el detall de les bufandes, allí es va parlar del concert.
    Cordialment,

    M'agrada

    • És un artista exquisit, per això em va semblar impropi una aproximació al públic tan “vulgar”. Amb una peça cantada en català no creus que s’hagués posat tothom a la butxaca?, periquitos inclosos. Sort que sóc del Barça

      M'agrada

  12. Isolda

    A mi em va agradar i molt. Crec que va tenir el reconeixment del públic des de bon començament del concert, A les propines va ser la bogeria, cosa habitual en aquests tipus de concerts o recitals.
    Referent a les bufandes, no necessariament tenien que estar assessorats, si com bé has dit ja tenien el públic guanyat, no podria ser que assabentats del problema català fos un acte de solidaritat?. El mateix concert, dues opinions diferents, les dues dignes d’estudi.
    Un dissabte i un diumenge per tenir-los presents durant temps.

    M'agrada

    • Branca

      També em va pasar pel cap que el tema de les bufandes no anés de manera directa al tema futbol, les bufandes portaven escrit Catalunya. I sí Isolda, també és una altra consideració i m’inclino cap aquest costat. A falta de senyera i estelada a mà, potser les bufandes van ser una opció i més al no portar el nom del Barça escrit.
      Però això va ser anecdòtic, el més important el recital és clar que Porpora no és Händel però té algunes àries precioses.
      Cordialment,

      M'agrada

    • Si reconeixement són aplaudiments, ja ho dic jo, però l’apoteosi Teresa, no va arribar fins que l’orquestra va encetar els bravos unànimes amb “La folia”, desprès amb es dues darreres obres oficials si que es va desfermar l’eufòria, abans ni parlar-ne, el públic era càlid però res més.
      Si parlem del problema català aleshores si que em sento absolutament decebut, el Barça el passo com a gracieta de mal gust, però des de quan els artistes contractats pel Liceu s’han de sentir solidaris de manera pública amb el problema català?. Em semblaria el “colmo”, la veritat, ja que ningú pot dir que sobre aquest tema la gent congregada ahir al Liceu fos de pensament únic i aquesta solidaritat la puc entendre davant de fenomens universalment indiscutibles, però el que ens ocupa, no.
      Si no fos per la pila de comentaris que haig de llegir i respondre, t’asseguro que el concert d’ahir jo ja el tindria ben arxivat, per no dir oblidat.

      M'agrada

  13. Montse Casabó Masip

    Em va agradar molt. Parlo des del sentiment i no des de la tècnica de qui coneix bé l’art del cant. No sé si Jaroussky la sap llarga o no, però per a un artista de la seva vàlua ha de ser molt difícil mantenir-se al cent per cent del seu rendiment quan porta una vida tan estressant i sacrificada (avui aquí l’endemà allà, la pressió d’enfrontar-se al públic, etc.).

    Potser no hauríem de ser tan exigents i sí més comprensius. Crec que, malgrat que potser estava refredat o no estava massa fi, va donar tot el que podia.

    Per a mi les bufandes han estat una anècdota (i això que el futbol em deixa del tot indiferent)

    M'agrada

    • La vida “estressant”, el ritme de treball i l'”enfrontament” amb el públic no haurien de ser un problema, ell ho hauria de controlar i dosificar. Si estava malament de salut, entenc moltes coses que ahir no entenia. Si ho anuncien millor que millor.
      Jo sóc exigent, ho he de ser, i si ell va donar tot el que podia, segurament és així, jo diré que no va ser satisfactori, al menys per a mi, sobretot perquè al 2011 ho va ser molt ahir no.
      Gràcies per comentar Montse.

      M'agrada

  14. Jordi R

    A veure: El problema dels contratenors es que, malgrat son capaços (els bons) d’emular el registre i la pirotècnia dels castrati, els manca la llegendària potència vocal que aquells fenòmens desplegaven als teatres d’òpera del segle XVIII. Per això, escoltar un contratenor en un gran espai (sobre tot desprès d’haver-lo sentit en disc) sempre té un punt de decebedor donat que, encara que la seva projecció sigui adequada, no pot arribar al nivell de decibels necessaris per omplir aquest espai. Ara bé, també hi ha la musicalitat, la tècnica i, sobre tot, la màgia d’un timbre que ni les mezzos ni les contralts poden oferir. En aquest sentit, el concert d’ahir a mi també em va deixar una mica fred (s’ha de dir que jo tampoc tenia el dia), però no em va decebre en el que jo penso es el punt fort d’en Jaroussky: les àries patètiques i atmosfèriques, amb les seves ornamentacions (segurament opinables) i la seva retòrica, ara trista, ara dolça. Continuo pensant que en Jaroussky es un dels millors, especialment pel seu timbre particular i també per que vol i sap connectar amb el públic, i això en un artista no es dolent, reconeixent, es clar, que l’important es la qualitat musical, i ell la té, encara que potser ara no està en el seu zenit. L’espectacle de les bufandes gaire bé me l’esperava; a Jaroussky li agrada molt ficar-se el públic a la butxaca (em pregunto si a Madrid fa el mateix amb la corresponent bufanda merengue), però no es l’únic. Els barrocs son així, els va la marxa.

    M'agrada

      • Jordi R

        Gràcies per la defensa, Joaquim. Al senyor Pallas li diria simplement que repeteixo el que han deixat escrit al respecte diversos autors i aficionats del XVIII, entre ells l’erudit francès Charles De Brosses. Em permeto incloure una cita seva sobre la veu de castrato, en anglès per que el document que he trobat està escrit en aquesta llengua: “Their timbre is as clear and piercing as that of choirboys and much more powerful; they appear to sing an octave above the natural voice of women. Their voices have always something dry and harsh, quite different from the youthful softness of women; but they are brilliant, light, full of sparkle, very loud, and with a very wide range”.

        M'agrada

      • Ha entrat a sac, amb una allau de comentaris clarament provocadors,i com que la provocació i la manca de respecte personalitzada ja ho dic ben clar en l’advertiment que vaig col·locar el primer dia, que no la toleraré, per segona vegada a la història d’IFL he vetat el seu e-mail, si el vol canviar i entrar amb un altre nom i adreça, mentre no es passi, ja sap el que ha de fer.
        De fet ha escrit dos comentaris, en un dels quals demanava excuses, però com diu la Violeta “È tardi!”. L’altre continuava amb el seu estil, estil que potser en altres llocs i foros potser li dóna notorietat, però aquí no pot ser.
        Més polèmiques que s’han organitzat i s’organitzaran, sempre respectant-nos, dubto que n’hi hagin en altres llocs, a ell, un desconegut, no puc permetre aquestes formes.

        M'agrada

      • Isabel

        Hola, no vaig assistir al concert, a pesar meu, per tant no faré cap comentari al respecte.
        Només per els qui estiguin interessats amb el tema dels castrats em consta que hi ha una gravació d’un castrati italià de començaments dels segle XX.
        He tingut la oprortunitat d’escoltar-lo i és interessant com document històric. A banda d’això no canta gaire bé…

        M'agrada

      • Parlem de vocalitats ben diferents i per tant barrejar-les és un gran error.
        Sortosament no podem saber com eren els millors castrats, però aneu a saber, aquest món ens té acostumats a sorpreses inimaginables i si la crisi continua, potser hi haurà algú que castrarà al fill si aquest pot reportar-li diners a cabassos, com si fos un futbolista o un tennista, i per la legalitat no us preocupeu, ja sortirà algú que ho permeti-
        La teoria aquesta és òpera-ficció, però…

        M'agrada

    • No succeeix en tots, malgrat que la potència d’emissió no sigui la característica més destacable de la majoria de contratenors, Jaroussky ahir, i segurament degut a les causes esmentades per la Mercè, encara va veure més minorada una projecció que mai ha estat un gran què. Els seus punts ferms es van intuir prou bé, però a força de insistir en aquest aspecte i quedar altres desatesos, per a mi no va ser un bon concert. Decebedor

      M'agrada

  15. Jordi

    El concert tenia tots els números de ser un èxit passés el que passés,.
    El concert va ser un èxit i va passar el que va passar.
    Les obres programades eren totes precioses, però sota el meu criteri massa iguals, sense els pertinents contrasts que sempre necessiten aquests concerts mono-temàtics.
    Jaroussky és indiscutible quan canta Handel, però Porpora li va gran, la seva veu fins i tot quan no té problemes, és molt lleugera.
    Si com diu Mercè Jaroussky estava refredat, s’entenen algunes coses que a mi també em van sorprendre i que eren més que notòries, doncs no va estar a l’alçada del que en ell és habitual.
    El tema bufandes és una relliscada, no li hauríem de donar més importància, però no va ser una bona idea.
    Si volia guanyar-se al públic, cantant com sap n’hi ha ben bé prou, però si volia anar una mica més enllà i tocar la fibra, si ho hagués fet en català encara que no el parli, segur que ho hagués aconseguit sense polèmiques.
    Jo vaig sortir una mica insatisfet i en sóc fan de Jaroussky, l’he vist moltes vegades, però ahir va estar bastant per sota del que és habitual.

    M'agrada

    • L’elecció de les àries també va influir, segur. Massa igual en l’estructura, fins i tot idèntica en les dues parts.
      Jo també crec que per tocar la fibra millor fer el que sap fer tan bé, cantar i deixar-se estar d’aquestes vulgaritats tan poc adients a algú que fa levitar al públic. Les bufandes van ser una constatació terrenal massa brusca. 🙂

      M'agrada

  16. dandini

    Era el primer cop que el sentia en directe i haig de reconeixer que els fragments” largo” i “andante” cantats en pianíssim em van fer levitar.Ell sap produir aquella conexió espiritual especial que pocs aconsegueixen.
    Els fragments més agitats i amb necessitat de coloratura no estan a la mateixa alçada i són superats per exemple per Bejun Mehta.
    La seva veu sona més aguda que el que és habitual en un contratenor i està més aprop de la soprano que no pas de la mezzo.
    Els trinats estan marcats pero no del tot diferenciats.
    El fet de que un cantant forani parli en català,porti una bufanda del Barça o de Catalunya no hauria de ser motiu de polèmica com tampoc ho és que Plácido Domingo o Daniele Gatti s’hagin declarat en nombroses ocasions seguidors del Real Madrid.
    Em sorpren que un gest que en principi vol ser simpàtic et desperti tanta animadversió.

    M'agrada

    • Ahir no va estar al nivell de la seva fama guanyada per mèrits propis. Si els motius eren de salut hagués estat bé una advertència, però per a mi i després d’haver escoltat altres contratenors, ell, ni estant com el 2011, és el contratenor que m’agrada més. Independentment del fenomen Fagioli, jo també m’estimo més a Mehta, encara que la veu sigui més ingrata, clar que quan Jaroussky força, Déu n’hi do l’emissió ingrata que sempre ha lluït, però efecticvament el seu cant és molt dolç i això sempre atrau.
      La resta em sembla injustificable, hagués pogut “Villazonejar” i cantar la Roso.

      M'agrada

  17. jordi pallas

    Sou uns cantamanyanes, uns pedants i aneu de puristes per la vida. El concert , d’ahir va ser fantàstic i es va posar els espectadors a la butxaca. Es simpàtic i molt agraït, va fer 3 bissos i em va fer molta gràcia lo de la bufanda, que no l’hagués tret si l”ambient distès no ho hagués permès. Aneu a escoltar lesvostres obres burguesetes del verdi ?wagner puccinni que ja aburreixen a les ovelles.

    M'agrada

  18. Mercè

    Isolda i Branca,

    Penso el mateix, la bufanda va ser un gest d’acostament al problema que tenim a Catalunya i ho van fer via futbol (que a mi tampoc m’agrada i trobo avorrit). Ara recordo que a l’hora de les signatures, parlant amb una persona va dir “`demà passat , a Madrid, potser em faran… huhuhuhuhu!!”

    Bé, visca Jaroussky for ever!! Per tot el que ens dona d’emoció i sensibilitat i el que, espero, ens donarà en el futur.

    Salut!

    M'agrada

    • Però si ho creus així, per què ha de prendre partit? No està gens clar quants són partidaris de cada bàndol, o al menys jo no ho tinc gens clar, sé el meu i prou. No crec o no vell creure que es fiqués en aquest embolic, si amb el Barça ja em sembla desencertat, no et dic res si arriba a sortir amb l’estelada.
      Un artista ha de ser universal, sobretot si ell amb Catalunya no hi té re a veure, a part d’una relació artística.

      M'agrada

  19. Branca

    Joaquim, avui Félix hagués fet 36 anys i justament avui gairebé segur que haguessim comptat amb la seva valoració sempre ajustada del concert del seu amic. Era tot un especialista en la veu lírica del contratenor, de fet una persona amb una gran cultura musical –entre d’altres- i que sorprenia en una persona de la seva edat.
    Un gran record per ell.
    Cordialment,

    M'agrada

    • Leonor

      Es verdad; qué cierto, lo que habría dicho nuestro Félix…Por cierto, ¿sabéis si se emite por radio este concierto? Es simplemente las ganas de haber estado…¡Buena semana, infernems y ánimo!
      Comentario número 60, creo. Ups.

      M'agrada

    • Gràcies per recordar-ho Branca. Jo ja li vaig dedicar l’apunt amb el concert d’Àmsterdam sense saber que avui era el seu aniversari.
      La veritat és que costa a fer-se a l’idea que ja no hi sigui i indigne saber com va marxar.
      Ell hagués posat la seva particular sensibilitat i bon gust en aquest apunt. Se’l troba a faltar sempre i avui molt més.

      M'agrada

  20. Parece increíble entre gente educada -ya no digo culta- que para contradecir una opinión se tenga que llegar al insulto. Todo el mundo tiene derecho a opininar y nadie a insultar. Cuando se recurre al insulto es porque ya no se dispone de argumentaciones para contrarrestar la opinión contraria, lo cual denota bastantes carencias.

    En todas las enciclopedias, historias, ensayos y crónicas de la Opera se indica que los castrados disponían -generalmente, claro, habrían excepciones- de un volumen considerable. Incluso recuerdo un dibujo de la época en que se ve un escenario, un castrado cantando y a su lado una compañera de reparto tapándose los oídos porque no puede soportar su potencia vocal. Y creo recordar que al pie del dibujo se indica el nombre del famoso castrado, pero no sé si se trataba de Farinelli u otro. El dibujo debe estar en algún volumen de mi biblioteca..

    M'agrada

      • Keselarte

        ¡Tranquilo, maestro! Peor hubiera sido orinar (error mucho más ‘lógico’, dicho sea de paso, vista la forma y el contenido de muchos de los comentarios que preceden el suyo).

        M'agrada

    • I a més a més, no en té ni idea del que pensem, potser no havia entrat mai, potser hagués estat bé abans de començar a vomitar que s’hagués passejat per els quasi 2500 apunts i hagués vist que hi ha més varietat musical en els apunts del que ell és capaç d’assimilar.
      Llàstima, però no crec que ens hagués beneficiat gaire un pensament com el seu.

      M'agrada

    • Keselarte

      (breve aportación a la teoria del insulto) Al insulto por impotencia o ignorancia hay que añadir como mínimo el insulto por diversión, el insulto por sadismo y –mi preferido– el insulto por eficacia (no olvide usted que el insulto es música y que la música és mucho más eficaz a veces que la letra).

      M'agrada

    • Branca

      El primer va ser “Sposa non mi conosci” de Giacomelli.
      El segon “Alto Giove” de Porpora (però diferent de com l’havia cantat abans)
      I jo el bis que no recordo és el tercer. ¿Algú m’ho podría dir? Moltes gràcies.
      Cordialment,

      M'agrada

      • No és ben bé així Branca, el primer correcte, Giacomelli, el segon (el de les bufandes) és el que tu i jo no sabem, i el tercer va ser la segona estrofa de “Alto Giove” amb variacions diferents.

        M'agrada

  21. TENORINO

    Completament d’acord amb tu…potser no va ser el millor dia que he sentit al Jaroussky…tot i així, les seves àries lentes em tornen boig…així que una cosa va compensar les altres.

    Trobo que la bravura i les coloratures extremes no són per a la seva veu, m’imagino més el Franco Fagioli -de ben segur el resultat seria molt superior-. Un greu error cantar el IN BRACCIO A MILLE FURIE, sobretot perquè a tots ens venia la versió de la Cecilia Bartoli. Ara bé, el seu Alto Giove va ser per a mi una delicia, tot i la poca projecció de la veu.

    CREC QUE UNA REFLEXIÓ MOLT IMPORTANT és l’acceptació que a poc a poc té el repertori BARROC al Liceu i en especial en gent jove. Ahir la mitjana d’edat al Liceu va baixar notòriament i em va alegrar moltíssim. Desconec si conseqüència d’aquest fet era la genial proposta de ESCENA 25, la qual, agraeixo com a beneficiari de la mateixa i crec que és una oportunitat d’apropar a la cultura a un dels sectors més afectats per la crisi com som els estudiants. A més per desgràcia, el Liceu -a diferència d’altres grans teatres d’òpera que els interessa apropar la cultura a tothom, entre ells, a la gent jove- no té cap mena de bonificació per al públic més jove, cosa que genera que anar al Liceu -i més amb la pujada del IVA- sigui un LUXE.

    SALUTACIONS

    M'agrada

    • Xavier C.

      Recorda, Tenorino, que els menors de 30 anys podeu comprar entrades a taquilles el mateix dia de la funció amb un descompte del 50% (que poser caldria fer més coses per apropar els joves a l’òpera i amb això no n’ hi ha prou, però tampoc és just dir que al Liceu no es fa cap tipus de bonificació).

      M'agrada

      • tenorino

        Sóc conscient que fan fins al 50% de descompte a última hora…però queden entrades quan ve Juan Diego Florez, Damrau o Gheorghiu (per dir alguns) ?? I és més queden entrades de tots els preus??? Jo ho he intentat dos cops i o bé no hi quedaven entrades o bé les entrades eran a platea a 120 euros que per al cas segueix sent igual de car…A més pq no poden fer com altres teatres que el descompte ho fan en la venta general d les entrades,? Clarament aqui t’arrisques a no trovar res o a trovar el que ningú vol…no ens enganyem! En fi…a esperar que repeteixin Escena 25…i que s’apropi l’opera a tothom

        M'agrada

    • Sempre he cregut que el més joves de… sóc incapaç de posar un límit, seria convenient que tinguessin facilitats per obtenir entrades més econòmiques, recordant els temps que jo era jove i no tenia possibilitats d’anar allà on volia, però deixam dir-te que encara que una flor no faci estiu i que potser la realitat no té res a veure amb el que et diré ara, però després de veure com molts joves, però molts, molts més dels que diumenge van anar a veure en Jaroussky, feien tota una nit de cua per comprar el nou Iphone i que la versió més cara (+ de 700€?)és la que es va vendre més, deixam dir-te que potser que donin les facilitats als aturats, així en general, ja que suposo que no n’hi havia ni un a la cua esmentada, o potser si?, millor no esbrinar-ho, encara tindríem un ensurt, un disgust i una emprenyada.
      Et comprenc perfectament i em solidaritzo amb la teva queixa, malgrat que si a última hora us ofereixen un descompte, esteu millor que jo i molts com jo, que ni som joves, ni tenim diners.

      M'agrada

  22. maria teresa

    A mi em va agradar molt, sobretot en les aries lentes, i tal vegada per on estava el vaig sentir perfectament. Vaig disfrutar. També he de dir que m’esperava mes volum, peró no l’havia vist mai en directe, tot i aixi em va agradar..ja ho he dit, oi? 😉

    Sr. Pallas es vosté un mal educat.

    M'agrada

    • No m’ha quedat gaire clar si et va agradar 😆
      En Pallas haurà de re encarnar-se amb algú altre, com a tal, l’he vetat. Em sap greu, però… ja tinc una edat, no sé si mentens, tu ets jove, però… apa buenas!

      M'agrada

  23. Rosa

    Després de llegir la teva crònica, Joaquim, comprenc perquè em van agadar els “lenti” i no les àries de bravura. Era la primera vegada que el sentia en directa i anava molt il·lusionada. Vaig sortir una mica freda.

    M'agrada

  24. contrapunto

    A lo mejor, para entender la actuación de ayer, una de las claves es acercarse a la agenda de Philippe Jaroussky, que este mes de octubre es como sigue:
    Octubre 2013

    le 8 à la Philharmonie de Berlin
    le 12 à l’Alter Oper, Francfort
    le 14 à la Liederhalle, Stuttgart
    le 16 au Prinzregentheater, Munich
    le 20 au Concertgebouw d’Amsterdam
    le 22 au Bozar, Bruxelles
    le 24 à la Philharmonie de Luxembourg
    le 27 au Teatre del Liceu, Barcelona
    le 29 à l’Auditorio Baluarte, Pamplona
    le 31 à l’Auditorio Nacional, Madrid

    10 conciertos en el plazo de 23 días, Así las cosas no me extraña que si quiere llegar entero al final de la gira, elija un programa que no requiera de grandes esfuerzos vocales que pudieran lesionar su “instrumento” .

    Desgraciadamente así están montadas las giras de los cantantes de prestigio, y se corre el riesgo de “morir de éxito” como pudimos comprobar ayer.

    Por cierto, el mes de septiembre fue algo parecido…siempre con el mismo programa
    Porpora : Airs de castrat avec le Venice Baroque Orchestra & Andrea Marcon

    Septembre 2013
    le 17 au Théâtre André Malraux, Rueil Malmaison
    le 19 au Festival d’Ambronay
    le 21 au Temple, Le Sentier
    les 23 & 25 au Théâtre des Champs-Elysées, Paris
    le 27 au Sveltanov Hall, Moscou

    Es lo que hay…y sabiendo esto…me gustó y aún sin ser una tarde memorable para figurar en el recuerdo, sí que me hizo pasar dos horas muy pero que muy buenas…sin buscar más trascendencia.

    M'agrada

    • Pero cuando anteriormente te ha dado trascendencia ya no vale ir al Liceu a pasar el rato, al menos yo.
      Para pasar el rato tengo el Facebook.
      Las agendas que nos has pasado y que agradezco enormemente, son significativas, muy significativas.
      Es difícil hacer arte cuando estas dentro de una cadena de producción así, lo máximo que puedes llegar a conseguir es poner el piñón fijo. LO encuentro bastante patético.
      No todos los cantantes aceptan eso y no todas las voces lo aguantan, la de Jaroussky por supuesto que no. Así está de agotado.

      M'agrada

    • Dolors

      Estic molt d’acod amb aquest darrer comentari. Les agendes marquen les diferents representacions que els artistes han de fer front. Ja hem deixat molt enrera les gires que recorrien els diferents teatres amb un tempo no tan estressant,… la veu tenia temps de recuperar-se, l’artista també podia dscansar més… Per això, els artistes no donen tot el que tenen, si no el que poden per poder acomplir amb tots els contractes que els hi dicta la discogràfica i el promotor.

      Jo vaig disfrutar molt!!!

      M'agrada

      • Hola Dolors, benvinguda a IFL. Gràcies per comentar.
        Me n’alegro que gaudissis tant malgrat l’agenda estressant i les seves conseqüències.
        Torna quan vulguis, sempre seràs benvinguda, tant si discrepem com si estem d’acord.

        M'agrada

    • Keselarte

      Bueno, ya sabemos que el pobre muchachote estaba enfermo y gravemente estresado… Si es que no hay derecho, coño. Pobre Jaruzelski. Y encima aquí, ala, criticando…

      (para ir terminando) A los artistas se les admira o se les detesta (no por ellos mismos sino por sus obras; no para siempre sino aquí i ahora), pero no se les “entiende” en sentido contrapuntístico, o sea, en el mismo de la señora de antes que pedía más “comprensión”, la pobre. Cifrar el éxito o el fracaso artístico en el régimen alimenticio del artista, en su vida sexual o su agenda de actuaciones es un completo disparate.

      M'agrada

  25. Llobet

    Gràcies Joaquim per el blog meravellós i la teva sempre sincera opinió. Tot llegint-l’ho però, a vegades em pregunto preocupat si l’Opera la disfrutem o la sofrim!

    M'agrada

  26. Jan

    No em va desagradar, canta amb molt gust i hi ha moments en que realment para el món, però jo no en tinc prou. Jo no l’havia vist abans per tant, no puc dir si està millor ara o abans. La veu em va semblar massa petita i vaig trobar que no tena gens de greus. Les agilitats a més, li van costar força.Suposo que és culpa de la seva agenda pleníssima. Em vaig quedar a mitges.

    Fa una mica més d’un any vaig veure al senyor FRANCO FAGIOLI al costat de Bejun Metha, Placido Domingo i JULIA LEZHNEVA, i allò sí que eren contratenors de veritat, sobretot FAGIOLI, que per a mí és el millor de la història com a contratenor.

    M'agrada

    • Vaya diferencia!. Qué voz qué matices y qué graves! Es el único cantante de voz “fingida” que me gusta de verdad. Su voz no varía de color y es muy expresivo. Un auténtico contralto. Cada vez que lo escucho me recuerda más a Ewa Podles. En los pasajes lentos demuestra un fiato como para poder prestar y en los rápidos no tiene ningún problema con las coloraturas siempre bien emitidas. “Alto giove” lo finaliza yendo al grave como ha de ser.

      No sabes cómo te lo agradezco, Jan!

      M'agrada

    • Són dos mons diferents.
      M’interessa molt més Fagioli, non cal dir-ho, ja que trobo que té moltes més possibilitats, tot i així entenc que la fascinació que provoca Jaroussky amb el seu cant i veu asexuada, enganxi.
      No m’agrada prescindir d’un per quedar-me un altre, sobretot perquè tots dos són cantants magnífics.

      M'agrada

  27. Branca

    No hi ha dubte la diferència que hi ha entre aquesta versió de Franco Fagioli i l’Alto giove cantat per Philippe Jaroussky. Em quedo amb els aguts tan nets i aclaparadors del contratenor francès. I fins i tot amb l’emoció tan colpidora quan interpreta aquesta ària. Estic al seté cel i aleshores em deixo portar i quan la música arriba d’aquesta manera fins l’ànima, ja poden parlar els especialistes.

    M'agrada

    • Mercè

      Branca, penso que si jo fos un d’aquests especialistes diria que en Fagioli sembla que faci gargarismes i que, a més, n’abusa; que la seva expressivitat facial resulta, si més no, incòmoda (massa ganyotes… inevitables, ai las!) perquè desvirtua l’expressivitat vocal.

      El fet de no ser especialista em permet d’apreciar i gaudir de la veu de’n Fagioli quan passo per alt aquests i altres pecats vocals que li trobo i només tinc en compte les seves altres virtuts com a cantant.

      Ningú no és perfecte… tret dels especialistes.

      Ah! Jaroussky forever!! (;>)

      M'agrada

  28. Josep Olivé

    Tinc sensacions rares d’aquest concert. Probablement hi vaig anar amb unes expectetives massa altes, probablement pesava massa el record del concert de fa dos anys, probablement les ganes d’arribar-me per primera vegada al Liceu aquesta temporada i en ocasió d’un concert força esperat, no ho sé, però ben aviat vaig notar que alguna cosa no funcionava, les àries passaven sense deixar-me petjada, i no puc dir que el que escoltava em desagradés, ni molt menys. I el fet doncs és que no em sentía gens malament a dins del teatre, però és clar, abans d’entrar estava segur que aconseguiria tenir aquells moments en que tot es para, que tanques els ulls i no voldries que allò que escoltes s’acabés mai…i no va ser aixi. No puc entrar en valoracions tècniques, i encara menys quan es tracta d’aquest tipus de veu, però tambè vaig detectar un cert to monòton en el programa que em va dispersar la ment durant alguns moments ben lluny del Liceu. Més concentració si mantenia amb les àries lentes, àries bellíssimes totes elles, extremadament sensibles, amb les que sentia certa emoció, però tambè alhora certa frustació per l’impossibilitat de poder participar de l’entusiasme i de la mateixa emoció d’una gran part del públic. Curiosament on vaig disfrutar molt va ser amb les variacions de La Foglia, i va ser una sorpresa perquè fins aquell moment l’orquestra barroca no m’havia donat gaires mostres d’excel.lència. Pel que fa a la fi de la festa doncs que sincerament no la vaig trobar natural. Tambè aqui em moc per sensacions, i ho dic per si algú em pot preguntar que és per a mi un comportament natural i si el fet de voler expresar certa complicitat social i política amb el públic local no pertany a l’intimitat dels artistes. Jo crec que la naturalitat sol coincidir amb una certa esponteitat i oportunitat del gest. Quan fa uns anys el Barça jugava una final de xampions al Liceu es representava un Fidelio. En acabar (l’òpera), recordo que la segona vegada que va repetir la sortida en Sebastian Weigle va lluir una discreta corbata amb els colors blau i grana. Vaig entende que el Barça debia haver guanyat la final i en aquella ocasió el seu gest em va semblar espontani, discret, simpàtic i oportú. No ha estat el cas aquesta vegada per a mi. A més, les bufandes eren horroroses. Però no té més importància que la pura anècdota, i vull pensar que al menys van ser sincers amb nosaltres, el públic.

    M'agrada

    • Per la part musical, t’has guanyat el títol de jutge de pau. Joaquim signa les teves paraules, i jo també, i crec que tots entenem les raons de l’altre. Aquest ha sigut un cas molt interessant. En el tema bufandes, hauríeu de donar un passet endavant, i posar-vos al lloc dels que estàvem molt contents, poques hores desprès d’haver guanyat al Madrid (que a alguns ens feia una “certa” por) i d’agraïment cap a Xaviroussky.

      M'agrada

      • Havies començat bé, però aquesta culeritis que arrossegues et perd José Luis.
        L’espectacle musical va ser el que va ser, i aquí no ens posarem d’acord, ja que mentre uns levitàveu, els altres repassàvem aspectes de la sala, no hi havia connexio entre escenari i alguns dels assistents, però noi la gracieta va acabar d’arrodonir les impressions per a uns i els altres, fins i tot alguns que levitaven es van fotre una patacada tremenda, mentre que a els Jarousky escèptics se’ns van posar els ulls com taronges davant de la vulgaritat de la bufandada Oportuna potser si que ho era, però potser en PhJ no sap allò de saber estar. El públic tampoc va saber estar, fent gatzara d’aquella ordinariesa majúscula, sobretot perquè el xicot no es podia queixar del agraïment rebuts abans de sortir a lluir uns “fulards” tan galdosos.
        Si ahir a Madrid es va posar la bufanda blanca o els calçotets de CR, ja és per fer un mutis vergonyant

        M'agrada

      • Noi, et capfiques en no voler acceptar els ponts de concòrdia, i vas i qualifiques de “ordinariesa majúscula” un gest que a servidor el va agradar. Veig que no et cal un pas sinó uns quants kilòmetres. I per fer t’ho mes fàcil, o mes difícil, depèn de com ho entenguis o no ho entenguis, et diré que si demà Jaroussky treu al Real la del Real, em semblarà molt bé. I aquí, no es qüestió de coneixements ni referències, sinó de sensibilitat, cadascú la seva i Bach amb les de tots. Ja saps: Hay razones que la razón no entiende.

        M'agrada

      • No em capfico JL però per què no hi ha d’haver concòrdia en la discrepància?
        I no et semblaria millor que utilitzes la música i el cant per apropar-se a tot un teatre de manera més emopcional, sense discriminar a ningú?. Amb la bufanda que va lluir deixa a fora a molts que no siguin culés o que senzillament pensin que el futbol és quelcom poc digne del local. Mentre que si s’hagués aprés una cançó catalana de ben segur hagués rebut un consens generalitzat i sobretot fent allò que realment sap fer i amb la sensibilitat adient.
        Jo no puc ser universal en les coses que us agraden i si jo crec que és una ordinariesa una cosa que t’ha agradat ho lamento per a tu, però vés, no hi puc fer res, en canvi Jaroussky si que hagués pogut fer quelcom al respecte, per intentar si més no, que ens agradés en a tu i a mi, no és impossible.

        M'agrada

      • Fas un joc de mans ben curiós per decidir el que es o no una “ordinariesa”, com si ara jo digues que ordinari es allò que agrada a tothom, però ho deixo córrer. I no cal que ho lamentis, dormiré tranquil, com d’ordinari. I, per cert, el Barça acaba de guanyar al Espanyol, molt ordinari també.

        M'agrada

      • Es que jo no decideixo res, ho sento així. Tu pots dir el que et sembli, faltaria més i deixar-ho de dir també.
        Que el Barça hagi guanyat a l’Espanyol pot ser ordinari o no, depèn del partit que hagin fet i no l’he vist, no puc opinar, de les bufandes si.

        M'agrada

      • Keselarte

        El educado soy yo que en lugar de llamarte «mentiroso» diré simplemente que tu afirmación «no es del todo cierta». Y conste que yo siempre he defendido tu mala buena educación (ese ‘cabreo’ de fondo que cruje como el mejor de los rebozados…)

        M'agrada

      • Pot ser que alguna vegada m’hagi despistat, potser que alguna vegada m’hagi volgut fer el despistat i potser que alguna vegada amb el meu silenci hagi contestat.
        Fer un repàs dels quasi 48000 comentaris del blog seria tan laboriós com poc profitós, ja que si algú s’ha sentit menyspreat per la meva “no contesta” potser ja és massa tard.
        Podria ser un blogger, com n’hi ha molts, que tenen la sana costum de no contestar mai cap comentari, imaginat!
        D’aquests 48.000 no cal que et digui que jo m’emporto a moltíssima distància del segon, el laboriós rècord de ser el més actiu.
        El meu enuig a segon terme és una de les coses que em costa més controlar, però com dic a l’apunt dels 2500 apunts que no admet comentaris, per no tenir que donar les gràcies a tothom i amb l’apunt ja és suficient, IFL m’ha ensenyat moltes coses, per això, com que encara em sento meravellosament en l’aprenentatge, continuo amb la fascinant tasca.
        Personalment Keselarte, no acostumo a contestar comentaris que no van dirigits en a mi o que són contetses directes a comentaris que no he fet jo, no per educació, que potser també, més aviat per una optimització del temps.
        Espero que la contesta t’hagi satisfet i en qualsevol cas, com que en ella també es deu apreciar un cert sofregit, dono per acabada la meva intervenció educada.

        M'agrada

  29. Carme

    No crec que el qualificatiu pel fet d’aparèixer amb les bufandes sigui el d’una ordinariesa. Personalment m’inclinaria més per inapropiat o inadequat per aquell espai. És clar, que aquí també podríem dir que si parlem realment d’un espai públic o un santuari.
    ¡Ay Joaquim no t’enfadis amb mi! Ara invocaria a Félix que amb el seu sentit fi de l’humor ens en diria alguna de bona.
    Sigui com sigui i malgrat les bufandes jo tornaria a repetir el recital.
    Cordialment,

    M'agrada

    • Benvolguda Carme, jo crec que a Félix malgrat tot el sentit de l’humor que tenia i l’estima a Jaroussky que m’havia demostrat i intentat explicar, no li hagués agradat el numeret. Ell era (què trist parlar en passat!)molt sensible, elegant i distingit i aquestes coses no sé si li agradaven gaire. En fi…
      Gràcies per comentar

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: