IN FERNEM LAND

ALFREDO KRAUS EL WERTHER DE 1992 AL LICEU


Alfredo Kraus (Werther) al Liceu 1992. producció Hugo de Ana

Alfredo Kraus (Werther) al Liceu 1992. Acte 3er, producció: Hugo de Ana

Avui us regalo un vídeo.Un vídeo d’Alfredo Kraus.

Potser molts ja el teniu, és clar, tampoc és tan antic, tot i que de 1992 fins ara ens han passat moltes coses.

Sempre m’ha semblat estrany que d’aquest Werther, no hi hagi res a YouTube. L’amic Emilio, un kraussista militant, ha deixat en el seu Canal, tot de vídeos esplèndids del segon Werther, el del juny de 1987, però d’aquest, la darrera actuació al antic Liceu, no hi havia res penjat.

Jo enceto la tanda, amb l’entrada de Werther al tercer acte de l’òpera, fins l’acabament de l’ària més celebre, el apassionat “Pourquoi me réveiller“.

Vaig ser molt afortunat de poder veure els tres Werther que Kraus va fer al Liceu:

En l’apoteòsic retorn de Kraus al teatre, després de 13 anys de absència, al febrer de 1978, on hauríem de dir que comença la passió kraussista del públic barceloní pel gran tenor canari i la que va suposar la primera vegada que el veia en persona. Ell va ser com un miracle, ja immersos en la precarietat dels darrers anys de l’empresa del Sr. Pamias, on el prestigi del teatre es reduïa al entorn de Montserrat Caballé, va ser tota una proesa que l’exigent cantant acceptes les precarietats de tots tipus que envoltaven el teatre, en aquells anys difícils.

La segona versió, deu anys més tard, al juny de 1987, al costat d’una Renata Scotto vocalment acabada i dramàticament intensa, va tornar a ser una càtedra i finalment al juliol de 1992, a punt de començar les Olimpíades, aquest darrer Werther, amb una luxosa i decadent producció molt esteticista de Hugo de Ana i on Kraus, desafiant les lleis naturals, ofereix encara un Werther creïble, de suprema elegància i distinció. L’acompanyament és discret (Martha Senn), però renoi, avui quan l’he tornat a mirar, m’he quedat molt i gratament sorprès. És cert que la veu no és juvenil i que el personatge, malgrat aquest caràcter tan romàntic i senyorívol, s’allunya radicalment del jove poeta que feia uns dies veiem i admiràvem a l’ONP, amb un sensacional Kaufmann, però qui pot retreu-li res, ni musical, ni dramatiacament, a un personatge que sembla escrit per a ell.

Bé amics, no us dono més la tabarra, doncs estic segur que esteu frisant per veure el vídeo i després descarregar els arxius que us permetran obtenir la funció sencera que en el seu dia va retransmetre el Canal33.

El vídeo no és un prodigi d’alta tecnologia visual i auditiva, però és més que digna i sobretot el valor musical, està per sobre de qualsevol aspecte tecnològic. Això és història, i de la bona, del Gran Teatre del Liceu.

ACTE 1er

ACTE 2on

ACTES 3er i 4at

Par ajuntar els arxius utilitzeu el programa HJ split, en el cas de que encara no el tinguéssiu, premeu aquí per descarregar-lo de forma gratuita.

Ho gaudireu segur!

13 comments

  1. assai

    Anteayer estuve reescuchando el Werther a través del ordenador, aprovechando que Arte live todavía no lo ha quitado, es extraordinaria la producción y la lectura de Plasson, es… de diez, es poco (juas)

    Hay que tener una especial sensibilidad para cantar este personaje para no desposeerlo de toda la poesía que lo envuelve, y desde luego
    Krauss la tiene, porque qué dificil es leer un poema, que es a fin de
    cuentas lo que es este aria “Pourquoi me réveiller” Ya no es un poeta joven y los años pasan algo de factura a la voz, pero su elegancia permanece, quizás es es esto lo esencial. Magistral.

    Gracias Joaquim, me parece interesantísimo este post y la comparación que has hecho. Me ha hecho gracia por la coincidencia, porque despues de escuchar el Werther de Kaufmann, me he dado una sesión de youtubes un tanto abusiva y compulsiva, buscando diferentes interpretaciones, en la que, cómo no, Kraus ha sido un protagonista excepcional, qué cosas.

    Buenfinde!

    M'agrada

  2. alex

    Yo escuché los dos últimos , el del 87 y 92.
    Particualrmente, considero el del 87 como el más completo, extraordinario.
    Imposible, hoy en día encontrar un Werther como el de Kraus.

    M'agrada

  3. Jo tenia un casset i no una granja a l’Àfrica…tenia un casset, deia, que es titulava “Lo mejor de Kraus” i em passava mitja vida escoltant-lo convençuda-podia ser veritat-de que m’estava cultivant per arribar a l’òpera veritable. No puc oblidar el Pour quoi me révéiller? A més em semblava la frase ideal quan sonava el despertador per anar-me’n a la feina. Coses.
    Bon cap de setmana Joaquim i tertulians.

    M'agrada

  4. Ostres, Joaquim, no deixes de superar-te. L’altre dia recordava jo aquest “Werther” del 92 després de veure la (magnífica) retransmissió d’Arte. Eren els meus primers anys al Liceu i en tinc un record immillorable (no vaig veure les dues edicions anteriors que menciones).
    Em vaig quedar enganxat a la butaca (en part, també, per la calor que hi vaig passar, jo sempre tan sensible a la qüestió tèrmica…) amb aquella interpretació.
    Ha estat magnífic poder contrastar dues aproximacions vocalment tan diverses al mateix personatge, però igualment emocionants i intenses.

    Milions de gràcies!!!

    M'agrada

  5. Joanpau

    Jo tampoc vaig veure el primer, però si el de la Scotto i aquest del 92.
    La cinta de vídeo de la gravació d’aquesta edició se’m va fer malbé, com tantes d’altres i no l’havia tornat a veure mai més.
    Recordo lo meravellats que varem quedar tots amb l’escena i Kraus. El tenor estava vocalment caduc, més del que el recordava i aleshores ja m’ho va semblar, però continuava sent un cantant d’extrema elegància, certament la personificació de Werther, però no del jove Werther, que tan bé li escau ara a Kaufmann
    Gràcies Joaquim., ara ja el tinc al disc dur.

    M'agrada

  6. felipe

    Buenas tardes.
    Por favor, me gustaría saber cómo poder conseguir estos archivos de vídeo pues los enlaces publicados en un inicio ya no se encuentran. Son de un altísimo valor histórico y musical para mi.
    Muchas gracias por vuestra ayuda.

    M'agrada

  7. felipe

    Gracias Joaquim.
    Para mi, como para muchos nostálgicos, tiene un valor incalculable este personaje en la voz de A.Kraus. Pude ver un werther en sevilla en el año 95 y desde que falleció no tengo el ánimo para volver a ver esta obra pues no siento lo mismo.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: