L’amic Santi m’acostuma a enviar coses sorprenents, de fet, ell acostuma a ser sorprenent, aleshores no és gens estrany que cada e-mail que m’envia porti associat un cert grau de sorpresa afegit.
Disposat a veure quelcom que de ben segur que no em deixaria indiferent, he vist, no amb certa perplexitat, que es tractava d’una intervenció d’un diputat del grup dels verds al parlament europeu. A la mandra inicial, ha seguit un sobtat i creixent interès, per el que Daniel Cohn-Bendit, els va deixar anar a les estorades i perplexes criatures del Parlament Europeu.
Són 6 minuts d’una intensa explosió. Sóc incapaç d’esbrinar si al darrere d’aquest punyent discurs hi ha poca o molta demagògia, però si que us diré que m’ha semblat escoltar allò que molts pensem i aleshores, ni que hagi estat un miratge, li trobo sentit a aquest Parlament tan inútil com anònim i que tants diners ens costa a tots plegats.
Perdoneu-me tots aquells que no voleu trobar això al blog, tan sols espero que visionar aquest YouTube, us produeixi el mateix plaer que m’ha produït en a mi i és per això, que com si es tractés d’un dels habituals fragments musicals que us acostumo a deixar per a gaudi de tothom, ha esdevingut protagonista absolut d’un post a In Fernem Land.
Jo m’he quedat tan bé escoltant-lo i postejant-lo que m’ha semblat alliberador.
Gràcies Daniel Cohn-Bendit, ves, no tot està perdut.
IN FERNEM LAND 
Magnífic, si senyor! L’home anteriorment anomenat “Dani-el-rojo”, avui Daniel, el Verd, dona tota una lliçò de coherencia i de parlar clar.
El final es demoledor: “el hi fem préstecs (carissims) perquè ens comprin armes”. Middatges com aquests, clars, ners, apassionats, convincents, es el que fa falta a la política.
I també que deixem estar el vot útil, per atrevir-nos a votar altres opcions. Gracies, Joaquim, un petó desde Unter den Linden.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias, Joaquim, y no te equivocas: Es tan emocionante como una buena aria. Lo mejor, las caras de los parlamentarios, incluyendo a Barroso, que saben perfectamente que alguien está por fin diciendo la verdad. Otra cosa es lo que se pueda ya hacer o no, y si el que denuncia es mejor o peor que los otros por el hecho de hacerlo. No deja de ser curioso que en el 68 el lema fuera “Seamos realistas, pidamos lo imposible” y ahora se diga que no se deben pedir imposibles… lo que hacen los años.
M'agradaM'agrada
Efectivament molt alliberador aquest video, Joaquim. Com m’ha agradat sentir en Dani cantar les veritats amb aquesta passió. Senyors, això clama al cel!
Gràcies. El tornaré a escoltar. I el recordaré.
M'agradaM'agrada
Estoy asombrado de que alguien pueda hablar tan claro y tan bien documentado y más asombrado aún que no corten su intervención; aquí ya lo hubieran hecho, a menos de que dispusiera de un tiempo concreto y suficiente, para exponer su postura que es la que debiera prevalecer, pero que es la que no prosperará, como siempre, pues los intereses de las altas finanzas son lo que gobiernan el mundo, provocan las guerras y dejan en la miseria a los más débiles.
M'agradaM'agrada
Los aplausos fríos y de compromiso y el Sr. que estaba en la primera fila, mirando hacía otro lado, no servirá de casi nada pero por lo menos alguien tiene el valor de hablar claro y eso es muy sano.
M'agradaM'agrada
Video genial, gràcies!!
I si el Daniel de les “barricades” mel maig 68 parla així de clar al Parlament Europeu, com és que queda tapat i ni els mitjans de comunicació ni els “nostres” eurodiputats és preocupen que sapiguem els que es diu allà?
Sobretot quan algú diu les veritats així de clares
Us heu fixat la cara del Lopez Garrido, europdiputat del psoe?
Gràcies de nou!
M'agradaM'agrada
Vaig a fer una mica de ficció:
Suposem que jo fos un diputat sotmès a la disciplina de partit, és a dir, a votar, aplaudir o atracallar allò que em diu el meu cap de files. Després d’escoltar un discurs així m’aixecaria de la manera més ostensible possible, per tal de que em captessin les càmeres de TV, tot traient-me el meu carnet de la butxaca i tot seguit esmicolar-lo en bocins ben petits que llençaria enlaire, com els paperets que es llencen a can Liceu quan canten segons quines patums, tot cridant de la manera que alguns em coneixeu B R A V O!.
L’endemà de bon mati, ben descansat, començaria a escriure un CV, per intentar trobar feina.
No m’estranya gens que Lopez Garrido i la resta d’estorats, facin aquelles carones, segurament estarien pensant, o això m’agradaria a mi, que posar al CV.
M'agradaM'agrada
Reconec que sóc el primer que “s’evadeix” de la realitat amb aficions com la que ens porta a aquest blog. Però és necessari que de vegades algú ens obri els ulls a tot el que està passant, i crec que aquest senyor ho aconsegueix a bastament, almenys en el meu cas.
Moltes gràcies per publicar aquest post, Joaquim. Ha estat reparador.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Gràcies pel vídeo. Clarament explicatiu del que pensem la majoria. En lloc de retallar els sous gens generosos de funcionaris, i força penosos dels pensionistes, m’agradaria que algú em digués que coll…. fan encara les tropes de l’estat espanyol a l’Afganistan?. A quantes comissions s’apuntaran els parlamentaris que es retallen el sou un 15% i que cobraran un “pastón” per cadascuna de les inútils comissions a les que assiteixin?. I per acabar-ho d’adobar, els nostres sindicats ens demanen una vaga general que només servirà perquè sembli que fan alguna cosa, això si, les subvencions que reben no les retallaran.
Tots plegats, com diu el Dani, “una colla d’hipòcrites”.
M'agradaM'agrada
Allez Daniel!!! L’Europe a besoin de vous.
Ahir Grecia, avui Hungria i demà qualsevol altre pais que sigui interesant per les mes rics amb la complicitat de the financial institutions i les agencies de rating.
M'agradaM'agrada
Realment magnífic el discurs del parlamentari. Això segur que ho entenc tothom i tots estem d’acord que, desgraciadament, és la realitat del sistema. El López Garrido fa cara de sorprés però segur que estaria pensant que aviat li passarà a Espanya. Quant armament ha vengut l’estat Espanyol a Grècia?
Gràcies per penjar-lo.
salut
M'agradaM'agrada
Muchas gracias, lo haré circular, que falta hace… Este señor merece que se le escuche.
M'agradaM'agrada
Me lo habían hecho llegar esta semana y me quedé profunda y agradablemente sorprendido. Fue un auténtico soplo de aire fresco en medio del olor a inmundicia que nos atrapa, y demuestra que NO todos los políticos son iguales.
Merçi, monsieur Cohn-Bendit. Siga así.
Gracias Joaquim, momentos así justifican salirnos de la habitual temática del blog.
M'agradaM'agrada
Post com aquest es el que fa que el BLOG ens uneixi als infernemlandaires quasi com una religió i no solament com a simples “malalts d’òpera”.
FORMIDABLE, m’agradaria poder votar per ell.
Ara que, mentre a l’hotel de Sitges el del club dinem i sopen caviar i champagne, els pensionistes i funcionaris espanyols i catalans calculen com pagaran les factures els propers mesos.
Si no trobem 100 Cohn-Bendits mes per anar al Parlament de tots el països ho tenim malament.
M'agradaM'agrada
Hola a todos,
Permitidme un pequeño apunte ” no demagógico “. La Union Europea, tiene TODO el derecho a exigir a Grecia racionalidad en el gasto, ya que Grecia lleva 20 años viviendo GRACIAS a los fondos europeos. … y como muchas Comunidades españolas… viviendo por encima de sus posibilidades… y por lo visto manteniendo un ejército… y haciendo trampas en sus presupuestos ( ver Goldman Sachs ) … Lamento lo que les ( nos ) pase a las personas, pero … yo, que he tenido contactos comerciales con Grecia, s´e un poco de lo que hablo, con datos. Espero que me perdoneis por no sumarme ( totalmente ) a vuestro fervor liderado por un ” viejo rockero” como Daniel Cohn Bendit. Saludos de un admirador de este blog y de los que en él escribis !
M'agradaM'agrada
¿Pero de qué sirve pedir racionalidad si luego no se persigue la corrupción que genera precisamente esos problemas que tú has sufrido, Perre? Es ESTÚPIDO que la UE pida responsabilidad financiera si antes ha mirado para otro lado cuando los países malversaban las subvenciones comunitarias. Yo creo que el mensaje principal de Cohn-Bendit es la demanda de transparencia, responsabilidad y lucha contra la corrupción por parte de la UE. En resumen, lo que se supone que todo político debería hacer y pocos cumplen.
Mks.
M'agradaM'agrada
DEMOLEDOR!!!!
Grecia, Portugal, España, ahora Hungría… somos unas simples piezas de un ajedrez de altas esferas de imbeciles economistas, brokers (como se escriba….), politicos y REINAS (que deberian limpiar su casa antes de dar consejos).
Todos esta gentuza juega con el dia a dia de millones de personas que hemos venido a la vida, para trabajar por ellos, reirles sus gracias y a veces tratarlos como semidioses en la Tierra.
Solo me queda la esperanza que toda esta mugre se va morir como todos nosotros, que no les quede la menor duda. Mejor o peor, pero al final al hoyo.
Como ya no me fio de nada ni de nadie…..
Yo desde hace algun tiempo, he decidido que voy , mientras pueda, a vivir al día, que solo me voy a procupar de mis mas cercanos allegados y amigos, que me voy a olvidar de quimeras imposibles que no voy a ver, que como hasta ahora prevalecerá el bien al mal, y que les voten su p…madre.
Y que quiero ser feliz….
Y mis pequeñas cosas me hacen feliz…
La opera es una de ellas.
Que no nos amarguen la vida, ellos no se lo merecen
Que tengais un buen domingo.
M'agradaM'agrada
perre carles, creo que nadie negará que es cierto lo que dices, y sólo hay que mirar en casa para ver la parte de responsabilidad que nos corresponde. Pero eso no quita ni un ápice de razón a lo que dice Cohn-Bendit, ni es motivo para que, al menos, nos regocijemos cuando algún político denuncia también estas cosas: Lo otro, nos lo estan repitiendo continuamente los telediarios.
Emilio-Bcn, ya somos mucho los que nos hemos visto obligados a adoptar tu postura: Reducir el círculo y resistir lo mejor que se pueda mirando a otro lado. Y el problema es que, estamos tan escaldados que dificilmente vamos a creer a nadie ya, con lo que estamos dejando el campo libre a otros… me parece que la solución, si llega, no pasará por los políticos, sino por un rearme de la sociedad civil.
M'agradaM'agrada
José Luís, totalmente de acuerdo
Tengo familia en Grecia que lo está pasando mal, pero esto se veía venir desde hace mucho: es un país supercorrupto y militarizado, donde tienes que pagar al médico de la ss un sobre para que te opere,
mis primos han de hacer una mili obligatoria de 2 años en las islas cerca de Turquía,
un casi 40% es funcionario
cómo se aguanta un país así?
M'agradaM'agrada
No creo que la Verdad pueda ser dicha ni más alto ni más claro.Gracias,una vez más.Un abrazo.
M'agradaM'agrada
És la primera vegada que vinc a petar en aquest blog! I quin bon inici! De segur que tornaré
Quina gran intervenció
M'agradaM'agrada
Fantàstic el video, i molt encertat el que diu. Llàstima que a l’hora dela veritat a ningú li importi res ni mica.
Som una colla d’aborregats que seguim votant -majoritàriament- a polítics que l’únic que volen és mantenir el poder i intentar seguir cobrant de diners públics després de les properes eleccions.
Somíem uns minuts, que és de franc!
Però després de les properes eleccions els mediocres, sinó els corruptes (València?) seguiran al poder. I compte, refrendats per les urnes amb millions de vots!
Som una colla de pusilànims que no estem disposats a moure el cul ni arriscar una mica del “benestar” que tenim per res.
Quants ous al cap ha rebut el Sr. Millet? Quantes manifestacions hi ha hagut davant l’Ajuntament per la pífia de la consulta de la Diagonal, per comentar alguna cosa recent? Més proper a nosaltres, a aquest blog vull dir, qui ha mogut un dit, ha muntat alguna maniferstació o “minirevolta” (alguna octavilla en algun concert al menys, si us plau!) per mantenir al nostre estimat Oue davant l’OBC? Ningú, oi?
Així que endavant, disfrutem del video de Dani el Roig i a esperar que comenci el mundial, que si guanya Espanya ja sortirem milers de persones al carrer.
Perdoneu pel to de l’escrit, però no veig sortida propera al frau de societat hipòcrita que tenim muntat.
Ram
PS: Per si algú ho dubta o vol criticar-me, jo també sóc un pusilànim que no fa res per canviar res. Ho tinc assumit.
M'agradaM'agrada
Ram, Ram, Rampataplam!!!
(Disculpa, Ram, la petita broma però m’ha sortit de l’ànima.)
I ara, parlant seriosament, et diré que crec que has fet el més encertat i, alhora, punyent dels comentaris, el qual m’ha fet recordar la, no sé si dir-li faula, en què un ratolí acaba dient: “Molt bé, companys: El picarol és la millor de les solucions per adonar-nos de la presència del gat… Ara bé…, i qui de nosaltres li posarà el picarol al gat?”
Fa molts anys, va haver-hi una terrible injustícia al Centre on treballo, i perquè quedés ben palès el nostre rebuig vaig proposar a tots els companys que no acceptéssim el lot amb què l’empresa en obsequia per Nadal.
Em va sobtar l’èxit de la proposta…, però aquell any només es va tornar un dels lots de Nadal: el meu. Em vaig sentir tan sol!… I em vaig haver de mossegar tantes vegades la llengua quan, alguns (altres no van tenir ni aquesta “deferència”) van venir a donar-me explicacions del perquè l’havien acceptat!
M'agradaM'agrada
Bravo! Gracies, Joaquim per el post i bona setmana a tohom i todona!
M'agradaM'agrada